Mònica, abans de l’ERO

Deia el professor d'ètica Antonio Pasquali que el tipus i nivell de cultura que exhibeixen els grups socials està en funció dels seus mitjans de comunicació del coneixement. És possible fer, avui, una anàlisi cultural dels sectors, institucions i persones que controlen o manipulen la cultura de masses a Catalunya i a Espanya. Cal fixar-se en els anunciants, agents de publicitat, propietaris dels mitjans, professionals de la informació; en el nivell de respecte a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió i paper de les agències de notícies. Mònica Terribas serà cessada com a directora de Televisió de Catalunya ara que han arribat els del Partit Popular als òrgans de control. Llegim la notícia en format petit en la premsa diària. No se l’hi dóna la importància real que té o no interessa donar-l’hi. Marxarà de televisió una gran professional, independent davant de tots els poders, defensora de la llibertat professional. Les relacions de dependència, i econòmiques i ideològiques pel que veiem, sembla que han arribat de nou a Televisió de Catalunya. Però pitjor que quan es va produir la seva fundació, el 1983. Aquesta vegada, amb retallades en el pressupost de la televisió pública catalana, la lluita per contractar la publicitat, l’assignació de produccions externes de nou per a cobrir la quota europea, la qüestió lingüística, la promoció de programes i presentadors de moda per a implementar la mediocritat, i la massificació del públic, necessària i convenient per als interessos conservadors governants de la corporació pública. Són els elements adequats per al necessari equilibri de poders que a partir d'ara governaran la CCMA. La televisió catalana, com les locals, pot caure fàcilment sota el control de grups de pressió per mitjà de les agències publicitàries. Mònica Terribas era garant de que aquest control no fos possible, ni directa ni indirectament. La televisió nacional catalana s'havia convertit en una tribuna lliure de l’opinió pública nacional. Els informatius catalans no tenien res a veure amb els de les cadenes estatals, eren els portaveus de l’opinió pública catalana. El futur sense Mònica Terribas a Televisió de Catalunya està per escriure. Haurem d'estar amatents a l'evolució de la televisió pública catalana i preparar-nos per a exigir que aquest mitjà públic de comunicació i de cultura de masses no incompleixi els seus principis fonamentals, pels que va ser creat. I en cap cas s'ha de permetre que es posi al servei de la descatalanització de Catalunya. Amb la sortida de Mònica Terribas, arribarà l'ERO que produirà l'acomiadament de treballadors de l'ens públic. Més feina per als lletrats laboralistes i els sindicats. Més famílies en dificultats per l’aplicació del criteri de reordenació, que vol dir acomiadar i reduir personal.