Divagacions i mecanismes sense garantia

Ens anuncien des de Madrid que no pagaran el deute que exigeix i reclama la Generalitat de Catalunya. Les inversions de l'Estat central a Catalunya també patiran una important retallada. Ha estat la senyora Alicia Sánchez-Camacho la que ràpidament ha sortit en defensa de la política del Govern espanyol davant Catalunya, dient que hi han altres mecanismes per assegurar i garantir la liquiditat de la Generalitat. Però no concreta res. Es queda amb aquesta afirmació, posant en dubte la política econòmica que segueix la Generalitat, com si no fes prou. El Partit Popular segueix també a Catalunya amb el seu ben programat i organitzat camí de l'ambigüitat, que tant bons resultats li ha donat en la política espanyola fins que ha anunciat la reforma laboral que permet l'acomiadament lliure en la pràctica i una amnistia fiscal pels evasors de diners. La societat catalana, però, s'ha tornat crítica i disposada a lluitar per la supervivència, a viure amb menys mitjans. La nostra gent se sent capaç de reaccionar davant l'engany i la mentida. La reacció és amb valors contra l'agressió. El mateix José Saramago, en el seu Quadern, recordava que les lleis de mercat aplicades han conduït a una situació caòtica, però que són una oportunitat única per redefinir el sistema econòmic mundial a favor de la justícia social. No hi haurà diners per a lluitar contra la sida ni per l'alimentació dels pobles famèlics. Però n'hi ha per què no s'arruïnin els que han afavorit les bombolles, per sostenir la llibertat de mercat i el poder dels establiments financers. Llegim, però, al diari d'ahir que els salaris i pensions d'expresidents, ministres, jutges i militars són de 10.858 milions i creixen un 7,9 per cent mentre s'anuncia una nova retallada del 5 per cent del sou dels funcionaris. A més, comencem a tenir notícia de nomenaments de familiars d'alts càrrecs polítics, expresidents i ministres. Aquesta pràctica, ben estesa a Espanya, es coneix com a nepotisme. Però també passa a l'empresa privada. L'amiguisme i el sentit patrimonial de la política en mans dels partits fan la resta. Els codis ètics de bon Govern o de bones pràctiques es queden a l'arxiu. El finançament dels partits també hi té alguna cosa a veure. Les fundacions i les comptabilitats dels partits obliguen a trobar camins per al seu finançament. En aquesta situació d'austeritat obligada, no s'entén com el president del Consell General del Poder Judicial i també del Tribunal Suprem, segons informava El País del dia 5 d'abril, havia previst fer un viatge a Costa d’Ivori per a una reunió preparatòria d'una propera reunió de magistrats a Madrid per la que tan sols era necessària una persona de segon nivell. Altres membres del Consell tenien previstos viatges que han estat aprimats. No veiem clar si són precisament tots aquests els mecanismes a què es referia la senyora Sánchez-Camacho. Ens continuarem preguntant quins són aquests mecanismes als quals feia referència la senyora dirigent del Partit Popular de Catalunya.