Deriva autoritària

/ dilluns, 30 d’abril del 2012 /
El senyor Rajoy, que no compareix davant el Parlament a explicar-se del perquè i el com de les mesures que cada divendres aprova el Govern, ens ha anunciat públicament que seguirà adoptant mesures cada divendres fins al final de la legislatura. Fa com el president del Govern Rus: ha potenciat un presidencialisme exagerat que se serveix del Parlament en el que compta amb majoria suficient per a fer i desfer. Rajoy pot canviar la Constitució si vol, pot acordar cedir més sobirania a Europa i pot acordar que no es compleixi a l'Estat espanyol el principi de proximitat de les decisions polítiques. L'espanyolisme més ranci pot apoderar-se de l'opinió pública i potenciar amb l'autoritarisme del Govern la catalanofòbia més extrema. Els del PP tenen un gran poder d'intimidació i poden ressuscitar els moments obstructius i de desprestigi dels polítics catalans, com ja van fer amb en Josep Lluís Carod. Recordem com l'actual president espanyol, Mariano Rajoy, deia, el 26 de Desembre de 2005, que la Generalitat està per a fer carreteres i poca cosa més. Com deia Joan Ridao en el seu llibre publicat per Mediterrània el 2006, així es va fer l'Estatut. No hi ha res pitjor en política que les presses i la imatge de mercantilisme. Cal recuperar a Catalunya la cultura del pacte i dels consensos que va existir sota el Govern Tarradellas entre 1977 i 1980, mentre es redactava el projecte d'Estatut de 1979. Cal fugir de la bipolarització on el pluralisme polític, com diu Ridao, és vist com un signe de debilitat i anormalitat política. L'única manera de frenar l'autoritarisme instal·lat en el poder és que l'oposició practiqui la cultura del pacte. Aprenguem del Senegal, on l'oposició unida va fer possible, gràcies també a una premsa independent que no es va deixar manipular, la caiguda d'un autòcrata assentat en el poder mercès a unes eleccions democràtiques.

El nord contra el sud

/ /
Jules Verne va escriure una llibre amb aquest títol, referit a la Guerra Civil dels Estats Units. Avui ens queda llunyà, desconegut, és una obra de ficció. Allò que el vent s’endugué ens transporta en una sala de cinema o per televisió a la dura realitat d'una guerra civil. Ara les guerres son econòmiques. El que és important és controlar l’economia dels vençuts. És el que ens va ensenyar el colonialisme. Ara les armades són els mercats i les armes el moviment anònim dels diners, l'especulació. Els treballadors que són dependents de per vida no són mai lliures, són dependents de la seva feina. Sense llibertat no hi ha llibertat de vot. La manca de llibertat no estimula les posicions progressistes sinó les conservadores i reaccionàries, tendents, per exemple, a la discriminació i exclusió dels immigrants. Les polítiques conservadores, infoses d'esperit tirànic, rebutgen la multiculturalitat. El poder econòmic tendeix a eliminar la personalitat, la capacitat de pensar. El consens no es troba en aquestes situacions. La política es converteix en un comerç i la corrupció i els polítics sense escrúpols hi troben plaça. El nord és el poder econòmic; el sud, la mà d'obra barata. La pugna està també entre acceptar o rebutjar l'herència dels nostres antecessors. Però el nord dominant no deixa gaire per a triar. A diferència dels temps dels bàrbars, ara la ciència i la innovació rau al nord i la manca d'excel·lència al sud, que queda per als serveis i la petita indústria auxiliar. El control de les economies del sud queda en mans del nord. El sud encara no ha aprés a pensar per sí mateix.

Ser liberal vol dir defensar la llibertat nacional

/ diumenge, 29 d’abril del 2012 /
Molts governs confonen, intencionadament, la idea de nació amb la d'Estat i celebren com un triomf l’anivellament del pressupost en base al patiment general, deia Julio Senador. El mateix personatge deia que només s'enriqueixen les nacions quan els estats s'arruïnen. I és que les nacions, segons Tomás Elorrieta, no es desenvolupen fins els temps moderns. Elorrieta també sosté que la veritable força del sentiment patri es mesura pel sacrifici que els homes són capaços de fer per la pàtria. Aquest sentiment és instrument essencial de la cultura, de la moral, dels interessos dels pobles. Cada nació és una font inesgotable de vida espiritual i econòmica que modela el caràcter de l'individu. Elorrieta sentencia que totes les nacions aspiren a la seva plena llibertat des del moment en què tenen consciència de la seva existència. El dret a formar un Estat és un dret natural que té tota nació, segons deia Bluntschli en el seu Tractat de Ciència Política. Va ser el liberalisme, segons Elorrieta, el que va defensar des del primer moment la llibertat nacional proclamant els tres principis que la integren: el de les nacionalitats, és a dir la independència nacional; la sobirania nacional i la responsabilitat nacional. La sobirania no es converteix en un poder sense límits jurídics fins els temps moderns, doncs abans del segle XVIII un papa o un emperador podien limitar qualsevol sobirania. Avui, l'Estat té la funció de protegir les llibertats, no de perseguir-les, doncs la política, com deia Kant, està subordinada a la moral. D'altra banda, no es suficient que una constitució proclami el principi de sobirania nacional perquè aquesta quedi assegurada. Avui no es pot governar sense comptar amb l’opinió pública. El mateix tsar de Rússia que no va comptar amb l'opinió pública de la seva nació i es va enfrontar als soldats que necessitava per a defensar el país de les invasions va ser ràpidament destronat i assassinat. Les eleccions municipals espanyoles de 1931, que van donar el triomf als partits republicans, van ser una clara indicació al rei Alfons XIII de que havia de renunciar a la corona, permetent amb la seva marxa voluntària -a diferència del tsar de totes les Rússies- la proclamació pacífica de la Segona República. L'opinió pública, segons explica Elorrieta en el seu llibre Liberalismo, permet combatre les lleis que estimi injustes, a més d'influir constantment en les orientacions que ha de seguir la política, exigint lleis noves o un altre ordre de mesures públiques. Aquesta orientació és justament la que necessita avui la política catalana davant l'actuació irresponsable de Govern de Madrid.

Diuen que cal canviar la ponderació

/ /
Deia Tomás Elorrieta, l'home polític liberal, que només quan els estats s'arruïnen és quan les nacions esdevenen riques. L'Estat espanyol està més que arruïnat. Però el poble pateix una recessió econòmica i el món del treball, un atur estructural en unes proporcions que no havíem vist mai. Però, davant d'aquesta situació, s'aplica la Constitució com a llei suprema que s'imposa al dret objectiu que emana del poble. El poder públic exigeix una efectiva submissió dels governats al dret que ell mateix dicta. D'aquesta manera, la Constitució s'allunya del règim de dret, de la sobirania de les diferents nacions que conviuen en el territori ibèric. La Constitució esdevé una façana que no admet la resistència oposada a l'establiment del règim jurídic que nega l'Estat plurinacional, empobreix el poble i es deixa intervenir per un govern exterior. La Constitució esdevé, finalment, el resultat d'un pacte entre la monarquia i les forces evolucionistes del franquisme i l’oposició democràtica que no es va atrevir a exigir la ruptura. El règim parlamentari incorporat a la nova monarquia espanyola no electa, que no va passar per un referèndum, va suposar una transformació constitucional de la monarquia que es va convertir en una institució d'influència, adquirint el caràcter representatiu de la continuïtat de l'Estat espanyol i els grans interessos i tendències que l'envolten. La Corona ha esdevingut irresponsable jurídicament a fi de potenciar el seu caràcter de símbol per damunt dels fracassos dels dirigents polítics electes i de les crisis que es puguin produir en el territori. Tant sols hi hauria crisi institucional si el Rei fracassa per la seva pròpia imprudència. Però la història europea ens ensenya que sempre serà més fàcil d'enrobustir una república que una nova monarquia. Quan el ministre d'Hisenda, senyor Montoro, ens diu que no apugen els impostos sinó que tan sols cal canviar de ponderació, un rellegeix els llibres sobre el règim constitucional del catedràtic de Dret Polític de la Universitat d’Oviedo Adolfo Posada i no troba altra explicació que, si aquests actes l'opinió pública els declara contraris al poble i inconstitucionals, el Parlament els ratifica i les garanties jurídiques a una vida digna dels administrats cauen per totes bandes, llavors la Constitució no existeix, doncs ha deixat de ser garant de la democràcia i la moral de Govern.

Juny ja és a prop

/ /
Josep Tarradellas i Joan, que ens va deixar el 10 de Juny de 1988 per esmolar altres eines, va ser un polític amb visió d'home d'Estat. Carles Sentís, Jesús Conte i Josep Maria Bricall ens han deixat, en els seus estudis i treballs de record de la història viscuda, el missatge de la fermesa i la constància del president que no va parar fins a obtenir del Govern espanyol el reconeixement i retorn a Catalunya de la Generalitat republicana. Sentís deia que Tarradellas era un animal polític vell i li va dir a Suárez que parlant s'entendrien. Sentís parlava de persones amb gran capacitat política. Tarradellas volia l'evolució democràtica i estava disposat a pactar amb qualsevol força que no fos dictatorial. La monarquia formava part dels pactes possibles. L'èxit de Tarradellas va ser mantenir la institució de la Generalitat sense barrejar-la amb cap govern republicà ni amb cap altra institució de l'exili ni amb activitats partidistes. Les forces parlamentàries demanaven al Govern espanyol la derogació del decret que va abolir la vigència de les institucions autonòmiques catalanes. Va ser un juny quan Tarradellas va arribar a Madrid i va ser reconegut. Cal tenir-ho present i recordar-ho. Tarradellas no pot pas ser un president oblidat. Cal repetir amb tota la força del missatge el sentit d'aquell “Ja sóc aquí!”.

Els silencis de Zapatero i els exministres

/ dissabte, 28 d’abril del 2012 /
Soraya Sáenz de Santamaría ha dit en el congrés del PP a Madrid que si deixés al país com el PSOE li faria vergonya sortir de casa. I d'aquesta manera justifica tot el que està fent el PP amb la seva majoria absoluta i amb el temps de que disposa fins a les properes eleccions. Ens anuncia que, digui el que digui la oposició, faran el que els sembli perquè tenen tot el poder. L'expresident Rodríguez Zapatero segueix en silenci des que va deixar el poder. Van ser uns traspàs i un canvi modèlics. Els socialistes no van buidar els calaixos ni els arxius com va passar quan el PSOE va arribar al poder substituint la UCD. Van assessorar els entrants i els han donat suport. Però reben totes les crítiques. Els fan responsables de tot el que passa encara que ja han transcorregut tres mesos des que els socialistes van perdre les eleccions. S'agreuja la recessió i era un fet conegut que seguirien caient empreses i augmentant l'atur. Seria molt interessant conèixer l'opinió, el criteri i els plantejaments de l'expresident socialista, com també els d’en Felipe González. El refugi del silenci dels exgovernants no fa més que despertar preocupacions al poble. És motiu de conversa en família i amb els amics. No és creïble aquest silenci. No el podem entendre, com tampoc els dels exministres d'Economia i Hisenda de l'etapa socialista. Per què no parlen?. Què volen amagar?. Quins pactes han fet PP i PSOE?. Queda algú que encara els recordi tres mesos després de la caiguda?.

Cal fer pinya

/ /
La senyora Alicia Sánchez-Camacho, que fa de senadora i és la presidenta del Partit Popular a Catalunya, hi ha tornat com si res, explicant-se amb carona d'innocència i de bona noia. La delegada del Partit Popular a Catalunya ha anat a veure corrents al president Mariano Rajoy i ha sortit dient que Catalunya no seria intervinguda. S'ha presentat a Madrid com a capdavantera espontània de la Generalitat. Després li farà algun retret al president Artur Mas. Però ja és la primera a la foto i surt ben grossa a La Vanguardia i també als telenotícies parlant amb el president Rajoy al seu despatx a la Moncloa. És el que volia. Ha aconseguit l'efecte mediàtic. No sabem si després Rajoy i Mas s’han trucat, però el ciutadà segueix sense entendre res. I Millor: marxem de pont, a veure-les venir la setmana vinent. El que hem de tenir clar és que a Catalunya haurem de fer pinya amb el nostre Govern de la Generalitat o no ens en sortirem amb el Govern de Madrid, si no és que acabem fent el que negociïn la senyora Sánchez-Camacho i el senyor Rajoy. Hauria estat millor que la primera reunió fos de president de Govern a president de Govern i no a través d’activistes del mateix partit que governa Espanya, que no han rebutjat mai el recurs del PP contra l'Estatut d'Autonomia, que no reconeixen la nació catalana ni la immersió lingüística. El president Tarradellas no ho hauria permès. Saltar-se el president i tot el Govern de Catalunya “perquè em dic Alicia” no és bona manera de voler guanyar-se un lloc al consell de Govern de la Generalitat. Certes ambicions no es poden permetre a Catalunya. Però una part de la premsa, la més conservadora i compromesa amb un sistema de Govern poc lloable per als interessos de Catalunya, li dóna prou espai com per a fer creure a la opinió pública que el PP a Catalunya disposa d'una influència decisiva. Quan aprendrem la lliçó?.

