matraca, llauna, continuísme dins de la llei

Que la Vicepresidenta del Govern del regne constitucional d'Espanya aparegui per televisió dient que això dels separatistes catalans és una matraca i una llauna que s'ha d'acabar perquè la llei és la llei i fora de la llei no hi ha res, el referèndum projectat és il·legal,i que no es farà, no deixa de ser una llauna i una matraca i un menyspreu a Catalunya dirigits des de l'Estat que ignora el contingut de les resolucions 2625 i 2711 de les Assemblees Generals de les Nacions Unides de l'any 1970 que diuen el contrari del que diu el Govern espanyol quan parla del referèndum català, i permeten adequar la legalitat perquè s'acabi això de dir dia a dia, hora per hora, que el referèndum és il·legal. Tampoc és admissible que s'ens digui que la sort dels catalans la decideix tot Espanya. On s'ha vist això? En quin món es pensen que sóm? Fa alguns zegles que es va acabarla història de "las Españas",o sigui La submissió política forçada dels territoris ocupats o annexionats i l'esclavatge. Obliden que l'esclavatge i la pràctica d'ocupar territoris per la força fa molts anys que foren abolits. A més,avui prohibits per les Nacions Unides i el Conveni de Viena de 1993. La Constitució i la llei especial de consultes populars permeten l'exercici del dret a decidir si el govern vol donar compliment a les obligacions que li imposa el dret internacional aplicable, per què el govern d'acord amb les resolucions 2625 i 2711 de l'assemblea de les Nacions Unides de 1970 està obligat a no impedir la celebració del referèndum català. I el Govern espanyol sap que el dret intern de l'Estat no pot contradir el dret internacional ni impedir la seva aplicació com està previst a l'article 76 dela Constitució de 1978. El Govern espanyol sap que el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya és perfectament legal en dret internacional que ha de respectar obligatoriament en territori del Regne d'Espanya, doncs Catalunya compleix els requisits per convertir-se en Estat independent del Regne d'Espanya i gaudeix del dret imprescriptible a recobrar el seu Estat català. El debat d'avui al Congreso de los Diputados ha posat de relleu la ignorància dialèctica d'aquest dret per uns i altres i l'absurda posició dels socialistes espanyols. No és comprensible que en el Parlament de l'Estat no es parli del dret internacional aplicable al cas català,ni de com fou annexionada Catalunya a la Corona hispànica de Feli V. L'annexió de Catalunya i la temptativa permanent d'assimilació cultural fou fet sense pacte o Tractat d'amistat i cooperació entre nacions. No existeix cap petició acordada perles Corts generals de Catalunya per incorporar-se a l'Espanya de Felip V. Tampoc Felip V va voler acceptar la continuïtat de les institucions i Dret Públic català, imposant a Catalunya tot lo castellà. No crec que s'hagi de fer apel·lació a l'exigència d'adquirir els grups parlamentaris aquests coneixements que també els convindria als socialistes del PSC, als liberalsde C'S, seguidors de les tesis de Montero de los Rios de 1905 i als disparats i amenaçadors del PPC.Tant sols han de llegir algun tractat de Dret Internacional Públic on trobaran els tractats i convenis aplicables que admeten la secessió de territori d'un Estat i les resolucions de les Nacions Unides de de 1945 que reconeixen el dret a la igualtat dels pobles i el dret a la lliure determinació. Així de senzill. La veritat és la veritat, diguin el que diguin uns i altres al Congreso de los Diputados intentant desacreditar-se recíprocament. La moció de censura de Podemos contra el President Rajoy, només ha consolidat l'existència d'una oposició que no s'entèn, però amb voluntat de canviar democràticament la governança d'Espanya i fer fora del poder els corruptes, cada día més irrespectuosos amb Catalunya i el dret irrenunciable i imprescriptiblke del poble català a decidir lliurament el seu futur polític, econòmic,social i cultural. Encara cal tenir present la interpretació restrictiva del dret a decidir que va fer el Tribunal Constitucional en Sentència de 2014 i laconsideració de Catalunya com ens autonòmic dins de la Constitució. La Constitució pelque diu el Tribunal Constitucional ignora la història i els drets anteriors. També establint uns límits al dret a decidir i al principi democràtic que els fan inviables sota l'actual règim.