el difícil encaix, fet impossible

Es fa molt complicat des de les minories parlamentàries corregir l'obra legislativa dels nostres anteriors representants polítics desde l'inici del canvi polìtic de 1975, i la governança considerada abusiva del govern central mitjançant Decret-LLei, per què no permeten aplicar un nou codi polític diferent, ni escolten la veu dels pobles diferents al castellà. El poder conservador no permet millorar amb efectivitat la situació de la ciutadania treballadora no espanyola imposant un codi de lleis i costums que corresponen a temps encara no superats, més a prop del passat, pel que veiem. Formacions militars a les professons de setmana Santa, desfilades de la legió portant símbols religiosos ens recorden temps de control religiós de la població i la Guàrdia Civil dels anys 40, portant a missa els pagesos que preferien dedicar el seu temps al conreu dels camps. Algunes coses han canviat per la sola l'evolució dels temps, però no totes les que imposaven servituds. Avui el poble català és un compost d'altres pobles, fins i tot de l'Espanya mateixa, molts vinguts d'Andalusia, Extremadura, Galicia, LLeó i Castella. Molts també vinguts de països llatins, asiàtics i del nord d'Africa o d'Europa de l'est. Les esrtadístiuques de la població a les presons catalanes també segueixen aquesta mostra. La barreja existeix. Però el que importa és la igualtat, el respecte a la igualtat de les persones ilatolerància que recomanen les Nacions Unides, amb independència del seu origen, del seu color, la raça, la religió que practiquen i el pensament filosòfic i polític que puguin defensar personalment. L'èxit econòmic de Catalunya el devem a molts treballadors migrats d'altres pobles d'Espanya i estrangers, a més de l'exportació de productes, com també l'adquisició d'empreses i indústries a l'estranger per desenvolupar les capacitats de producció de les empreses catalanes i les empreses participades. L'exemple ens l'ha donat la nova Alemania que ha annexionat econòmicament els països separats de la antiga URRS amb inversions i fabricació de motors i peces per exportar a tercers països amb el segell "made in Germany", única política possible actualment per fugir de protectorats, servituds o dependències financeres. Peròper arrodonir l'èxit cal millorar les condicions laborals i salarials dels treballasdors, reduint en lloc de fer més gran la bossa d'assalariats pobres. La tendència actual a la monocràcia ha der ser superada a Catalunya per una república social i participativa, sense èlits, amb un esperit de llibertat indestructible. La llibertat ens ha de permetre aturar el frenesí i el deliri de poder dels que s'atribueixen el dret a dominar territoris i pobles amb el constrènyiment i la coacció que denunciava Simón Bolivar. Poc afecta al poble de Catalunya que el Congrés dels diputats hagi votat avui de nou majoritàriament contra el Referèndum d'autodeterminació que ha decidit celebrar el Govern català.Jahi estem acostumats. És l'espanyol, un Parlament que no ens representa políticament i que ens vol atenallar intentant destruir la minoria nacional catalana. No veuen no volen veure que els temps han canviat. La incapacitat per reformar crea inestabilitat que es pot arribar a cronificar, fomenta la inseguratat i el desencís del poble de les ideologies, com acaba de passar a França, amb una elevada abstenció electoral superior al 50% de l'electorat, com a mostra de protesta. Que Catalunya pugui presentar al món una reducció de l'atur que es xifra en un 12,5% a BArcelona i menys a Girona que compte amb una taxa de treballadors en el sector serveis del 94,3%,és demostratiu del nivell de renda salarial dels catalans conseguit amb l'esforç i l'iniciativa del poble català, mentre l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya feia públic ahir que hi ha pobles a Andalusia amb un 44,5% de la població a l'atur,i practicament a totes les provincies andaluses d'una mitjana del 34%, amb una governança tradicional socialista aliada amb els conservadors neoliberals de Ciudadanos.Aquestes diferències en xifres són demostratives de les diferents formes de govern, d'entrendre la societat i actituds del poder davant el problema social, i les mesures correctives aplicades. És evident,que estadístiques a la vista, les diferències entre el que passa a Catalunya, tot i patint el setge de l'¡Estat espanyol i el que passa a Andalusia, són notables. A Catalunya es practica la igualtat d'oportunitats i els empresaris dialoguen amb els sindicats, som un país amb vocació internacional que organitza l'administració amb els funcioanris necessaris, sense endolls d'accés, i deixa les subvencions per les ONG's i les activitats culturals. És molt greu i revela una mala praxis política que nou de les ciutats espanyoles amb més atur siguin andaluses. És Andalusia la mostra del que vol el Govern d'Espanya, amb una aliança PP, Ciudadanos PSOE, perla resta d'Espanya i per Catalunya? Quin és el nivell real d'endeutament i de despesa pública de la Comunitat Andalusa? Per què Andalusia pot acudir per finançar-se al mercat bancari i Catalunya no? Quin ha sigut la incidència real de la corrupció política a Andalusia, a Catalunya i a Espanya? Perquè hi ha tant d'atur a Andalusia i les Illes Canàries? Perquè les terres segueixen en mans d'uns pocs i no les treballen, quan Espanya, sempre s'ha dit, és el seu camp? Per què fuig el Govern d'Espanya de tocar el tema agrari i fer una bona llei d'explotacions agràries i la socialització de les terres inactives?