Turbulències no desitjades

/ divendres, 27 d’abril del 2012 /
I finalment han estat l'IVA i els impostos especials, un altre cop. Ens ho acaba de dir el ministre d'Economia, senyor Guindos, i és primera plana en alguns diaris. L’estabilitat que prediquen des d’un Govern conservador es fonamenta en l'austeritat. No reconeixen que aquesta política genera inflació i per tant penalitza el consum. Però obliden les mesures que poden promoure impuls i creixement, és a dir riquesa, per a poder animar als empresaris a crear llocs de treball i fer baixar l'atur més que amb el retorn d'immigrants als seus països d'origen i la fugida de cervells i joves preparats. D’aquests, ja més del 50 per cent avui en atur i sense feina. El Partit Popular al Govern d'Espanya ha traït el seu propi programa electoral i totes les promeses. Van apujar els impostos de la renda i ara l'IVA. Han dit que lluiten contra el frau fiscal i en el seu lloc ofereixen una reducció als evasors que tornin els diners que són a l'estranger, pagant tan sols un 10 per cent. Diuen que lluiten contra els abusos i proposen acabar amb el turisme sanitari, però segueixen carregant als pensionistes part de la despesa sanitària que els pren el plat de sopa, de manera que els menjadors socials s'ompliran encara més. Es manifesten contra la corrupció però el que veiem és la lluita entre els dos partits que fan torns al poder des de 1977 i, en canvi, no hi ha una acció fulminant i dissuasòria contra aquesta corrupció... a més de la lentitud de la justícia que, com reconeixen uns i altres, dóna lloc a pèrdues econòmiques importantíssimes. Però redueixen personal i no canvien els ritmes ni fan el que s'ha de fer per a fer funcionar correctament al servei del poble serveis públics indispensables com la justícia. El Govern ja no recorda allò de “¡Váyase señor Zapatero!” que es pot convertir molt de pressa en un “¡Váyase señor Rajoy¡”. No baixa l'atur, sinó que creix. Els bancs segueixen amb els crèdits filtrats amb comptagotes i volen seguretat. Ningú no pren riscos i menys quan no hi ha liquiditat. Ningú no comprèn com no es reprova políticament la conducta no exemplar del Rei, no s'accepta l'interrogatori proposat a les Corts Espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona no accepta discutir la reprovació del Rei per l’ostentació feta en temps de crisi anant-se a caçar elefants a Botswana. Finalment, ens assabentem que l'escriptor senyor Saramago discutia amb Hisenda el pagament d'impostos i no han pagat ni ell ni els seus hereus els 700 mil i escaig d’euros que deu -i sembla, no pagaran- per deixadesa d'Hisenda, que ha reconegut el Tribunal Suprem. Però el ministre senyor Montoro segur que no demanarà explicacions ni destituirà el cap responsable de la inspecció i els funcionaris es quedaran igual, doncs ells cobren el sou a final de mes treballin o no. La prescripció és una bona arma de defensa per al defraudador i les dilacions de l'Administració també ajuden a baixar el pes de la llei. Esperem que el consum interior es reanimi malgrat els entrebancs que li apareixen al tan sacrificat poble senzill i treballador.

Gernika com a mostra de la violència nazi

/ dijous, 26 d’abril del 2012 /
Avui 26 d'abril, ens cal recordar el bombardeig de Gernika per l'aviació nazi, aliada dels militars i feixistes revoltats contra la Segona República espanyola, els que volien liquidar la legalitat constituïda i imposar una dictadura antimarxista i al servei de la ‘creuada’ contra el comunisme. Tot contrari al nou règim era qualificat de ‘roig’ i afusellat sense més als principis de l’‘alzamiento’. Va ser el desordre contra la legalitat, impulsat pels comandaments per arribar més ràpidament a la victòria. Gernika va ser una prova de la guerra més enllà de l'art militar clàssic. Va ser violentament colpejada la societat civil. El bombardeig no va ser contra objectius militars sinó contra un poble indefens que ja patia les conseqüències d'una guerra civil. Catòlics mataven catòlics. La generositat cristiana i l'amor fraternal anaven a punta de baioneta. Els nazis aliats de Franco, que no creien més que en la força i la raça ària, van trobar la gran oportunitat de tirar a matar contra un poble indefens. Va ser un veritable crim contra la humanitat. Va ser el començament del que van fer després. La memòria històrica no pot oblidar que enguany es commemora el 75 aniversari del bombardeig. Avui, Gernika és un referent de la pau. Gernika és el símbol de les llibertats basques però, com diu el diari Gara, també de la barbàrie. Euskal Herria continua demanant a l'Estat espanyol que es restitueixi l'honor dels bascs dient la veritat del que va passar com ja ho ha fet Alemanya. Gernika manté viva la consciència de la responsabilitat pels greus crims del règim d'Adolf Hitler. Espanya segueix guardant silenci 75 anys després del bombardeig.

Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual

/ dilluns, 23 d’abril del 2012 /
El 26 d'abril és un dia assenyalat. Es commemora el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, aquest dret exclusiu reconegut als autors de decidir la publicació o no de les seves obres, les formes d'explotació patrimonial, les transformacions i les creacions derivades, el dret moral al nom, el dret moral a la integritat, el dret moral a la retirada del comerç, el dret d'accés, el dret d’exigir una explotació digna de l'obra cedida. El dret d'autor gaudeix d'una protecció internacional sense necessitat de cap formalitat, reconeguda a l'autor pel sol fet de la creació des del conveni de Berna de 1886. Tan sols les idees no tenen reconeguda protecció en el règim jurídic de la Propietat Intel·lectual. El Conveni de Ginebra de 1996 senyala la llibertat de reproducció i còpia de les idees, la qual cosa no faculta per a la llibertat de reproducció de les formes d'expressió en que es troben contingudes les idees. El 26 d'abril commemorem l'aniversari de la constitució de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, l'any 1970. Celebrem els autors, innovadors i creadors d'horitzonts.

Llibertat de premsa i democràcia real

/ diumenge, 22 d’abril del 2012 /
El proper 3 de maig celebrarem el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa que promou les Nacions Unides. Aquest any, tenim al Regne d'Espanya una periodista imputada en un procediment, que se segueix a Madrid, per no haver volgut declarar al jutge d'instrucció les seves fonts d'informació en un cas de corrupció. L'acusen de revelació de secrets, del més pur espionatge. Contra l'opinió dels magistrats, la periodista esgrimeix l'article 20 de la Constitució que mai no ha tingut un desenvolupament legislatiu. La periodista defensa la prioritat del dret a la informació quan es tracta de personatges públics, en un espai públic o en un viatge oficial, i quan l'acte és d'interès general. L'article 20 de la Constitució de 1978 reconeix el dret fonamental a comunicar o rebre lliurament informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei havia de regular el dret al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats que, a més, no es poden restringir mitjançant la censura prèvia. Els límits a aquestes llibertats es troben en el respecte als drets reconeguts en el mateix títol I de la Constitució, en les lleis que desenvolupin els mateixos drets, i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i la infància. El periodisme és donar veu a qui no la té, fer investigació i també seguir les que ja es troben en curs. El periodisme també pot ser de denúncia. Recordem com a mostra els casos Watergate i les aventures de l’expresident Clinton i la becària Mònica Lewinsky als Estats Units. Un reportatge de denúncia pot ser l'equivalent d'un escrit del fiscal en una causa criminal, com molt bé diuen el president del Committee of Concerned Journalists i professor de la Universitat de Tennessee, Bill Kovach, i el vicepresident de la mateixa entitat, Tom Rosenstiel, en el seu llibre sobre els elements del periodisme, publicat en castellà per Santillana, aquest mateix any 2012. Cal fer investigacions pròpies en lloc de citar solament fonts oficials i és normal comprovar en un règim de llibertats les investigacions periodístiques amb investigadors privats. L'observació personal del periodista es pot substituir per una gravació videogràfica. Les dades informàtiques permeten descobrir discriminacions en la política de concessió d'hipoteques, com va fer el periodista Bill Dedman, premi Pulitzer de 1989. El periodisme d'investigació i de denúncia és, després del cas Watergate, la consolidació de la premsa lliure, doncs els periodistes han d'exercir un control independent del poder, cosa que és el principi fonamental de la llibertat de premsa. La notícia no arriba sola a les redaccions. El periodista ha de sortir al carrer a buscar i descobrir la notícia. La sèrie Amar en tiempos revueltos ens dóna una imatge d'un món periodístic i del periodisme d'investigació amb l'ajut d'investigadors privats. La informació no està feta per a una classe privilegiada, sinó per a informar els ciutadans. La informació també permet advertir als polítics que hi ha moltes coses que poden fer que no han de fer. La premsa, com a quart poder, imparcial i neutral, exerceix una funció de vigilància i control del poder, necessària en una societat democràtica. Sense llibertat de premsa, sense premsa lliure, no hi hauria democràcia. El secret professional del periodista té un fonament ètic i el fonament institucional de la protecció de la llibertat de premsa no és un privilegi. Els periodistes no son confidents ni coadjuvants forçosos de la policia i la justícia. El Tribunal Constitucional, en sentència 123/93, reconeix el dret del periodista a no revelar les seves fons del coneixement de la informació. Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat sentències en diversos casos com el de Sunday Times contra el Regne Unit, el 1971, o els de The Observer i The Guardian també contra el Regne Unit, el 1991, a més dels casos Informationsverein contra Àustria i Bladet Tromso Stensaas contra Noruega, que cita la professora de la Universitat de Navarra Ana Azurmendi en el seu Dret de la Comunicació publicat per Editorial Bosch, el 2011. Allà, recorda que el secret de les fonts d'informació és la pedra angular de la llibertat de premsa i la notícia tan sols ha de complir amb l'interès general, ser feta de bona fe i ser informació fiable, precisa i veraç. El catedràtic de Dret Penal de la Universitat d'Alcalá Diego Manuel Luzón Peña, en la seva intervenció en les Jornades sobre Llibertat d'Expressió i Mitjans de Comunicació celebrades pel Consell General del Poder Judicial a La Laguna, l'abril de 1990, defensa que aquest dret pot cedir si és imprescindible per a salvar interessos superiors o si es troba en joc la comissió futura o imminent de delictes greus que es puguin impedir. Però no quan es tracti de la investigació dels ja comesos. El dret al secret de les fonts periodístiques no ha estat desenvolupat en una llei especial, la qual cosa no vol dir que el dret reconegut no existeixi. El dret existeix reconegut i garantit com a dret fonamental i els jutges l'han de respectar. Però una llei breu i clara establint els límits evitaria molts conflictes judicials.

El risc dels poders clandestins i la intolerància

/ /
Acabo de llegir la notícia: girafes electrocutades a Sud-àfrica en topar amb un cable d'alta tensió. Van passar amb el cap més alt que el cable que tenien al davant. No van intuir el perill. Aquesta mort recorda la del príncep esquiador Alfons de Borbó que va tenir un accident similar amb un cable d'acer baixant per una pista d'esquí. Però qui està en risc és el poble. El cable és com el límit a la tolerància. La tolerància, més que un principi filosòfic, és una pràctica política, com planteja el professor Michael Walzer, partidari del multiculturalisme, en el seu Tractat sobre la tolerància. El liberal Julio Senador, convençut de que el liberalisme era inexistent a Espanya, publicava el 1928 a Valladolid un treball sobre la democràcia, les classes socials i el que ell anomenava els poders clandestins, sota el títol Los derechos del hombre y los del hambre. Explica Senador que totes les nacions presumeixen de cultes i es regeixen per normes legals inventades a la Mediterrània. Senador denunciava la fal·làcia de la política de l'época feta sota les lleis democràtiques. Les conquestes democràtiques han avançat amb molta lentitud. Però la democràcia encara permet que els rics es vegin saturats de riqueses i els pobres segueixin en la misèria. El cost de l'ensenyament superior allunya les classes treballadores dels temples del coneixement, de la formació que els pot permetre ser lliures. Es va abolir l'esclavatge i resulta que n'hem creat un nou de més dur: el financer, el dels serveis i el de l'alimentació. Aquesta realitat porta la gent a la desesperació i al suïcidi polític: als braços de l'extrema dreta, com acaba de passar a França a la primera volta de les eleccions presidencials. De manera que la democràcia liberal acaba sent una joguina en mans dels poders fàctics, fent inútil el dret electoral. Les eleccions són com les guerres antigues, sembla que no tinguin altra finalitat que produir un canvi de fortunes. Però el despotisme anònim que, segons el liberal Senador, ens nega el dret de poder ser lliures, vol que la paraula llibertat no sigui més que una paraula buida de contingut real. Hem d'evitar, doncs, que tota declaració de llibertat política no esdevingui una farsa, que la democràcia no sigui més que una il·lusió, que els conceptes morals i filosòfics dels pensadors clàssics que van inspirar els racionalistes no es quedin en la utopia. Les diferències existeixen entre uns grups humans i uns altres, apareix la intolerància quan les diferències culturals, ètniques i lingüístiques coincideixen amb les diferències de classe. Té més perill la minoria que genera riquesa que la majoria que viu en la pobresa i la misèria, abaixant els ulls al pas dels cotxes oficials dels poderosos que ni parlen amb ells. La intolerància en les relacions humanes està servida. Uns tindran permesa la seva existència, altres tindran tot el poder. Instaurar l'equilibri i la tolerància en un règim modern pot exigir separar política i Estat, doncs els programes dels partits no són cap religió ni una secta. No poden els partits que governen amb majoria absoluta, com no sigui forçant la moral, convertir en festa nacional el dia que varen guanyar les eleccions. El control total que pretenen alguns no serveix la llibertat ni garanteix la redistribució de la riquesa entre el poble, l'alliberament de la misèria que controlen els poders clandestins.

