Deriva autoritària

El senyor Rajoy, que no compareix davant el Parlament a explicar-se del perquè i el com de les mesures que cada divendres aprova el Govern, ens ha anunciat públicament que seguirà adoptant mesures cada divendres fins al final de la legislatura. Fa com el president del Govern Rus: ha potenciat un presidencialisme exagerat que se serveix del Parlament en el que compta amb majoria suficient per a fer i desfer. Rajoy pot canviar la Constitució si vol, pot acordar cedir més sobirania a Europa i pot acordar que no es compleixi a l'Estat espanyol el principi de proximitat de les decisions polítiques. L'espanyolisme més ranci pot apoderar-se de l'opinió pública i potenciar amb l'autoritarisme del Govern la catalanofòbia més extrema. Els del PP tenen un gran poder d'intimidació i poden ressuscitar els moments obstructius i de desprestigi dels polítics catalans, com ja van fer amb en Josep Lluís Carod. Recordem com l'actual president espanyol, Mariano Rajoy, deia, el 26 de Desembre de 2005, que la Generalitat està per a fer carreteres i poca cosa més. Com deia Joan Ridao en el seu llibre publicat per Mediterrània el 2006, així es va fer l'Estatut. No hi ha res pitjor en política que les presses i la imatge de mercantilisme. Cal recuperar a Catalunya la cultura del pacte i dels consensos que va existir sota el Govern Tarradellas entre 1977 i 1980, mentre es redactava el projecte d'Estatut de 1979. Cal fugir de la bipolarització on el pluralisme polític, com diu Ridao, és vist com un signe de debilitat i anormalitat política. L'única manera de frenar l'autoritarisme instal·lat en el poder és que l'oposició practiqui la cultura del pacte. Aprenguem del Senegal, on l'oposició unida va fer possible, gràcies també a una premsa independent que no es va deixar manipular, la caiguda d'un autòcrata assentat en el poder mercès a unes eleccions democràtiques.