Soliloquis i banalitats

Va ser una banalitat el flautista d'Hamelin?. Sarkozy y Rajoy són els presidents dels rics. Serveixen als interessos de les oligarquies que governen l'economia dels dos països fronterers. Altres dirigents europeus, com la senyora Merkel i el senyor Cameron, fan el mateix però amb la diferència de que la contestació pública és inferior al Regne Unit i a Alemanya. Rajoy i Sarkozy assisteixen a un ràpid deteriorament del seu mirall, a l'ascens de la intenció de vot per a una esquerra que parla molt diferent dels governs conservadors. Parlen de l'economia com si només hi hagués una sola via. I avui, a Le Monde, els economistes reconeixen que la professió està en fase de reflexió. Existeixen alternatives a les retallades i a l'austeritat que se’ns vol imposar des del poder. Fernando Vallespín ho explica en un article a El País del divendres 16 de març amb el títol El momento de la sociedad civil. I per acabar-ho d'arreglar, l'escriptor bosni-croat Miljenko Jergovic diu que encara no hem vençut el feixisme que s'estén ràpidament per Europa. Per la seva banda, el periodista Patxi Zamora escriu al diari Gara del dia 2 d'abril que es poden prendre mesures per a pal·liar la crisi i crear un nou sistema, partint d'un repartiment digne de la riquesa a través de polítiques fiscals honrades, posant fi als privilegis, castigant als defraudadors i repartint el treball existent.