entre la pobresa i el descrèdit

Diuen que hi ha pobles que gaudeixen de drets inalienables tot i no ser independents dels Estats on són. A tots els pobles hi ha partidaris de polítiques diferents. Hi ha Estats que comprometen la seva imatge en la societat moderna,des dels que fan assaigs nuclears als que amenacen els veïns amb enginys atòmics. Catalunya no és cap d'aquests pobles.Però lluita per que les seves empreses, els seus comerciants, els seus artesans, els seus pagesos, els seus artistes no acabin en la ruina per la manca d'esperança en el futur que es preocupa de difondre l'Estat espanyol quan parla de Catalunya. És la política d'afavorir la covardia. Les editorials dels diaris unionistes són avui prou clares per les febles perspectives que ofereixen. Uns parlant de racionalitat democràtica i d'un diàleg que saben és inexistent amb els hereus del transfranquisme governant. Els altres, mostrant temença al mes de juny català qu'arrenca la propera setmana. Uns dirigents espanyols s'oposen a la història i volen dirigir-la. Altres s'hi adapten i l'obeixen, mentre Catalunya vol recuperar la seva pròpia història i fer-la seguint la veu del poble. La diferència és terrible si ens parem a pensar que a Madrid no entenen altra política que la definida per ells, dins d'un marc de corrupció del que no en surten. Creuen que poden desmoralitzar els catalans amb amenaces de seguir accions judicials si seguim endavant amb el referèndum acordat i majoritariament decidit segons els sondeigs d'opinió,per manca de no haver pogut votar encara per oficialitzar la veritat del que pensa i vol el poble català que és qui compta en les democràcies sanes. Ens tracten de díscols i de ireductibles ala raó. Presenten Madrid com la moralitat i a Catalunya el cinisme també cobert d'escàndols de corrupció. Diuen que lluiten contra les desigualtats socials i cadeadioa hi ha més genten el barri delspobres.ACan`¡aries més del 40% dels seus habitants. Això no importa perquè estan creant llocs de treballs amb salaris de pobresa. Però poden alardejar amb aquest èxit que interessa a la dreta més reaccionaria i hegemònica que governa les empreses productives i les especulatives. Han creat des de Madrid el regne de la pobresa, incloent els que encara creuen en el socialisme fet des de l'Estat i per baronies o cacics polítics. Els drets inalienables i imprescriptibles de Catalunya no interessa a Espanya que siguin reconeguts. LA gran feina del Govern del regne ha sigut posar el poble espanyol contra el català, ajudat pels mitjans de difusió que porten temps creant una falsa opinió pública per fidelitat a les consignes que els venen des de dalt, com en temps de Franco. La diplomàcia espanyola no para de fer la seva feina desestabilitzadora i disruptiva del procés català. Es proposen justificar la repressió a Catalunya amb la simpatia del poble espanyol que aplaudeixi l'acció del Govern del regne. Però no veuen que el poble ja no vol ni mirar els telenotícies. Es preferible viure al marge d'aquests polítics que es desprestigien ells solets i fer els possibles per sobreviure sense els polítics. Aquests polítics no mouen les masses, només els seus afiliats de partit, i cada dia menys, perquè els partits espanyols ja ni serveixen per oferir llocs de treball digne,ni respecten la dignitat de la ciutadania, bretolada rera bretoloada. L'exempleel trobem a Catalunya amb Ciutadans que ha perdut un 30% dels seus afiliats. El que importa a la gent a Espanya és que el Reial Madrid hagi guanyat la champions. Això mou més la veu i opinió política espanyola que el que diuen a la Moncloa i els portaveus del partits que critiquen el Govern Català des de la Carrera de San Jerónimo. La racionalitat política està per damunt dels sentiments polítics i les consignes.Catalunya no és partidària de crear enemics, sinó de crear espais de pau,amistat i cooperació,però amb llibertat i exercint les competències pròpies d'un Estat democràtic. A Espanya, que es va lliurar de la depuració democràtica desprès de la segona guerra mundial, beneficiant-se de la guerra freda EEUU/URSS, està encara per veure.