Temps difícils

Sembla que ens haguem posat d'acord en dir ara que vivim en temps difícils. Ho va dir ahir l'Oriol Junqueras en el seu discurs de cloenda de l'acte en homenatge a Heribert Barrera i Victor Torres celebrat a l'Auditori AXA de Barcelona. Però també ho va dir l'escriptor britànic Charles Dickens en la seva novel·la del mateix títol, publicada l'any 1854. Dickens va ser un escriptor prolífic que va exercitar la crítica social contra la societat victoriana, l'aparell institucional, la ineficàcia de l'Administració, la corrupció i l'especulació dels mercats. Es va avançar dos segles a dir-nos el que ens està passant actualment. Deia les veritats socials i polítiques ben abans que les diguessin els polítics professionals. Dickens va realitzar el seu somni de ser lliure. Va ser un clar simpatitzant del pobre, del miserable, de l'oprimit, com ho van ser altres escriptors, filòsofs i polítics de l'època. A la novel·la Temps difícils descriu i presenta les classes alta i proletària. La classe proletària que té el treball com a únic model de vida i de supervivència; la classe alta, que controla les empreses i les condicions de treball i de vida dels obrers. En les seves obres, es va pronunciar contra la condemna a mort com a divertiment del poble, va presentar les prostitutes com a persones i es va manifestar contra l'esclavatge en la novel·la Notes d’Amèrica. David Copperfield és la seva novel·la considerada com a autobiogràfica. Va ser el defensor dels oblidats. Però descriu Dickens l'evolució d'una societat que va viure la revolució industrial sense deixar-se emportar pels vicis totalitaris. Dickens considerava El Quixot com una novel·la d'aventures i no com un tresor moral, com es vol presentar en els nostres dies. Els diaris ens diuen també que som en temps difícils. Els treballadors i els empresaris estan amoïnats. Els banquers també: han tingut fortes pèrdues a les borses. Però els banquers, a diferència de milions de treballadors, veuen que no s'ha acabat el sistema que els permet recollir els guanys de les seves inversions perquè la societat, com al segle XIX, s'ha escindit entre rics i pobres, en les mateixes condicions socials que les que tenien els obrers i els rics del segle XIX. Tots sabem que la història té plena capacitat per a reinventar-se. Però, a més, els britànics van ser capaços de no amagar res, de reconèixer els seus crims, vicis i errors, a més de fer una tasca civilitzadora en els territoris ocupats o colonitzats, avui membres de la Commonwealth. Van aprendre també els britànics a fer autocrítica i això els ha mantingut en els primers llocs del rànquing mundial. Nosaltres sembla que no vulguem fer pública confessió dels nostres crims, vicis i errors. No fem crítica social, tan sols riem els programes irònics de les televisions que s'arrisquen a emetre’ls. Convindria recomanar als nostres polítics i economistes que llegeixin Dickens. Segur que s'adonaran que els temps són difícils però també de que amb el diàleg entre obrers i fabricants, entre governs i comerciants, trobarem les solucions.