qui inhabilita els que volen inhabilitar?

Encara hi ha qui creu que el Referèndum del Brexit l'havien de votar tots els europeus, el de Quèbec tots els canadencs anglosaxons i el de Escòcia tot el Regne Unit, em diu un amic. On s'ha vist això per justificar que els catalans no tenen dret a celebrar un referèndum com a poble que vol recobrar les seves llibertats i drets arrabassats per la dictadura? Ara la Vicepresidenta Saénz de Santamaria, ahir dimecres, ha arrencat del Vaticà, al Secretari d'Estat Pietro Parolin que digui, segons diu la Vicepresidenta que no ha perdut temps en fer-ho públic, que "tots els espanyols han de decidir, que Espanya és una decisió del conjunt dels espanyols". I demanen per Catalunya el que no han demanat per els altres referèndums. Tampoc van dir res contra els referèndums i la independència dels països bàltics, Montenegro, Croàcia i altres,ni quan Finlàndia se va separar de Rússia, quan el poble saharauí reclamava el seu referèndum d'autodeterminació acordat per les Nacions Unides el 1970. És lamentable que el Vaticà caigui en aquestes servituds i enganys. Què ha negociat realment la Vicepresidenta al Vaticà?.Té aquesta actitud res a veure amb els impostos que no paga l'Església catòlica? Fan coincidir aquest nou plantejament amb l'arribada al cardenalici de l'Arquebisbe de Barcelona Mossèn Omella. Obligaran ara les parròquies a pregar per la unitat d'Espanya dient que el referèndum és il·legal en la missa dominical? Seguiran dient les autoritats polítiques espanyoles, Rei inclós, com si res, que la llei és el remei contra "el desgarro" i la ruptura de la convivència que ja han trencat amb el seu ferotge anticatalanisme? Fent lleis per justificar la persecució judicial de dirigents polítics independentistes és destruir les llibertats fonamentals i capgirar els principis del dret internacional. També sota la dictadura que ahir reconeixia el Rei Felip VI que va existir a Espanya durant 40 anys, deien que la llei protegia la llibertat i l'ordre nacional, una nova democràcia orgànica (Manuel Fraga 1967), la unitat d'Espanya, com a pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, guanyadorsi vençuts en la guerra civil 1936/39, les considerades dues Españas. No seran capaços de seguir arrossegant els principis de la dictadura i el criteri d'abolir de nou els drets i institucions catalanes, negant ara que la Generalitat gaudeix de legitimitat històrica, vinculadaa l constitucionalisme democràtic, perquè el Tribunal Constitucional ja va dir el 2014 que la Generalitat que es reconeix és la de 1979 i aquesta nova Generalitat s'ha constituit com una autonomia governada jurídicament per la Constitució. La ofensiva del règim contra el referèndum és contundent, com també el silenci oficial respecte dels crims del franquisme i el permetre que encara es passegin per les Corts espanyoles ex ministres de la dictadura i no diguin res als alts càrrecs nostàlgics del movimiento nacional. Avui també és un dia històric a Catalunya per la declaració del Parlament anul·lant tots els judicis franquistes i condemnes a mort, per delicte de rebel·lió militar, inclosa la del President Companys.Queda denunciada la farsa d'una justícia al servei de la repressió de la dictadura que van tolerar les anomenades democràcies occidentals per interessos estratègics i polítics. Immediatament s'alçarà la veu del ministre de justícia ialgun magistrat per dir que les sentències només les poden anul·lar els tribunals i per causes molt limitades. No acceptaran que recordem que la rebelió de 1936 fou cosa dels alçats contra la república,no dels que la defensaven. Aquesta és la llibertat i el concepte de democràcia que tenen: silenciar i tapar, amnistiar i declarar materia reservada el que no els convé arribi a la llum pùblica. Segueixen posant restriccions als drets democràtics del poble català protegits pels principis de les Nacions Unides. No admeten que el poble amb govern propi independent no necessita autodeterminar-se, doncs aquest dret no tindria sentit. Autodeterminar-se és un dret que correspon a la minoria que es coneix com poble català, doncs cap poble pot ser definit, i el seu futur decidit per un altre poble. No parlen d'igualtat, ni reconeixen haver trait el Tractat d'Utrecht. Ni un mot en el discurs del rei a la corrupció i aun canvi polític en favor de la honestedat i la transparència reals. Només un avís a Catalunya. Qui li ha redactat el discurs que ha llegit el Rei, segueix enganxat a la pretesa il·legalitat del referèndum políticament declarada oposant-se a l'aspiració independentista d'un poble que no reconeixen servint-se de la via judicial que aplica exclusivament preceptes constitucionals, els convenients als postulats del govern del Regne que ha imposat la majoria de Magistrats d'aquest alt Tribunal. L'Estat ha consumat la ruptura de la convivència amb Catalunya. Impossibiliten quaslsevol temptativa integradora democràtica i pacífica. No han deixat altre opció que el camí cap a la independència de Catalunya.

ara matar la nació

L'Estat que dirigeix el Regne d'Espanya s'ha proposat aturar el referèndum com sigui. La gran via que han descobert, ignorant les obligacions que imposa el dret internacional que reconeix la legitimitat del dret dels pobles a la lliure determinació del seu statuts polític, és la judicial per desobediència. Funcionaris públics s'han posat en marxa per investigar el que fan els funcionaris de la Generalitat. Sembla que s'hagin adonat de cop de que el referèndum està en mans dels funcionaris i ara cal posar el fré al funcionariat català i acollonir-lo, parlant clar. Aquest matí hem tingut de tot. Garcia Albiol del PP li deia al President Puigdemont en ocasió de sessió parlamentària que estava fanatitzat, a més de recordar-li que el referèndum és il·legal i anti democràtic. Per la seva banda, el Rei tampoc dissimula més. Avui, celebrant el 40 aniversari de les primeres eleccions per sufragi universal, amb partits polítics, encara que no tots, desprès de la mort del dictador, no s'ha estat de dir que "fora de la llei només hi ha arbitrarietat,la negació de la mateixa llibertat" segons informa el digital directe.cat. El Rei ha lloat la constitució com garant de la unitat d'Espanya. Però en acabar el discurs, el Rei ha condecorat l'ex ministre franquista i diputat del PP Sr. Rodolfo Martin Villa que té una ordre de recerca i captura internacional per crims de lesa humanitat comesos durant els successos de Vitoria de 1976 on van morir cinc persones, que l'Estat i el govern d'Espanya han decidit no aplicar i ignorar. El Rei no podia fer aquest paper de trencar la neutralitat institucional i desligitimar-se beneïnt els benestants de la dictadura. El Rei ha condecorat la dictadura i nega el fet nacional català, les ansies de llibertat del poble català. És evident que Felip VI no vol ser rei de Catalunya, sinó de "la nación" única que defineix la constitució per assimilar a Espanya tot el que no és Espanya dins del territori del Regne que va crear el general Franco el 1969. És ben clar que aquesta gent no tenen solució ni admeten parlar amb els demés del que els demés pensen i volen. Els catalans, per ells, com més callats i quiets millor. I això de les urnes, com a l'escola, res de res i tots de cara a la paret. No els interessa la democràcia participativa que, a més és un dret humà, negant als catalans el dret a expressar a les urnes el que volen. Volen un Parlament de fireta, sense poder, un circ per l'entreteniment i bons sous pels "ungits", partits plens de funcionaris que és una forma d'assegurar el continuísme de la democràcia representativa quefou creada pels franquistes l'any 1976. Partits sense creixement, als que no importa la abstenció electoral de rebuig al sistema com ha passat a França. Qui té el poder de l'Estat decideix pels altres. Avui em deia dinant un amic que encara paguem les conseqüències d'una educació feta per la submissió, l'exigència del castellà com únic mitjà de comunicació en tot, una immersió que es defensava davant les inspeccions dels funcionaris franquistes heretats amb el canvi,la creació de nous tribunal per donar refugi als magistrats que,amb la victòria de Franco contra la República i Catalunya, exigien responsabilitats polítiques confiscant bens als republicans inculpats i als del Tribunal d'Ordre Públic que ja aplicaven penes de presó com a criteri repressiu contra els joves que manifestaven el seu desig de llibertat política.CAldriaanalitzar molts Atestats policials i estudiar aquella manera de fer justícia els Jutges servidors del règim. Tornem al mateix? Ens podem creure els atestats policials dels anys 65/75 denunciant jovent com teroristes, desprès de descobrir les falsetats de la "operación Catalunya"? Quines depuracions i inhabilitacions s'han fet de funcionaris franquistes en arribar la democràcia que diu el Rei? Perquè han tapat que mols republicans anarquistes i comunistes van treballar pel franquisme a Sindicats i a la mateixa policia? Per quèno s'ha investigat i depurat l'actuació policial dels anys de la dictadura amb tortures? I la dels funcionaris de Informació i Turisme obrint expedients a Ordre Públic contra escriptors, diaris i Revistes que no "moderaven el vocabulari i l'expressió"? Quin paper tindrà en el futur el Tribunal Constitucional? S'aplicarà el dret dels Tractats com eximent dels avui acusats de delictes de desobediència? Sentirem als acusats dir en els judicis que els faran que ells apliquen el dret internacional que legitima el dret a l'autodeterminació, digui el que digui una legislació estatal? Es parlarà en els judicis a Espanya dels precedents de les Resolucions de les Nacions Unides com la 2625/1970 i la 2711/1970?. Servirà d'alguna cosa recordar que la tolerància és un principi d'aplicació recomanada perles Nacions Unides? Entendran algun dia que la pau i el bon veïnatge no s'assoleix amb l'amenaça, la repressiói el boicot? Defensarà algú que la equitat no ha quedat en el Codi Civil per resoldre problemes de dret privat quan la equitat i el pacte eren base del dret públic català? Amb aquest panorama, on queden la democràcia i l'estat de dret?

