És invencible el pressupost?

Manca d'inversions, retallada d'un 45 per cent en infraestructures, insolidaritat amb els treballadors catalans sense feina, negació de serveis mèdics als il·legals, duplicitat a Catalunya de tributs i taxes en la justícia i la sanitat... apugen els preus públics dels transports, els subministraments d'energia i aigua veuen augmentar la tributació, les taxes universitàries també s’apugen. I els dirigents del Partit Popular s'enfaden amb CiU perquè els ha presentat esmenes a la totalitat del pressupost. Oriol Junqueras ho ha plantejat correctament: cal tenir la clau de la caixa. Ara, els de Madrid es creuen invencibles, com l'armada que va voler ocupar Anglaterra i que va acabar tràgicament al fons del mar en topar amb una tempesta. Enric Juliana ho explica en el seu llibre Modesta España. La política d'Espanya és desproporcionada, sempre a punt per a fer estralls. Sembla que la història de l'Espanya democràtica es mou entre dos precipicis econòmics: el primer entre 1977 i 1982 i el segon entre 2009 i 2012. Virtualment intervinguts ara pel Directori Europeu. És la història de l'ambició de Madrid convertida en capital indiscutible i l'ambició de les províncies enfrontades. És també la història d'una Espanya conservadora rehabilitada per la història. La crisi espanyola va ser impulsada per tots, per la bombolla del Govern d’Aznar i la feblesa del Govern de Zapatero. On ha esclatat realment i amb força la crisi és al Partit Socialista, que no va actuar amb la diligència necessària davant la crisi que es concretava. Va perdre el recolzament de les classes mitjanes com li ha passat al Partit Laborista britànic. Ara, la dreta al Govern diu que no hi ha diners. I la senyora Salgado, com recorda Juliana, deia a La Vanguardia, el 20 de maig de 2009, fa tres anys tot just, que teníem un marge d'endeutament de 150.000 milions. La realitat va ser la caiguda de tot, l'explosió de tot, l'acció dels especuladors a tot el territori de l'Estat. Després de la desfeta electoral del PSOE, s'ha fet el silenci. No diuen res. I encara depenem dels ajuts internacionals per a acabar de sanejar el sistema financer tot i que es troba regulat. S'ha volgut frenar el dèficit financer públic de cop, bruscament. El futur dels partits es juga en la utilitat per la societat davant de la crisi econòmica. CiU fa el que ha de fer per a defensar la societat catalana i tots sabem que el Partit Popular ha perdut el crèdit social que va significar-li la victòria electoral. Tindrà menys Catalunya i més malestar social, encara que els sindicats acceptin fer celebracions pel Primer de Maig en lloc de polítiques fortament reivindicatives contra els constants acomiadaments a preu de res el quilo de carn de treballador.