violència verbal comtra país

Hem escoltat la portaveu del Partit Popular al Parlament de Caalunya com deia que no hi haurà consulta de cap de les maneres. Està molt segura que la seva minoria podrà impedir que el poble de Catalunya faci sentir la seva veu. Ara comença la feina de preparar el país per la nova etapa de la seva  història, que vol dir construir les estructures d'Estat que necessita, malgrat l'agressiva polìtica estatal espanyola, els partits sobiranistas. Ara unim i supediteml'Estat del benestar a l'Estat propi. Fins que aquest moment arribi els catalans hi passarem malament ens diuen, amb retallada rera retallada. Sabem on és la meta, però nio sabem com es farà el camí que trobarem ple de camopanyes de desinformació que alguns qualifican de misèria intel·lectual. El que veiem ara és una violència verbal inadmisible en els grups polítics que s'oposen  al nou President de la Generalitat. Fins el moment de l'elecciò la desconfiança entre els grans ha estat màxima. Els compromís per tirar endavant la consulta ha quedat fet per escrit i sagellat públicament. Un altra cosa serà el dia a dia que exigeix molt de treball i paciència, diàleg social i polític. Els partits han d'estar pendents de les exigències dels ciutadans i sapiguer incorporarles. L'augment de participació en les darreres eleccions ja ha sigut una demostració d'aquestes exigències a l'hoira de comptar els vots i distribuir escons entre els partits. L'horitzó del 2014 excita els contraris al procés d'independència. Ara tots tindran pressa, uns per arribar a la consulta i els altres per impedir quer es faci. Catalunya ja té nous enemics, uns dins del país i els altres a Madrid declaradament contraris a l'emancipació política del poble català, amb segles d'experiència de govern. Tots exigeixen, però encara no han sigut capaços de obrir-se a un diàleg positiu. Han de començart per solucionar els desequilibris creixents entre empresaris i treballadors, reduir la desigualtat. Necessitem competitivitat i políitiques socials autèntiques que facin més lliures els treballadors. A Europa hem de estar pendents del Banc Central Europeu que no depèn del control dels Governs i pensar que a  Europa no es poden prendre decissions lliurament sobre els comptes pùblics, doncs s'han de complir els criteris de convergència fixats a Maastricht el 1992. Avui l'objectiu econòmic és controlar la inmflacció i reduir el deute. Com a conseqüència tenim més atur. La situaciò és clar que modera l'esquerra com explica el Professor de Sociologia  Ignacio Urquizu en el seu llibre sobre la crisi de la socialdemocràcia. Hi ha el pèrill de que l'esquerra que ha pactat amb CiU passi a ser mera gestora de la realitat d'un país avui empobrit, decadent i desorientat. Hi haurà molta feina per tornar a equilibrar la societat, frenar les desigualtats, recuperar l'Estat del benestar. La independència no serà la solució. El deute que tenim no l'eixugarem d'un dia per l'altre. El que han d'estudiar ara les comissions de seguiment i assessors és que tot el procés no impedeixi desenvolupar immediatament polítiques socials perquè no esclati la societat avui més empobrida que mai per seguir el Govern Central polítiques per enfortir l'Estat espanyol i les classes dominants, en lloc d'aplicar el principi de subsidiarietat en una societat descentralitzada segons el disseny de 1978.