crisi dela democràcia espanyola

El president del partit popular i també del govern del regne d'Espanya no vol encaixar els mals resultats electorals obtingutsales eleccions que ara reconeix foren plebiscitàries. Curiosament ara no li interessa impugnar-les perquè Junts pel Si no ha obtingut majoria absoluta. Li han mancat a l'independentisme democràtic català uns quans vots per conseguir-la. L'estat governat pels conservadors espanyols no vol canvis històrics, tampoc la revolució democràtica que proposa l'esquerra espanyola. Imposen una dictadura de la llei contra la democràcia de les eleccions que consideren una amenaça interior tot i que han fet tot el joc brut possible violant les lleis morals per afeblir la onada independentista catalana. Des de l'estat volen impedir que la democràcia catalana es desenvolupi amb normalitat, doncs tots saben que la democràcia no es redueix al triomf d'una classe o d'un grup polític. Ara apareixen reaccions oligàrquiques i moviments antidemòcrates. Neguen el pluralisme quan saben que no hi ha democràcia sense pluralisme polític i sense eleccions lliures. Neguen el moviment social català cap a la independència impedint la celebració d'un referèndum vinculant a Catalunya. Amb la llei a la mà l'estat vol limitar el poder moral de les autoritats catalanes, negant els dret més fonamental que és el de reconquerir la nacionalitat catalana de la que els catalans estan privats. Saben a l'estat que una decisió política pot limitar el poder de l'estat i que unes eleccions generals poden redistribuir-lo afirmant la idea democràtica que trenca amb l'absolutisme de la jerarquització imposada des de l'estat conservador destruint la ètica social i l'ansia de justícia d'un poble que es veu maltractat laboralment amb salaris reduïts inferiors als dels països avançats europeus. El problema actual del poder polític espanyol és clarament el de l'arbitrarietat de les decisions perseguint els esclats de llibertat nacional que catalunya reclama unit a una situació social que no podria resistir una desacceleració i nova recessió econòmiques. La crisi de la democràcia espanyola en mans de partits conservadors que fugen de la democràcia liberal recuperant tics de la dictadura està servida.

