El canvi disruptiu

Vaig anar fa uns mesos a la conferència que va donar Marc Vidal al Foment del Treball, a Barcelona, on es va pronunciar contra la cultura del subsidi. Em va agradar sentir parlar d'aquesta manera. Jo mai no he cregut en el subsidi ni en la subvenció. Encara que hi ha gent que sembla que no pot viure ni fer res sense mirar de quina manera pot fer-se amb uns diners. Algunes fundacions vinculades a partits polítics viuen de la subvenció. Semblen el fons de recaptació dels partits. Però Hisenda no sembla que es posi a mirar les comptabilitats de partits i fundacions vinculades. La cultura de la subvenció és com una drogodependència social. L'Estat benefactor és el model. Ara, es parla de privatitzar, d’externalitzar serveis i rendibilitzar els propis. Tot això passa en una societat sense memòria, que utilitza Google com a font d'informació. És volen uns nous món i mercat amb una realitat transparent. L'ús de les TIC en xarxa és la innovació de ser acceptat pel mercat. Però els canvis no interessen a la classe política tradicional. I mentre els especialistes en màrqueting parlen de la globalització i d’obrir nous mercats, a nivell dels vells estats territorials europeus tenim un sector de l'esquerra que encara parla del paper central de l'Estat, emparant-se en un bloqueig ideològic i en l'antiamericanisme; una opció, la d’aquesta mena de concentració de poder, que està reduint la vida política a un discurs sense perspectives de progrés real, parlant de nacionalitzar el que ja ha estat privatitzat i de recentralitzar el que ja ha estat descentralitzat amb l’argument de que així s’apropa el poder i la gestió de la funció pública al poble.