Son mentiders. No volen valors republicans

Fa pocs dies, Miguel Angel Revilla, en un programa de nit a la sexta, va retratar el President Rajoy amb la seva claretat i transparència caracterítiques. Revilla va fer una constant al·legació a la fidelitat de Cantabria i el seu President ala Constitució Espanyola. Però va destapar que Rajoy incomplia les promeses preelectorals,no paga el que els deu i compromet el pressupost de Cantabria i els interessos dels ciutadans de la Comunitat Autònoma. Revilla esclatava en el programa contra el que considerava la mentida del govern espanyol. Però no s'ha vist ni ha arribat als mitjans cap informació sobre una resposta del President Rajoy o de la Vicepresidenta Sáenz de Santamaria als requeriments de Revilla. No fan i deixen que els problemes s'agreugin i s'eternitzin. El govern d'Espanya és ara implacable amb tothom que no els balli l'aigua. Apliquen la llei escrita que els convé com eina de poder contra i segons qui i perquè, però segueixen aplicant la llei del silenci a les investigacions judicials i parlamentàries de la presumpte corrupció del PP com organització. És més notícia parlar de la rebel i il·legal Catalunya, la família Pujol, Convergència, l'ex president del Barça empresonat, el cas Palau i del 2 d'Octubre. Tenen molt clar a la Moncloa,si no hi ha canvis de criteri cap a la desmotivació, que la millor campanya és la de la por, les inhabilitacions judicials i la possible presó de dirigents polítics. Desmontar el referèndum anunciat és el punt més important i si el celebrem, doncs la repressió com cal per desobediència i malbaratament de cabdals públics. Cal fer fracassar el referèndum i el dia següent abolint el que faci falta, demanera implacable, amb allò de que "la ley és la ley" i llavors parlar de concert fiscal amb qui quedi a l'escenari0, sabent que tècnicament avui no és recomanable. Igual algú els ha dit que els catalans en general són perucs i garrapos. Els cal explotar això si els funciona, prometre posar diners defum en el paper que no arribaran per fer callar empresaris tornats a unionistes. Per devaluar la iniciativa política catalana parlant del'1 d'Octubre com un altre 9N. Però els diners no ho fan tot,quan la dignitat d'un poble es en joc, quan tots sabem que el conflicte es resoldrà votant. Això ho ha d'entendre el Govern de l'Estat. També la Fiscalia de l'Estat valorant les conseqüències legals d'acord amb la legislació espanyola. El dret dels Tractats, però no compte per la Fiscalia. El de les Nacions Unides, encara menys. La llei màxima a Espanya per polítics i jutjats és la Constitució, i això de que el dret internacional és prevalent i superior a l'intern d'un Estat no s'aplica ni s'admet a Espanya, encara que també és veritat que cap Tribunal ni cap autoritat internacional ha recomanat seriosament a l'Estat del Regne d'Espanya que modifiqui i adequi la seva legislació per facilitar la celebracióa Catalunya d'un referèndum d'autodeterminació d'un espai de convivència basat en els valors republicans, que vol ser reconegut com República Catalana. Han faltat a Espanya honestedat i transparència, una millor democràcia, millor tractament legal als drets socials i més participació. Hem de passar d'un Estat ion es socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis a una societat de responsabilitats compartides desenvolupant nous nuclis urbans pel segle XXII societat en la que els Estats incapaços estan dstinats a desaparèixer en benefici del poder de les noves ciutats, aglomerats urbans que hauran de ser capaços d'integrar equitativament les diferent societats que s'hi recullin, en lloc de mirar-.se uns als altres a l'espera de noves majories demogràfiques com a regla pels canvis de poder.No està gaire lluny el que exposo del que pensa el Sr.Revilla, tot sabent que ell només creu en la unitat d'Espanya que Cantabria va contribuir a fer. Però Revilla sap que l'engany i la repressió no solucionen res, ans al contrari, agreugen els conflictes polítics i socials.

100 dies pel triomf de Catalunya

El proper 4 de juliol,el Govern de Catalunya ens explicará tot sobre el referéndum. Ja només queden ara 100 dies per arribar al dia 1 d'octubre i celebrar-lo.El Parlament español continua estant majoritàriament en contra d'aquest referéndum i neguen el dret del poble de Catalunya a declarar-se democràticament com a poble sobirà. Un es pregunta què pot canviar fins el dia 1 d'octubre i desprès. Tot el tema arrenca de les institucions i el seu valor pel ciutadà. Catalunya és avui una nació, hereva d'una gran nació plena d'història, annexionada a Espanya que ja representa el 19% del seu PIB. Catalunya està superant pels seus propis mitjans l'atur, el terrorisme, la delinquència, sense estar a l'Europol. No ens resignem a viure en una societat en crisi. Volem ser una potència econòmica i cultural, un futur millor, compartint un projecte social. Hem de confiar ara en el President de la Generalitat que ha posat en marxa un pacte nacional de compromís per la independència. La independència vol dir creixement i tot el contrari del que pronostica en Duran LLeida avui a La Vanguardia parlant de "drama, farsa i ridícul". Diu en Duran que el Govern català, amb la fal·làcia d'avançar l'hora dels èxits,segons entèn en Duran LLeida, ens porta amb radicalitat al precipici,el pitjor dels fracassos. Jo crec seriosament que en Duran LLeida s'equivoca, com ha passat i quedat demostrat altres vegades. Catalunya necessita recrear el comú, amb una societat unida per reixir, potenciar la cultura catalana com pedra angular de la nova societat democràtica i la unitat social. Catalunya precisa competències,és a dir poder efectiu per assegurar amb mitjans propis la seguretat de tots els que viuen i treballen o visiten Catalunya. Catalunya ha de tenir una justícia imparcial, treballant amb el dret i l'equitat, prpofessional, eficaç, entenedora i independent de tot poder polític. Catalunya ha d'imposar una educació de qualitat preparant el jovent per treballar i per uns temps de competitivitat global i una altra manera de viure amb el canvi climàtic que ja no es pot aturar. Catalunya s'ha de centrar en construir una política industrial diversificada, desenvolupar empreses i comptar amb una fiscalitat clara i simplificada, respectuosa amb les rendes de les jubilacions ielpetit estalvi. Adaptarse tota la societat a les noves tecnologies, l'economia digital, impulsar una nova política sanitària, organitzar els territoris i les ciutats i rodalies en sectors industrials, financers, de serveis, i residencials. Ens cal poder modernitzar les infraestructures que l'Estat ha deixat penjades i augmentar la potència del transport aeri de que Catalunya disposaria alliberada de les pressions de l'Estat espanyol en favor d'altres aeroports i mitjans ferroviaris. La realitat és que la societat veu a més malament el monopoli legítim de les forces de l'ordre i de la justícia a l'hora de reprimir el que es considera contrari a les lleis no fetes a Catalunya. És la societat la que cada vegada té un sentiment de menys tolerància per aquest estat de coses que vol superar pacífica i democràticament. El compte enrera del rellotge del temps ha començat. El referèndum ja és més a prop,si com deien abans de les curses de braus, el mal temp si l'autoritat aliena no ho impedeixen. Som a cent dies.Ja falta menys.