revisar i recomposar política catalana

Els resultats ens han donat la mida del que és i del que ha de ser la política catalana en els propers dies. Ha sortit ferida de mort la política obstructiva de la democràcia de Rajoy, encara que ara els partidaris de la intolerància envers Catalunya parlaran de "victoria pírrica del secesionismo", mentre que altres diran que avui tot comença i podem fer anar endavant la independència. La lliçó ens porta a considerar la necessària unitat de la nova conjunció o confluència nacionalista catalana i la reestructuració de la política catalana. Si es parla de nou govern de concentració també s'ha de començar a parlar de la creació o recreació dels partits del futur. Els actuals són morts, ja han complert la seva missió. UDC ha vist fora del mercat electoral la democràcia cristiana. No han pogut fer seu l'electorat directa del PP que teòricament havien de substituir a Catalunya com els bàvars a Alemanya amb l'homòleg del partit popular del que són bessons. Aquests vots han faltat a Junts pel Si que ja havia inclòs part de la dreta catalana més liberal vinculada a CDC. Ha quedat clar també en aquestes eleccions que el socialisme sobiranista fugat del PSC per recolzar Junts pel Si no ha arrossegat els vots suficients per aconseguir la majoria absoluta per Junts pel Si. La gent d'esquerres no ha confiat en els fugats del PSC abandonant el socialisme de partit per pactar amb la burgesia catalana, mentre CDC perdia la meitat dels seus diputats en temps normal. Les classes populars i el cinturó industrial de Barcelona no han votat esquerres, han votat unionisme tocades per la política de la por i la manca de feina, enlluernats per les promeses dels que arriben de nou a la política omplint-se la boca d'Espanya i la bondat de seguir junts. Però un dia després de les eleccions la vida segueix igual, cap canvi, acomiadaments, feines de tres hores a la setmana, desnonaments, interrupcions de subministraments energètics, menys llits i mitjans als hospitals públics, retallades salarials, tancaments d'empreses. L'engany ja ha estat serveit de nou; ara s'ha d'estudiar on han anat a parar o s'han quedat a casa. La por al corralito, les retallades i els escàndols del saqueig de les caixes públiques per polítics catalans han posat a cada força el seu lloc i l'electorat ha donat noves confiances i n'ha retirat. El PSC ha quedat net de nacionalistes i no ha fet augmentar el vot. A Lleida i tarragona vells feus socialistes la participació ha sigut una mica més baixa que a Barcelona on sectors treballadors immigrats han anat a votar a Ciutadans o al PP que són els que han recollit aquest vot tradicionalment del PSC o ICV. Guinardó, Santa Coloma, El Besós, Ripollet i la Vall d'Aran en són una mostra. Poc han importat els problemes socials de l'atur i l'exclusió, les retallades i la crida de les esquerres per la lluita obrera quan la ciutadania menystinguda a la gran ciutat es dona a la gent jove de la dreta situada a Ciutadans que defensa l'unitat d'Espanya igual que el PP. És l'inici del camí a la política intolerant amb Catalunya i a la creació d'un Front Nacional a l'espanyola per oposar-se frontalment a tot el que proposi el nou govern català, sigui o no hi sigui Artur Mas al davant. Som ara en moments de fer una anàlisi del revisonisme que cal fer i de la recomposició política més necessària que s'ha de produir a Catalunya el més aviat possible. Esperem veure aviat nous partits i forces conectades amb el poble, no partits de clans familiars ni sectaris com fou CDC i en temps passats la mateixa ERC. Els partits no s'han de construir amb quatre idees fixes intocables i un embrió permanent, acabant per convertir-se en tribus intolerants. És el moment d'obrir-se tots a nous models democràtics i produir la ruptura amb l'intolerància i l'engany. La recuperació de la política passa per aquest procés.

Padre Jorge, Papa de la Pau Social

L'esperit sant ens ha regalat un Papa que parla de protegir els pobres, els escolta i demana als fidels un canvi de mentalitats, acabar amb la separació social per raons de butxaca i posició. És el Papa de la igualtat. També defensa els refugiats. Ha demanat a les parròquies que acullin els refugiats. Aquest Papa, el Padre Jorge, l'home de les barriades ha anat a les Nacions Unides a reafirmar la seva fe en els drets fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de les nacions grans i petites, l'obligació dels rics de promoure el progrés social i elevar el nivel de vida de tots respectant la llibertat, practicar la tolerància i conviure en pau, acabar amb les guerres, suprimir els actes d'agressió, no trencar la pau, resoldre les diferències per mitjans pacífics. El Papa ha denunciat la irresponsabilitat dels mercats, de l'actuaql model econòmic caoitalista. Jorge Bergoglio és ara el papa anticapitalista. És amic de Fidel Castro, però no del dictador veneçolà Maduro. D'acord amb la carta fundacional de les Nacions Unides cal respectar el principi d'igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles per enfortir la pau universal. La pau, la seguretat internacional i la justícia són principis i propòsits rectors. És de justícia respectar la llibertat i la dignitat dels pobles, i fomentar la cooperació internacional. El Papa vol també relacions d'amistat entre els pobles. Es reuneix i treballa en forma ecumènica. Déu és per tots, no tant sols per uns quans que es consideren egoístament els elegits. El Padre Jorge no beneirà cap dictadura, ans al contrari. Anar contra aquests principis rectors és allunyar-se de l'obligació de garantir els drets fonamentals de la persona que coneixem com declaració universal dels drets humans. El Padre Jorge està pels drets humans i la pau social. La presència del Padre Jorge a les Nacions Unides ha eclipsat qualsevol altra com la de Raul Castro, la de Putin i la del propi Rei d'Espanya. Era d'esperar que cap autoritat polìtica pogués posar-se per damunt del Padre Jorge. Aquest Papa és l'esperança de molta gent en la bonhomia d'aquest Papa que ha conciliat Cuba i Nordamèrica, defensa els pobres i els refugiats, obra la porta de l'església als exclosos de la vida religiosa per decisions humanes, no de Déu. Ara es d'esperar que Maduro, si té alguna creença, també reflexioni i per un mínim d'humanitat i decència política posi en llibertat en Lopez el seu opositor demòcrata, i no busqui excuses per suspendre les eleccions. La vida política no és eterna, com tampoc la humana. I això els polìtics ho han de saber. En democràcia són els pobles els que decideixen el seu futur polític, no els dirigents als que val més no preguntar-lis com han arribat al poder ni a base de quines manipulacions i influències. Malhauradament el president Maduro no fomenta relacions d'amistat amb les nacions veïnes, expulsant treballadors colombians del seu territori i expoliant o fent expoliar via expropiació bens estratègics a companyies espanyoles.

