La dictadura argentina contra els inversors d' Espanya

La dictadura argentina contra Espanya sembla el títol adequat per a aquest comentari. Han fet l'ocupació de les oficines de la filial de Repsol-YPF a l’Argentina servint-se d'una normativa del temps del dictador Videla. La senyora presidenta, vídua de Kirchner, no ha tingut cap inconvenient en utilitzar la imatge d'Eva Perón, el mite i símbol històric populista del país, per a dir que procedia a recuperar la sobirania servint l'interès general. I ara, amenaça amb seguir fent el mateix amb totes les empreses d'inversors espanyols. Mai no havia passat que l'imperi espanyol fos desmantellat per una dictadura vestida de democràcia. La senyora presidenta de la República Argentina vol tapar una feble situació del seu Govern. El poble argentí pateix una crisi important, econòmica i social. El populisme no garanteix cap solució i ha preferit mullar-se creant una situació d'inseguretat jurídica generalitzada. Creiem que la senyora presidenta menteix també al seu poble i que tapa altres interessos. Es diu que a l'Argentina també opera la corrupció amb èxit. L'acció duta a terme per aquell país contra els interessos d'empreses espanyoles afecta també les petites economies dels inversors privats. Les accions de Repsol han acusat el cop de la denunciada il·legalitat. Queda ara per veure com resol aquest cop l'empresa perjudicada i com s'ho fa el Govern espanyol per a recuperar el control de la seguretat jurídica per als inversors espanyols a l'Argentina. El que és segur és que el Govern argentí continuarà acusant Espanya i els empresaris espanyols de colonialisme, de ser negrers i explotadors i del que faci falta. Però Espanya ja no és aquell regne que no tenia més objectiu que emportar-se l'or de les províncies i terres d'ultramar. L'imperi espanyol ja no existeix i l'idioma que parlen els argentins és el castellà amb el que van proclamar la seva independència d'Espanya, i és el mateix idioma amb el que la senyora de Kirchner ha proclamat que recuperava la sobirania dels recursos energètics d'Argentina. No és el mateix la conquesta de l'Argentina pel Regne de Castella del segle XV que una operació d'inversions econòmiques empresarials en ple segle XXI, dins del marc del lliure comerç i la seguretat jurídica internacional. La senyora de Kirchner o bé confon les coses o bé amaga la veritat. Aviat tindrem més notícies. Mentrestant, Repsol i els seus accionistes hauran de defensar els seus drets en els tribunals. Almenys, seguim creient en l'imperi de la llei i en la diplomàcia per a resoldre els conflictes, per greus que siguin. Contra la irresponsabilitat de la presidenta argentina, la responsabilitat dels empresaris afectats i del poble que ha vist perdre una considerable part de les inversions dels seus estalvis. En aquests moments el depredador és el Govern argentí, sens dubte. Acusar als empresaris espanyols de colonialistes és una fal·làcia que no es justifica més que en la demagògia. Bo serà que el Parlament europeu i els Estats Units es posin al costat dels perjudicats. Que es posin al costat de la llei, de l’equitat, de l’obligaciò de respectar la paraula donada, de l'obligació de protegir les indústries estrangeres. Els capricis dels funcionaris de l'Estat d'ocupar les caixes dels que són forjadors de riquesa no justifiquen el cop baix donat als empresaris i als diners catalans invertits a l'Argentina. L'agressió injustificada és inadmissible en l'actual ordre internacional. La senyora presidenta de l'Argentina juga un paper més semblant al del teatre i la televisió, on res no és veritat, on res no vol ser mentida, on la realitat correspon a la caixa feta abans de començar la funció, on el poble no coneix altre guió que el que reciten o repeteixen els artistes que són a l'escenari.