Deconstrucció social i noves tecnologies

El bisbe d'Alcalá de Henares torna a la càrrega amb el tema del món gai i lesbià. Els acusa del mal amb l'existència del que qualifica com a "ideologies de gènere". Reclama una teràpia adequada per a solucionar aquests problemes o inclinacions. Ara, matisa les seves manifestacions i parla de malaltia. No parla de pecat però si d'anar contra la llei natural. Acusa l'homosexualitat de deconstrucció social. Dóna la sensació de que el bisbe vol desconèixer els drets sexuals reconeguts per la declaració Universal de Drets Humans. És lliure el senyor bisbe de dir el que vulgui i d’opinar amb tota llibertat segons la seva consciència i les seves creences. Però el que no pot fer és aprofitar-se dels mitjans públics de comunicació per a difondre doctrina no evangèlica, i ben discutible, en el moment de la retransmissió de serveis religiosos. No pot ignorar el senyor bisbe que els malalts, segons ell d'ideologies de gènere, també són fills de Déu, com deia el cardenal Martínez Sistach, i tenen tot el dret a la comprensió i el respecte i a ser tractats com persones portadores d'una dignitat transcendent com els altres mortals. I a que no sigui pertorbada la seva espiritualitat ni martiritzada la seva personalitat amb doctrines i dogmes que no trobem en la Bíblia ni en les encícliques papals. L'homosexualitat ha estat coneguda en la societat romana abans de Crist. No sabem el nivell de cultura homosexual en altres cultures i pobles antics. No ens consta que Jesucrist apartés del seu costat cap persona per raons de sexe, estat o condició social. Tampoc està clar quin paper va jugar Maria Magdalena en la història humana de Crist. No sabem quants dels sacrificats a les feres dels circs romans eren cristians. Prudència, per tant, és el que hem de recomanar als que volen imposar una llei, designada com a natural, contra la pròpia naturalesa humana amb discriminacions per raons de sexe, confonent a més prostitució amb homosexualitat. L’homosexualitat no és una ideologia sinó una realitat social, reconeguda per la medicina, reconeguda en tractats internacionals i també per la llei espanyola. La llibertat d'expressió no dóna dret a difondre discursos que puguin resultar contradictoris amb els principis d'una societat democràtica. L'article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans estableix el límit del dret a la llibertat d'expressió. És l'obligació de respectar els drets aliens, la democràcia que vol dir pluralisme i la reputació de les persones que reconeix el nostre sistema jurídic. Un sistema que s'ha d'interpretar d'acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i els altres tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol, que afecta a totes les categories de ciutadans i persones que conviuen en el territori de l'Estat. Els religiosos no n'estan exempts. Haurem de llegir el llibre de Fernando Delgado También la verdad se inventa per a veure com situar la problemàtica, al menys a l'espai literari. Millor deixar que cadascú visqui la seva pròpia sexualitat amb llibertat. És el que correspon a una societat democràtica i plural.