Paraula retocada i frau de nou

Paraula retocada no és paraula de Déu ni de rei. Frau en campanya electoral per falsetat en document dit oficial, afegits inclosos en el document traduït a llengua espanyola, contradint la veritat fent-los pasar com errors de traducció o quelcom anecdòtic sense importància, quan resulta que el document dit oficial ha sigut presentat en un programa de televisió per un Ministre del Govern espanyol davant una important audiència pendent de les seves paraules. Es discutia si Catalunya seguiria o no a Europa després de una declaració d'Independència. I la veritat és que la Comjissió Europea no vol entrar en els afairs interns de l'Estat espanyol, doncs el neixement d'un nou Estat no converteix en no espanyols els súbdits del nou estat, sinó que per disposició legal de la mateixa Constitució espanyola i d'allò previst al Codi Civil, tots els que ja són posseidors de la nacionalitat espanyola la segueixen conservant si no en fan renúncia expressa. Fins ara s'ens deia el contrari i a pocs dies de les eleccions ha brotat la veritat amagada i negada. Però el que em sobta és que cap dels oradors parla de la via EFTA per una Catalunya independent fora de l'Unió Europea per seguir dins de l'espai econòmic europeu, ni de l'obligaciò de la UE d'establir acords amb països tercers pel cas que Catalunya fos així considerada, la qual cosa ens permetria seguir a l'espai econòmic europeu sense la tràgica situació d'ensorrament econòmic que descriuen els candidats i oradors unionistes. Els oradors dels partits haurien de parlar i valorar totes les situacions i tots els raonaments, tant els legals com els polítics. El poble es mereix rebre l'esperança i confiar en la paraula dels seus candidats, saber de quantes portes d'entrada a l'espai econòmic euroipeu disposa, doncs la porta espanyola ni agrada ni conveç. La ciutadania ha dit prou a la política de l'engany, el frau, la mentida i la dictadura del'Estat. El frau i la falsetat haurien d'haver sigut declarats motius de desqualificació electoral automàtica en un país democràtic i avançat si el Parlament català hagués fet la llei electoral nova que molts esperavem.

