l'autodeterminació és possible

Només és notícia que hem perdut 60.613 milions d'euros amb el rescat de bancs i caixes, rescat que asumim tots els ciutadans amb els nostres impostos, sense poder discutir ni oposar-nos a aquesta pèrdua. El silenci oficial dels errors del govern davant la crisi són ben evidents. Els callen, nosaltres paguem. Els diners ja se'ls han pulit com dirien els joves d'avui. La política actual s'ha convertit en una lluita per conservar cadires, tanta dreta com a esquerra, com sembla passa a l'Ajuntament de Barcelona amb l'Alcaldessa Colau que te por de ser inhabilitada, i ha preferit l'ambigüitat i la reticència, apuntant-se a seguir actituds conservadores. És ben evident que el sistema pot amb tot i una esquerra s'adhereix als clàssics i vells partits i la seva política integradora i dominadora. Però amb el que no pot el sistema unionista i dominant és amb el dret manifestat reiteradament d'accés a la independència dels pobles assentats en territoris concrets, que reuneixen les condicions per ser reconeguts com Estat i volen ser-ho. No és pot dir com feia ahir La Vanguardia amb una crònica signada pel seu corresponsal a Nova York Sr.Peirón, que les Resolucions de les Nacions Unides no avalen l'autodeterminació. Des de la seva fundació el 1945, les Nacions Unides defensen coma propòsit i principi el dret irrenunciable i imprescriptible dels pobles a la lliure determinació del seu futur polític que no van limita als sols països colonitzats per les potencies europees en els Pactes Internacionals de Nova York de 1966, sobre els drets polítics i civils i els drets econòmics, socials i culturals dels pobles que reconeixen el dret a l'autodeterminació la l'obligació dels Estats de no posar-hi impediments ni traves.El dret a l'autodeterminació fou reconegut en la Resolució 2625 de 1970, sense exclusions ni limitacions. Molts pobles han accedit a la independència desde llavors com Les Repúbliques Bàltiques, Montenegro, Bangladesh, Pakistan, Chequia, Eslovaquia, Macedonia, Sudán del Sud,Timor Oriental, Yugoeslavia s'ha desmembrat, Alemanya s'ha unificat, Puerto Rico demana la incorporació com Estat membre als Estats Units. Ucraina s'acosta a Europa, com Andorra També Quèbec i Escòcia han decidit autodeterminar-se, sense èxit. En el cas de Catalunya, poble al que l'Estat espanyol nega el dret a l'autodeterminació, s'ha de tenir en compte que el desenvolupament social,cultural i econòmic d'un poble es pot veure dificultat i entrebancat si l'Estat del que forma part imposa l'inestabilitat i la seva dominació hegemónica, impedint la secessió que reclama el poble per la via pacíficai democràtica. La independència és un dret natural dels pobles anterior a les Nacions Unides. Com a dret equitatiu a determinar lliurament la condició política d'un poble, fou ratificat pel Convebni de Viena de 23 maig 1969, establint el seu article 27 la superioritat i prevalencia dels Pactes Internacionals sobre el dret intern dels Estats. L'Acta de la Conferència OSCE de Juliol 1975, a més del Tractat de Viena de successió d'Estats de 23 d'agost de 1978,y el de 1983, més el Programa i la declaració de la Conferència Mundial de Drets Humans de Viena, de juny 1993, aprovada per les Nacions Unides en Resolució 48121 de 1994, confirmen el dret dels pobles a la lliure determinació, amb el dret a separar-.se del seu anterior Estat, considerat l'Estat predecessor. NO aclaren amb exactitud les Nacions Unides el mètode apropiat en dret internacional per independitzar-se, doncs tant sols exigeix que el poble pugui expressar-se lliurament i de forma genuina. ..