el difícil encaix, fet impossible

Es fa molt complicat des de les minories parlamentàries corregir l'obra legislativa dels nostres anteriors representants polítics desde l'inici del canvi polìtic de 1975, i la governança considerada abusiva del govern central mitjançant Decret-LLei, per què no permeten aplicar un nou codi polític diferent, ni escolten la veu dels pobles diferents al castellà. El poder conservador no permet millorar amb efectivitat la situació de la ciutadania treballadora no espanyola imposant un codi de lleis i costums que corresponen a temps encara no superats, més a prop del passat, pel que veiem. Formacions militars a les professons de setmana Santa, desfilades de la legió portant símbols religiosos ens recorden temps de control religiós de la població i la Guàrdia Civil dels anys 40, portant a missa els pagesos que preferien dedicar el seu temps al conreu dels camps. Algunes coses han canviat per la sola l'evolució dels temps, però no totes les que imposaven servituds. Avui el poble català és un compost d'altres pobles, fins i tot de l'Espanya mateixa, molts vinguts d'Andalusia, Extremadura, Galicia, LLeó i Castella. Molts també vinguts de països llatins, asiàtics i del nord d'Africa o d'Europa de l'est. Les esrtadístiuques de la població a les presons catalanes també segueixen aquesta mostra. La barreja existeix. Però el que importa és la igualtat, el respecte a la igualtat de les persones ilatolerància que recomanen les Nacions Unides, amb independència del seu origen, del seu color, la raça, la religió que practiquen i el pensament filosòfic i polític que puguin defensar personalment. L'èxit econòmic de Catalunya el devem a molts treballadors migrats d'altres pobles d'Espanya i estrangers, a més de l'exportació de productes, com també l'adquisició d'empreses i indústries a l'estranger per desenvolupar les capacitats de producció de les empreses catalanes i les empreses participades. L'exemple ens l'ha donat la nova Alemania que ha annexionat econòmicament els països separats de la antiga URRS amb inversions i fabricació de motors i peces per exportar a tercers països amb el segell "made in Germany", única política possible actualment per fugir de protectorats, servituds o dependències financeres. Peròper arrodonir l'èxit cal millorar les condicions laborals i salarials dels treballasdors, reduint en lloc de fer més gran la bossa d'assalariats pobres. La tendència actual a la monocràcia ha der ser superada a Catalunya per una república social i participativa, sense èlits, amb un esperit de llibertat indestructible. La llibertat ens ha de permetre aturar el frenesí i el deliri de poder dels que s'atribueixen el dret a dominar territoris i pobles amb el constrènyiment i la coacció que denunciava Simón Bolivar. Poc afecta al poble de Catalunya que el Congrés dels diputats hagi votat avui de nou majoritàriament contra el Referèndum d'autodeterminació que ha decidit celebrar el Govern català.Jahi estem acostumats. És l'espanyol, un Parlament que no ens representa políticament i que ens vol atenallar intentant destruir la minoria nacional catalana. No veuen no volen veure que els temps han canviat. La incapacitat per reformar crea inestabilitat que es pot arribar a cronificar, fomenta la inseguratat i el desencís del poble de les ideologies, com acaba de passar a França, amb una elevada abstenció electoral superior al 50% de l'electorat, com a mostra de protesta. Que Catalunya pugui presentar al món una reducció de l'atur que es xifra en un 12,5% a BArcelona i menys a Girona que compte amb una taxa de treballadors en el sector serveis del 94,3%,és demostratiu del nivell de renda salarial dels catalans conseguit amb l'esforç i l'iniciativa del poble català, mentre l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya feia públic ahir que hi ha pobles a Andalusia amb un 44,5% de la població a l'atur,i practicament a totes les provincies andaluses d'una mitjana del 34%, amb una governança tradicional socialista aliada amb els conservadors neoliberals de Ciudadanos.Aquestes diferències en xifres són demostratives de les diferents formes de govern, d'entrendre la societat i actituds del poder davant el problema social, i les mesures correctives aplicades. És evident,que estadístiques a la vista, les diferències entre el que passa a Catalunya, tot i patint el setge de l'¡Estat espanyol i el que passa a Andalusia, són notables. A Catalunya es practica la igualtat d'oportunitats i els empresaris dialoguen amb els sindicats, som un país amb vocació internacional que organitza l'administració amb els funcioanris necessaris, sense endolls d'accés, i deixa les subvencions per les ONG's i les activitats culturals. És molt greu i revela una mala praxis política que nou de les ciutats espanyoles amb més atur siguin andaluses. És Andalusia la mostra del que vol el Govern d'Espanya, amb una aliança PP, Ciudadanos PSOE, perla resta d'Espanya i per Catalunya? Quin és el nivell real d'endeutament i de despesa pública de la Comunitat Andalusa? Per què Andalusia pot acudir per finançar-se al mercat bancari i Catalunya no? Quin ha sigut la incidència real de la corrupció política a Andalusia, a Catalunya i a Espanya? Perquè hi ha tant d'atur a Andalusia i les Illes Canàries? Perquè les terres segueixen en mans d'uns pocs i no les treballen, quan Espanya, sempre s'ha dit, és el seu camp? Per què fuig el Govern d'Espanya de tocar el tema agrari i fer una bona llei d'explotacions agràries i la socialització de les terres inactives?

millorem el vocabulari. Segueix el setge.

Diuen que la nacionalitat és un vincle legal entre una persona il'Estat,basat en un fet social de connexió, una afectivitat solidària d'existències, d'interessos i sentiments, unit a una reciprocitat de drets i deures. En aquest sentit es pronuncià la Sentència del Tribunal Internacional de Justícia el 1955 en el cas Wottebohn/Liechtenstein i Guatemala.No existeix aquest vincle definitori quan l'afectivitat és inexistent, quan el sinteressos i elssentiuments individu/Estat són contraposats, quan la igualtat o reciprocitats de drets i deures també és inexistent. El primer exemple el trobem amb el cas dels catalans quan se li neguen els seus drets a decidir lliurament el seu futur polític en forma legal, malgrat ser un dret reconegut pel Dret Internacional prevalent i superior sobre el dret i les lleis espanyoles, d'una manera clara i expressa,d'acord amb el dret dels Tractats establert per a tots els països en el Conveni de Viena de 23 de maig de 1969, ratificat per l'Estat Espanyol i publicat al BOE del 13 de juny de 1980. La Conferència Mundial de Drets Humans de Viena del mateix 1993,en la seva Declaració final recordava el necessari respecte a les obligacions estblertes pels Tractats i les altres fonts del dret internacional, a més de promoure el progrés social, practicar la tolerància i conviure en pau i amb bones relacions de veïnatge per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, destacant la Declaració Universal dels Drets Humans com a meta comuna per a tots els pobles i totes les nacions. Aquesta Declaració va deixar constància de que els drets humans i les llibertats fonamentals son patrimoni natural de totos els éssers humans, sent la seva protecció i promoció responsabilitat "primordial" dels respectius governs. El segon punt de la Declaració fou recordar que tots els pobles tenen el dret a la lliure determinació de la seva condició política. Awquesta Declaració i el Programa d'Acció de la Conferència van ser aprovats per l'Assemblea General de les Nacions unides de 1994 en la Resolució 48121. No va quedar aclarit el mètode apropiat per accedir un poble a laindependència,però tant sols s'exigeix que el poble pugui expressar-se lliure i genuinament. CAl no oblidar els requisits per ser reconegut com Estat fixats pel Tractat Iberoamericà de Montevideo de 1933, no ratificat per l'Estat Espanyol en temps de la República ni posteriorment, que Catalunya compleix: Territori determinat, poble estable, Govern i capacitat de relacions internacionals. La forma de negar aquests drets ara és demanar als catalans "assossegar-se i respectar l'encaix de Catalunya dins del Regne d'Espanya d'acord amb el marc constitucional de 1978, com plantejava la Sentència del Tribunal Constitucinal espanyol de 25 de març de 2014. Com diu el mateix Sr.Ábalos del PSOE,l volen la integració de Catalunya dins d'uyna Espanya governadaper un règiumparlamentari representatiu,d'acordamb un principi democràtic considerat com a procediment i no com a resultat, limitat a eleccion s periòdiques per triar els governants, permetent la expressió de les minories que no forzosament han de ser mnacionals donat que des de 2010, judicialment només és coneix la nació espanyola, no trobant-se reconegut a la Constitució en forma expressa el dret a l'autodeterminació. És a dir que la Constitució és el valor superior del nostre ordinament jurídic i no n'admet d'altres,malgrat els Tractats internacionals dels que la seva aplicació a Espanya es vol aplicar o interpretar en funció de l'ordinament Constitucional, seguint la redacció dels articles 5 i 7 de la Llei Orgánica del Poder Judicial. Pel Tribunal Constitucional la realitat socio-històrica de Catalunya, convertida en Comunitat Autònoma, només troba avui sentit dins del marc jurídic creat per la Constitució, sense que es puguin invocar altres drets, doncs no serien admesos per la llei. Catalunya, com diu el mateix Tribunal, no es pot confrondre, per tant amb un poble sobirà, com un poder constituent com ja va declarar el mateix Tribunal Constitucional en la Sentència 12/2008,essent la sobirania popular titularitat del poble espanyol com estableix l'article 1.2 de la Constitució. Catalunya que és una nació annexionada a Espanya contra la seva voluntat, és història del passat, i ara veu com segueix integrada dins delmarc d'una Constitució que no garanteix les seves llibertats nacionals coma poble. Manifestacions de la integració són la querella contra la Consellera Sra.Borràs per la comnpra d'urnes per votar en eleccions i consultes legals, els previs requeriments a l'obediència constitucional al President Puigdemont,les retallades financeres a la Generalitat, la manca de reunió de la Junta de Seguretat i la creació d'un ambient d'inseguretat a Catalunya paralitzant el desenvolupament pactat de Mossos d'Esquadra, ,la manca d'inversios de l'Estat en infraestructures a Catalunya, el retard en la construcció del corredor ferroviari mediterrani, la temptativa de paralitzar l'acció exterior catalana no controlada per la diplomacia espanyola, la retenció per l'Estat de les competències sobre els ports i aeroports, Renfe, política industrial, comercial i social, desacreditar el govern català, ignorar la llengua i la cultura catalana en els mitjans espanyols de comunicació pública, voler controlar la política educativa a Catalunya, entre altres accions. El descontentament és fàcil de veure fins i tot en el món de la Justícia amb el tractament legal del Torn d'Ofici, posant en risc la dignitat professional dels advocats. La manca de sentiments i afectivitat recíproques entre Estat i ciutadans catalans, és prou evident, per adonar-se que la nació espanyola és un impossible històric, perseguint l'assimilació de Catalunya a Espanya per la força, ara de la llei,amb l'acció implacable de Fiscals i Tribunals contra els dirigents polítics catalans, a laque haurem d'afegir la del Tribunal de Comptes amb vocació repressiva d'arruinar la vida dels mateixos dirigents,mentre el Partit Popular segueix fent veure que no sap res de qui cobrava, qui pagava les campanyes electorals, les dietes que ara ningú ha rebut, o les obres de les oficines del carrer de Génova on té la seu central. Aquesta conducta és també una manifestació de l'amor del govern de l'Estat i els anteriors govens conservadors pels interessos de tots els ciutadans. En aquesdtes circumstàncies,l'encaix de Catalunya dins del Regne d'Espanya esdevé impossible, per molt que els Tribunals diguin el contrari. Està en joc el futur de tots els catalans.