volen imposar silencis i polítics obedients

L'arquebisbe Cañizares ha organitzat un acte electoral vestit de religiós per tot el cap de setmana electoral. Ara caldrà resar amb molta força per la unitat d'espanya. Ha tingut la idea de que es facin pregàries a totes les misses del cap de setmana quan ja s'haurà acabat el debat electoral i estarem en jornada de reflexió o votant. No s'admetran heretgies ni altres pregàries. Cristians per la independència s'hauran de refugiar a Montserrat segurament o a la petita hermita ecològica de Gallifa pregant a la verge de l'ecologia per obrir els cels de la veritat. La situació de la disbauxa política l'han agreujat els secretaris generals dels sindicats obrers CCOO i UGT a Madrid pronunciant-se també contra la independència de Catalunya. Podem comprendre que la gent subvencionada i burocratitzada com són els actuals sindicats no té cap interés en acceptar que la classe treballadora catalana s'emancipi i decideixi tota soleta donar recolzament a la independència. El poble disposa de moltes i poderoses raons per dir no a l'estat espanyol. Hem arribat tots plegats a la cruïlla del canvi de sistema i de model. La marca España ha perdut a Catalunya tot l'atractiu del disseny Miró, malgrat l'esforç renovador de la casa reial amb l'abdicació del Rei Joan Carles I a mitjans del 2014. Però periodistes estrangers han posat en evidència la monarquia espanyola explicant que la fortuna del rei sortint arriba als 2.300 milions d'euros quan resulta que el 1975 no tenia diners i els seus ingressos normals no li permetian amassar aquesta fortuna partint dels ingressos anuals declarats. Si la història segueix un plantejament piramidal, l'espanyola seria de record Guinness. Però el rei és inviolable, intocable, no s'el pot investigar. Cal entendre per què es volen imposar silencis, aturar els catalans, fer la demolició de la resistència catalana amb armes diferents de les del 1714 i de 1938. A Madrid saben ara que ja no hi ha res a fer per aturar el procés tot i que Pablo Iglesias fa tots els esforços al seu abast per aturar la sagnia de vots cap Junts pel Si. Després del que ens hem sentit i soportat pacientment durant aquesta campanya electoral ha quedat prou clar que ja no és qüestió de diners com diria Xavier Sala i Martin. És qüestió de dignitat i de saber que, dins d'aquesta Espanya impositiva i negativa serà impossible la convivencia i la redistribució de rendes que permetria el benestar social i el progrés de la societat catalana. Ja no podrem creure tampoc ara en la jerarquia eclesiàstica espanyola que s'ha apuntat al costat de l'estat fent joc brut a Catalunya servint-se de les consciències cristianes i menys encara en uns sindicats que traiexen la classe obrera catalana. Cal ser heretge en tot i rellegir aquell despreciat Lutero que criticava l'esglèsia dilapidadora i corrupte. Ara critiquem l'estat posat al servei de les influències dels interessos financers més esbiaxatsi acostumats a l'abús dels monopolis legals o de fet. Aquests interessos només volen polítics obedients i sense consciència.

denunciem el joc brut de l'estat

L'Estat dirigit pel partit popular vol implantar la seva dictadura a tothom fins que perdin les eleccions generals, s'ha proposat a més fer una política irresponsable de joc brut contra la campanya electoral dels candidats partidaris de l'independència de Catalunya. Ara ja s'han adonat de que Catalunya vol la independència de l'estat i no hi haurà marxa enrera com diu en Lluís Llach. Catalunya, la nació negada i ignorada vol l'autèntic autogovern per deixar deser una nació fins ara menystinguda amb engany i maltractada per dretes i esquerres espanyoles. Ens amenacen amb la retirada d'empreses, la marxa dels grans bancs espanyols, imposició d'arancels duaners, que no ens voldran a la Unió Europea, que vagarem eternament pee l'espai sense món. No ens ofereixen raons per votar diferent. Tan sols imposicions, desestructuració institucional i permetre que ens prenguin l'ànima catalana. Nosaltres volem un manual per desintoxicar-nos de la violència moral de l'Estat espanyol, volem crear un estat modern, equilibrat, transparent, obert i democràtic apte per recuperar el benestar social perdut sota l'estat espanyol. Volem un estat que canvii la política fiscal excloent de pagament els gruos de renda més baixa, l'estalvi de les famílies humils i de classe mitjana, i acabi de debò amb el regal constant a les sicav, el diner negre, l'evasió de capitals i la corrupció política i social. Hem de denunciar també un estat que vol comparar el procés català amb el nazisme i els populismes sinistres. No podem admetre que diguin que la nostra democràcia plural i multipartidista es deteriora per fer dos partits llistes conjuntes amb entitats de la societat civil que segons els unionistes afebleixen el procés polític per què volem tapar la corrupció històrica de Convergència i Unió, segons diuen els entesos d'aquest estat. La foscor en la que es mouen no els obre els ulls per viure la democràcia ni fa tancar els nostres. La resposta electoral serà el 27 S. I si guanya qui ha de guanyar segons prediuen totes les enquestes voldrem demanar que s'ho repensin tots els que avui amenacen amb enviar-nos forces policials, lleis penals, suspensions, tribunals, ofegar l'economia catalana o abandonar-la, transferir diners, bens i empreses a un altra territori. També els hem de dir que no ens amuina ni mica aquesta imatge que ens transmeten, doncs hem vist com la banca alemanya, francesa i Suissa no marxa, empreses europees i xineses inverteixen a Catalunya malgrat les advertencies de l'estat, els polítics i empresaris unionistes, a més d'els bancs que amenacen amb marxar sense tornar els diners públics que han rebut per reflotar-se durant la crisi financera. Altres també vindran i els substituiran per crèixer amb Catalunya. Convertir la influència financera espanyola en arma política contra Catalunya és un greu error dels mateixos mercats conservadors que controlen la política de l'estat. Gràcies a la premsa la ciutadania està descobrint que l'Estat no juga net amb Catalunya. Però Catalunya en canvi vol joc net i el seguirem fent malgrat el joc brut de l'estat. Serà la nostra lliçó de democràcia i llibertat que l'estat i les seves clavegueres no volen acceptar comprometent enganyosament amb la seva gestió l'indefinició del president dels estats Units servint-se del mateix Rei Felip VI i de favors militars a Morón i el que no diuen, segons informava ahir El Mundo. També cremaran els polítics conservadors europeus que trobin a mans disposats a deixar-se fer.

