crisi per trencar ponts i llibertats

Unidad Comunista de España s'ha llançat frontalment contra la independència de Catalunya i demana a tota la gent d'esquerres se sumi per fer la revolució. També José Luis Àbalos, nou home important al PSOE, s'abona a aquesta política anti independència dels catalans afirmant al diari ARA sense embuts, que "estarem al costat de la llei per aturar el referèndum d'independència". El Sr.Maza, Fiscal de Fiscals, s'ha afanyat per dir que els voluntaris pel referèndum també poden ser perseguits per desobediència si esconsideraque son fets amb implicació penal. Ara Catalunya serà "la desobedient", no precisament considerat com un atractiu turístic més. Unidad comunista, amb una aliança contra natura, vol liquidar l'independentisme com el PP,PSOE i Ciutadans, argumentant la baixa incidència de independentistes als barris residencials i als barris obrers, afegint però el paper depredador de la burgesia industrial catalana i el teixit de corrupció que existeix a Catalunya vinculat amb part de l'administració pública. Per garantir més que mai la seguretat pública a Catalunya es denega a la Generalitat des de Madrid augmentar en 500 el nombre d'efectius policials que ja teniem pactat, efectius als que s'ha bloquejat participar en la europol ni s'els ha passat, seguint ordres superiors, no per deixadesa, ni per enveja, la informació que necessiten Mossos d'Esquadra, de que disposa la Guàrdia Civil o la Policia Nacional en la tasca informativa policial de persecució de la Yihad a Catalunya, evitant atemptats. Es crea malestar entre cosos policialsa Catalunya. Es perjudica la seguretat dels catalans per caprici d'algú de Madrid. Saben que sense seguretat patirà la llibertat, i això, junt amb la campanya desinformativa dels mitjans espanyols, és important, com també convenient per generar por i atemorir, bones armes per anar contra la independència. Massa coses passen perquè passin desapercebudes. Tant sols els queda ara fer baixar a borsa les accions de les empreses catalanes i intentar provocar una estampida econòmica, que l'atur torni a crèixer a Catalunya per donar la culpa al Govern de la Generalitat al que reclamin els 67.000 milions d'euros que deu al govern espanyol. Els ponts que deia Manolo Milian estan efectivament trencats,i a Madrid amb l'espasa aixecada pel que es veu. El 40 aniversari de les eleccions de juny 1977 no permeten dir com llegim a l'editorial de El País que som a una "España moderna". S'ha implantat una democràcia formal, però no han evolucionat les mentalitats. La crisi és de mentalitats i de supèrbies. Moltes coses han de canviar a Espanya per arribara poder ser considerada una democràcia adequada als criteris de les Nacions Unides i d'acord amb els valors i principis de la Unió Europea. Quan els partits es converteixen en forces dominants, llavors es deteriora la democràcia i la convivència social. Són necessaries altres formes alternatives de democràcia i recuperar la vida dels partits sanejada, sense defectes ni vicis com avui. Canviar de règim seria una porta oberta al canvi de sistema, per molt difícil que sembli reformar els partits, com comenta la politòloga Berta Barbet en elseu article a El País d'ahir. Catalunya ha de fer front a la crisi creada per trencar ponts i justificar la pèrdua de llibertats que volen imposar des del Regne d'Espanya. Sobren en política conspiradors i maniobrers, intrigues i accions de joc brut per controlar la política catalana. La crisi actual és evident i difícil de resoldre. Però no és quelcom impossible de fer per molt que el govern del Regne intenti mantenir-la en el temps per esgotar el procés i cansar la gent fins a la desafecció de la independència.