Egolatria i antropofàgia polítiques

/ /
La pel·lícula Nicolas contra Sarkozy és un avís seriós del que pot arribar a ser la política en l'actual món dels partits dominats per clans. Dins del mateix partit, on la lluita ideològica i la reflexió de pensament queden arxivades, tot l'esforç de les persones és aconseguir el poder. El projecte és personal. Tot es fia a la sort de la persona que es posa davant de l'equip. L'objectiu és guanyar i guillotinar els contraris, eliminar el més ràpidament possible els competidors. Estar situats en espais de poder permet moure les peces indispensables per a trobar la manera de fer caure els propis companys de partit que poden fer ombra. El país girarà com un planeta més de la galàxia política al voltant del candidat guanyador. La campanya electoral no serà més que un tràmit necessari en una democràcia per a consolidar l'adjudicació del poder. Quan els candidats es converteixen en productes de màrqueting, perd la política i la democràcia rep un mal cop. Els polítics es tornen antropòfags els uns dels altres. El canibalisme polític és una realitat ben demostrada. Tot el que passa em recorda el final de la pel·lícula El rei que va voler regnar.

És invencible el pressupost?

/ dissabte, 21 d’abril del 2012 /
Manca d'inversions, retallada d'un 45 per cent en infraestructures, insolidaritat amb els treballadors catalans sense feina, negació de serveis mèdics als il·legals, duplicitat a Catalunya de tributs i taxes en la justícia i la sanitat... apugen els preus públics dels transports, els subministraments d'energia i aigua veuen augmentar la tributació, les taxes universitàries també s’apugen. I els dirigents del Partit Popular s'enfaden amb CiU perquè els ha presentat esmenes a la totalitat del pressupost. Oriol Junqueras ho ha plantejat correctament: cal tenir la clau de la caixa. Ara, els de Madrid es creuen invencibles, com l'armada que va voler ocupar Anglaterra i que va acabar tràgicament al fons del mar en topar amb una tempesta. Enric Juliana ho explica en el seu llibre Modesta España. La política d'Espanya és desproporcionada, sempre a punt per a fer estralls. Sembla que la història de l'Espanya democràtica es mou entre dos precipicis econòmics: el primer entre 1977 i 1982 i el segon entre 2009 i 2012. Virtualment intervinguts ara pel Directori Europeu. És la història de l'ambició de Madrid convertida en capital indiscutible i l'ambició de les províncies enfrontades. És també la història d'una Espanya conservadora rehabilitada per la història. La crisi espanyola va ser impulsada per tots, per la bombolla del Govern d’Aznar i la feblesa del Govern de Zapatero. On ha esclatat realment i amb força la crisi és al Partit Socialista, que no va actuar amb la diligència necessària davant la crisi que es concretava. Va perdre el recolzament de les classes mitjanes com li ha passat al Partit Laborista britànic. Ara, la dreta al Govern diu que no hi ha diners. I la senyora Salgado, com recorda Juliana, deia a La Vanguardia, el 20 de maig de 2009, fa tres anys tot just, que teníem un marge d'endeutament de 150.000 milions. La realitat va ser la caiguda de tot, l'explosió de tot, l'acció dels especuladors a tot el territori de l'Estat. Després de la desfeta electoral del PSOE, s'ha fet el silenci. No diuen res. I encara depenem dels ajuts internacionals per a acabar de sanejar el sistema financer tot i que es troba regulat. S'ha volgut frenar el dèficit financer públic de cop, bruscament. El futur dels partits es juga en la utilitat per la societat davant de la crisi econòmica. CiU fa el que ha de fer per a defensar la societat catalana i tots sabem que el Partit Popular ha perdut el crèdit social que va significar-li la victòria electoral. Tindrà menys Catalunya i més malestar social, encara que els sindicats acceptin fer celebracions pel Primer de Maig en lloc de polítiques fortament reivindicatives contra els constants acomiadaments a preu de res el quilo de carn de treballador.

Fins on arriba la corrupció?

/ dijous, 19 d’abril del 2012 /
Seguim sense rebre una contestació satisfactòria i clara sobre la pregunta de sempre. Volem saber fins on arriba la corrupció a l'Estat espanyol. Els diaris tornen a anar plens del cas Urdangarín. Les aventures de caça del rei Joan Carles I també han posat en qüestió la integritat a més de la legalitat i legitimitat monàrquiques, i a més han despertat la curiositat per saber com s'ho fa la família reial per a tenir tantes coses o rebre regals, com el barquet dels empresaris de les Illes Balears, o quin lloc té en el rànquing mundial de rics. Però els partits tampoc poden sentir-se lliures de tota investigació. Quines combinacions es porten fundacions i comptabilitat dels partits?. Estan exclosos de pagar impostos, els partits?. Caldria preguntar-los com s'ho fan per a complir amb les seves obligacions econòmiques i quines fonts els alimenten. Es paguen comissions per obres internacionals importants?. Qui les cobra, si és veritat?. Com es paguen els favors i bons contactes, els anomenats bons oficis?. Quin és l'abast del cas Palau de la Música Catalana?. I el dels apartaments turístics a Barcelona?. Passem també a preguntar-nos: quan van començar els anomenats ajuntaments democràtics, com anaven les concessions de subministraments i serveis?. Als Estats Units, hi ha una normativa molt seriosa sobre aquest aspecte de les relacions internacionals, l’‘Anticorruption Act’: està totalment prohibit donar diners ni oferir favors a ningú. És un greu delicte sancionat amb presó. L'honestedat ha de presidir les relacions. Els càrrecs públics, tots sense exclusió, a l'entrada i a la sortida han de passar comptes de la seva gestió i a més ser transparents. Les fortunes dels càrrecs públics s'han de conèixer i no poden amagar-se ni aquests servidors del poble servir-se’n. Els dubtes sempre donen motius per a fer preguntes. No és fiable el representant polític elegit en varies legislatures que es nega a informar dels seus béns i patrimoni. Ara, sembla que toca tapar, fer oblidar les ficades de pota del Rei. El Rei ha estat intel·ligent o ha estat molt ben assessorat. Ha posat per davant el seu interès buscant que no se li escapi la confiança que semblava tenia guanyada... Ara en Sostres dirà que el Rei pot fer el que li doni la gana. I amb la seva petició pública de perdó, rectificant, sembla que s’ha guanyat de nou l'opinió pública, la que es fabrica en les redaccions dels diaris conservadors. Ha estat una forma de tallar tota polèmica, glorificant la Casa Reial. El Rei no ha perdut la seva dignitat de rei. No l’hi discuteix ningú ara. I els que ho fan semblen mal vistos. Ara, ens assabentem per alguns diaris de que el Rei té una amiga princesa que ara viu a Madrid i que la Reina fa la seva vida, segons diu també Pilar Eyre en el seu llibre La soledad de la reina. Haurem de posar rètols als passadissos de molts llocs públics de reunió dient "no és permès dir mentides" o també "no és permès d’enganyar al poble". La Casa Reial, únic poder permanent i vitalici de l'Estat, seguirà rebent els 8,2 milions anuals d'Euros per a despeses de Casa i sou del Rei. Però no preguntem quines inversions té i què se’n va fer de la fortuna que es va endur a l'exili el seu avi, el rei dimissionari Alfons XIII, ni quina fortuna va deixar la Reina Victòria Eugènia quan va morir a Suïssa. Com diu el periodista Pep Martí a El Triangle, som davant d’un episodi que delata una determinada manera de fer les coses. Els 37 anys de vi i roses en què s'ha mogut la monarquia espanyola creada pel general Franco, tothom sap que no són un regal de la sort. El preu real el desconeixem. Ni que ho investiguin les periodistes Pilar Urbano i Pilar Eyre. Aquesta etapa de la vida política espanyola es presenta com atractiva per investigar i escriure. La feina d'historiador té futur. De moment, també sabem pels diaris que la Casa Reial no estarà sotmesa a la futura llei de transparència. El poble, com a la marxa dels elefants del Llibre de la jungla, anirà cantant allò que, més o menys, venia a dir que “La nostra única ambició és marxar amb precisió. Cal conservar la tradició". És just el que volen, que anem fent sense preguntar. La vida pública, passi el que passi a les eleccions, és dels partits consagrats i de la Corona.

Sense català, per ordre judicial

/ dimarts, 17 d’abril del 2012 /
El català, una vegada més, rep les envestides del poder. El sentiment hostil espanyol contra Catalunya es manifesta de manera constant. Ara, ens volen imposar el bilingüisme a l'ensenyament com a primer pas per a treure el català de la vida pública i de les escoles. Només cal veure el que han fet a València i a les Balears. Catalunya és l'objectiu. No ens reconeixen el deute de l'Estat espanyol amb Catalunya, no ens faciliten les comunicacions en català, ens tracten com un poble dissortat i decadent... però el que passa, com diria Prat de la Riba, és que confonen el que és espanyol amb el que és castellà. La mateixa confusió s'ha fet en tot i ara ho tenim també a la Constitució i a les sentències dels tribunals. No és gens estrany que ens mostrin les seves preferències per qualsevol idioma abans que pel català. A més, ens diran que el català és un dialecte de l'espanyol. Hem d'acabar pensant que anar contra el català és un insult contra Catalunya. L'idioma és una força aglutinant i té una importància vital dins del concepte de la nacionalitat. En la comunicació presentada per Enric Prat de la Riba al Primer Congrés de la Llengua Catalana, l'octubre de 1906, explicava la divisió natural de la humanitat que descriu el Gènesis: l'Església va acceptar la tradició jueva de designar tots els pobles, tribus i llengües com a humanitat. L'evangeli s'havia de predicar en totes les llengües. Tots els pensadors han admès la transcendència social de la divisió de la humanitat en llengües, i és que els mapes, com deia Leibniz citat per Prat de la Riba, assenyalen els límits dels Estats però no els de les nacions, assenyalats més aviat per l'harmonia de les llengües. Les llengües dels pobles no són resultats convencionals sinó naturals, fets per la cohesió i la unió de la societat: proclamant els pobles la seva personalitat, sent la unitat de la llengua el principi salvador. El gener de 1913, era presentada la publicació de les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans i Prat de la Riba ho celebrava dient que era la unitat de una sola ortografia nacional, que és la primera unitat que una llengua culta necessita. La llengua és la mateixa nacionalitat, com deien els patriotes hongaresos, com diuen els patriotes a Flandes. Qui ataca, doncs, al Regne d'Espanya la llengua catalana, ataca a la mateixa Constitució de 1978 que reconeix les nacionalitats històriques. És incomprensible avui, en ple segle XXI, aquest sentit d'hostilitat contra la llengua catalana perquè, com deia Jaume Bofill i Mates, l'any 1916, en els seus discursos en defensa de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, l'Estat, que actua d'omniscient, de políglota, que té una oficina d'interpretació de llengües, que les entén totes -fins el turc i el xinès-, quan li parlen en Llengua Catalana o en l' euskara o l'occità, ens té per a ventafocs de la casa. Obliden els que ens volen sotmesos i decadents que la via del reconeixement de les varietats legítimes és la més sòlida. Som en una terra on quan es volen esborrar les particularitats s’esborra la història i la nació, com deien en Marià Maspons, en Valentí Almirall i en Josep Pella en el seu informe presentat el 8 de març de 1885 al Rei d'Espanya sobre els interessos morals i materials de Catalunya. La qüestió catalana continua vigent. El fals desconeixement a Madrid del sentiment col•lectiu de la insistència nacional de Catalunya, també. Saben bé que la llengua forma part del patrimoni dels catalans, que la nació és la propietat col·lectiva que hem defensar com defensem els dipòsits als bancs, les propietats urbanes i rústiques, les empreses, el benestar social i les llibertats.

