Cal fer pinya

La senyora Alicia Sánchez-Camacho, que fa de senadora i és la presidenta del Partit Popular a Catalunya, hi ha tornat com si res, explicant-se amb carona d'innocència i de bona noia. La delegada del Partit Popular a Catalunya ha anat a veure corrents al president Mariano Rajoy i ha sortit dient que Catalunya no seria intervinguda. S'ha presentat a Madrid com a capdavantera espontània de la Generalitat. Després li farà algun retret al president Artur Mas. Però ja és la primera a la foto i surt ben grossa a La Vanguardia i també als telenotícies parlant amb el president Rajoy al seu despatx a la Moncloa. És el que volia. Ha aconseguit l'efecte mediàtic. No sabem si després Rajoy i Mas s’han trucat, però el ciutadà segueix sense entendre res. I Millor: marxem de pont, a veure-les venir la setmana vinent. El que hem de tenir clar és que a Catalunya haurem de fer pinya amb el nostre Govern de la Generalitat o no ens en sortirem amb el Govern de Madrid, si no és que acabem fent el que negociïn la senyora Sánchez-Camacho i el senyor Rajoy. Hauria estat millor que la primera reunió fos de president de Govern a president de Govern i no a través d’activistes del mateix partit que governa Espanya, que no han rebutjat mai el recurs del PP contra l'Estatut d'Autonomia, que no reconeixen la nació catalana ni la immersió lingüística. El president Tarradellas no ho hauria permès. Saltar-se el president i tot el Govern de Catalunya “perquè em dic Alicia” no és bona manera de voler guanyar-se un lloc al consell de Govern de la Generalitat. Certes ambicions no es poden permetre a Catalunya. Però una part de la premsa, la més conservadora i compromesa amb un sistema de Govern poc lloable per als interessos de Catalunya, li dóna prou espai com per a fer creure a la opinió pública que el PP a Catalunya disposa d'una influència decisiva. Quan aprendrem la lliçó?.