Manipulació, rapinyaires del vot i jocs de poder

Algunes pel·lícules ens recorden el poc que ha canviat en la política des que es van inventar el parlamentarisme, el presidencialisme i els sistemes electorals. Tempesta sobre Washington, Els idus de març, Tarancón, el quinto mandamiento, Lleons per xais, 14 d'abril: Macià contra Companys, Minority Report, L’ombra del poder... ens recorden que en política existeixen el joc brut, la manca d'ètica, les trampes, el despenjar candidats i col·laboradors o l'eliminació de suposats perills; actes tots que fan que la gent senzilla no cregui en la política, que entre membres d'un mateix partit la desconfiança es generalitzi. També, que les ‘guerres’ subterrànies per l'ascens i per a introduir-se en l'equip del guanyador, les coaccions, les traïcions i els xantatges i pactes antinaturals estiguin a l'ordre del dia. D'això en diuen democràcia liberal, quan en realitat és el mercat de la corrupció ‘avant la victoire’. Molts candidats guanyadors es defineixen durant les campanyes amb les desqualificacions dels competidors. No es mira de situar el millor, el més convenient per als interessos del poble. El més important, l'objectiu, és guanyar, costi el que costi, caigui qui caigui. És la política del món capitalista que descriu la pel·lícula Inside Job. En el món capitalista, el poder posa als rapinyaires del vot al seu servei i tots es posen al servei del poder, que selecciona i promou el mercat. La història de la radical socialista Clara Campoamor, una de les primeres dones elegides diputades a les Corts Espanyoles a les primeres eleccions de la Segona República, és un petit reflex d'aquesta realitat de lluita honesta en defensa de la llibertat i la igualtat. La lliçó ens porta a l'anàlisi de que tot no és veritat en les relacions polítiques, que la mentida i l'engany en formen part. No hem oblidat el dia que Lluís Llach va presentar una denúncia per estafa contra un Govern espanyol. Ara, el poble se sent enganyat i estafat. Un cop al poder, el Partit Popular ho apuja tot i protegeix als defraudadors de sempre. No explicaran mai el perquè del canvi, quines raons els han portat a voler fer-nos creure que ells donen credibilitat internacional. No condemnen la manca de patriotisme dels que tenen els diners en paradisos fiscals ni dels especuladors ni de la gent que passa de l'ètica i la moral. Són els millors per a tractar amb els actuals polítics que defineixen les pel·lícules americanes. Reforçaran el Codi Penal contra els opositors violents com a excusa. Una nova manera de fer política és necessària. És el que ens diu la senyora Merkel?. És el que ens diu la premi Nobel de la Pau de 1991, la birmana Aung San Suu Kyi?.