La dictadura argentina contra els inversors d' Espanya

/ /
La dictadura argentina contra Espanya sembla el títol adequat per a aquest comentari. Han fet l'ocupació de les oficines de la filial de Repsol-YPF a l’Argentina servint-se d'una normativa del temps del dictador Videla. La senyora presidenta, vídua de Kirchner, no ha tingut cap inconvenient en utilitzar la imatge d'Eva Perón, el mite i símbol històric populista del país, per a dir que procedia a recuperar la sobirania servint l'interès general. I ara, amenaça amb seguir fent el mateix amb totes les empreses d'inversors espanyols. Mai no havia passat que l'imperi espanyol fos desmantellat per una dictadura vestida de democràcia. La senyora presidenta de la República Argentina vol tapar una feble situació del seu Govern. El poble argentí pateix una crisi important, econòmica i social. El populisme no garanteix cap solució i ha preferit mullar-se creant una situació d'inseguretat jurídica generalitzada. Creiem que la senyora presidenta menteix també al seu poble i que tapa altres interessos. Es diu que a l'Argentina també opera la corrupció amb èxit. L'acció duta a terme per aquell país contra els interessos d'empreses espanyoles afecta també les petites economies dels inversors privats. Les accions de Repsol han acusat el cop de la denunciada il·legalitat. Queda ara per veure com resol aquest cop l'empresa perjudicada i com s'ho fa el Govern espanyol per a recuperar el control de la seguretat jurídica per als inversors espanyols a l'Argentina. El que és segur és que el Govern argentí continuarà acusant Espanya i els empresaris espanyols de colonialisme, de ser negrers i explotadors i del que faci falta. Però Espanya ja no és aquell regne que no tenia més objectiu que emportar-se l'or de les províncies i terres d'ultramar. L'imperi espanyol ja no existeix i l'idioma que parlen els argentins és el castellà amb el que van proclamar la seva independència d'Espanya, i és el mateix idioma amb el que la senyora de Kirchner ha proclamat que recuperava la sobirania dels recursos energètics d'Argentina. No és el mateix la conquesta de l'Argentina pel Regne de Castella del segle XV que una operació d'inversions econòmiques empresarials en ple segle XXI, dins del marc del lliure comerç i la seguretat jurídica internacional. La senyora de Kirchner o bé confon les coses o bé amaga la veritat. Aviat tindrem més notícies. Mentrestant, Repsol i els seus accionistes hauran de defensar els seus drets en els tribunals. Almenys, seguim creient en l'imperi de la llei i en la diplomàcia per a resoldre els conflictes, per greus que siguin. Contra la irresponsabilitat de la presidenta argentina, la responsabilitat dels empresaris afectats i del poble que ha vist perdre una considerable part de les inversions dels seus estalvis. En aquests moments el depredador és el Govern argentí, sens dubte. Acusar als empresaris espanyols de colonialistes és una fal·làcia que no es justifica més que en la demagògia. Bo serà que el Parlament europeu i els Estats Units es posin al costat dels perjudicats. Que es posin al costat de la llei, de l’equitat, de l’obligaciò de respectar la paraula donada, de l'obligació de protegir les indústries estrangeres. Els capricis dels funcionaris de l'Estat d'ocupar les caixes dels que són forjadors de riquesa no justifiquen el cop baix donat als empresaris i als diners catalans invertits a l'Argentina. L'agressió injustificada és inadmissible en l'actual ordre internacional. La senyora presidenta de l'Argentina juga un paper més semblant al del teatre i la televisió, on res no és veritat, on res no vol ser mentida, on la realitat correspon a la caixa feta abans de començar la funció, on el poble no coneix altre guió que el que reciten o repeteixen els artistes que són a l'escenari.

Deconstrucció social i noves tecnologies

/ dilluns, 16 d’abril del 2012 /
El bisbe d'Alcalá de Henares torna a la càrrega amb el tema del món gai i lesbià. Els acusa del mal amb l'existència del que qualifica com a "ideologies de gènere". Reclama una teràpia adequada per a solucionar aquests problemes o inclinacions. Ara, matisa les seves manifestacions i parla de malaltia. No parla de pecat però si d'anar contra la llei natural. Acusa l'homosexualitat de deconstrucció social. Dóna la sensació de que el bisbe vol desconèixer els drets sexuals reconeguts per la declaració Universal de Drets Humans. És lliure el senyor bisbe de dir el que vulgui i d’opinar amb tota llibertat segons la seva consciència i les seves creences. Però el que no pot fer és aprofitar-se dels mitjans públics de comunicació per a difondre doctrina no evangèlica, i ben discutible, en el moment de la retransmissió de serveis religiosos. No pot ignorar el senyor bisbe que els malalts, segons ell d'ideologies de gènere, també són fills de Déu, com deia el cardenal Martínez Sistach, i tenen tot el dret a la comprensió i el respecte i a ser tractats com persones portadores d'una dignitat transcendent com els altres mortals. I a que no sigui pertorbada la seva espiritualitat ni martiritzada la seva personalitat amb doctrines i dogmes que no trobem en la Bíblia ni en les encícliques papals. L'homosexualitat ha estat coneguda en la societat romana abans de Crist. No sabem el nivell de cultura homosexual en altres cultures i pobles antics. No ens consta que Jesucrist apartés del seu costat cap persona per raons de sexe, estat o condició social. Tampoc està clar quin paper va jugar Maria Magdalena en la història humana de Crist. No sabem quants dels sacrificats a les feres dels circs romans eren cristians. Prudència, per tant, és el que hem de recomanar als que volen imposar una llei, designada com a natural, contra la pròpia naturalesa humana amb discriminacions per raons de sexe, confonent a més prostitució amb homosexualitat. L’homosexualitat no és una ideologia sinó una realitat social, reconeguda per la medicina, reconeguda en tractats internacionals i també per la llei espanyola. La llibertat d'expressió no dóna dret a difondre discursos que puguin resultar contradictoris amb els principis d'una societat democràtica. L'article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans estableix el límit del dret a la llibertat d'expressió. És l'obligació de respectar els drets aliens, la democràcia que vol dir pluralisme i la reputació de les persones que reconeix el nostre sistema jurídic. Un sistema que s'ha d'interpretar d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els altres tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol, que afecta a totes les categories de ciutadans i persones que conviuen en el territori de l'Estat. Els religiosos no n'estan exempts. Haurem de llegir el llibre de Fernando Delgado También la verdad se inventa per a veure com situar la problemàtica, al menys a l'espai literari. Millor deixar que cadascú visqui la seva pròpia sexualitat amb llibertat. És el que correspon a una societat democràtica i plural.

Monarquia contingent

/ /
Aquest matí, ho deia un locutor a la ràdio: la nostra monarquia és una monarquia contingent i, per tant, susceptible de ser eliminada com a institució. Ara, les escapades del Rei són motiu de debat polític. En plena crisi, el Rei no ho podia fer millor per a distreure l'atenció però, al mateix temps, acabar de desprestigiar la monarquia espanyola. Ha fet una jugada millor que les de Messi i Ronaldo. Però ha fet un mal servei a la seva monarquia creient-se per damunt del bé i del mal. Un dispendi de caça que pot arribar als 100.000 euros -segons diuen els posts dels diaris digitals- és una veritable bufetada per als treballadors que s'han quedat sense feina, per als estudiants acabats de llicenciar que no en troben, per als funcionaris i pensionistes que, d’una manera o altra, veuen reduïdes les seves remuneracions i pensions. En un moment en què els bancs no obren l'aixeta del crèdit, la gent es pregunta com pot el Rei pagar-se aquestes vacances; la gent es pregunta com és possible que la Casa Reial només vegi adjudicada una retallada del dos per cent de manera simbòlica, com qui dóna una almoina a la porta de l'església, quan la Casa Reial sap molt bé que els funcionaris de l'Administració de l'Estat n'han patit d'altres més fortes. El Rei és, de fet, un funcionari amb àmplies facultats, amb una certa invulnerabilitat. El Rei, segons l'article 56.3 de la Constitució espanyola de 1978, és inviolable. Els actes del Rei seran ratificats pel president del Govern o els ministres corresponents, i en seran responsables les persones que els ratifiquin, segons disposa l'article 64. Però sortir de viatge per a anar de caça major és un acte privat que no precisa ratificació. Jurídicament, ningú no pot demanar responsabilitats al Rei per sortir de viatge privat de plaer, la Constitució no l'obliga a donar compte a ningú del que fa en la seva vida privada. Però les responsabilitats que se li demanen són per violació de principis i valors, els mateixos que ens va recordar en el seu missatge de Cap d'Any, parlant de conductes exemplars dels personatges públics. És un sentiment general de rebuig per l'actuaciò del Rei el que l'opinió pública manifesta. Aquest país no és una república d’estar per casa ni una monarquia tipus Monty Python. El rebuig no és causa ni motiu suficient per demanar-li l'abdicació però sí per a exigir controlar els diners que es lliuren a la Casa del Rei pel sosteniment de la Casa i família reials i la plantilla de funcionaris que trobem al seu servei. S'hauran de limitar i adaptar a la situació de crisi econòmica de l'Estat les interpretacions, fins ara extensives i sense cap mena de discussió, del perquè de les quantitats assignades, de la raó de les despeses a cobrir i del nombre de funcionaris, civils i militars, de la Casa del Rei. També s'haurà de controlar el moviment de diners de la família del Rei, doncs que el Rei sigui inviolable no vol dir que la seva família gaudeixi d'immunitat o exempció de responsabilitat per malifetes. S'hauria d'estudiar si inviolable és o no el mateix que immune. Un també es pregunta per què no estudien les Corts Generals suprimir de la Constitució la totalitat del Titol II, "La Corona", i substituir-lo per un altre que comenci amb "Del President de la República". També s'hauria de modificar l'article 1.3 dient que la forma de l'Estat és una "República presidencialista". També podem organitzar per a Espanya una república democràtica amb un parlament, un senat que sigui cambra territorial i una presidència de l'Estat renovables amb eleccions periòdiques. O ens posem a fer-ho ja per a Catalunya i ens oblidem del problema espanyol?. El monarca ha demostrat ser un irresponsable, passant a més el que ha passat amb l'Argentina i Repsol. Ens deu moltes explicacions a tots els ciutadans. Encara ens ha d'explicar què va anar a fer a Kuwait i en benefici de qui.

Mònica, abans de l’ERO

/ diumenge, 15 d’abril del 2012 /
Deia el professor d'ètica Antonio Pasquali que el tipus i nivell de cultura que exhibeixen els grups socials està en funció dels seus mitjans de comunicació del coneixement. És possible fer, avui, una anàlisi cultural dels sectors, institucions i persones que controlen o manipulen la cultura de masses a Catalunya i a Espanya. Cal fixar-se en els anunciants, agents de publicitat, propietaris dels mitjans, professionals de la informació; en el nivell de respecte a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió i paper de les agències de notícies. Mònica Terribas serà cessada com a directora de Televisió de Catalunya ara que han arribat els del Partit Popular als òrgans de control. Llegim la notícia en format petit en la premsa diària. No se l’hi dóna la importància real que té o no interessa donar-l’hi. Marxarà de televisió una gran professional, independent davant de tots els poders, defensora de la llibertat professional. Les relacions de dependència, i econòmiques i ideològiques pel que veiem, sembla que han arribat de nou a Televisió de Catalunya. Però pitjor que quan es va produir la seva fundació, el 1983. Aquesta vegada, amb retallades en el pressupost de la televisió pública catalana, la lluita per contractar la publicitat, l’assignació de produccions externes de nou per a cobrir la quota europea, la qüestió lingüística, la promoció de programes i presentadors de moda per a implementar la mediocritat, i la massificació del públic, necessària i convenient per als interessos conservadors governants de la corporació pública. Són els elements adequats per al necessari equilibri de poders que a partir d'ara governaran la CCMA. La televisió catalana, com les locals, pot caure fàcilment sota el control de grups de pressió per mitjà de les agències publicitàries. Mònica Terribas era garant de que aquest control no fos possible, ni directa ni indirectament. La televisió nacional catalana s'havia convertit en una tribuna lliure de l’opinió pública nacional. Els informatius catalans no tenien res a veure amb els de les cadenes estatals, eren els portaveus de l’opinió pública catalana. El futur sense Mònica Terribas a Televisió de Catalunya està per escriure. Haurem d'estar amatents a l'evolució de la televisió pública catalana i preparar-nos per a exigir que aquest mitjà públic de comunicació i de cultura de masses no incompleixi els seus principis fonamentals, pels que va ser creat. I en cap cas s'ha de permetre que es posi al servei de la descatalanització de Catalunya. Amb la sortida de Mònica Terribas, arribarà l'ERO que produirà l'acomiadament de treballadors de l'ens públic. Més feina per als lletrats laboralistes i els sindicats. Més famílies en dificultats per l’aplicació del criteri de reordenació, que vol dir acomiadar i reduir personal.

