Alta política, informació dubtosa

No sé si el títol d'aquest post és encertat. Però és la realitat que he conegut en un debat organitzat aquesta tarda per l'Institut Català Internacional per la Pau al Col·legi de Periodistes de Barcelona. A Síria, ara només es busca pactar una transició sense canvis, una operació simplement cosmètica. A cap potència l’interessa que caigui el cap sirià. La regió àrab viu uns temps difícils. Síria és un món un pèl diferent, doncs hi trobem kurds, ismaelites, cristians, salafistes i musulmans xiïtes; una varietat d'ètnies i cultures que es veuen obligats a coexistir. Però el Govern és una dictadura que no reconeix l'oposició i l'oposició, dispersa, vol destronar el dictador i el seu ‘entourage’. Síria compta amb patrocinadors militars, com Rússia, que li ha venut força armament, i tothom sap que una intervenció militar provocaria moltes pèrdues civils. No hi ha res clar, doncs: d'una banda, les dictadures àrabs d'Arabia Saudí i Qatar volen que continuï el dictador i, d'altra banda, amb totes les incògnites sobre el futur, els partidaris de la Primavera Àrab volen la caiguda. Kofi Annan, el mitjancer nomenat per Nacions Unides i Lliga Àrab, proposa el final immediat de la violència, sense canvis. Per una política de pau, no es possible predir el que passarà. Tampoc convé que els jihadistes guanyin posicions a la zona. Tothom mou fitxa molt a poc a poc. Ningú a nivell internacional no es mulla, les potències europees tenen altres feines, i el règim es consolida dia a dia. Dotze mesos seguits de repressió, destrucció ‘manu militari’ i milers de morts no són suficients per a que els valedors del dictador s'empressin a pressionar el Govern siri perquè aturi les persecucions contra els opositors, les execucions sumàries i la destrucció de Síria. El poder a Síria rau en la força militar. Pel que fa la política, tothom desconeix el seu final. La informació que rebem és dubtosa. No es vol un altre Líban. Israel es manté a l'expectativa. I la legislació Síria segueix sent restrictiva i no reconeix la llibertat de tots els partits polítics. Els Germans Musulmans continuen prohibits. Pot passar com a Egipte, on milers de presoners polítics continuen tancats a la presó i on mana encara l'exèrcit. El que és més cert que mai és que Síria pertany a una civilització ben diferent de la que nosaltres coneixem.