revisar i recomposar política catalana

Els resultats ens han donat la mida del que és i del que ha de ser la política catalana en els propers dies. Ha sortit ferida de mort la política obstructiva de la democràcia de Rajoy, encara que ara els partidaris de la intolerància envers Catalunya parlaran de "victoria pírrica del secesionismo", mentre que altres diran que avui tot comença i podem fer anar endavant la independència. La lliçó ens porta a considerar la necessària unitat de la nova conjunció o confluència nacionalista catalana i la reestructuració de la política catalana. Si es parla de nou govern de concentració també s'ha de començar a parlar de la creació o recreació dels partits del futur. Els actuals són morts, ja han complert la seva missió. UDC ha vist fora del mercat electoral la democràcia cristiana. No han pogut fer seu l'electorat directa del PP que teòricament havien de substituir a Catalunya com els bàvars a Alemanya amb l'homòleg del partit popular del que són bessons. Aquests vots han faltat a Junts pel Si que ja havia inclòs part de la dreta catalana més liberal vinculada a CDC. Ha quedat clar també en aquestes eleccions que el socialisme sobiranista fugat del PSC per recolzar Junts pel Si no ha arrossegat els vots suficients per aconseguir la majoria absoluta per Junts pel Si. La gent d'esquerres no ha confiat en els fugats del PSC abandonant el socialisme de partit per pactar amb la burgesia catalana, mentre CDC perdia la meitat dels seus diputats en temps normal. Les classes populars i el cinturó industrial de Barcelona no han votat esquerres, han votat unionisme tocades per la política de la por i la manca de feina, enlluernats per les promeses dels que arriben de nou a la política omplint-se la boca d'Espanya i la bondat de seguir junts. Però un dia després de les eleccions la vida segueix igual, cap canvi, acomiadaments, feines de tres hores a la setmana, desnonaments, interrupcions de subministraments energètics, menys llits i mitjans als hospitals públics, retallades salarials, tancaments d'empreses. L'engany ja ha estat serveit de nou; ara s'ha d'estudiar on han anat a parar o s'han quedat a casa. La por al corralito, les retallades i els escàndols del saqueig de les caixes públiques per polítics catalans han posat a cada força el seu lloc i l'electorat ha donat noves confiances i n'ha retirat. El PSC ha quedat net de nacionalistes i no ha fet augmentar el vot. A Lleida i tarragona vells feus socialistes la participació ha sigut una mica més baixa que a Barcelona on sectors treballadors immigrats han anat a votar a Ciutadans o al PP que són els que han recollit aquest vot tradicionalment del PSC o ICV. Guinardó, Santa Coloma, El Besós, Ripollet i la Vall d'Aran en són una mostra. Poc han importat els problemes socials de l'atur i l'exclusió, les retallades i la crida de les esquerres per la lluita obrera quan la ciutadania menystinguda a la gran ciutat es dona a la gent jove de la dreta situada a Ciutadans que defensa l'unitat d'Espanya igual que el PP. És l'inici del camí a la política intolerant amb Catalunya i a la creació d'un Front Nacional a l'espanyola per oposar-se frontalment a tot el que proposi el nou govern català, sigui o no hi sigui Artur Mas al davant. Som ara en moments de fer una anàlisi del revisonisme que cal fer i de la recomposició política més necessària que s'ha de produir a Catalunya el més aviat possible. Esperem veure aviat nous partits i forces conectades amb el poble, no partits de clans familiars ni sectaris com fou CDC i en temps passats la mateixa ERC. Els partits no s'han de construir amb quatre idees fixes intocables i un embrió permanent, acabant per convertir-se en tribus intolerants. És el moment d'obrir-se tots a nous models democràtics i produir la ruptura amb l'intolerància i l'engany. La recuperació de la política passa per aquest procés.