l'autodeterminació és possible

Només és notícia que hem perdut 60.613 milions d'euros amb el rescat de bancs i caixes, rescat que asumim tots els ciutadans amb els nostres impostos, sense poder discutir ni oposar-nos a aquesta pèrdua. El silenci oficial dels errors del govern davant la crisi són ben evidents. Els callen, nosaltres paguem. Els diners ja se'ls han pulit com dirien els joves d'avui. La política actual s'ha convertit en una lluita per conservar cadires, tanta dreta com a esquerra, com sembla passa a l'Ajuntament de Barcelona amb l'Alcaldessa Colau que te por de ser inhabilitada, i ha preferit l'ambigüitat i la reticència, apuntant-se a seguir actituds conservadores. És ben evident que el sistema pot amb tot i una esquerra s'adhereix als clàssics i vells partits i la seva política integradora i dominadora. Però amb el que no pot el sistema unionista i dominant és amb el dret manifestat reiteradament d'accés a la independència dels pobles assentats en territoris concrets, que reuneixen les condicions per ser reconeguts com Estat i volen ser-ho. No és pot dir com feia ahir La Vanguardia amb una crònica signada pel seu corresponsal a Nova York Sr.Peirón, que les Resolucions de les Nacions Unides no avalen l'autodeterminació. Des de la seva fundació el 1945, les Nacions Unides defensen coma propòsit i principi el dret irrenunciable i imprescriptible dels pobles a la lliure determinació del seu futur polític que no van limita als sols països colonitzats per les potencies europees en els Pactes Internacionals de Nova York de 1966, sobre els drets polítics i civils i els drets econòmics, socials i culturals dels pobles que reconeixen el dret a l'autodeterminació la l'obligació dels Estats de no posar-hi impediments ni traves.El dret a l'autodeterminació fou reconegut en la Resolució 2625 de 1970, sense exclusions ni limitacions. Molts pobles han accedit a la independència desde llavors com Les Repúbliques Bàltiques, Montenegro, Bangladesh, Pakistan, Chequia, Eslovaquia, Macedonia, Sudán del Sud,Timor Oriental, Yugoeslavia s'ha desmembrat, Alemanya s'ha unificat, Puerto Rico demana la incorporació com Estat membre als Estats Units. Ucraina s'acosta a Europa, com Andorra També Quèbec i Escòcia han decidit autodeterminar-se, sense èxit. En el cas de Catalunya, poble al que l'Estat espanyol nega el dret a l'autodeterminació, s'ha de tenir en compte que el desenvolupament social,cultural i econòmic d'un poble es pot veure dificultat i entrebancat si l'Estat del que forma part imposa l'inestabilitat i la seva dominació hegemónica, impedint la secessió que reclama el poble per la via pacíficai democràtica. La independència és un dret natural dels pobles anterior a les Nacions Unides. Com a dret equitatiu a determinar lliurament la condició política d'un poble, fou ratificat pel Convebni de Viena de 23 maig 1969, establint el seu article 27 la superioritat i prevalencia dels Pactes Internacionals sobre el dret intern dels Estats. L'Acta de la Conferència OSCE de Juliol 1975, a més del Tractat de Viena de successió d'Estats de 23 d'agost de 1978,y el de 1983, més el Programa i la declaració de la Conferència Mundial de Drets Humans de Viena, de juny 1993, aprovada per les Nacions Unides en Resolució 48121 de 1994, confirmen el dret dels pobles a la lliure determinació, amb el dret a separar-.se del seu anterior Estat, considerat l'Estat predecessor. NO aclaren amb exactitud les Nacions Unides el mètode apropiat en dret internacional per independitzar-se, doncs tant sols exigeix que el poble pugui expressar-se lliurament i de forma genuina. ..

crisi per trencar ponts i llibertats

Unidad Comunista de España s'ha llançat frontalment contra la independència de Catalunya i demana a tota la gent d'esquerres se sumi per fer la revolució. També José Luis Àbalos, nou home important al PSOE, s'abona a aquesta política anti independència dels catalans afirmant al diari ARA sense embuts, que "estarem al costat de la llei per aturar el referèndum d'independència". El Sr.Maza, Fiscal de Fiscals, s'ha afanyat per dir que els voluntaris pel referèndum també poden ser perseguits per desobediència si esconsideraque son fets amb implicació penal. Ara Catalunya serà "la desobedient", no precisament considerat com un atractiu turístic més. Unidad comunista, amb una aliança contra natura, vol liquidar l'independentisme com el PP,PSOE i Ciutadans, argumentant la baixa incidència de independentistes als barris residencials i als barris obrers, afegint però el paper depredador de la burgesia industrial catalana i el teixit de corrupció que existeix a Catalunya vinculat amb part de l'administració pública. Per garantir més que mai la seguretat pública a Catalunya es denega a la Generalitat des de Madrid augmentar en 500 el nombre d'efectius policials que ja teniem pactat, efectius als que s'ha bloquejat participar en la europol ni s'els ha passat, seguint ordres superiors, no per deixadesa, ni per enveja, la informació que necessiten Mossos d'Esquadra, de que disposa la Guàrdia Civil o la Policia Nacional en la tasca informativa policial de persecució de la Yihad a Catalunya, evitant atemptats. Es crea malestar entre cosos policialsa Catalunya. Es perjudica la seguretat dels catalans per caprici d'algú de Madrid. Saben que sense seguretat patirà la llibertat, i això, junt amb la campanya desinformativa dels mitjans espanyols, és important, com també convenient per generar por i atemorir, bones armes per anar contra la independència. Massa coses passen perquè passin desapercebudes. Tant sols els queda ara fer baixar a borsa les accions de les empreses catalanes i intentar provocar una estampida econòmica, que l'atur torni a crèixer a Catalunya per donar la culpa al Govern de la Generalitat al que reclamin els 67.000 milions d'euros que deu al govern espanyol. Els ponts que deia Manolo Milian estan efectivament trencats,i a Madrid amb l'espasa aixecada pel que es veu. El 40 aniversari de les eleccions de juny 1977 no permeten dir com llegim a l'editorial de El País que som a una "España moderna". S'ha implantat una democràcia formal, però no han evolucionat les mentalitats. La crisi és de mentalitats i de supèrbies. Moltes coses han de canviar a Espanya per arribara poder ser considerada una democràcia adequada als criteris de les Nacions Unides i d'acord amb els valors i principis de la Unió Europea. Quan els partits es converteixen en forces dominants, llavors es deteriora la democràcia i la convivència social. Són necessaries altres formes alternatives de democràcia i recuperar la vida dels partits sanejada, sense defectes ni vicis com avui. Canviar de règim seria una porta oberta al canvi de sistema, per molt difícil que sembli reformar els partits, com comenta la politòloga Berta Barbet en elseu article a El País d'ahir. Catalunya ha de fer front a la crisi creada per trencar ponts i justificar la pèrdua de llibertats que volen imposar des del Regne d'Espanya. Sobren en política conspiradors i maniobrers, intrigues i accions de joc brut per controlar la política catalana. La crisi actual és evident i difícil de resoldre. Però no és quelcom impossible de fer per molt que el govern del Regne intenti mantenir-la en el temps per esgotar el procés i cansar la gent fins a la desafecció de la independència.

