ara matar la nació

L'Estat que dirigeix el Regne d'Espanya s'ha proposat aturar el referèndum com sigui. La gran via que han descobert, ignorant les obligacions que imposa el dret internacional que reconeix la legitimitat del dret dels pobles a la lliure determinació del seu statuts polític, és la judicial per desobediència. Funcionaris públics s'han posat en marxa per investigar el que fan els funcionaris de la Generalitat. Sembla que s'hagin adonat de cop de que el referèndum està en mans dels funcionaris i ara cal posar el fré al funcionariat català i acollonir-lo, parlant clar. Aquest matí hem tingut de tot. Garcia Albiol del PP li deia al President Puigdemont en ocasió de sessió parlamentària que estava fanatitzat, a més de recordar-li que el referèndum és il·legal i anti democràtic. Per la seva banda, el Rei tampoc dissimula més. Avui, celebrant el 40 aniversari de les primeres eleccions per sufragi universal, amb partits polítics, encara que no tots, desprès de la mort del dictador, no s'ha estat de dir que "fora de la llei només hi ha arbitrarietat,la negació de la mateixa llibertat" segons informa el digital directe.cat. El Rei ha lloat la constitució com garant de la unitat d'Espanya. Però en acabar el discurs, el Rei ha condecorat l'ex ministre franquista i diputat del PP Sr. Rodolfo Martin Villa que té una ordre de recerca i captura internacional per crims de lesa humanitat comesos durant els successos de Vitoria de 1976 on van morir cinc persones, que l'Estat i el govern d'Espanya han decidit no aplicar i ignorar. El Rei no podia fer aquest paper de trencar la neutralitat institucional i desligitimar-se beneïnt els benestants de la dictadura. El Rei ha condecorat la dictadura i nega el fet nacional català, les ansies de llibertat del poble català. És evident que Felip VI no vol ser rei de Catalunya, sinó de "la nación" única que defineix la constitució per assimilar a Espanya tot el que no és Espanya dins del territori del Regne que va crear el general Franco el 1969. És ben clar que aquesta gent no tenen solució ni admeten parlar amb els demés del que els demés pensen i volen. Els catalans, per ells, com més callats i quiets millor. I això de les urnes, com a l'escola, res de res i tots de cara a la paret. No els interessa la democràcia participativa que, a més és un dret humà, negant als catalans el dret a expressar a les urnes el que volen. Volen un Parlament de fireta, sense poder, un circ per l'entreteniment i bons sous pels "ungits", partits plens de funcionaris que és una forma d'assegurar el continuísme de la democràcia representativa quefou creada pels franquistes l'any 1976. Partits sense creixement, als que no importa la abstenció electoral de rebuig al sistema com ha passat a França. Qui té el poder de l'Estat decideix pels altres. Avui em deia dinant un amic que encara paguem les conseqüències d'una educació feta per la submissió, l'exigència del castellà com únic mitjà de comunicació en tot, una immersió que es defensava davant les inspeccions dels funcionaris franquistes heretats amb el canvi,la creació de nous tribunal per donar refugi als magistrats que,amb la victòria de Franco contra la República i Catalunya, exigien responsabilitats polítiques confiscant bens als republicans inculpats i als del Tribunal d'Ordre Públic que ja aplicaven penes de presó com a criteri repressiu contra els joves que manifestaven el seu desig de llibertat política.CAldriaanalitzar molts Atestats policials i estudiar aquella manera de fer justícia els Jutges servidors del règim. Tornem al mateix? Ens podem creure els atestats policials dels anys 65/75 denunciant jovent com teroristes, desprès de descobrir les falsetats de la "operación Catalunya"? Quines depuracions i inhabilitacions s'han fet de funcionaris franquistes en arribar la democràcia que diu el Rei? Perquè han tapat que mols republicans anarquistes i comunistes van treballar pel franquisme a Sindicats i a la mateixa policia? Per quèno s'ha investigat i depurat l'actuació policial dels anys de la dictadura amb tortures? I la dels funcionaris de Informació i Turisme obrint expedients a Ordre Públic contra escriptors, diaris i Revistes que no "moderaven el vocabulari i l'expressió"? Quin paper tindrà en el futur el Tribunal Constitucional? S'aplicarà el dret dels Tractats com eximent dels avui acusats de delictes de desobediència? Sentirem als acusats dir en els judicis que els faran que ells apliquen el dret internacional que legitima el dret a l'autodeterminació, digui el que digui una legislació estatal? Es parlarà en els judicis a Espanya dels precedents de les Resolucions de les Nacions Unides com la 2625/1970 i la 2711/1970?. Servirà d'alguna cosa recordar que la tolerància és un principi d'aplicació recomanada perles Nacions Unides? Entendran algun dia que la pau i el bon veïnatge no s'assoleix amb l'amenaça, la repressiói el boicot? Defensarà algú que la equitat no ha quedat en el Codi Civil per resoldre problemes de dret privat quan la equitat i el pacte eren base del dret públic català? Amb aquest panorama, on queden la democràcia i l'estat de dret?