Gernika com a mostra de la violència nazi

Avui 26 d'abril, ens cal recordar el bombardeig de Gernika per l'aviació nazi, aliada dels militars i feixistes revoltats contra la Segona República espanyola, els que volien liquidar la legalitat constituïda i imposar una dictadura antimarxista i al servei de la ‘creuada’ contra el comunisme. Tot contrari al nou règim era qualificat de ‘roig’ i afusellat sense més als principis de l’‘alzamiento’. Va ser el desordre contra la legalitat, impulsat pels comandaments per arribar més ràpidament a la victòria. Gernika va ser una prova de la guerra més enllà de l'art militar clàssic. Va ser violentament colpejada la societat civil. El bombardeig no va ser contra objectius militars sinó contra un poble indefens que ja patia les conseqüències d'una guerra civil. Catòlics mataven catòlics. La generositat cristiana i l'amor fraternal anaven a punta de baioneta. Els nazis aliats de Franco, que no creien més que en la força i la raça ària, van trobar la gran oportunitat de tirar a matar contra un poble indefens. Va ser un veritable crim contra la humanitat. Va ser el començament del que van fer després. La memòria històrica no pot oblidar que enguany es commemora el 75 aniversari del bombardeig. Avui, Gernika és un referent de la pau. Gernika és el símbol de les llibertats basques però, com diu el diari Gara, també de la barbàrie. Euskal Herria continua demanant a l'Estat espanyol que es restitueixi l'honor dels bascs dient la veritat del que va passar com ja ho ha fet Alemanya. Gernika manté viva la consciència de la responsabilitat pels greus crims del règim d'Adolf Hitler. Espanya segueix guardant silenci 75 anys després del bombardeig.