llunyania republicana o no

Catalunya no té altra futur que l'establiment d'una República participativa. Aquesta afirmació és una realitat que s'apropa en temps històric. L'explicació d'quests pensaments es troba contestant algunes preguntes sobre el que volem els catalans com qualsevol altre poble. Volem respecte per la veritable història, com deia el Professor i eminent metge de malalties vasculars Josep Lluís Marti Vilalta. Els catalans, segons el Dr.MArti Vilalta, volem igualtat d'oportunitats coma fonament d'una societat desenvolupada i modèlica, treball per a tothom, eficàcia i creativitat en qualsevol activitat, justícia que ens obligua a actuar sempre d'acord amb la veritat, transparència, dignitat, protegir els febles davant l'adversitat,la soletat i la pobresa. Ara som en temps de descompte per la celebració del referèndum anunciatpel dia 1 d'octubre per el President Puigdemont. També descobrim que el principi democràtic comsiderat per el Tribunal Suprem del Canadà l'any 1998, supera les limitacions que imposa el redactat literal de la Constitució espanyola interpretada per Sentència del Tribunal Constitucional espanyol l'any 2014, per resoldre els conflictes legals sobre aquest principi que només desperten un conflicte polític. La defensa de la democràcia a Catalunya exigeix la celebració del referèndum. No espot negar el dret de vot a un poble que vol decidir lliurament si marxa o no de l'Estat del que forma part. L'argument de que la Constitució fou votada majoritàriament a Catalunya de forma favorable l'any 1978 no desvirtua l'oposició democràtica i pacífica a la dominació hegemònica de Catalunya per part del Regne d'Espanya que perjudica seriosament el futur econòmic i social del poble català. Catalunya és un poble que es va originar com Estat independent el segle X i no va concòrrer al Pacte de Tordesillas de 1497 del que va sorgir la Castella governada per una monarquia absolutista. Catalunya es va incorporar immmediatament al constitucionalisme amb els "Usatges" i les Corts generals que pactaven les lleis que el Rei acceptava i jurava complir, a diferència de Castella. CFatalunya ha vist varies vegades abolides o anulades les seves institucions, dret públic, llengua i administració. LA Generaliotat que compte amb 130 Presidents en la seva història democràtica, restaurada la Generalitat Republicana amb el retorn del President Tarradellas a l'exili el 1977, abans de la aprovació dela Constitució, ara resulta ens diuen que només té encaix dins del marc constitucional, amb les seves competències limitades sota el poder de l'Estat, impedint l'Estat a Catalunya la organització econòmica i social pròpia dels pobles lliures. L'Estat espanyol s'afalaga de dir que els catalans som menys que els espanyols a més de tenir en contra la Constitució que majoritàriament vam votar el 1978.Efectivament, el Tribubal Constitucional i el Govern del Regne ja s'han ocupat de recordar que elreferèndum és il·legal segons el seu punt de vista, diguin elque diguin el dret internacional i les Resolucions de les Nacions Unides. Tot va oficialment contra el referèndum d'autodeterminació no previst expressament a la Constitució. No podem comptar avui amb la cooperació dels altres pobles de la corona hispànica emportats per l'egoísmeo el desgavell pressupostari, acabant de desacreditar el règim,doncs el futur no és el centralisme, sinó l'Europa dels pobles que ha de substituir l'Europa dels Estats, la dels governants no elegits democràticament. La regeneració de la vida política i administrativa exigeix per Catalunya un nou plantejament dins d'Europa acordat per sufragi universal i un canvi de relacions entre Catalunya i Espanya, acceptant els propòsits, principis i valors de l'Unió Europea, per acabar dignament amb el conflicte actual.

matraca, llauna, continuísme dins de la llei

Que la Vicepresidenta del Govern del regne constitucional d'Espanya aparegui per televisió dient que això dels separatistes catalans és una matraca i una llauna que s'ha d'acabar perquè la llei és la llei i fora de la llei no hi ha res, el referèndum projectat és il·legal,i que no es farà, no deixa de ser una llauna i una matraca i un menyspreu a Catalunya dirigits des de l'Estat que ignora el contingut de les resolucions 2625 i 2711 de les Assemblees Generals de les Nacions Unides de l'any 1970 que diuen el contrari del que diu el Govern espanyol quan parla del referèndum català, i permeten adequar la legalitat perquè s'acabi això de dir dia a dia, hora per hora, que el referèndum és il·legal. Tampoc és admissible que s'ens digui que la sort dels catalans la decideix tot Espanya. On s'ha vist això? En quin món es pensen que sóm? Fa alguns zegles que es va acabarla història de "las Españas",o sigui La submissió política forçada dels territoris ocupats o annexionats i l'esclavatge. Obliden que l'esclavatge i la pràctica d'ocupar territoris per la força fa molts anys que foren abolits. A més,avui prohibits per les Nacions Unides i el Conveni de Viena de 1993. La Constitució i la llei especial de consultes populars permeten l'exercici del dret a decidir si el govern vol donar compliment a les obligacions que li imposa el dret internacional aplicable, per què el govern d'acord amb les resolucions 2625 i 2711 de l'assemblea de les Nacions Unides de 1970 està obligat a no impedir la celebració del referèndum català. I el Govern espanyol sap que el dret intern de l'Estat no pot contradir el dret internacional ni impedir la seva aplicació com està previst a l'article 76 dela Constitució de 1978. El Govern espanyol sap que el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya és perfectament legal en dret internacional que ha de respectar obligatoriament en territori del Regne d'Espanya, doncs Catalunya compleix els requisits per convertir-se en Estat independent del Regne d'Espanya i gaudeix del dret imprescriptible a recobrar el seu Estat català. El debat d'avui al Congreso de los Diputados ha posat de relleu la ignorància dialèctica d'aquest dret per uns i altres i l'absurda posició dels socialistes espanyols. No és comprensible que en el Parlament de l'Estat no es parli del dret internacional aplicable al cas català,ni de com fou annexionada Catalunya a la Corona hispànica de Feli V. L'annexió de Catalunya i la temptativa permanent d'assimilació cultural fou fet sense pacte o Tractat d'amistat i cooperació entre nacions. No existeix cap petició acordada perles Corts generals de Catalunya per incorporar-se a l'Espanya de Felip V. Tampoc Felip V va voler acceptar la continuïtat de les institucions i Dret Públic català, imposant a Catalunya tot lo castellà. No crec que s'hagi de fer apel·lació a l'exigència d'adquirir els grups parlamentaris aquests coneixements que també els convindria als socialistes del PSC, als liberalsde C'S, seguidors de les tesis de Montero de los Rios de 1905 i als disparats i amenaçadors del PPC.Tant sols han de llegir algun tractat de Dret Internacional Públic on trobaran els tractats i convenis aplicables que admeten la secessió de territori d'un Estat i les resolucions de les Nacions Unides de de 1945 que reconeixen el dret a la igualtat dels pobles i el dret a la lliure determinació. Així de senzill. La veritat és la veritat, diguin el que diguin uns i altres al Congreso de los Diputados intentant desacreditar-se recíprocament. La moció de censura de Podemos contra el President Rajoy, només ha consolidat l'existència d'una oposició que no s'entèn, però amb voluntat de canviar democràticament la governança d'Espanya i fer fora del poder els corruptes, cada día més irrespectuosos amb Catalunya i el dret irrenunciable i imprescriptiblke del poble català a decidir lliurament el seu futur polític, econòmic,social i cultural. Encara cal tenir present la interpretació restrictiva del dret a decidir que va fer el Tribunal Constitucional en Sentència de 2014 i laconsideració de Catalunya com ens autonòmic dins de la Constitució. La Constitució pelque diu el Tribunal Constitucional ignora la història i els drets anteriors. També establint uns límits al dret a decidir i al principi democràtic que els fan inviables sota l'actual règim.

prou dictadura constitucional!