fracàs de l'ofensiva contra la independència

El partit popular ja no s'amaga de fer palès el caràcter ofensiu i fins a cert punt insultant, afegit a les amenaces i querelles judicials que està seguint contra la dignitat de Catalunya i el procés democràtic. Avui fins i tot el Ministre de l'Interior contestant la proposta del Cercle d'Economia, ha dit que de referèndum, res de res, que no n'hi haurà de cap manera. Fa dos dies el Rei anava a Washington a saludar el president Obama esperant un discurs que parlès de unitat i una Espanya forta. El rei ha trencat la neutralitat que s'esperava de la Monarquia.Era d'esperar que ho acabaria fent i posa en pèrill la seva corona de cara al futur doncs ha vinculat la seva sort a la del partit popular en la campanya contra la independència de Catalunya que ja no podran impedir democràticament. Ha de recordar que un seu parent, Rei de Grècia, germà de la seva mare, l'ex reina Sofia, fou destronat per aliar-se amb l'exèrcit contra la democràcia. Les dictadures no porten enlloc i acaben amb les monarquies no democràtiques. Aprofitant les interpretacions de les paraules de Merkel, Cameron Obama i avui el portaveu de la Comissió europea, es pensen a la Moncloa que ja està tot fet i els catalans atemorits. Els ha funcionat bé el lobbing 8i les pressions entre conservadors. Però han oblidat l'existència de la EFTA. Catalunya s'en pot sortir perfectament a travers l'EFTA que no li tanca la porta. Seguirem a l'espai econòmica europea, amb totes les aventatges i sense pagar contribucions econòmiques a la UE ni a l'Estat espanyol com fins ara si segeixen amb la negativa o ens posen el veto a seguir essent membres de la UE com ho ha fet la RDA incorporada a la Repùblica Federal Alemanya sense referèndum, només derribant un mur que separava dues zones de Berlin. Ens volen donar un tracte pitjor que el que posseix Andorra amb acords amb Europa. Tot el que està passant estava perfectament dissenyat des de la Moncloa i el partit Popular. Tot perfectament esglaonat. Cap improvització. Però amb EFTA no han pogut com tampoc podran amb Catalunya. Ara és l'hora de dir prou a la supèrbia de l'Estat espanyol i a l'esperit imperialista del govern del partit popular, allunyar-se de la dictadura que volen establir a Catalunya contra els interessos de Catalunya. Ja no enganyen ni sorprenen. Tothom n'està tip. La gent espanyola perquè els inflen les orelles en els telenotícies de les cadenes estatals fins al punt que els tanquen per no tenir que soportar més el discurs oficial i manipulat dels mitjans contra la independència de Catalunya, els catalans perquè veiem com han organitzat un espectacle de titelles de l'oligarquia espanyola que no porta més que al ridícul del Estat i el govern espanyol. L'ofensiva unionista esdevé un fracàs en la perspectiva de l'acord Catalunya/EFTA. Catalunya camina amb pas ferm cap una independència en llibertat.

