Realitats distorsionades

Ni aventures ni radicalismes: és el que vol la majoria dels votants. CiU va guanyar les darreres eleccions a Catalunya. La seva bandera va ser la seriositat. Per a altres ho va ser l'espanyolisme. El setembre de 2010 ja circulaven informacions tendents a promoure esquerdes en els partits sobiranistes i obrint el camí per als pactes amb el Partit Popular. Seguim sent una nació sense Estat, amb una sentència del Tribunal Constitucional que ens nega aquest caràcter nacional, amb uns presidents que volen recuperar els símbols catalanistes. La vida de cada dia obre noves perspectives si som ‘insistencials’. La política es deteriora i cal frenar pel bé de tots aquest deteriorament. Cal llençar a l'aire crítiques per a l'esperança. Caldran valors morals, valors republicans, valors democràtics, en definitiva, per a reconduir el sistema davant la temptativa d'algunes autonomies a renunciar a les competències més cares: la Justícia, la Sanitat i l'Educació. La recentralització és un fet que ens venen com una solució a la manca de mitjans econòmics i per a eliminar la duplicitat d'administracions. Ben a gust ha sortit avui al migdia la senyora Esperanza Aguirre, a les notícies de RTVE, explicant la seva renúncia a aquestes competències per part de la Comunitat de Madrid. És evident que ho pot fer, doncs no té esperit ni sentit d'Estat, no té cap desig de donar valor nacional al conglomerat urbà que presideix. No pot diferenciar-se de l'Estat que li paga els costos de tots els serveis i infraestructures. Per a ella, sempre és i serà millor senyalar com a culpables els de fora de la seva comunitat. La qüestió catalana segueix viva malgrat les realitats distorsionades que ens presenten els polítics de Madrid, doncs no sabem si a Madrid els llums pengen del sostre o són ulls de bou o són de peu. No veiem ben bé quina és l'aplicació adequada a cada situació, encara que sabem que sempre trobaran un llum que els il·lumini i pretenen enlluernar-nos. Cal, doncs, que els de CiU, per tant voler pactar amb el Govern Central, no pactin amb un mirall trencat. Perquè les esquerdes no són pas avui a l'esquerra, tres mesos després d'haver guanyat les eleccions el Partit Popular, tant les generals com les autonòmiques -excepte el que ja hem vist a Catalunya, Euskal Herria, Andalusia i Astúries-. La manca de confiança de la gent en les polítiques conservadores és un fet. I és que tots els industrials i comercials saben molt bé que sense risc no hi ha possibilitat de posar en marxa un negoci. I ara el negoci és potenciar el creixement de les empreses i fer-ne néixer de noves amb possibilitats. L'Estat s'ha d'abocar en aquesta feina i no voler absorbir el que les Comunitats estan obligades a administrar com uns bons pares de família.