Dret i justícia

Cada dia que passa, 43 anys després d'arribar al món de l'advocacia de manera activa amb abundant pràctica judicial, arribo més a la conclusió, per la via de l’experiència, que el dret i la política tenen una vinculació constant. L'aplicació, creació i modificació de les lleis té molt a veure amb la marxa dels tribunals. Existeix una cultura jurídica en funció de la classe social a la que un pertany. Al dret, s'hi arriba a través de la universitat, evidentment d'una manera molt selectiva. No tothom pot assistir a cursos presencials. Difícilment trobarem famílies de les dites benestants fent vida a barris amb gent marginal, immigrant. Els barris dits burgesos, on els partits conservadors reben la majoria de vots a les grans ciutats, són el refugi natural d'aquestes fortunes. Pertànyer a una família d'alta gama és, per a molts, la garantia de l'èxit i la possibilitat assegurada de convertir-se en un advocat de negocis. L'assessorament en les inversions i en els temes tributaris o les societats d'inversió faciliten sens dubte la creació de firmes amb reputació, creant una legitimitat cultural i dinàstica. En política, comença a passar el mateix, i la gent se situa en els llocs en funció dels parents, amics i possibles o disposant de temps i diners per a preparar oposicions de les que encara permeten obtenir un lloc vitalici a l'Administració de l'Estat, encara que sigui amb el sou retallat. És d'aquesta manera com es produeix una metamorfosi de dominacions objectives. Però el dret i la llei no els ha definit la ciència ni la inspiració divina. Tampoc trobem una definició en el Codi Civil. Menys encara a la Constitució. Tan sols ens expliquen qui fa i on es fan les lleis. Però no ens expliquen el per què, ni d'on sortirà la iniciativa de legislar. Segons sembla, en una democràcia l'activitat jurídica ens demostra que el dret no s'esgota amb la llei, doncs el dret, com deia Joaquín Costa, té una existència anterior a la llei. Però la llei pot no identificar-se amb el dret: la llei en aquest cas seria una simple forma obligatòria. La llei justa és un exercici de virtut moral i raó, matisat pels criteris dels tribunals i l'equitat com a factor d'equilibri corrector. L'incompliment de la llei justa és contradicció, antagonisme, desordre, negació de la moral. El dret és, llavors, harmonia i moral pública. El dret i la llei, vistos així, es desprenen dels interessos de grup en la seva aplicació. Els actes il·lícits són, d'aquesta manera, un mal moral. El dret està vinculat amb el deure. El principi ‘quod tibi non nocet et alteri prodest ad id es obligatus’ (estem obligats a fer allò que no ens perjudica i fa profit a l’altre), com fonamentava l'erudit jurista Antonio Josep Pou i Ordinas el 1887, consolida aquestes relacions entre dret i deure. Es d'aquesta manera que podem arribar a una justícia que treballi per a consolidar el bé comú i la llibertat, en els valors i el compromís d'una moral solidària de la societat.