menteixen per seguir igual

Menteixen sense amagar el que realment volen. Ara diuen que fracturem la convivència a Catalunya i saben que és mentida. Els catalans no fracturem res. Són els polítics espanyols i alguns unionistes i botiflers catalans els que estan intentant fracturar la vida social a Catalunya. Han produït fractura empresarial amb el trasllat de seus socials a Madrid per raons polítiques. El PSOE segueix sense acceptar que no és un partit català, no pot parlar en nom de Catalunya ni entén Catalunya, però vol decidir pels catalans, dir-nos el que podem i el que no podem fer. Menteix el candidat socialista a President del Govern espanyol Pedro Sanchez quan diu -avui ho declarava a la cadena SER- que la Constitució ja contempla l'existència de nacions històriques sense Estat, sap que no és veritat perquè políticament no reconeixen la nació catalana anterior a l'espanyola i a la mateixa Constitució, i menys encara el Tribunal Constitucional. Que la Constitució parli de nacionalitats històriques no vol dir que reconeixi Catalunya, ni la menciona i fruit d'aquesta omissió redaccional que no fou casual, que permet totes les interpretacions, van aprofitar per dir que l'expressió nacionalitats històriques no era per nosaltres, sinó per Navarra i el País Basc als que van acordar concerts fiscals que també neguen a Catalunya en nom d'una suposada igualtat inexistent. Menteix quan examina la qüestió catalana. Sap que no és una qüestió de sensibilitats ni d'interessos, sinó de sentiments arrelats a l'ànima col·lectiva del poble català, una qüestió econòmica també i de funcionament social. Prometen canvis a la Constitució i no poden donar garanties de que els faran. Per ara l'únic canvi que hem vist proposar pensat per Catalunya ha sigut el de voler donar més poder al partidista i polititzat Tribunal Constitucional per sancionar i executar sancions com un jutjat ordinari. I que no s'equivoqui el PSOE, el President Rajoy que va dir finalment durant el mes d'agost que podria estudiar una modificació constitucional, ara ja ho ha descartat, mentre el seu partit es llença a servir-se de la Constitució com eina anticatalana. Que no menteixin més, doncs saben que qui produeix fractura política i social és la política espanyola que només llença paraules i monòlegs contra la política catalana, buscant l'empara en els líders més conservadors de l'Unió Europea, també mentint sobre l'interpretació dels Tractats que defensen l'integritat territorial dels estats davant l'ingerència exterior, per intentar atemorir i desconvèncer els catalans. Aquests dirigents que menteixen no volen veure que la seva política és limitada en el temps i que dins d'uns mesos poden haber tornat a la oposició. Menteixen quan diuen que ens quedarem fora d'Europa, quan podem seguir sense probolemes a l'espai econòmic europeu si no ens volen com nou Estat de l'Unió i saben que pel mateix Tractat estan obligats a establir acords amb Catalunya com han fet amb Ukraina i Andorra. Per què tants enganys i mentides? Quan reconeixeran la veritat. Ho faran al menys el dia 27 de setembre al vespre quan se sàpiguen els resultats electorals? S'han adonat que els sondejos donen majoria absoluta a les candidatures proindependència de Catalunya? S'han adonat que la tendència del vot a favor de la independència creix a mida que s'anima l'intervenció dels oradors dels partits espanyols a la política catalana? Dimitirà algun d'ells el dia després? No veuen que segueixen parlant de diàleg quan només fan amenaces i monòlegs alguns d'ells insultants per Catalunya? Es creuen que algú s'els pot creure a Catalunya? Millor que vinguin a demanar perdó de tot el mal que han fet a catalans i espanyols. Que sàpiguen que la fi no justifica els mitjans.