El suport social que ha rebut la concentració d'avui a l'Avinguda Maria Cristina, reclamant al govern català que no es faci enrera i tregui les urnes el dia 1 d'octubre, és una demostració pública més de la voluntat del poble català. La crida feta per en Pep Guardiola per què el món entengui que Catalunya vol el seu futur i no els dictats del règim espanyol, arribarà arreu. Ja és viral el video amb el Manifest llegit per Pep Guardiola que circula per les xarxes. Cal recordar que la Constitució de 1978 s'ha utilitzat per donar més poder a l'Estat, silenciar les minories, construir una alternança permanent de govern entre socialistes descafeinats i conservadors. Ara, quan Catalunya vol votar, es restringeix el dret de votar per controlar les consciències. Permetran la llibertat d'expressió política fora del Parlament i del Govern com passava al segle XIX. Segueixen dient que la sobirania és de tots els espanyols i rau a les Corts Espanyoles. El gran argument és la Constitució que s'aplica també als catalans. Del reformisme de 1976 hem passat al'absolutisme del 2017, propi d'Espanya feta amb lesidees del fracassat l'imperialisme castellà. Ara volen reduir Catalunya a una regió cultural sense altre interès per Espanya que la recaptació fiscal i els mercats que Catalunya obra al món. La diferència de llengia pròpia de Catalunya és un mur insalvable pels espanyols que només coneixen la cançó espanyola i el flamenc. El català i la seva riquesa cultural no interessa a Espanya, tampoc el Consulat de Mar ni els Usatges. La llengua catalana és el mur ideològic definitiu que Espanya no vol reconèixer. Espanya vol una sola nació, unida sota el seu dret públic i parlant una sola llengua, la espanyola, abans castellana. Els particularismes no interessen, ni es consideren ni es volen al Congrés dels Diputats i al Senat.Ells només coneixen Espanya. Només ens cal ara que considerin el projectat referèndum català com un delicte contra la Constitució, doncs segueixen dient que votar els catalans és antidemocràtic i va contra la llibertat dels espanyols. Hi ha juristes que es pregunhtren si no estarem tornantal Codi Penalde 1822.Perr ser perseguit només caldrà que la transmissió de les idees sigui contrària als dogmes de l'Estat. Es tracta ara de prohibir el debat intel·lectual i polític al Parlament de Catalunya al que es nega tota sobirania per defensar i afirmar la seva sobirania com a subjecte polític. Els catalans sóm ara apòstates i blasfems davant la Constitució i el Coodi Penal per parlar de referèndum i d'independència. Però obliden els que ens acusen que no necessitem en dret internacional llicència del Parlament espanyol per parlar i debatre el que és i declarar els drets de la nació catalana. Es passaperalt que el 1977 es van celebrar unes eleccions sense els republicans. Comunistes i socialistes van renunciar a defensar la República abolida per el general Franco i van assumir la monarquia creada per el dictador el 1969,trencant la continuïtat dinàstica. Es tractava d'una nova monarquia continuadora del règim sota una nova fòrmula, governant de manera diferent. Els diaris conervadors de Madrid ataquen ara Catalunya dient que volem fer una república bananera amb un referèndum il·legal. No pensen que el que hi ha és una monarquia parlamentaria creada pel franquisme governada per un partit corrupte. l'1 d'abril de 1977,el mateix Adolfo Suárez van disoldre el Movimiento Nacional per Decret Llei, autodestruint el que quedava del propi règim que li havia donat el poder. Calia fer desaparèixer el 1976 tot rastra oficial del franquisme. Van treure els símbols i els rètols. Però va quedar l'esperit en les lleis. Van conseguir el mateix 1977, a la vista del disseny del nou règim dirigit per Adolfo Suárez, que la Comissió Internacional de Juristes manifestés el seu vist i plau a les mesures adoptades pel govern Suárez per el procés de democratització d'Espanya. Ara,en canvi, han convertit el Codi Penal de 1995, fet per defensar i garantir les llibertats i tots els drets polítics, en un Codi Pena lpropi d'un règim autoritari sense correspondència amb les llibertats i drets de participació directa del poble en la gestió dels assumptes públics que vol dir legislar amb el poble. També considera el règim que disposa de la força repressiva del Codi Penal en quelcom il·legal la democràcia directa que significa un referèndum català d'autodeterminació. Cap Consatitució i cap pragmatisme en el govern del règim que serà capaç de destruir Espanya per mantenir-se en el poder. A Madrid escenifiquen cada dia el mateix amb una banderola que diu "no". Són partidarisdelaindignitat de la repressió. Són la cridòria impassible contra la realitat. Tornem al franquisdme tirànic però sota una Constitució hereva del sistema amb la que ens van prometre llibertat. Posicionen Espanya contra Catalunya per obtenir rendiment electoral a Espanya. Sempresweremelsenemicsa abatre fem el que fem,ens integrem o volguem marxar. Som sota una dictadura constitucional. No podem qualificar d'altra manera que no vulguin que Catalunya voti i decideixi a les urnes el seu futur. Vivim en el binomi tolerància-intolerància contra la llibertat del poble català i la lluita per la llibertat dels pobles,comhan fet davant elgenocidi de Biafra, l'incompliment de la resolució de les Nacions Unides de 1970, recomanant a Espanya adequar les mesures adients per celebrar un referèndum a la provincia del Sàhara. Tornem al dogmatisme del poder central i a l'exclusió del dret a votar que volen controlar des del poder a la seva conveniència. Elprocésdedemocratitzaciónoha acabat. Com diu Arzalluz, la democràcia que tenim és fluixa, deficient, i segueix organicament sense tenir en compte els drets polítics, econòmics, socials y culturals dels catalans. L'Imperi del Dret i la observància dels Drets Humans queden en entredit vista la gestió del govern d'Espanya.

Preparats, President!

La gent que no accepta que regni una monarquia creada per el general Franco l'any 1969, en plena dictadura, i ens segueixi governant un règim sorgit de la dictadura, creat pels mateixos servidors de la dictadura, s'ha decidit per reclamar la independència de Catalunya. És inadmissible que la monarquia, encara que no governi, tanqui els ulls davant la intolerància i l'esperit dictatorial que flueix del Govern del Regne amb una peculiar i restrictiva interpretació de la Constitució de 1978. Rei i Govern espanyol només coneixen la paraula unitat i una "nación española". Tracten de antidemòcrates, colpistes, mediocres i incompetents els dirigents electes de la Generalitat. Declaren il·legal el referèndum per la lliure determinació del poble de Catalunya, perquè ho ha dit un Tribunal espanyol confirmant la paraula del President del Govern del Regne i la seva Vicepresidenta, quan resulta que el referèndum d'autodeterminació dels pobles que compleixen els requisits per ser estat és un dels propòpits i principis fundacionals de les Nacions Unides, sense exclusions ni reserves. La gent que creu en una Catalunya rica i pròspera s'adhereix a la campanya per la celebració del Referèndukm que anunciael Govern de la generalitat pel proper 1 d'octubre. La pregunta és clara i perfectament comprensible, doncs Catalunya no, té altra futur en el món contemporani per obrir noves perspectives de creixement, solidaritat i benestar, que el règim republicà i participatiu portador de valors per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que no es troben en les democràcies involutives cap l'autoritarisme, merament representatives i monarquies parlamentàries. El futur no està en els hereus polítics del poder de les dictadures i de les monarquies absolutistes, sinó en l'aprofundiment de la democràcia amb la participació directa dels ciutadans en la gestió dels assumptes públics que està prevista com ideal polític i social en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Han sigut i seguiran produint-se les maniobres polítiques del Govern del Regne d'Espanya per impedir la lliure expressió i l'exercici de la democràcia al poble català per la determinació del seu futur polític, econòmic,social i cultural. Les 18 negatives de l'Estat a adequar la legislació o no impedir la celebració del referèndum català, unides a una constant mostra de recentralització i autoritarisme amb l'expressió presidencial "no quiero", a més dels precedent de les resolucions del Tribunal Constitucional español de 27 de juny de 2010, de 25 de març 2014 i 14 de febrer de 2017 contràries al referèndum que es declara il·legal, seguidores de les retallades parlamentàries de 2003, justifiquen democràticament parlant aquesta decisió de la Generalitat emparada en el mandat democràtic i la decisió de la majoria parlamentària al Parlament de Catalunya, amb el respatller del 85% d'una població que vol votar. Han sigut i seguirant sent moltes les mostres d'hegemonia política i negatives a facilitar a Catalunya la celebració del referèndum des del Regne d'Espanya, unida aquesta posició política amb la negativa a reconèixer la nació catalana que no necessita justificació. A més del domini hegemònic i insolidari del'Estat espanyol, s'ha volgut mantenir Catalunya en una situació de precarietat financera i competencial que impossibiliten el lliure desenvolupament de Catalunya com a comunitat social i cultural ben definida. El Govern del Regne d'Espanya i els partits que el representen a Catalunya, buidant de sentit la clàssica divisió de poders, no han volgut reconèixer les ànsies del poble català de viure en llibertat en una societat de progrés, amb Estat i govern propis. L'anunci decidit de lavoluntat de celebrar el referèndum d'autodeterminació del poble de Catalunya liquida la inconcreta i no definida proposta federal dins del regne d'Espanya del partit socialista espanyol, per inconsistent i impossible, que també nega ni vol admetre el Govern del Regne, mentre la Comunitat de Navarra ja demana un referèndum sobre Monarquia o República. La ciutadania amb mobilitzacions festives se suma a l'alegria i adhesió per l'anunci de la data i la pregunta del referèndum a celebrar a Catalunya, convocat per un Govern català fidel al mandat democràtic rebut del poble de Catalunya.

