Extermini, ignorància, incultura

Encara avui trobem excursionistes de la tercera edat que, en plena excursió des de Madrid a pobles de la costa catalana, pujats a l'AVE, es queden sorpresos de que pels altaveus s'anunciï l'arribada a l'estació de Barcelona-Sants en català. Troben normal que es digui en castellà i en anglès. Però en català,... La ignorància de la gent que no llegeix, que desconeix quina va ser la veritable història de les terres que trepitja, quina és la cultura del poble que viu més enllà del seu municipi de residència habitual... Pretendre ignorar que al territori espanyol conviuen més d'una llengua i diferents cultures és la demostració del baix nivell en què el poder polític manté a una part molt ampla de la nostra societat. Amb pensions baixes, la gent sacrifica la cultura, no llegeix, viu del que li donen les televisions, alguna sarsuela el dia de rebaixes per a la tercera edat, el cinema amb prou feines. El resultat és el menyspreu del que els altres estimen i cultiven. Tot, perquè no coneixen altra cosa que el que es diu al seu barri, al bar on van a llegir el Marca i l'ABC o El Mundo. No entenen el perquè de la nostra insistència en defensar el català si aquesta llengua no serveix per a treballar ni per a anar a Alemanya a buscar feina. Serà la immobilitat dels joves la causa de l'extermini del català? Això no ens ho podem creure. La nostra és una llengua culta, santa i bressol de genis literaris. Ni l'Església la posa en dubte. Ha estat la gent de les Balears la que ha tret al carrer una pancarta contra l'extermini del català. Es denuncia un genocidi cultural contra Catalunya. Ens conviden al Quebec, ens volen a Europa. Els cas dels catalans és viu.