dictadura de partit

El partit popular que es diu demòcrata cristià, liberal, socialdemòcrata, centrista i no sabem quantes coses més, ha decidit proposar un afegit a la Constitució per la via exprés per convertir el Tribunal Constitucional en una eina executora de la seva política, amb facultats d'execució. Queda desfigurat el Tribunal i reduït a les feines d'un tribunal ordinari més. La constitució es coinvertirà d'aquesta manera en un instrument jurídic ràpid per la sanció i el càstic dels dissidents o dels que es creguin que la democràcia legitima el dret. L'objectiu és frenarla independència de Catalunya com sigui. "He dicho que no"..., "esto no",... "no permitiré la independencia de Catalunya" és que sentim dir constanment al President Rajoy en els darrers dies. I l'iniciativa de reforma sense informes ni debat l'ha tingut el mateix partit que governa. Un ex alcalde de Badalona afiliat al Partit Popular, acompanyant els diputats de Las Cortes Generales que ha n presentat la petició de reforma constitucional s'ha atrevit a dir: "Se ha acabado la broma". El ex alcalde ara candidat primer a la llista del partit popular a Catalunya ha volgut dir que ho ens deixavem d'indeoendència o vindrien les sancions i les destitucions. Final de la democràcia a Catalunya en aquestes condicions si la reforma prospera. Però també a Espanya. Estan disposats a tot per impedir que Catalunya s'alliberi de l'Estat espanyol. Tot i amb el risc de perdre les eleccions generals quan el poble espanyol s'adoni de que ja n'hi ha prou de dictadura de partit. JA l'han fet prou grossa. Ni Jutges, ni polítics veuen possible que la democràcia pugui funcionar amb una constitució imposant una dictadura de partit. Tot el poder pel partit, pitjor, al president. I no ha volgut pensar, doncs ho va dir sense pensar el candidat, que Catalunya no és cap broma, les eleccions convocades, tampoc, i que el poble català anirà a votar en unes eleccions el dia 27 de Setembre. Que es vulgui impedir a travers de la Constitució que el futur govern de Catalunya pugui seguir el camí marcat pel dret internacional i decidit pels electors en unes eleccions votant els partits favorables a la independència de Catalunya és un acte contrari a la moral política més distreta i contrària al dret dels pobles amants de la democràcia que ens puguem imaginar. Crear dret local per impedir l'exercici de drets reconeguts pel dret de les Nacions Unides és una demostració de la manca de respecte als drets dels pobles per l'imposició d'una majoria parlamentària disposada a forçar interpretacions favorables a les seves posicions, la manca de respecte als drets de les minories nacionals sense Estat i la manca en definitiva d'aplicació del Dret de les Nacions Unides. Som ara davant una dictadura de partit impositiva i cruel d'inebastables conseqüències. La majoria absoluta que rebutja el debat parlamentari i no accepta modificar propostes de difícil recorregut democràtic no es mereix governar. Ara han de servir-se de la polìtica contra Catalunya per guanyar vots a Espanya. La única cosa que fan és crear més preocupació de la que ja hi ha a les famílies espanyoles i desencadenar la fobia anticatalana, dividir la societat i enfrontar-la. No fan polìtica de conciliació ni amb els morts de la guerra civil. Aixís no poden guanyar unes eleccions si a més veiem com han destroçat la guardiola de les pensions, la política social, privatitzen la sanitat i presenten un pressupost continuíste per intentar seguir en el poder. Però no volen admetre que poder no equival a autoritat moral. La dictadura de partit és el primer pas per la tirania del líder.