República i liberalisme sense ira

/ /
Negant l'existència de principis innats, John Locke es preguntava on es troba la veritat pràctica innata, universalment admesa sense cap mena de dubte. La majoria admet l'existència d'uns principis de justícia, equitat i fidelitat com a regles de convivència que permeten l'existència de la societat. Però no hi ha res en què tota la humanitat estigui d'acord. No podem considerar innats els descobriments fets mitjançant l'ús de la raó. La Premi Irla 2009, Montserrat Guibernau, catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres, en el seu treball Per un catalanisme cosmopolita, afirma que les nacions no són úniques ni eternes ni immutables, ans al contrari: podem situar al llarg del temps la desintegració d'algunes nacions que van exercir un paper important, fins i tot capdavanter, durant un període històric particular. De la mateixa manera, segueix dient Guibernau, també podem situar en la història el naixement d'altres nacions, la seva evolució i transformació. No podem a la vegada ser i no ser. Per tant, la vida es mou en el terreny de l'evolució i la transformació, el naixement, la vida i la mort de les persones, les societats i les institucions. Ho ha dit, finalment, Dilma Rousseff, presidenta de la República Federativa del Brasil, en la reunió de caps d'Estat de les Amèriques: "Hem de mirar el present i el futur, no el passat". La Guerra de les Gàl·lies, que estudiàvem durant el nostre batxillerat, ens va donar la mesura de l'existència i el desenvolupament de les institucions jurídiques i administratives del món romà. Les quals no hem estat capaços de superar durant els 20 segles d'història transcorreguts des de l'arribada de la colonització romana també a Hispania. Seguint a Aristòtil, hem inventat la democràcia. Com deia el filòsof, uns han dictat lleis i altres han fundat estats; uns han destruït l’omnipotència de l’oligarquia, han posat fi a l'esclavatge del poble i han construït la democràcia nacional amb un equilibri d'institucions. A l'antiguitat es va tractar el poble com un tirà que elegia els magistrats. Però es van eliminar de les funcions públiques els virtuosos i es va donar pas als demagogs corruptes, i la magistratura, als rics i ciutadans distingits, com explica Aristòtil en la seva Política. Certes polítiques poden obrir el camí dels totalitarismes, doncs oblidem que tenim una política sense finalitats, sense vocació, amb polítics de conveniència que no entenen que polític se’n neix i se’n mor. Fets recents, com les escapades del Rei d'Espanya en viatges privats de luxe, que el país ignorava, han posat de relleu el descrèdit de la monarquia espanyola en uns moments de crisi econòmica i social sense precedents. Reapareix gent desconeguda que va ser clandestina i els oblidats, recordant-nos que les monarquies no poden tractar els súbdits com a classe inferior, doncs la democràcia, com deia Aristòtil, es mantindrà més com més completa sigui la igualtat en els drets polítics. Doncs pobres i rics han de ser sobirans en iguals proporcions, sent la llibertat i la igualtat les dues bases fonamentals de la democràcia. Camí ara de la nova república per al segle XXI, és més que evident que no podem posar com a models ni la Primera ni la Segona, ni la francesa ni l'americana ni la germànica ni la britànica. La nostra nova república s'ha de construir desprès d'un debat llarg i profund, sense precipitacions. Caldrà una, ni la italiana ni la portuguesa ni la de Suècia. Caldrà la ruptura amb el passat, sense ira, sense odi, pensant en la reconciliació entre tots els que varem patir la dictadura franquista, també amb els seus partidaris i els hereus legals del sistema que creiem desaparegut. Tinguem molta cura de no obrir la porta a una república totalitària, doncs fins ara els més aferrissats partidaris de la república eren els ultradretans i reaccionaris hereus del franquisme actiu. Sent inexistent socialment la nació espanyola, menys en el paper, no caiguem ara en el parany de creure’ns que podrem escombrar la monarquia com si fos un cas més de corrupció, basant-nos simplement en el descrèdit social de la institució. La proposta republicana ha de ser basada en la llibertat, la democràcia i els drets humans com a forma de vida i de Govern. La gestació del nou sistema ha de ser feta per demòcrates sense discussió, no pels hereus del vell sistema com va passar a la mort del dictador, el 1975. La travessia, però, serà llarga i plena de dificultats. L’actual monarquia ja ha estat un peatge imposat. Els lobbys no treballen per a obrir la política als demòcrates oblidats ni per a crear riquesa per a redistribuir a tota la societat, ans al contrari, ho fan per a potenciar una autocràcia de grans empresaris i de quadres de partits dominants, l’Església i els alts funcionaris. Una classe mitjana sense poder, esmicolada i empobrida, no pot fer front a la situació ni millorar la legislació sense comptar amb el recolzament de la majoria treballadora i el petit funcionari. Però, com no creiem en el fatalisme, sabem que ni en la societat de la mentida es pot impedir una presa de consciència crítica de la situació, que empenyi la decadència de les institucions que han deixat de ser útils als interessos del poble i permeti el naixement de les noves autènticament democràtiques i en llibertat. La reconciliació exigeix un futur sense ira ni odi.

Temps difícils

/ /
Sembla que ens haguem posat d'acord en dir ara que vivim en temps difícils. Ho va dir ahir l'Oriol Junqueras en el seu discurs de cloenda de l'acte en homenatge a Heribert Barrera i Victor Torres celebrat a l'Auditori AXA de Barcelona. Però també ho va dir l'escriptor britànic Charles Dickens en la seva novel·la del mateix títol, publicada l'any 1854. Dickens va ser un escriptor prolífic que va exercitar la crítica social contra la societat victoriana, l'aparell institucional, la ineficàcia de l'Administració, la corrupció i l'especulació dels mercats. Es va avançar dos segles a dir-nos el que ens està passant actualment. Deia les veritats socials i polítiques ben abans que les diguessin els polítics professionals. Dickens va realitzar el seu somni de ser lliure. Va ser un clar simpatitzant del pobre, del miserable, de l'oprimit, com ho van ser altres escriptors, filòsofs i polítics de l'època. A la novel·la Temps difícils descriu i presenta les classes alta i proletària. La classe proletària que té el treball com a únic model de vida i de supervivència; la classe alta, que controla les empreses i les condicions de treball i de vida dels obrers. En les seves obres, es va pronunciar contra la condemna a mort com a divertiment del poble, va presentar les prostitutes com a persones i es va manifestar contra l'esclavatge en la novel·la Notes d’Amèrica. David Copperfield és la seva novel·la considerada com a autobiogràfica. Va ser el defensor dels oblidats. Però descriu Dickens l'evolució d'una societat que va viure la revolució industrial sense deixar-se emportar pels vicis totalitaris. Dickens considerava El Quixot com una novel·la d'aventures i no com un tresor moral, com es vol presentar en els nostres dies. Els diaris ens diuen també que som en temps difícils. Els treballadors i els empresaris estan amoïnats. Els banquers també: han tingut fortes pèrdues a les borses. Però els banquers, a diferència de milions de treballadors, veuen que no s'ha acabat el sistema que els permet recollir els guanys de les seves inversions perquè la societat, com al segle XIX, s'ha escindit entre rics i pobres, en les mateixes condicions socials que les que tenien els obrers i els rics del segle XIX. Tots sabem que la història té plena capacitat per a reinventar-se. Però, a més, els britànics van ser capaços de no amagar res, de reconèixer els seus crims, vicis i errors, a més de fer una tasca civilitzadora en els territoris ocupats o colonitzats, avui membres de la Commonwealth. Van aprendre també els britànics a fer autocrítica i això els ha mantingut en els primers llocs del rànquing mundial. Nosaltres sembla que no vulguem fer pública confessió dels nostres crims, vicis i errors. No fem crítica social, tan sols riem els programes irònics de les televisions que s'arrisquen a emetre’ls. Convindria recomanar als nostres polítics i economistes que llegeixin Dickens. Segur que s'adonaran que els temps són difícils però també de que amb el diàleg entre obrers i fabricants, entre governs i comerciants, trobarem les solucions.

La democràcia interna que no veiem

/ dissabte, 14 d’abril del 2012 /
Josep Maria Vila d'Abadal ho ha posat de manifest de manera pública. Ho donaven avui a les notícies del vespre. A Unió Democràtica de Catalunya no hi ha democràcia interna. No li faciliten la llista dels compromissaris, informació que necessita el candidat a un càrrec intern per a poder fer-se la propaganda en qualsevol elecció. És el mateix del que es queixava l'exsenador i president de l'Associació d'Amics de la UNESCO, en Carles Bonet, quan va presentar farà un any la seva candidatura per a la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya, per a competir amb la candidatura de l'actual president, Oriol Junqueras. En el moment de retirar la seva candidatura, en Bonet també va dir que a ERC hi havia un dèficit de democràcia interna. Possiblement, la Llei de Protecció de Dades en aquests partits actuals es practiqui d'una manera tan restrictiva que arriba a fer pensar que es tracta de ‘tingladets’. O és que no convé a la part que mana que la candidatura coneguda com a ‘oficial’ tingui oposició. I aquesta és la nova unitat que proclamen els partits un cop fan desaparèixer l'oposició. També és molt curiós observar que quan es perden eleccions els càrrecs i les organitzacions que fracassen no acaben dimitint. És la nova moda de confondre estatus, poder i força. Qui perd l'autoritat moral, s'imposa a través de l'organització i, un cop col·locat a la trona, imparteix les idees que convenen a l'organització com a missatge celestial. Els partits actuals no permeten la renovació, els càrrecs no dimiteixen quan la fan grossa o perden eleccions sinó que foragiten la gent crítica, a la que després acusaran d'escindir-se. La cultura del poder és la que no dimiteix. No hi ha iniciativa dels afiliats en el debat. Tot és promou des de les altes instàncies amb un net sentit patrimonialista del poder, amb el clàssic criteri d'ocupació d'espais que va presidir la fundació dels actuals partits a la mort d'en Franco. És la farsa de la falsa unitat. Els discrepants no tenen veu i queden aparcats. Tenim pressa, molta pressa és el títol del llibre presentat també avui, publicat per Dèria Editors, que recull els principals articles i discursos del secretari general, president d’Esquerra Republicana de Catalunya i després del Parlament, Heribert Barrera. Es podia comprar per 14 euros a l'entrada de l'Auditori AXA. El primer article és el que porta per títol Problemes i perspectives del catalanisme, publicat a la revista Mirador l'estiu de 1966. Barrera partia del fet que el catalanisme ha superat anys de persecució i ha reeixit fins a mantenir-se. Hem d'entendre tota crisi no pas com un període de feblesa, deia Barrera, sinó com un període de transformació. El 8 de maig de 1978 Barrera, a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, es va manifestar contra l'aprovació precipitada d'una constitució que el futur demostraria inadequada a les reals necessitats del país. Deia que l'essència de la democràcia és el dret d'expressió de les minories. Va denunciar que l'avantprojecte era més una compilació sincrètica de textos constitucionals que no pas el resultat d'una reflexió sobre el caràcter peculiar de l'Estat espanyol. Una objecció fonamental va ser l'establiment de la monarquia com a forma política de l'Estat, sense consultar prèviament el país en condicions d'igualtat per a la defensa de totes les opcions, factors aquests que són indispensables en una democràcia. Referent a la monarquia, Barrera ja deia el mateix que ara diu Vila d'Abadal i l'any passat en Bonet sobre les eleccions de càrrecs interns en els partits dits democràtics. Com deia també Heribert Barrera, el gener de 2001 en una entrevista d'Enric Vila, es va pagar un preu altíssim per la Transició en acceptar que Suárez la dirigís i ens encolomessin el Rei. Per a Barrera, les esquerres encara ho paguen, doncs entenia que, si s'hagués fet un referèndum en aquell moment, els republicans haurien pogut ser majoria. En Roca, en González i en Carrillo van acceptar la monarquia i la van fer possible. En Jordi Pujol també la va acceptar. I Barrera sentenciava: "la Transició va ser un desastre perquè no s'hauria d'haver acceptat de cap manera que les primeres eleccions les convoqués un franquista com en Suárez amb un Govern format per franquistes o simpatitzants del règim".

