llunyania republicana o no

Catalunya no té altra futur que l'establiment d'una República participativa. Aquesta afirmació és una realitat que s'apropa en temps històric. L'explicació d'quests pensaments es troba contestant algunes preguntes sobre el que volem els catalans com qualsevol altre poble. Volem respecte per la veritable història, com deia el Professor i eminent metge de malalties vasculars Josep Lluís Marti Vilalta. Els catalans, segons el Dr.MArti Vilalta, volem igualtat d'oportunitats coma fonament d'una societat desenvolupada i modèlica, treball per a tothom, eficàcia i creativitat en qualsevol activitat, justícia que ens obligua a actuar sempre d'acord amb la veritat, transparència, dignitat, protegir els febles davant l'adversitat,la soletat i la pobresa. Ara som en temps de descompte per la celebració del referèndum anunciatpel dia 1 d'octubre per el President Puigdemont. També descobrim que el principi democràtic comsiderat per el Tribunal Suprem del Canadà l'any 1998, supera les limitacions que imposa el redactat literal de la Constitució espanyola interpretada per Sentència del Tribunal Constitucional espanyol l'any 2014, per resoldre els conflictes legals sobre aquest principi que només desperten un conflicte polític. La defensa de la democràcia a Catalunya exigeix la celebració del referèndum. No espot negar el dret de vot a un poble que vol decidir lliurament si marxa o no de l'Estat del que forma part. L'argument de que la Constitució fou votada majoritàriament a Catalunya de forma favorable l'any 1978 no desvirtua l'oposició democràtica i pacífica a la dominació hegemònica de Catalunya per part del Regne d'Espanya que perjudica seriosament el futur econòmic i social del poble català. Catalunya és un poble que es va originar com Estat independent el segle X i no va concòrrer al Pacte de Tordesillas de 1497 del que va sorgir la Castella governada per una monarquia absolutista. Catalunya es va incorporar immmediatament al constitucionalisme amb els "Usatges" i les Corts generals que pactaven les lleis que el Rei acceptava i jurava complir, a diferència de Castella. CFatalunya ha vist varies vegades abolides o anulades les seves institucions, dret públic, llengua i administració. LA Generaliotat que compte amb 130 Presidents en la seva història democràtica, restaurada la Generalitat Republicana amb el retorn del President Tarradellas a l'exili el 1977, abans de la aprovació dela Constitució, ara resulta ens diuen que només té encaix dins del marc constitucional, amb les seves competències limitades sota el poder de l'Estat, impedint l'Estat a Catalunya la organització econòmica i social pròpia dels pobles lliures. L'Estat espanyol s'afalaga de dir que els catalans som menys que els espanyols a més de tenir en contra la Constitució que majoritàriament vam votar el 1978.Efectivament, el Tribubal Constitucional i el Govern del Regne ja s'han ocupat de recordar que elreferèndum és il·legal segons el seu punt de vista, diguin elque diguin el dret internacional i les Resolucions de les Nacions Unides. Tot va oficialment contra el referèndum d'autodeterminació no previst expressament a la Constitució. No podem comptar avui amb la cooperació dels altres pobles de la corona hispànica emportats per l'egoísmeo el desgavell pressupostari, acabant de desacreditar el règim,doncs el futur no és el centralisme, sinó l'Europa dels pobles que ha de substituir l'Europa dels Estats, la dels governants no elegits democràticament. La regeneració de la vida política i administrativa exigeix per Catalunya un nou plantejament dins d'Europa acordat per sufragi universal i un canvi de relacions entre Catalunya i Espanya, acceptant els propòsits, principis i valors de l'Unió Europea, per acabar dignament amb el conflicte actual.