papers magics

Hi ha qui no hi entén res del joc polític. Tenim polítics que ens volen convertir en objectes sotmesos a la seva voluntat parlant de la força de l'Estat de Dret i repetint-nos des del govern de l'Estat espanyol que la llei és la llei. Evidentment es referiran a les lleis actuals, no a les de la segona república que no els convenen ara que som monarquia parlamentaria representativa des de 1978. La febre d'ambició prèvia a tot procés electoral no és el comportament ni el síntoma que apareix amb la campanya per impedir o per celebrar el referèndum unilateral d'autodeterminació de Catalunya. És veritat que no hi han papers ni paraules màgiques per resoldre tots els entrebancs i dificultats amb que ens obsequia el Regne d'Espanya, tot i que a Navarra ja demanen de fer un referèndum vinculant sobre monarquia o república. Qui aportar la seva calor al procés per la independència de Catalunya. És el poble català que està decidit a celebrar el referèndum i votar. El fet de que avui, amb la dimissió de la seva comissió executiva, s'hagi paralitzat el Pacte Nacional pel Referèndum pactat que s'hauria de transformar ara en Pacte per la Independència sense tant de protocol, no paralitza el procés. Dins de poques hores sabrem dia i pregunta. El President de la Generalitat tira endavant la convocatòria del referèndum unilateral, rebent requeriments del Tribunal Constitucional i amb les amenaces de la Ministra de Defensa de responsabilitats penals. Serà el Govern de la Generalitat amb la complicitat del poble i l'oposició dels que no volen que votem perquè entenen que la llei no ho permet i estem obligats de per vida a viure vinculats al Pressupost de l'Estat espanyol afeblint el nostre sistema econòmic i social. Voler votar no es pot traduir en desordre i anarquia. El Govern espanyol s'assembla avui més als genets de l'apocalipsi que als angels que es van endur la Verge Maria al cel. Vivim i volen que visquem sota una tirania mediocre vestida de règim democràtic. Els catalans som a aquesta terra per pagar impostos a l'Estat i existir,no per afirmar-nos com a poble i desenvolupar lliurement les nostres capacitats. Hem de sobreviure a les fantasies dels governs de l'Estat que no entenen el fet democràtic que ha fet la nova Europa i defensen la Unió Europea i les Nacions Unides. Es veritat que no existeixen papers ni paraules màgiques. Però si existeix la voluntat col·lectiva del poble català de treballar per el Bé Comú i transformar la societat de la pobresa i les desigualtats en una societat de progrés i d'igualtat d'oportunitats sense demagògies. Sotmetre's a les lleis pot ser un exemple de tirania si aquestes lleis han sigut fetes per dominar el poble, afirmar l'hegemonia del poder polític governant. Necessitem un món sense tirans i sense lleis no equitatives, protegir la societat de la seva vulnerabilitat i por al futur desconegut. Res millor com medicina que la democràcia participativa. La democràcia és màgia curativa si compta amb la participació del poble per decidir i fer les lleis

temps d'espera

En plena involució centralista i l'esgotament de l'Espanya autonòmica, es discuteix si l'independentisme català arribarà a poder celebrar el referèndum d'autodeterminació. Es vol fer un referèndum, no un 9N bis com anuncia el PSC. El PSC nega que el que convoqui la Generalitat pugui considerar-se com un referèndum perquè per ser-ho ha de ser legal i aquest diuen que no ho serà. L'objectiu dels socialistes espanyols, massa compromesos fins ara amb el règim conservador espanyol, oposant-se al referèndum català, és reformar la Constitució per seguir la via federal, reconeixent la plurinacionalitat de l'Estat, sense canviar gran cosa més. Seria una declaració cultural o també institucional? No definiran publicament,però quin federalisme volen. El règim autonòmic ja és un principi de federalisme. El gran problema és la redistribució de competencies i els mitjans per desenvolupar-les. Tampoc parlaran de reequilibrar la distribució de la riquesa, gravant fiscalment les SICAV,ni pensaran en establir un impost de solidaritat a les rendes patrimonials i especulatives superiors al milió d'euros. El diputal Turull de JxSi explica que l'Estat s'ha convertit en una claveguera que explica la "operación Catalunya". Demana positivisme i no entrar en el marc mental de l'Estat. Ara és moment de fer feina de rebotiga i establir la cadena de confiança deia aquesta tarda. Hem de ser autoexigents amb nosaltres altres mateixos,no amb els altres, deia Turull al Passatge Pellicer de Barcelona. Ha donat fé de democràcia i de no deixar-se trepitjar. Eduardo Reyes a la seva vegada ha dit que hem de treure Catalunya de la ruina a la que ens vol arrossegar l'Estat. Eulalia Reguant de la CUP ha plantejat que la Carta de venècia sembla que seguim demanant permís.Son en temps d'espera. Natalia Esteve,Vicepresidenta de la ANC deia també que el suflé no baixa com pretenen a Madrid i que hem de defensar les institucions. Oriol Amorós recordava que l'Estat invoca Lleis i s'autonomena com Estat de Dret. La qüestió és donar la veu a la gent. Si estem a favor del referèndum,s'haurà de fer.La situació de Catalunya no és l'extravagància com afirma Salvador Sostres a l'ABC avui per la inhibició que diu en que es troba la classe alta i la mitjana alta, la dita burgesia catalana que la única cosa que ha fet ha sigut retreure a Rajoy l'immobilisme amb que es produeix. Però el govern espanyol s'ha servit de la força del seu estat de Dret per preparar nous encausaments sense voler adonar-se de que l'ús de la força té un punt molt elevat de crisi, com explica el diputant del PNB i jurista del Govern Basc Mikel Legarda en unes declaracions a Elnacional.cat. La situació és ara,en temps d'espera de la convocatòria del referèndum català, de crisi institucional sobre l'ús de la força legitimada per la llei espanyola i el moment de la convocatòria unilateral del referèndum si no es consegueix que l'Estat del regne d'Espanya s'avingui a un pacte. Serà la lluita entre un model d'Estat nascut d'ideologies conservadores hereves de la dictadura que només reconeix un subjecte polític i una democràcia republicana participativa que també vol vèncer amb un tsunami democràtic. Seguim en temps d'espera.