El nou 14 d’Abril a Barcelona

/ /
Acabo d'escoltar en Josep Martí Gómez explicant per ràdio que a Espanya ja tenim més morts per suïcidi que per accidents de trànsit. Ahir, tots els diaris explicaven que a Barcelona ja tenim uns 3.000 ciutadans sense sostre. Dormen on poden, molts en un raconet de vestíbuls d'edificis. I això passa el dia que recordem o celebrem l'aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, el 14 d'abril de 1931. La República Catalana va ser proclamada per Francesc Macià. Possiblement, algú s'ha equivocat de dates o s'ha avançat. Avui veurem quina república recordem a Catalunya. Però aquesta commemoració ve acompanyada per el nou acord del Govern espanyol d'introduir més retallades a l'economia pública i més dificultats per a la iniciativa privada. El desprestigi econòmic de l'Estat espanyol a Europa és un fet i ningú no es creu el que li expliquen sobre la bona marxa de les receptes conservadores. L'incompliment manifest del que va signar el senyor Rajoy, junt amb la bossa d'evasors posada al descobert, ha estat el detonant de la desconfiança. El dia, amb sol, ha permès moltes activitats a Barcelona. Amnistia Internacional a Catalunya celebrava a les Cotxeres de Sants la seva assemblea general. S'ha recordat que l’ONG va néixer fa 50 anys. Durant l'assemblea, també s'ha parlat dels actes públics duts a terme, de l'exigència de dignitat que avui significa la reivindicació del dret a l'habitatge, dels drets culturals, els drets socials i la salut. Són ja 13.984 socis a Catalunya i 3 grups universitaris, més membres d'alguns partits. Han parlat de la situació dels drets humans a Catalunya, de la derogació del codi ètic polític i de l'impuls dels drets humans a la xarxa de les escoles. També s'han sentit manifestacions contra les limitacions que proposa el Govern espanyol als drets de reunió i de manifestació amb la reforma del Codi Penal. A la plaça de Catalunya, es concentraven a les 12 del migdia les associacions de veïns, els ‘iaioflautes’ i molts ‘indignats’ protestant pel mateix. A mig matí, Esquerra Republicana de Catalunya celebrava el 81è aniversari de la proclamació de la República Catalana a l'Auditori AXA. Paraules del seu president, Oriol Junqueras -gairebé seguint l'oratòria que el caracteritza: solemne, com un mossèn-, han recordat a l'auditori que els temps que ens ha tocat viure són difícils. Ha recordat que un 30 per cent dels joves es troben sense estudiar ni treballar. S'ha referit a l'Estat espanyol com l'enemic que ens envolta i fa tant de mal com pot a les nostres coses com són la llengua, l’economia, els treballadors, els empresaris, els autònoms o els estudiants. Junqueras ha recordat que sentim la responsabilitat que tenim al davant, dient que el millor del nostre discurs és el nostre exemple quotidià. S'ha referit, en un parell de cites, a Gramsci i a Kant, dient que les idees precisen d’organització per a triomfar i que cal que actuem de tal manera que cada un dels nostres actes pugui servir de norma per a la resta de la humanitat. El president d’Esquerra també ha demanat que donem sentit a tots els que ens han precedit i esperança per als que venen darrere, que no els hem de decebre, i que hem de fer el necessari per guanyar, per arribar a la victòria. La jornada ha acabat amb un dinar de germanor a l'aire lliure i repartiment d'insígnies als militants d'ERC que porten 25 anys de militància. Algú ha regalat el seu tiquet per què convidessin a dinar algun pobre o a persones sense recursos. Les nenes de l'organització que cobraven els tiquets ho han agraït. Com diu n’Oriol Junqueras, hem de fer realitat els nostres somnis i no deixar-nos portar per la comoditat i l'egoisme. Agraïm també al Rei d'Espanya i a la resta de la família reial l'exemple que donen de ser símbols d'un poder que viu d'esquenes al seu poble. Ja n'estem farts d'aquesta farsa. Tenim ara l'obligació de treballar per a construir una nova república democràtica, lliure i protectora dels drets humans, de la dignitat humana sense limitacions, sense exclusions, sense discriminacions. La monarquia espanyola actual tan sols protegeix els seus interessos i vergonyes.

Franco no resucitará pero la delincuencia, sí

/ divendres, 13 d’abril del 2012 /
Está muy claro que Franco no resucitará. Pero sus cachorros siguen en la escena. Y ahí está el peligro real. No resucitará aunque los de Intereconomía nos quieran poner mal el estómago y el pensamiento con sus programas. Que Franco no resucitará también lo dijo el actual rey Juan Carlos I de Borbón y Borbón. Estos cachorros, ahora en el poder, se creen los testigos e interpretes de la historia. El ministro de Interior ya se ha apresurado a anunciar reformas del Código Penal endureciendo las penas para los aprendices de revolucionarios y los profesionales de la violencia callejera. Pero ni el ministro del Interior ni el de Justicia ni los Jueces parecen dispuestos a acabar con los robos constantes y continuos en los bienes urbanos y los atracos en plena calle a la luz del día. Lo que no aparece en las estadísticas policiales y judiciales no existe. Pero el malestar y enfado de la población ya no se oculta. El robo de cobre en edificios -ahora sin importar a los ladrones el perjuicio y daños que ocasione a los vecinos del inmueble afectado-, el forzar puertas de locales y viviendas para robar bienes en el interior, son actividades habituales, diarias en una ciudad como Barcelona. Los ladrones son los mismos que de día andan husmeando por las calles y colándose en los inmuebles. No son tantos. Pero los servicios policiales parecen incapaces de localizarlos, de pillarlos con las manos en la masa. Sus furgonetas que no pasaron la ITV no son interceptadas. Que no ponga el Gobierno como excusa a los de la violencia callejera, exista o no, para cubrirse frente a la ciudadanía por su dejadez y mal trabajo policial y judicial en la persecución del delito que más afecta a los sufridos ciudadanos: el robo. No intensifiquen la represión y las políticas criminales contra los indignados violentos, devaluando los derechos de los ciudadanos y las políticas sociales, actuando con visible dejadez y falta de profesionalidad ante la delincuencia común. Si hay violentos es porque falla la justicia social. Pero si hay ladrones y atracadores es porque falla lo que nunca debió fallar: la seguridad ciudadana y la educación de los individuos. Preocúpense más los gobernantes de proteger y defender los derechos de la persona humana, a la que deberían servir en lugar de parapetarse detrás de sus cargos los políticos, secuestrando la democracia y permitiendo que unos cuantos forajidos e inmigrantes desaprensivos, habituados a la delincuencia, nos la hagan inservible. Suspendan, si necesario fuere, el Tratado de Schengen para restablecer la libertad, la ley y el orden en los núcleos urbanos pero absténgase de querer imponer un partido único o actuar con un proyecto de gobierno autoritario. Y es que la delincuencia, con o sin libertad, siempre ha existido y renace con mayor vigor cuando la sociedad vive confiada y los servicios públicos bajan la guardia por no existir planificación ni organización frente al delito organizado, cuando los gobiernos de los países de origen de los delincuentes se lavan las manos y no cooperan en la prevención del delito en las sociedades receptoras de tal falsa emigración. Los vecinos de los barrios de la Sagrada Familia y Grassot de Barcelona pueden dar clara prueba de cuanto aquí se ha dicho. Queda muco por hacer. Pero cualquier política que se quiera emprender no puede ser precipitada ni de circunstancias del momento. Ahora, la delincuencia es un problema estructural de la nueva sociedad no catalana que vive y roba en Cataluña.

Ja no enganyen

/ dijous, 12 d’abril del 2012 /
Hem sentit dir que es feia el què es feia per a no tocar les pensions. D'altra banda, en conferència de premsa, el president Rajoy diu que no hi ha problema, que ens en sortirem per nosaltres mateixos i que no ens intervindran. Però és una declaració que no admet preguntes ni anar més enllà. És al que ens tenen acostumats. L’ABC, en la seva portada, publica unes manifestacions de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría dient que de pacte fiscal amb Catalunya res de res. El Govern espanyol contradiu, d'aquesta manera, les iniciatives de la presidenta del Partit Popular a Catalunya, senyora Alicia Sánchez-Camacho, i decep les expectatives de la Generalitat. Per la seva banda, el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, fa pública la seva protesta i el seu descontentament per haver assignat el pressupost de l'Estat 8,2 milions d'euros a la Casa Reial i la mateixa quantitat per a Rodalies de Barcelona, en lloc dels 50 milions de l'any passat. Però és que per al transport metropolità també han fet una reducció del 30 per cent, passant de 133 milions a 93,1 milions. Portabella es queixa d'aquesta rebaixa, sense cap consens català que perjudica als ciutadans de Catalunya i als barcelonins, dient que el PP no serveix per a res, que no és útil per a Catalunya. És veritat: els pressupostos de l'Estat són discriminatoris per a Catalunya. El conseller d'Economia, senyor Mas-Colell, afirma que una Catalunya amb Estat propi seria un país pròsper. Podríem administrar els fons que es queda l'Estat espanyol, que el diputat senyor Amorós calcula en un 8 per cent del PIB català. I Catalunya, malgrat Espanya, té capacitat financera, industrial i comercial. Els catalans, però, som pacients. Creiem en l'imperi de la llei, sabem que la llei ha d'estar al servei de les persones i, com deia Ester Capella aquesta nit en una conferència, que no ens agradi la norma no vol dir que l'haguem de transgredir. A Espanya, doncs, tenim diferents escales de valors en conflicte, tantes com comunitats socials i lingüístiques ben diferents.

Alta política, informació dubtosa

/ dimecres, 11 d’abril del 2012 /
No sé si el títol d'aquest post és encertat. Però és la realitat que he conegut en un debat organitzat aquesta tarda per l'Institut Català Internacional per la Pau al Col·legi de Periodistes de Barcelona. A Síria, ara només es busca pactar una transició sense canvis, una operació simplement cosmètica. A cap potència l’interessa que caigui el cap sirià. La regió àrab viu uns temps difícils. Síria és un món un pèl diferent, doncs hi trobem kurds, ismaelites, cristians, salafistes i musulmans xiïtes; una varietat d'ètnies i cultures que es veuen obligats a coexistir. Però el Govern és una dictadura que no reconeix l'oposició i l'oposició, dispersa, vol destronar el dictador i el seu ‘entourage’. Síria compta amb patrocinadors militars, com Rússia, que li ha venut força armament, i tothom sap que una intervenció militar provocaria moltes pèrdues civils. No hi ha res clar, doncs: d'una banda, les dictadures àrabs d'Arabia Saudí i Qatar volen que continuï el dictador i, d'altra banda, amb totes les incògnites sobre el futur, els partidaris de la Primavera Àrab volen la caiguda. Kofi Annan, el mitjancer nomenat per Nacions Unides i Lliga Àrab, proposa el final immediat de la violència, sense canvis. Per una política de pau, no es possible predir el que passarà. Tampoc convé que els jihadistes guanyin posicions a la zona. Tothom mou fitxa molt a poc a poc. Ningú a nivell internacional no es mulla, les potències europees tenen altres feines, i el règim es consolida dia a dia. Dotze mesos seguits de repressió, destrucció ‘manu militari’ i milers de morts no són suficients per a que els valedors del dictador s'empressin a pressionar el Govern siri perquè aturi les persecucions contra els opositors, les execucions sumàries i la destrucció de Síria. El poder a Síria rau en la força militar. Pel que fa la política, tothom desconeix el seu final. La informació que rebem és dubtosa. No es vol un altre Líban. Israel es manté a l'expectativa. I la legislació Síria segueix sent restrictiva i no reconeix la llibertat de tots els partits polítics. Els Germans Musulmans continuen prohibits. Pot passar com a Egipte, on milers de presoners polítics continuen tancats a la presó i on mana encara l'exèrcit. El que és més cert que mai és que Síria pertany a una civilització ben diferent de la que nosaltres coneixem.

