Monarquia contingent

Aquest matí, ho deia un locutor a la ràdio: la nostra monarquia és una monarquia contingent i, per tant, susceptible de ser eliminada com a institució. Ara, les escapades del Rei són motiu de debat polític. En plena crisi, el Rei no ho podia fer millor per a distreure l'atenció però, al mateix temps, acabar de desprestigiar la monarquia espanyola. Ha fet una jugada millor que les de Messi i Ronaldo. Però ha fet un mal servei a la seva monarquia creient-se per damunt del bé i del mal. Un dispendi de caça que pot arribar als 100.000 euros -segons diuen els posts dels diaris digitals- és una veritable bufetada per als treballadors que s'han quedat sense feina, per als estudiants acabats de llicenciar que no en troben, per als funcionaris i pensionistes que, d’una manera o altra, veuen reduïdes les seves remuneracions i pensions. En un moment en què els bancs no obren l'aixeta del crèdit, la gent es pregunta com pot el Rei pagar-se aquestes vacances; la gent es pregunta com és possible que la Casa Reial només vegi adjudicada una retallada del dos per cent de manera simbòlica, com qui dóna una almoina a la porta de l'església, quan la Casa Reial sap molt bé que els funcionaris de l'Administració de l'Estat n'han patit d'altres més fortes. El Rei és, de fet, un funcionari amb àmplies facultats, amb una certa invulnerabilitat. El Rei, segons l'article 56.3 de la Constitució espanyola de 1978, és inviolable. Els actes del Rei seran ratificats pel president del Govern o els ministres corresponents, i en seran responsables les persones que els ratifiquin, segons disposa l'article 64. Però sortir de viatge per a anar de caça major és un acte privat que no precisa ratificació. Jurídicament, ningú no pot demanar responsabilitats al Rei per sortir de viatge privat de plaer, la Constitució no l'obliga a donar compte a ningú del que fa en la seva vida privada. Però les responsabilitats que se li demanen són per violació de principis i valors, els mateixos que ens va recordar en el seu missatge de Cap d'Any, parlant de conductes exemplars dels personatges públics. És un sentiment general de rebuig per l'actuaciò del Rei el que l'opinió pública manifesta. Aquest país no és una república d’estar per casa ni una monarquia tipus Monty Python. El rebuig no és causa ni motiu suficient per demanar-li l'abdicació però sí per a exigir controlar els diners que es lliuren a la Casa del Rei pel sosteniment de la Casa i família reials i la plantilla de funcionaris que trobem al seu servei. S'hauran de limitar i adaptar a la situació de crisi econòmica de l'Estat les interpretacions, fins ara extensives i sense cap mena de discussió, del perquè de les quantitats assignades, de la raó de les despeses a cobrir i del nombre de funcionaris, civils i militars, de la Casa del Rei. També s'haurà de controlar el moviment de diners de la família del Rei, doncs que el Rei sigui inviolable no vol dir que la seva família gaudeixi d'immunitat o exempció de responsabilitat per malifetes. S'hauria d'estudiar si inviolable és o no el mateix que immune. Un també es pregunta per què no estudien les Corts Generals suprimir de la Constitució la totalitat del Titol II, "La Corona", i substituir-lo per un altre que comenci amb "Del President de la República". També s'hauria de modificar l'article 1.3 dient que la forma de l'Estat és una "República presidencialista". També podem organitzar per a Espanya una república democràtica amb un parlament, un senat que sigui cambra territorial i una presidència de l'Estat renovables amb eleccions periòdiques. O ens posem a fer-ho ja per a Catalunya i ens oblidem del problema espanyol?. El monarca ha demostrat ser un irresponsable, passant a més el que ha passat amb l'Argentina i Repsol. Ens deu moltes explicacions a tots els ciutadans. Encara ens ha d'explicar què va anar a fer a Kuwait i en benefici de qui.