entre la pobresa i el descrèdit

Diuen que hi ha pobles que gaudeixen de drets inalienables tot i no ser independents dels Estats on són. A tots els pobles hi ha partidaris de polítiques diferents. Hi ha Estats que comprometen la seva imatge en la societat moderna,des dels que fan assaigs nuclears als que amenacen els veïns amb enginys atòmics. Catalunya no és cap d'aquests pobles.Però lluita per que les seves empreses, els seus comerciants, els seus artesans, els seus pagesos, els seus artistes no acabin en la ruina per la manca d'esperança en el futur que es preocupa de difondre l'Estat espanyol quan parla de Catalunya. És la política d'afavorir la covardia. Les editorials dels diaris unionistes són avui prou clares per les febles perspectives que ofereixen. Uns parlant de racionalitat democràtica i d'un diàleg que saben és inexistent amb els hereus del transfranquisme governant. Els altres, mostrant temença al mes de juny català qu'arrenca la propera setmana. Uns dirigents espanyols s'oposen a la història i volen dirigir-la. Altres s'hi adapten i l'obeixen, mentre Catalunya vol recuperar la seva pròpia història i fer-la seguint la veu del poble. La diferència és terrible si ens parem a pensar que a Madrid no entenen altra política que la definida per ells, dins d'un marc de corrupció del que no en surten. Creuen que poden desmoralitzar els catalans amb amenaces de seguir accions judicials si seguim endavant amb el referèndum acordat i majoritariament decidit segons els sondeigs d'opinió,per manca de no haver pogut votar encara per oficialitzar la veritat del que pensa i vol el poble català que és qui compta en les democràcies sanes. Ens tracten de díscols i de ireductibles ala raó. Presenten Madrid com la moralitat i a Catalunya el cinisme també cobert d'escàndols de corrupció. Diuen que lluiten contra les desigualtats socials i cadeadioa hi ha més genten el barri delspobres.ACan`¡aries més del 40% dels seus habitants. Això no importa perquè estan creant llocs de treballs amb salaris de pobresa. Però poden alardejar amb aquest èxit que interessa a la dreta més reaccionaria i hegemònica que governa les empreses productives i les especulatives. Han creat des de Madrid el regne de la pobresa, incloent els que encara creuen en el socialisme fet des de l'Estat i per baronies o cacics polítics. Els drets inalienables i imprescriptibles de Catalunya no interessa a Espanya que siguin reconeguts. LA gran feina del Govern del regne ha sigut posar el poble espanyol contra el català, ajudat pels mitjans de difusió que porten temps creant una falsa opinió pública per fidelitat a les consignes que els venen des de dalt, com en temps de Franco. La diplomàcia espanyola no para de fer la seva feina desestabilitzadora i disruptiva del procés català. Es proposen justificar la repressió a Catalunya amb la simpatia del poble espanyol que aplaudeixi l'acció del Govern del regne. Però no veuen que el poble ja no vol ni mirar els telenotícies. Es preferible viure al marge d'aquests polítics que es desprestigien ells solets i fer els possibles per sobreviure sense els polítics. Aquests polítics no mouen les masses, només els seus afiliats de partit, i cada dia menys, perquè els partits espanyols ja ni serveixen per oferir llocs de treball digne,ni respecten la dignitat de la ciutadania, bretolada rera bretoloada. L'exempleel trobem a Catalunya amb Ciutadans que ha perdut un 30% dels seus afiliats. El que importa a la gent a Espanya és que el Reial Madrid hagi guanyat la champions. Això mou més la veu i opinió política espanyola que el que diuen a la Moncloa i els portaveus del partits que critiquen el Govern Català des de la Carrera de San Jerónimo. La racionalitat política està per damunt dels sentiments polítics i les consignes.Catalunya no és partidària de crear enemics, sinó de crear espais de pau,amistat i cooperació,però amb llibertat i exercint les competències pròpies d'un Estat democràtic. A Espanya, que es va lliurar de la depuració democràtica desprès de la segona guerra mundial, beneficiant-se de la guerra freda EEUU/URSS, està encara per veure.

Trump genocida medi ambiental?

Donald Trump ha anunciat que retira els Estats Units d'Amèrica de l'acord de París per aturar el canvi climàtic.Vol que paguem el cost de la reversió climatològica entre tots nosaltres. Argumenta que els demés costem molts diners a Amèrica, a més de que tampoc paguem el que segons ell devem a la OTAN ni millorem el nostre armament. També carrega contra Alemania dient que els alemanys s'enduen més diners amb les vendes dels seus productes a Amèrica del que li paguen. Trump vol països que respectin la democràcia americana del diner que ell protegeix. Vol la política de la fermesa del dolar i empobrir els demés. Aquests seran en endavant els seus amics. Afirma una posició dominant al món, exigint que els demés s'acostumin a ser menys. Trump, amb elseu egoísme populista i dictatorial que semblava no practicaria un cop elegit President, busca l'opulència dels seus i una mica de benestar pels pobres americans segons ell menystinguts, als que comprimera mesura retira la seguretat social sanitària i comença deportacions d'immigrants hispanos il·legals, frustrant les esperances dels que creien en la igualtat d'oportunitats que fins ara era i significava amèrica. Trump vol crear al seu entorn una societat miserable al servei d'una nova política imperial dels Estats Units i més mà d'obra barata, que és el que ha intentat demostrar amb el viatge llampec de 9 dies per el món dels diners, el petroli i les noves tecnologies, deixant de banda, al contrari d'Obama, els països habitualment pobres que viuen de la cooperació i la corrupció compartida amb els que es posen d'esquenes a la veritable situació. Trump, fent ostentació de poder militar, no descarta fer on sigui necessari, segons el seu criteri imperial, el mateix que a Panamà, l'Illa de Grenada o Irak, obliga a que els demés es trobin i es posin d'acord per parar-li els peus. No fa cas dels advertiments dels científics ni de la posició racional i solidària de la gent de més de dos cents països ben diferents, que veu que amb la saturació industrial d'emissió de gasos i contaminació destructora de l'ozó i l'atmòsfera ens estem carregant el planeta i posem en dubte la supervivència dels humans. Trump és ara un dictador sorgit de la democràcia embogit pel poder practicament absolut de que disposa. Ens porta a l'obscuritat, la por i la mediocritat amb la creença de que el món girarà al voltant de la seva paraula. No són prous motius les seves actituds dictatorials per revocar el seu mandat i tirar endavant l'impeachment?

Són privilegis o deutes de guerra?

Ara descobrim que els catalans paguem una part important de les pensions de la Guàrdia Mora que fou la columna vertebral de l'exèrcit del general Franco durant la guerra civil 1936/39, la que va entrar a Barcelona el 1938, la que fou posteriorment guàrdia personal del cabdill, finalment integrada a l'exèrcit del Marroc. No han fet públic quin control porten dels beneficiaris 80 anys desprès. No se sap si paguem pensions o subvencionem amb aquesta excusa a part de l'exèrcit marroquí. Res més insultant per Catalunya que seguir pagant la guàrdia Mora de Franco com un deute de guerra dins dels pressupostos del'Estat espanyol. Fou l'exèrcit que va venir per implantar el feixisme i perseguir els republicans. Enguany ens toca pagar 1.400 milions d'euros que necessitem a Catalunya per altres qüestions d'ordre social. Oposar-se a aquest pagament no és una manca de generositat, sinó trencar amb el feixisme d'una vegada i negar-se a compensar econòmicament els que tenien dret al pillatge, les matances i les violacions de les dones dels vençuts. L'esforç per la solidaritat social és legítim, però no és acceptable un sacrifici econòmic per pagar els vençuts els sous i pensions de la guàrdia Mora de Franco que a més ja no forma part de l'exèrcit espanyol. No s'entèn com els diputats bascos han votat també a favor d'un pressupost que a més destina prop d'un milió d'euros per el bar del Congreso de los Diputados quan hi han altres necessitats socials per les que aquests diners vindrien molt bé. Tampoc venen diners a Catalunya per fer les infraestructures i recuperar les inversions que no es fan tot i estar pressupostades el 2016, doncs ens han reduït el que havien de posar quan ja és públic que l'any 2016 no va invertir l'Estat a Catalunya més del 30% del pressupost aprovat i promès. Amb l'horitzó de la independència de Catalunya, l'Estat espanyol, encara embogit per fer el corredor ferroviari central, fuig de fer-se càrrec de les infrasestructures que té i necessita Catalunya. No està clar si es paguen indemnitzacions a ex alts càrrecs per què no treballin en altres feines o els diners que aquests reben són pensions compatibles amb les portes giratòries. La història ens dona lliçons que ens recomana no repetir, com el diàleg dels morts. Hi ha dirigents que són rebutjats pel seu tarannà i considerats com a model quan prosperen. És la voluntat del poble la que ha de decidir sempre en una democràcia, no sent gens clar que els diputats segueixin aprovant pagar indemnitzacions i pensions sense més comprovacions. Aquesta situació és tant comprometedora per qualsevol govern com la posició del President de la Comissió Europea Sr. Jean Claude Juncker que no vol que els paradisos fiscals europeus, com el seu propi país Luxemburg, figurin en el llistat de la Comissió. Hi ha un poder que no viu el dia a dia dels treballadors en situació de pobresa, que pretèn seguir amb els privilegis que tenen la seva part en els desastres de la història. Quan la història fracassa, quan la política desconsidera la veu del poble, comencen les radicalisacions. La primera i més indispensable és reconèixer al poble la capacitat de legislar mitjantçant referèndum i corretgir els errors, diguem-ne errors, de les decisions parlamentàries. Convertir privilegis en deutes de guerra sense límit o voler amagar els fraus fiscals a les hisendes locals dels Estats, legitimen aquestes intencions polítiques de canvi de formes i mètodes.