Realitats distorsionades

/ dimarts, 10 d’abril del 2012 /
Ni aventures ni radicalismes: és el que vol la majoria dels votants. CiU va guanyar les darreres eleccions a Catalunya. La seva bandera va ser la seriositat. Per a altres ho va ser l'espanyolisme. El setembre de 2010 ja circulaven informacions tendents a promoure esquerdes en els partits sobiranistes i obrint el camí per als pactes amb el Partit Popular. Seguim sent una nació sense Estat, amb una sentència del Tribunal Constitucional que ens nega aquest caràcter nacional, amb uns presidents que volen recuperar els símbols catalanistes. La vida de cada dia obre noves perspectives si som ‘insistencials’. La política es deteriora i cal frenar pel bé de tots aquest deteriorament. Cal llençar a l'aire crítiques per a l'esperança. Caldran valors morals, valors republicans, valors democràtics, en definitiva, per a reconduir el sistema davant la temptativa d'algunes autonomies a renunciar a les competències més cares: la Justícia, la Sanitat i l'Educació. La recentralització és un fet que ens venen com una solució a la manca de mitjans econòmics i per a eliminar la duplicitat d'administracions. Ben a gust ha sortit avui al migdia la senyora Esperanza Aguirre, a les notícies de RTVE, explicant la seva renúncia a aquestes competències per part de la Comunitat de Madrid. És evident que ho pot fer, doncs no té esperit ni sentit d'Estat, no té cap desig de donar valor nacional al conglomerat urbà que presideix. No pot diferenciar-se de l'Estat que li paga els costos de tots els serveis i infraestructures. Per a ella, sempre és i serà millor senyalar com a culpables els de fora de la seva comunitat. La qüestió catalana segueix viva malgrat les realitats distorsionades que ens presenten els polítics de Madrid, doncs no sabem si a Madrid els llums pengen del sostre o són ulls de bou o són de peu. No veiem ben bé quina és l'aplicació adequada a cada situació, encara que sabem que sempre trobaran un llum que els il·lumini i pretenen enlluernar-nos. Cal, doncs, que els de CiU, per tant voler pactar amb el Govern Central, no pactin amb un mirall trencat. Perquè les esquerdes no són pas avui a l'esquerra, tres mesos després d'haver guanyat les eleccions el Partit Popular, tant les generals com les autonòmiques -excepte el que ja hem vist a Catalunya, Euskal Herria, Andalusia i Astúries-. La manca de confiança de la gent en les polítiques conservadores és un fet. I és que tots els industrials i comercials saben molt bé que sense risc no hi ha possibilitat de posar en marxa un negoci. I ara el negoci és potenciar el creixement de les empreses i fer-ne néixer de noves amb possibilitats. L'Estat s'ha d'abocar en aquesta feina i no voler absorbir el que les Comunitats estan obligades a administrar com uns bons pares de família.

El canvi disruptiu

/ dilluns, 9 d’abril del 2012 /
Vaig anar fa uns mesos a la conferència que va donar Marc Vidal al Foment del Treball, a Barcelona, on es va pronunciar contra la cultura del subsidi. Em va agradar sentir parlar d'aquesta manera. Jo mai no he cregut en el subsidi ni en la subvenció. Encara que hi ha gent que sembla que no pot viure ni fer res sense mirar de quina manera pot fer-se amb uns diners. Algunes fundacions vinculades a partits polítics viuen de la subvenció. Semblen el fons de recaptació dels partits. Però Hisenda no sembla que es posi a mirar les comptabilitats de partits i fundacions vinculades. La cultura de la subvenció és com una drogodependència social. L'Estat benefactor és el model. Ara, es parla de privatitzar, d’externalitzar serveis i rendibilitzar els propis. Tot això passa en una societat sense memòria, que utilitza Google com a font d'informació. És volen uns nous món i mercat amb una realitat transparent. L'ús de les TIC en xarxa és la innovació de ser acceptat pel mercat. Però els canvis no interessen a la classe política tradicional. I mentre els especialistes en màrqueting parlen de la globalització i d’obrir nous mercats, a nivell dels vells estats territorials europeus tenim un sector de l'esquerra que encara parla del paper central de l'Estat, emparant-se en un bloqueig ideològic i en l'antiamericanisme; una opció, la d’aquesta mena de concentració de poder, que està reduint la vida política a un discurs sense perspectives de progrés real, parlant de nacionalitzar el que ja ha estat privatitzat i de recentralitzar el que ja ha estat descentralitzat amb l’argument de que així s’apropa el poder i la gestió de la funció pública al poble.

Propostes per a una democràcia moderna

/ diumenge, 8 d’abril del 2012 /
Sembla que la credibilitat política es troba en les derrotes electorals socialistes. Però quan governa la dreta qui guanya credibilitat és l'oposició d'esquerres. Cal fer una reforma a fons de la funció pública i de l'Administració de l'Estat i acabar amb la duplicitat d'administracions en els mateixos territoris. Un canvi d'actituds en el món laboral també serà necessari, amb un diàleg entre sindicats i patronal, així com trobar les fórmules per a superar la precarietat laboral, millorar la productivitat i reduir l'absentisme. Una política al servei de la societat continua sent l'objectiu inabastable. I amb aquest ambient, el catedràtic senyor Alejandro Nieto ens parla del desgovern del que és públic. En el seu llibre que porta com a títol El desgobierno de lo público, el senyor Nieto parla de la suplantació dels ciutadans, de l'apoderament per part de l'Estat de la partitocràcia, doncs no ens governen les institucions sinó els partits. Per a assolir la democràcia, comencem a pensar que és possible que pugui existir una democràcia sense partits per a acabar amb la democràcia perversa de representació indirecta. S'ha d'eliminar els indesitjables de la democràcia, doncs la política, com diu el senyor Nieto, ni és un mercat ni és beneficència. Uns culpen els altres del mal Govern, del desgovern. Però ara oblidem les falses afirmacions de 2007, quan la crisi començava a minar la marxa econòmica de la "potència espanyola". I ara ens diuen que la independència de Catalunya ens farà pobres i no serem europeus perquè Europa no ens admetrà a la Unió en sortir d'un Estat que en forma part. És una realitat a pactar, doncs els pactes possibles mai no són morts i els catalans no perdem la confiança en nosaltres mateixos com a col·lectiu que treballa per a la llibertat de tots els ciutadans del nostre país. Els partits espanyols són inconsistents a Catalunya. I el Partit Popular darrere de les reformes ha obert el debat entorn de la revisió de l'Estat de les Autonomies, al que responsabilitza del deute públic acumulat i de la manca de competitivitat de les empreses. El projecte amagat és la simplificació, és a dir la recentralització, convertint les administracions autonòmiques en gestores dels serveis de l'Estat. L'Estat vol fer política més enllà d’on té competències, com molt bé explica en Josep Antoni Duran i Lleida en el seu llibre Cartes de navegació. Som en temps de turbulències i la societat necessita valors sòlids. Com hem de denunciar, també, que el PSC va votar el 2009 amb el PP contra l'Estatut de Catalunya. El cinisme i la irresponsabilitat han arribat a la política des de fa temps. Una democràcia moderna no s'ha de fonamentar en la derrota electoral del contrari ni en la recentralització de competències a favor de l'Estat, ni en negar les aspiracions legítimes dels pobles que són nacionalitat històrica i viva. S’ha de fonamentar en no mentir al poble, en no suplantar les institucions pel poder dels partits, en evitar la demagògia i el clientelisme i en no generar més turbulències de les que ja existeixen. L'engany polític com a programa allunya l'enganyador de la democràcia moderna.

La mentida com a programa

/ divendres, 6 d’abril del 2012 /
El president de França, Nicolas Sarkozy, continua fent ús de l'argument de la caiguda econòmica i rescat d'Espanya en la seva campanya electoral. El Govern espanyol manté un prudent silenci davant els atacs continuats d'aquest polític que, a més, pretén congelar les aportacions de França al fons europeu. En canvi, els nostres dirigents diuen que sortirem del pou el 2013 i fan declaracions als diaris estrangers avançant les properes retallades que volen aprovar en Consell de Ministres. Les institucions europees diuen que no ho estem fent tan malament. Però el senyor Sarkozy no rep els mateixos elogis, doncs ha incrementat el deute públic de França en 6.000 milions d'euros més, s'apropa a l’ultradreta i fa propostes als centristes que poden arribar a decidir les eleccions. Aquest debat orquestrat sobre Espanya en la campanya electoral francesa ens recorda que la política és, ara, l'art de la mentida: que uns prometen fer possible allò que és impossible i altres fer visible allò que és invisible. Les promeses, com ha fet el president espanyol, senyor Rajoy, quedaran incomplertes després de les eleccions, un cop assolit el poder. Es practicarà el possibilisme i, com passa ara, el secretisme en la gestió de Govern, excepte en el que avancen als mitjans. Els reials decrets dictats pel Govern amb caràcter d'urgència, fiant-se en la majoria parlamentària, ens diran la política que se segueix per a resoldre la greu problemàtica que pateix l'Estat. Retallades i congelacions salarials del funcionariat no són solució quan es descobreix que no es retallen en condicions els sous dels expresidents i exministres ni dels actuals, ni de la Casa Reial ni dels militars ni dels alts càrrecs ni dels diputats i senadors. Tampoc posen fre a l'especulació dels ‘hedge funds’ que juguen a guanyar diners amb la nostra prima de risc. No sabem si també hi trobarem francesos fent el negociet mentre el seu president ens posa verds. S'acusa el nostre president de covard per no contestar el que ja s'interpreta com un insult a la ciutadania. Ens tracten com un país de pandereta i poc seriós. Sembla que els nostres dirigents polítics no trobin el camí per a resoldre el conflicte econòmic de la situació de les finances públiques. No pensen que l'economia és com un toro que no es pot lligar a un arbre. L'economia necessita llibertat, però el que s'ha de fer és parar els peus als aprofitats i als que volen omplir-se les butxaques amb els diners dels pobres, que canvien de butxaca ensorrant les economies dels països febles. Aquests especuladors ja tenen un president que els defensa. No parlarà el senyor Sarkozy de Síria ni d'Algèria ni de Líbia ni d'Egipte o de Mali i el Senegal. Li convé ara parlar malament d'Espanya, els veïns d'a baix, i no recorda que fa sis mesos felicitava el president Zapatero per la política que seguia. Ja tindrà l'excusa per a justificar els pagesos que parin els nostres camions a les autopistes i els buidin de les verdures i fruites que exportem a Europa. Els francesos ja fa molts anys que ens demostren la seva aversió i menyspreu. Ja va sent l'hora de que els que tant parlen de la "nación española", ara tan calladets a la fundació FAES, facin alguna cosa per a reivindicar l’“honor nacional”. O també ens deixen aquesta feina als catalans, per raons de proximitat fronterera, mentre la delegada del Govern senyora Llanos critica i ridiculitza l'estelada, la nostra patriòtica bandera nacional que encara no és oficial?.

Divagacions i mecanismes sense garantia

/ /
Ens anuncien des de Madrid que no pagaran el deute que exigeix i reclama la Generalitat de Catalunya. Les inversions de l'Estat central a Catalunya també patiran una important retallada. Ha estat la senyora Alicia Sánchez-Camacho la que ràpidament ha sortit en defensa de la política del Govern espanyol davant Catalunya, dient que hi han altres mecanismes per assegurar i garantir la liquiditat de la Generalitat. Però no concreta res. Es queda amb aquesta afirmació, posant en dubte la política econòmica que segueix la Generalitat, com si no fes prou. El Partit Popular segueix també a Catalunya amb el seu ben programat i organitzat camí de l'ambigüitat, que tant bons resultats li ha donat en la política espanyola fins que ha anunciat la reforma laboral que permet l'acomiadament lliure en la pràctica i una amnistia fiscal pels evasors de diners. La societat catalana, però, s'ha tornat crítica i disposada a lluitar per la supervivència, a viure amb menys mitjans. La nostra gent se sent capaç de reaccionar davant l'engany i la mentida. La reacció és amb valors contra l'agressió. El mateix José Saramago, en el seu Quadern, recordava que les lleis de mercat aplicades han conduït a una situació caòtica, però que són una oportunitat única per redefinir el sistema econòmic mundial a favor de la justícia social. No hi haurà diners per a lluitar contra la sida ni per l'alimentació dels pobles famèlics. Però n'hi ha per què no s'arruïnin els que han afavorit les bombolles, per sostenir la llibertat de mercat i el poder dels establiments financers. Llegim, però, al diari d'ahir que els salaris i pensions d'expresidents, ministres, jutges i militars són de 10.858 milions i creixen un 7,9 per cent mentre s'anuncia una nova retallada del 5 per cent del sou dels funcionaris. A més, comencem a tenir notícia de nomenaments de familiars d'alts càrrecs polítics, expresidents i ministres. Aquesta pràctica, ben estesa a Espanya, es coneix com a nepotisme. Però també passa a l'empresa privada. L'amiguisme i el sentit patrimonial de la política en mans dels partits fan la resta. Els codis ètics de bon Govern o de bones pràctiques es queden a l'arxiu. El finançament dels partits també hi té alguna cosa a veure. Les fundacions i les comptabilitats dels partits obliguen a trobar camins per al seu finançament. En aquesta situació d'austeritat obligada, no s'entén com el president del Consell General del Poder Judicial i també del Tribunal Suprem, segons informava El País del dia 5 d'abril, havia previst fer un viatge a Costa d’Ivori per a una reunió preparatòria d'una propera reunió de magistrats a Madrid per la que tan sols era necessària una persona de segon nivell. Altres membres del Consell tenien previstos viatges que han estat aprimats. No veiem clar si són precisament tots aquests els mecanismes a què es referia la senyora Sánchez-Camacho. Ens continuarem preguntant quins són aquests mecanismes als quals feia referència la senyora dirigent del Partit Popular de Catalunya.

