volen imposar silencis i polítics obedients

L'arquebisbe Cañizares ha organitzat un acte electoral vestit de religiós per tot el cap de setmana electoral. Ara caldrà resar amb molta força per la unitat d'espanya. Ha tingut la idea de que es facin pregàries a totes les misses del cap de setmana quan ja s'haurà acabat el debat electoral i estarem en jornada de reflexió o votant. No s'admetran heretgies ni altres pregàries. Cristians per la independència s'hauran de refugiar a Montserrat segurament o a la petita hermita ecològica de Gallifa pregant a la verge de l'ecologia per obrir els cels de la veritat. La situació de la disbauxa política l'han agreujat els secretaris generals dels sindicats obrers CCOO i UGT a Madrid pronunciant-se també contra la independència de Catalunya. Podem comprendre que la gent subvencionada i burocratitzada com són els actuals sindicats no té cap interés en acceptar que la classe treballadora catalana s'emancipi i decideixi tota soleta donar recolzament a la independència. El poble disposa de moltes i poderoses raons per dir no a l'estat espanyol. Hem arribat tots plegats a la cruïlla del canvi de sistema i de model. La marca España ha perdut a Catalunya tot l'atractiu del disseny Miró, malgrat l'esforç renovador de la casa reial amb l'abdicació del Rei Joan Carles I a mitjans del 2014. Però periodistes estrangers han posat en evidència la monarquia espanyola explicant que la fortuna del rei sortint arriba als 2.300 milions d'euros quan resulta que el 1975 no tenia diners i els seus ingressos normals no li permetian amassar aquesta fortuna partint dels ingressos anuals declarats. Si la història segueix un plantejament piramidal, l'espanyola seria de record Guinness. Però el rei és inviolable, intocable, no s'el pot investigar. Cal entendre per què es volen imposar silencis, aturar els catalans, fer la demolició de la resistència catalana amb armes diferents de les del 1714 i de 1938. A Madrid saben ara que ja no hi ha res a fer per aturar el procés tot i que Pablo Iglesias fa tots els esforços al seu abast per aturar la sagnia de vots cap Junts pel Si. Després del que ens hem sentit i soportat pacientment durant aquesta campanya electoral ha quedat prou clar que ja no és qüestió de diners com diria Xavier Sala i Martin. És qüestió de dignitat i de saber que, dins d'aquesta Espanya impositiva i negativa serà impossible la convivencia i la redistribució de rendes que permetria el benestar social i el progrés de la societat catalana. Ja no podrem creure tampoc ara en la jerarquia eclesiàstica espanyola que s'ha apuntat al costat de l'estat fent joc brut a Catalunya servint-se de les consciències cristianes i menys encara en uns sindicats que traiexen la classe obrera catalana. Cal ser heretge en tot i rellegir aquell despreciat Lutero que criticava l'esglèsia dilapidadora i corrupte. Ara critiquem l'estat posat al servei de les influències dels interessos financers més esbiaxatsi acostumats a l'abús dels monopolis legals o de fet. Aquests interessos només volen polítics obedients i sense consciència.