Dret i justícia

/ dijous, 5 d’abril del 2012 /
Cada dia que passa, 43 anys després d'arribar al món de l'advocacia de manera activa amb abundant pràctica judicial, arribo més a la conclusió, per la via de l’experiència, que el dret i la política tenen una vinculació constant. L'aplicació, creació i modificació de les lleis té molt a veure amb la marxa dels tribunals. Existeix una cultura jurídica en funció de la classe social a la que un pertany. Al dret, s'hi arriba a través de la universitat, evidentment d'una manera molt selectiva. No tothom pot assistir a cursos presencials. Difícilment trobarem famílies de les dites benestants fent vida a barris amb gent marginal, immigrant. Els barris dits burgesos, on els partits conservadors reben la majoria de vots a les grans ciutats, són el refugi natural d'aquestes fortunes. Pertànyer a una família d'alta gama és, per a molts, la garantia de l'èxit i la possibilitat assegurada de convertir-se en un advocat de negocis. L'assessorament en les inversions i en els temes tributaris o les societats d'inversió faciliten sens dubte la creació de firmes amb reputació, creant una legitimitat cultural i dinàstica. En política, comença a passar el mateix, i la gent se situa en els llocs en funció dels parents, amics i possibles o disposant de temps i diners per a preparar oposicions de les que encara permeten obtenir un lloc vitalici a l'Administració de l'Estat, encara que sigui amb el sou retallat. És d'aquesta manera com es produeix una metamorfosi de dominacions objectives. Però el dret i la llei no els ha definit la ciència ni la inspiració divina. Tampoc trobem una definició en el Codi Civil. Menys encara a la Constitució. Tan sols ens expliquen qui fa i on es fan les lleis. Però no ens expliquen el per què, ni d'on sortirà la iniciativa de legislar. Segons sembla, en una democràcia l'activitat jurídica ens demostra que el dret no s'esgota amb la llei, doncs el dret, com deia Joaquín Costa, té una existència anterior a la llei. Però la llei pot no identificar-se amb el dret: la llei en aquest cas seria una simple forma obligatòria. La llei justa és un exercici de virtut moral i raó, matisat pels criteris dels tribunals i l'equitat com a factor d'equilibri corrector. L'incompliment de la llei justa és contradicció, antagonisme, desordre, negació de la moral. El dret és, llavors, harmonia i moral pública. El dret i la llei, vistos així, es desprenen dels interessos de grup en la seva aplicació. Els actes il·lícits són, d'aquesta manera, un mal moral. El dret està vinculat amb el deure. El principi ‘quod tibi non nocet et alteri prodest ad id es obligatus’ (estem obligats a fer allò que no ens perjudica i fa profit a l’altre), com fonamentava l'erudit jurista Antonio Josep Pou i Ordinas el 1887, consolida aquestes relacions entre dret i deure. Es d'aquesta manera que podem arribar a una justícia que treballi per a consolidar el bé comú i la llibertat, en els valors i el compromís d'una moral solidària de la societat.

La presidència dels rics

/ /
Encara que hi hagi càrrecs de designació directa que guanyen més que el president del Govern, no hi ha cap dubte de que a Espanya tenim unes classes dominants ben familiaritzades amb el món de les finances i ben preparades per a la globalització dels negocis. Són dirigents acostumats a la vida cosmopolita, amb interessos econòmics a diferents països. Merrill Lynch y Forbes ens publiquen cada any la llista dels més rics del món, els herois de les olimpíades dels diners. Però aquesta cursa pel poder econòmic s'ha trobat als estats del sud d'Europa amb les caixes de bancs i caixes d'estalvis buides i amb alguns a punt de fer fallida. El dèficit públic i el deute i la morositat del poble treballador han creat una situació límit que el Banc Central Europeu i l'Estat han ajudat a apaigavar amb crèdits a establiments bancaris a molt baix interès i injeccions de diner públic, amb intervencions a institucions creditícies i d'estalvi en fallida tècnica per a evitar l'esclat. Però és l'Estat qui s'ha endeutat més per mantenir el sistema. I els mateixos bancs li han prestat diners i compraran deute a més alt interès, amb el guany corresponent. L'Estat ha hagut d'assumir les imprudències dels financers. Es dóna la culpa al Govern, sigui el que sigui, d'aquestes imprudències, però els governs s'han trobat desbordats per un procés que s'ha generat pocs anys després del Tractat de l’Organització Mundial de Comerç de 1994. I la situació del deute públic, castigat per les exigències dels inversors estrangers, obliga a privatitzar serveis i equipaments públics, a més de fer regals fiscals com una amnistia per als rics i els  evasors fiscals. Un Govern conservador que actuï d'aquesta manera obre la porta, sens dubte a convertir el deute en un arma diabòlica que anirà contra l'Estat mateix i contra el poble al qual l'Estat ha de servir. Els propietaris del deute públic posaran les condicions a l'Estat que necessita de més deute per a pagar interessos i deutes. Per a solucionar-ho, l'Estat retira diners de la despesa pública i no inverteix en infraestructures ni innovació. Ho deixa a la iniciativa privada. Les conseqüències les trobarem en la baixada del nivell de vida de les classes populars, els treballadors i les classes mitjanes, més la feblesa de les llibertats i la igualtat. Però els rics no deixaran de ser rics, doncs no depenen d'una economia a escala d'un sol Estat, i els especuladors que controlen els mercats financers veuen en els països caiguts la millor oportunitat per a obtenir bons beneficis. Els préstecs concedits als Estats són operacions rendibles, més encara com més greu sigui la situació econòmica de cada país. I l'Estat i els ciutadans acaben dedicant els seus recursos a pagar interessos i deute. El Tractat de Maastricht no havia previst la situació d'indefensió que pot posar en perill una societat qualsevol davant la pressió dels mercats. Situació que exigeix una acció de grup contra les maniobres especulatives o situacions com l'actual, en què la República Popular de la Xina, país emergent, és el principal creditor dels Estats Units, país altament desenvolupat i industrialitzat. Hem de veure ara quins són els primers creditors dels països europeus. Sorpreses, en podem tenir. Sorpreses en tindrem, de ben segur, quan sapiguem quins són els nous amos de l'Estat espanyol. De ben segur que ni ho eren els socialistes del PSOE ni ho són els conservadors del Partit Popular. Els rics seguiran a les llistes de Forbes y Merrill Lynch. Les grans fortunes seguiran ‘mundialitzades’ i moltes sense declarar, estiuejant en paradisos fiscals.

En defensa de la democracia

/ dimecres, 4 d’abril del 2012 /
Que el destino de un pueblo compuesto de diversas naciones, como España, esté ahora en manos de un banco, como el Banco Central Europeo, según anuncia la prensa económica, es más que preocupante. La inmediata caída del Ibex y la nueva subida del tipo de la deuda son el más claro aviso del descontento de quien manda en realidad. Parece ser que la soberanía pende de una decisión financiera. La democracia ya no es el régimen político que permite el normal funcionamiento de la vida pública, las instituciones representativas y la creación de las leyes. Ni Zapatero pudo ni Rajoy va a poder con el poder acumulado por los mercados financieros. Los mercados son los que dictan las reglas. Y ahora toca empobrecer a los sufridos trabajadores y hacerles trabajar más sin percibir nada por las horas extraordinarias, que es otra manera de devaluar los sueldos. También se observa que el norte de Europa va contra el sur. Los del norte, como en la época de los vikingos, se quieren hacer ricos en con las miserias del sur. Los países del norte nos atenazan con los créditos de contención para evitar un mayor estallido económico, pero hay que pagarlos con los intereses de mercado, aunque sea una inversión de los del norte en el sur. Nadie da nada por nada en el mercado europeo. Y el norte mira al sur con recelo. La democracia del norte no confía en la democracia del sur. Y uno, a la vista de la situación actual se pregunta dónde estamos, qué hay con eso de Europa. Y el ministro de Economía dice que es que hay dudas sobre Europa, ¿o más bien es que Europa las tiene sobre España y el coste que puede tener el rescate y saneamiento de una España con corralito incluido?. Y uno se pregunta dónde queda la política y la democracia. En vez de enfadarse el Gobierno con la presidenta de Argentina, habría que llamar a consulta a los expertos financieros de Argentina que salvaron al país del corralito. Quizás nos puedan ayudar y aconsejar por si acaso. La mascarada medievalista de mantilla, traje de penitente, exhibición turística y festival de flamenco en que se han convertido las procesiones de Semana Santa en toda España puede escandalizar a más de un austero europeo de la escuela luterana. Al igual que, al ver que con un 23 por ciento del personal en el paro -más el que se avecina-, la gente, con o sin dinero, se va de las aglomeraciones urbanas a pasar unos días de vacaciones a Benidorm, a Torremolinos, a Sevilla, al norte, al sur y donde les lleven los aviones, desde Nueva York hasta Buenos Aires, desde Singapur hasta Pekín. La democracia se ha convertido en vivir como se pueda, pero vivir. La gente joven busca nuevas soluciones para los viejos problemas de vivienda, trabajo estable, autenticidad y libertad sin ataduras de ningún tipo. Con este afán de libertad, unido a la globalización e inmediatez de la información, fracasan todas las religiones y todos los poderes. Los ‘indignados’ reaparecerán con la vuelta de las vacaciones de Semana Santa. Pero nadie se plantea si es necesario el Estado y tanto aparato administrativo de funcionarios para llegar al catastrófico resultado económico al que ha llegado el partido que tenia prisa por hacerse con el Gobierno y decía que iba a sacar a España de la crisis. Hay quien se pregunta, de cara al futuro, si en vez de una nueva constitución lo que haría falta es un nuevo modelo de soberanía, sin constitución y con menos estado; con una comunicación que no desinforme, otros modelos educativos, otra organización social. Raymond Aron decía que los acontecimientos históricos son previsibles en la exacta medida en que son casualmente explicables. Para él, porvenir y pasado son homogéneos: las proposiciones científicas no cambian de carácter según se apliquen al uno o al otro. Hay hechos que se prestan a la previsión, como la esperanza de vida y la mortalidad, la educación, los costes sociales, los costes militares. Pero donde fallan todos los métodos es en el mundo económico, en las previsiones a largo plazo. Aún así, se pueden conocer las previsiones a corto plazo. Se sabe que en gran manera la depresión es también una cuestión psicológica de los consumidores. Pero existe un imprevisible en cualquier pronóstico: son imprevisibles las perturbaciones motivadas por la exacerbada aspiración de ganancia de algunos y la inestabilidad de los consumidores a los que atemoriza el desabastecimiento. Sufre siempre el valor trabajo, no la plusvalía. Pero ahora que ya sabemos que el pleno empleo es poco más que imposible. Sabido es, también, que el capitalismo no muere, sólo se transforma, y que las sucesivas teorías que hablan de autodestrucción, hundimiento y nuevos regímenes y triunfo de la utopía no son más que una invitación para crear un nuevo capitalismo, como el que se describe en El Capital de Karl Marx. Así ha sido cómo el progreso no se ha detenido,. Y lo demuestran los países emergentes, como también lo va a demostrar Birmania en la región asiática. Si el pueblo adquiere su riqueza, las contradicciones se reducen por el libre juego del mercado. Pero si es el Estado el que interviene en el mercado queriendo asignar la riqueza y gestionarla, las contradicciones aparecen inmediatamente con las perturbaciones, como los anaerobios en los quirófanos. Una sociedad más democrática va a ser necesaria para salir de la crisis. Que no lo olviden los sucesivos gobiernos que tendrán que gestionar la función pública en las sociedades europeas del sur. La democracia participativa es la solución para evitar el caos. Una democracia sana y abierta puede generar nuevas vías y nuevos modelos de organización social, sin escepticismo y sin más traumas que el fracaso de los políticos que pretenden imponer su tiranía desde el poder, como también desde la oposición. Estas actuaciones que ayudan al desarrollo de las crisis económicas son manifestaciones de la violencia del poder sin límite. Y es que el liberalismo se lleva mal con la democracia absoluta.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger