de desacreditar a impedir

/ dimecres, 31 de maig del 2017 /
Ernesto Elkaizer ho ha dit ben clar en la sessió de la Comissió Parlamentària de la "OPeración Catalunya": "era la criminalització l'acció ideal per destruir la independència de Catalunya". Aquesta realitat que ara es va posant al descobert, com ja va dir Neus Munté el 29 de març, que l'operació diàleg no ha existit mai, és una gran mentida. El discutible President dela Comissió Europea Jean Claude Juncker, que ens vol fer creure que es desentén del paradís fiscal de Luxemburg del que procedeix, voldria donar un aval explícit i públic al President Rajoy per anar contra Catalunya. L'excusa és que es tracta d'evitar com sigui l'extensió de la idea independentista a altres territoris com Bèlgica o Itàlia. El que és curiós és que aquests territoris que tant preocupen al Sr.Juncker foren territoris castellans com Flandes o catalans com Sicilia, Sardenya, Milà i Nàpols,en el moment de la divisió i cessió dels esmicolats territoris catalans i castellans a Austria el 1713,amb el Tractat d'Utrecht. De aixecar les alfombres de la corrupció política a Catalunya, hem passat a una nova etapa de pressió amb l'actuació del Tribunal Constitucional que segueix considerant il·legal, com el govern del Regne d'Espanya tota temptativa de referèndum d'autodeterminació a Catalunya. CAtalunya janoés una nacióperquèhoha dit un Tribunal Constitucional. Ens han despullat de"nacionalitat històrica amb drets" que sense mencionar Catalunya es feia constar a la Constitució de 1978.Ara els drets són econòmics i els tenen Euskalerria i Canàries perquè, a canvi d'avantatges fiscals i financers, no discuteixen res de la actual divisió territorial d'Espanya. En canvi a Catalunya, com explicava a 8 TV ahir nit el Vicepresident Junqueras, ens retallen les inversions en el pressupost de l'Estat i els catalans reduim la despesa en el porcentatge d'un 85% del que no fa l'Estat espanyol amb la seva despesa pública. No està clar si la política de recaptació de quotes del'Estat sobre la Seguretat Social espanyola, amb minojobs i treball precari a més de salaris de pobresa, permetrà o no pagar les pensions ara que s'ha menjat practicament la caixa del fons de pensions. La diferència de càlculs a Catalunya,comparativament és abismal. Catalunya té capacitat en tots els ordres,en el moment en que Espanya té dificultats certes per pagar els interessos del deute pùblic. I com no n'hi ha prou, ara ens anuncien que o més imputacions si seguim endavant amb el referèndum i no ens rendim passant per l'adressadora de les Corts espanyoles queno escolten Catalunya com ja van fer amb el Lehendakari Ibarretxe. El Govern espanyol no vol cap canvi constitucional. Se'ls apunta al darrer minut el PSOE quan veuen que Podemos reconeix el dret de Catalunya al referèndum. Ésuna piosicióelectoralista. Fan tots demagògia.Catalunya és l'enemic i els servei per que els espanyols els segueixin votant,i desplaçar políticament els joves de ciudadanos, cada día més escorats a la dreta. Per alguna raó han perdut Ciutadans a Catalunya el 30% de la seva militància inicial, passant de 3.000 afiliats a 2.000. Els cal dir que no al referèndum per contentar la massa que els vota i segueix contra la Catalunya de los rojos quevolinstauraruna república democràtica. Malament passarà el PSOE una reforma constitucional per una Espanya federal,renunciant al seu republicanisme fundacional, acceptant a ulls tancats la forma monàrquica i la dinastia dels Borbó, rebutjant ara el referèndum català, i del no de Rajoy, a l'Espanya federal. Nol veuen els socialistes espanyols que Rajoy no cedirà en res,i menys quan li parlen de república.. Rajoy no vol parlar amb ningú de res que li toqui l'esquema que el va dur al poder i el que està escrit a la Constitució de 1978. Ho considera intocable i immutable. Per Rajoy tant sols existeix una sola nació, la espanyola de que parla la Constitució. Només queda que activin l'article 155 de la Constitució com anuncia avui El Periódico, fent un Nou Decret de Nova Planta com el de 1716, però amb l'aprovació del Senat, amb nou Virrei i "Corregidores". El tracte dictatorial és més aprop, doncs no volen que la ciutadania parli i voti. Però no compten que no som en temps de dictaures a Europa. El descrèdit de la democràcia espanyola és total. El despreci espanyol per la democràcia és la ruptura amb el pacte democràtic que va significar la Constitució i justifica el dret dels catalans a la secessió com molt bé diria Sant Tomàs vist el que està passant, legitimant la guerra democràtica que deia Quico Homs. Catalunya és un país que ha patit les conseqüències d'absolutismes i de dictadures des de fa segles. Catalunya no és un país indiferent. Els catalans ja hem demostrat que la política espanyola del desprestigi ha fracassat, la del fals diàleg també. Ni amenaçant ni atemorint resoldrem les diferències i el conflicte que està creant el Govern del Regne d'Espanya amb la seva oposició a la democràcia servint-se de lleis rígides.No podriem comprendre com el Sr.Juncker pugui avalar la actitud del Sr.Rajoy com no sigui per pressions i exigències partidistes. Tots dos són polítics de la mateixa corda conservadora.

desestabilització en marxa

/ dimarts, 30 de maig del 2017 /
El moment polític és greu. Però no sorprèn ningú. Des del govern central s'ha dit ala gent que està en joc el pa de cada dia i exigeixen l'enderroc del Govern català. El jove Rivera,posant-semés a la intransigència que el mateix Rajoy, ha arribat a dir que s'havia de donar una patada als independentistes. Pedro Sanchez,trencant totes les esperances ha acabat per trucar ell a Rajoy per posar-se al seu servei en el tema català. Anar contra Catalunya uneix i dina vots. Tots els partits espanyols van contra el referèndum català com sigui. Els bascos inhibint-se insolidàriament de les reivindicacions catalanes i passant del tema a la cerca d'avantatges econòmiques. Pels catalans la independència no farà vacances. Pels espanyols la unitat, tampoc. Una i altra vegada exigeixen que el President Puigdemont vagi a explicar-se a les Corts espanyoles, renunciant a la sobirania catalana. Segueixen pensant a Madrid que el futur del poble català el decideixen ells i els catalans no tenen dret a ser sobirans. Volen que Catalunya baixi el capi accepti la seva depèndència d'Espanya, el domini d'Espanya. Més d'un ciutadà es pregunta a Catalunya si el que passa no és una prolongació del 39, si encara seguim sota el franquisme vestit de democràcia a l'espanyola. Com es possible que encara segueixein volent forçar la voluntat d'un poble? Desde tots els mitjans fets a Madrid s'intenta espantar i desestabilitzar la informació a Catalunya. Editorials de diaris editats a Madrid amenaçant amb mesures de tot ordre contra la reduïda autonomia catalana, com si el Govern d'Espanya els hagués dit ja el que han de dir. Tertulians i programes de Televisió també contra el referèndum com si fos la pesta.No volen que esvoti.Tot s'arregla a Madrid i al sdiaris espanyols parlant de resultats d'enquestes que no coincideixen. Les enquestes no poden substituir el fet democràtic del vot. La gent catalana vol votar per que se sàpiga el que s'ha de fer. La gent espanyolista no vol que es voti a Catalunya com no sigui per intentar fer caure el govern Puigdemont, cosa que saben és impossible si depèn del poble català. L'Alcaldessa Colau que busca el vot fàcil per guanyar la Generalitat, ara també fuig de parlar de referènduk unilateral quan ja no queda més remei que parlar-ne. Tenen por a la democràcia.També ho diu en Chomski en un dels seus darrers llibres. La dermocràcia ara fa por. Els convé intentar desestabilitzar Catalunya per guanyar temps i que el cansanci sigui.ACatalunya es necessita una república dels drets socials, una república perdonar resposta a les necessitats de la gent en tots els ordres. El règim espanyool no presenta qualitat democràtica emparant-se en regles constitucionals que diuen impedeixen fer un referèndum més enllà de qüestions autonòmiques. Disposen a Madrid de pooder suficient en els àmbits judicialsi policials per impedir l'exercici democràtic del referèndum, però no el d'unes eleccions anticipades que esperen, que creuen és la gran solució per impedir el referèndum. Oposició constant al referèndum català,no és cap solució política, tant sols és una mesura de força. Lamentable també que elnou Secretgari GeneraldelPSOE hagi acabat per posar-se contra el fet nacional català. No feia falta que Sanchez vinguès a Catalunya a dir mentides demanant el vot català si desprès havia de posar-se del bracet dels conservadors espanyols. No és aquesta la política que volem.

de provincians a colpistes

/ dimecres, 24 de maig del 2017 /
Primer erem provincians, segons el PP no estem preparats per governar. Desprès el gran problema de la nova etapa Rajoy. Area som colpistes. És el que ha dona parlar del referèndum d'autodeterminació no precisat que vol celebrar el Govern de Catalunya. Un referèndum no és mai un cop d'estat. Un cop d'estat és voler apoderar-se del poder de l'estat per imposar normes partidistes, sempre amb violència. De cap manera és pot dir això de Catalunya.No és aquest el significat de la presència catalana dilluns passat a Madrid. Dir que Catalunya és colpista i afegir que disposen de la força per impedir el referèndum,no és una bona reflexió de la Ministra de Defensa. Més aviat desencertada. Se suposa que per les nits a Madrid somien encara amb el cop d'estat de Tejero que va passar l'any 1981. Però han passat molts anys i ja el podrien haver oblidat. Una carta amable enviada avui al Sr.Rajoy, de la que n'ha parlat ampliament el President Puigdemont amb el periodista Sr.Cuní al programa de 8 al dia de 8tv, li recorda que Catalunya és una qüestió d'estat que mereix la màxima atenció. Puigemont convida Rajoy a negociar sobre els termes i condicions del referèndum. Es tracta de buscar una solució acordada perdonar resposta a la ciutadania de Catalunya que vol votar i ho reclama des de fa anys. Els catalans volen poder decidir sobre el seu futur. La carta és un acord de govern. Curiosament el primeren dir que de referèndum d'autodeterminació, res de res, ha sigut el Sr.Miquel Iceta aquesta mateixa tarda. Està ara per veure on és el republicanisme del partit socialista i si el seu nou Secretari General Sr.Pedro Sánchez es posarà o no a favor del diàleg i la negociació amb el Govern català fent callar al Sr.Iceta, si reconeixerà o no el dret dels catalans a celebrar un referèndum d'autodeterminació. Malgrat les negatives, Catalunya es carregas de raó dia a dia. Només cal esperar. Els aconteixements ens donaran la raó. El colpisme no és propi de la Catalunya moderna i democràtica. Quan es vol votar democràticament i es defensen drets pacificament refusar el diàleg institucional és comportar-se de manera autoritària, inflexible i intransigent. La Constitució que garanteix drets i llibertats,segons deien el 1978, no pot donar empara a aquest tracte impositiu del govern central o no és una constitució. Aquest si que pot ser el gran i més greu problema d'Espanya. El que importen ara son les actituds i els fets.

causes republicanes

/ /
La font de les normes i de les lleis ésun marc que pot ser profondament democràtic, republicà, o fetes per qui té el poder, al marge de la voluntat popular. Republicanisme no és liquidar sense més la Constitució de 1978, és construir una societat que controli el capital financer transnacional, tornar la font del dret a la voluntat popular. S'ha de treballar per la transversalitat de la gestió pública i la organització dels nous moviments polítics que no han de coincidir necessariament amb els vells partits. HAn de canviar molts conceptes ara que segons les enquestes, a l'espera del que digui una votació, una part important de gent catalana se sent tant catalana com espanyola i el bilingüísme es considera com normal al territori català. Pels catalans,com deia Prat de la Riba en el seu "compendi de doctrina catalanista" de 1894, Espanya és l'Estat o agrupació política a la qual pertanyem. Ésuna organització artificial,com tots dels estats a diferència de la comunitat històrica i natural que és la pàtria. l'Estat és fruit de les lleis dels homes que controlen el poder. Els estats, a diferència dels pobles, neixen i moren o són esquarterats en funció de les circumstàncies històriques. Catalunya com Polònia i altres nacions ja tenen experiència del'esquarterament artificial i submissió forçada a diferent estats. La pàtria, com a concepte, té molt a veure amb la llengua que parla el poble, raó per la qual el primer objectiu de tot poder hegemònic o de domini és eliminar la llengua del territori, imposant i difonent "la nova", i crear una nova història comuna amb l'assimilació i la destrucció de les tradicions, en lloc de respectar-les i mantenir-les. Diuen que la llengua catalana és més antigua que la castellana, sense modismes i va de dret a l'expressió de les coses tal com són. A més el dret català, fins l'annexió de 1714 fou un dret independent, que respectà l'autoritat del costum pel qual el poble participava en la creació del dret. L'estat fet per Castella,segons Prat de la Riba, fou l'exaltació de la llei escrita, no deixant res a la iniciativa individual. Vivim ara un tempsen que catalans i no catalans viuen en el mateix territori. El tema no és el coneixement de la llengua i l'esperit del dret català, sinó la resistència dels migrants a acceptar la història i la tradició de la llengua que els ha acollit i en la que s'han instal·lat per fer fortuna. L'estat és el primer interessat en la separació de comunitats i parles per afeblir el procés, produir resistència, destorbar el creixement, treballar per la uniformitat espanyola.La gran diferència entre un sistema de domini espanyol i el català és l'amor dels catalans per la llibertat que ens porta a manifestar-nos en institucions veritablement democràtiques. L'arma del'estat ha sigut voler degenrar el caràcter català introduint l'esperit de rutina, l'utilitarisme desenfrenat, com deia Prat de la Riba, l'individualisme, la cultura del diner fàcil, la corrupció. Les enquestes poden no ser reflexe de la realitat, sinó elements de desestabilització si no venen acompanyades de la verificació pel vot.

perversió, malvats i perdedors

/ dimarts, 23 de maig del 2017 /
La tràgica notícia de l'atemptat a Manchester en un concert per gent jove,indefensa, ens ha sacssejat avui a tots. Som vulnerables davant la barbàrie i la perversió terrorista. El que també és preocupant són els nens desapareguts duant la fugida del lloc de l'autoimmolació del terrorista, que desperta totes les sospites si no apareixen. El President Trjump ha situat exactament la situació amb el seu "malvats i perdedors". La lluita segueix i serà més dura. No hi haurà treva amb la barbàrie i els assassinats d'innocents desde Israel i Palestina buscant la pau a la regió. La notícia del dia als nostres mitjans de comunicació havia de ser la detenció de l'expresident del Barça Sandro Rosell per presumpte blanqueig de diners, reclamat per la Justícia dels Estats Units que disposa d'una legislació anticorrupció envejable. També que el Consorci del palau anirà contra CDC. Però tot això es fa sense investigar la veritat i destí dels 1.300 milions de pessetes que diuen va rebre el Sr.Aznar del Palau. Sembla que es vulgui tapar. Però el que sorpren és que arribi el Rei a Barcelona a donar diplomes i la Vicepresidenta del Govern del Regne amb tota l'alegria desprès de dir el que diu del poder de que disposa contra el referèndum. Es creuen paraules, es fan discursos, però el Regne fuig de sentar-se a parlar. Uns acusen els altres i com el dolent és el President Puigdemont, doncs tots els trets van contra ell i els bons són els que diuen, denigrant-lo, que fa xantatge. No sé com s'ha de sentir el Rei en aquests actes, lluint neutralitat sense dir res, sabent el que passa. Ara que si s'apunta a la unitat "como sea", llavors està clar quina és la seva posició i si vé a Catalunya, com la Vicepresidenta, és per fer acte d'afirmació i poder. Viure en el monòleg coronat. Encara no han vist darrere les acusacions de xantatge i il·legalitat contra Puigdemont que Catalunya no acusa, només planteja i proposa buscant la via d'entesa en una sana democràcia. Resisteix Catalunya l'irresistible? Podem admetre en democràcia la configuració integrista del Govern espanyol, antiobrera, destructora de les classes mitjanes, desprotectora de les necessitats socials, estranya a un sa liberalisme democràtic que li correspondria exercir? El govern espanyol encara defensa la ideologia difunta del franquisme parlant d'unitat i pàtria vestida de Constitució. Els espanta el creixement del català, i encara més si arriba a ser llengua oficial única de la nació Catalana convertida en República. De veritat que passar d'una dictadura a una democràcia no es pot fer per decret ni creant una Constitució. El problema és que sa Espanya hi ha llocs on lademocràcia s'ha extès i llocs on la democràcia ha quedat en mans dels senyorets i dels cacics, siguin de dretes o d'esquerres. El cas Pedro Sanchez, destituït i recuperat ha de fer veure que certes estratègies de domini i conspiració ja no són viables en els nostres temps.

El País de Rajoy

/ dilluns, 22 de maig del 2017 /
Avui el despertador ha sigut el document apòcrif que ha publicat el diari el País que sembla ha tret de pollaguera el President Rajoy que ha començat a parlar de xantatge dels catalans. A la vista de la notícia periodística no contrastada, la Fiscalia ha començat estudiar les possibilitats de presentar una nova querella. Uns quans falangistes esperaven Puigdemont a la porta del Palau de la Cibeles per escridassar-lo. Pablo Iglesias ha anat a reunir-se amb Puigdemont i no se sap la reacció del recentment elegit nou Secretari General del PSOE. Ciutadans, que han deixat de ser socialdemòcrates per apuntar-se als liberals, també estan dels nervis. Ahir en Sánchez guanya i amb ell una nova esquerra que els trenca tot el disseny del socialisme descafeinat al servei de la governabilitat dels conservadors. Avui Puigdemont i Junqueras es passegen per Madrid dient que faran el referèndum dient a més que l'Estat no té prou poder per impedir-ho. Celebrar el referèndum no és negar Espanya, sinó que és autoafirmar-se Catalunya. El repte portat i dit a Madrid és total. Coratge és la mostra del nostre President davant la trampa del passeig per les Corts espanyoles. Ja tenim l'experiència d'Ibarretxe del 2005 i de l'acord del 2014 pel que van rebutjar facilitar la celebració de la consulta a Catalunya. La qüestió és que els catalans no puguin votar. No convé. Ja els semblava que ho havien conseguit amb les resolucions del Tribunal Constitucional i un parell de condemnes de l'exPresident, Conselleres i Quico Homs. Ara un govern sencer els diu a Madrid al Govern de Madrid que hi haurà referèndum a Catalunya, i molts diputats i Parlaments estrangers comencen a preguntar per què no deixen votar els catalans. Tot aquest enrenou tapa l'escàndol dels càrrecs anomenats a dit per l'Alcaldess ade Barcelona de entre la gent de la seva llista electoral, saltant-se els drets dels funcionaris que ho són per oposició. Els funcionaris amb drets han hagut de posar-li una demanda a l'Ajuntament al Contenciós per anul·lar els nomenaments Colau. El que és clar és que això de "en Comú",vol dir tot per els comuns i res per els altres. Aquest comunisme sembla el col·lectivisme d'Stalin, mal aplicat, pero sense cap possibilitat d'afusellar els que no pensin igual o no hi estiguin d'acord. Tampoc pot beneïr okupacions ni parar procediments judicials de desnonaments. Lo judicial, amb el règim legal actual, no és competència de l'Alcaldessa. Ara la Alcaldessa Colau ja sap que a més de l'oposició democràtica té en contre a empresaris d'hosteleria, ciutadans, taxistes, cambrers, restauradors, la gent de l'eixample per voler tornar a obrir la diagonal i part de la del Poble Nou per l'invent de les Illes, a més dels funcionaris de l'Ajuntament. Tot un èxit digne del guinness. La imatge d'Espanya és la de la intolerància i la rebel·lia. La de Catalunya, la de l'esperança.

gastroenteritis institucional

/ diumenge, 21 de maig del 2017 /
Es van manifestar al mateix edifici on el President Puigdemont donarà demà la seva conferència i farà pùblica novament la seva invitació al Govern del Regne per negociar la celebració del Referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El Govern i baronies del Partit Popular ja han dit que no hi assistiran i que no hi haurà referèndum. Resposta anticipada. És més, es van manifestar uns poquets, una diputada catalana del PP i una Vicepresidenta de Les Corts, dient que "No en Cibeles". Consideren una ofensa que Puigdemont declari dilluns a la Plaça Cibeles, a Madrid, la voluntat independentista de Catalunya. Es manifesten i punxen. La antipuigdemont no ha funcionat. Semblava que desprès de posar banderes espanyoles en el mobiliari urbà de Barcelona perquè no oblidem que som espanyols i les eleccions a secretari general del partit socialista,ja no havia de passar res més aquest cap de setmana. Però ha tornat a aparèixer la idea de la Espanya damunt de tot. Ha sigut la Sra.de Cospedal, molts càrrecs, llençant també la idea d'unitat per si pot influir en les eleccions socialistes, en lloc d'atacar el comerç d'armes que està fent el President Trump a països àrabs, ni pàrla de l'AVE que ha de circular a la Meca i que sembla que costava de cobrar. Tampoc ens diu la Sra. de Cospedal si el Regne d'Espanya que tant bones relacions diuen també amb els paÏsos àrabs, també els ven armes, però si se sap pels pressupostos que recolzen el partit nacionalista basc i els canaris que s'incrementa la despesa militar en lloc de la despesa social, a l'ensenyament i les infraestructures, la qual cosa vol dir o que s'apugen els sous com ja ha fet la Casa Reial o han comprat armament nou. Al partit socialista sembla que aquestes eleccions internes siguin com una catarsi que produeix gastroenteritis aguda al Govern del Regne. La victòria de Pedro Sanchez, l'home que vol la decència al poder no fa cap mena de gràcia no interessa al Govern del Regne. Sanchez és un pèrill per la estabilitat del govern que aporta l'actual PSOE i la Sra. Susana Diaz. Però també per què no veu Catalunya com un enemic d'Espànya i reconeix que és una nació. Pedro Sánchez també anirà contra els fraus alseu propi partit. Pablo Iglésias també ho sap,tot i que sap que la seva moció de censura és impossible i davant el missatge de "España ante todo", com també pregona la candidata Susana Diaz, es presenta com iconoclasta dels corruptes i de l'ambigüitat, de la instrumentalització dels poders. Elkseu efecte serà el de deblitar més la ja degradada situació política. La victòria de Pedro Sánchez adverteix de possibles eleccions generals i un nou President de Govern. Està per veure també com reaccionen davant de tot això els "homes de negocis" que es queixen ara de ser maltractats per la justícia. També està per veure fins a quin punt se seguirà estenent la corrupció per la societat, començant per fer negocis sense facturar ni pagar IVA. No complir amb Hisenda és una mostra de poder social. La corrupció és també un fenòmen social que cal resoldre quan abans per acabar amb les grans corrupcions. Això ni ho diu el Govern del Regne, ni el Ministre d'Hisenda, ni els candidats a secretari general del Partit Socialista. Catarsi, gastroenteritis i conservadurisme corrupte pel futur si no canvia l'esperit cívic i aquest "statu quo" social.

trampa, funeral i independència

/ dissabte, 20 de maig del 2017 /
Som a l'espera del funeral del PSOE i de que el Govern del Regne hagi de convocar noves elecciones generals si Pedro Sánchez guanya la secretaria del PSOE. El Govern vol dissimular la situació amb la trampa de la invitació al President Puigdemont perquè exposi a les Corts la petició d'autorització del referèndum,el mateix que van fer al President Ibarretxe fa uns anys. La idea dela unitat d'Espanya preval a les Corts espanyoles sobre qualsevol disputa o proposta presentada per una minoria nacional no reconeguda que se li allunyi. Per provocar-lo l'acusen de dir monòlegs en lloc d'anar a Madrid a dir als diputats electes que vol celebrar un referèndum i se sotmeti al que aquests diutats espanyols decideixin. No cal enganyar-se,els diputats són obedients a la veu del partit i no votarien amb pensament lliure. Per canviar les lleis que facilitin el referèndum en base al dret intern de l'Estat, cal una voluntat d'entesa i de voler superar el passat de la unió per la força. Que la invitació del Consell de Ministres comunicada ahir divendres per veu de la Vicepresidenta Sra.Soraya Sáenz de Santamaria, és una trampa ho demostra el que va passar el2014,any en que una delegació parlamentària catalana va rebre el rebuig del parlament espanyol a cedir el dret de convocar un referèndum a Catalunya. Ara no seria diferent del que va passar el 2014, tornarien a repetir el mateix. Fins ara no han parat dedir que si hi ha referèndum ha de ser de tots els espanyols. Que la majoria d'espanyols decideixi sobre Catalunya. Evidentment no els convé que s'escapi la font de recapta fiscal i de creixement econòmic Res més inadmissible en democràcia,que uns decideixin els drets dels altres quan ja sabem el que votarien per defensar "la pàtria constitucional".. Els de Ciudadanos es freguen les mans perquè pensen que conseguirien el punt i final del procés, ridiculitzat el President català. Pactar el referèndum és la condició prèvia adequada que ha proposat el President Puigdemont i desprès portar el pacte a debat dels dos parlaments, el català i l'espanyol. Diran que no,no volen considerar Catalunya com igual, promouen la regressió. No pensen però que Catalunya no és una autonomia administrativa,és també una autonomia política i sabent que la Constitucióno tanca possibilitats legislatives a les autonomies com molt bé considerava el Professor Santiago Muñoz Machado en el seu "Informe sobre España" de 2012. Qui discuteix la sobirania legislativa del Parlament català és precisament el Govern d'Espanya. De fet compartim sobirania, no govern, doncs el govern català el designa el Parlament amb la investidura de President. La determinació de quin és l'interès general és una aplicació conflictiva, més quan es porten a Madrid més de cincentes mil signatures recollides, de ciutadansi entitats reclamant el referèndum d'autodeterminació pactat. El Govern del Regne en realitat no vol pactar perquè no vol el referèndum i busca totes les vies per impedir-lo. Tampoc els interessa establir un concert amb Catalunya. Però no podem fiar en unes possibles noves eleccions generals, la població espanyola i la sentimentalment espanyola ha rebut el senyal d'acovardada, de manera que seguiran donant el poder a la dreta que incorpora els nostàlgics del franquisme. Cal no enganyar-se. PSOE i C's són ara acòlits del poder. Catalunya,si les coses no canvien o les influències exteriors no prosperen, no té altra camí que la unilateralitat democràtica. Cal destacar ara que sembla sorprenent que al Consell de Ministres del Regne es faci un debat sobre el referèndum català i d'altra banda es porti al jutjat la Mesa del Parlament de Catalunya per haver permés fer lo mateix al Parlament català. No m'agradaria ser jutge i veure aquestes contradiccions davant de procediments iniciats que desacrediten la justícia espanyola a nivell internacional. Està molt clar que la independència és cosa dels catalans.

per una simbiosi del Sentit Comú

/ divendres, 19 de maig del 2017 /
El diari ABC diu que els llibres de l'ensenyament català promouen l'odi a Espanya. Dir que Catalunya és una nació és ara considerat una expressió d'odi a Espanya. Encara seguim amb aquell reguitxell de frases en les que es demanava eliminar el català i lo català. Felipe Gonzalez deia que el veritable perill és el fet diferencial català,mentre Leopoldo Calvo Sotelo deia el 1983 que calia fomentar l'emigració a Catalunya de gent de parla castellana per assegurar el manteniment del sentiment espanyol. En temps del franquisme encara es deia que els nacionals no havien fet la guerra per permetre que el català tornés a ser d'ús públic. Com Felip Vé va ordenar el 1715, l'ordre és que no s'han de permetre llibres en català a les escoles, doncs convenia com també deia el Comte Duc d'Olivares, reduir Catalunya als usos i costums castellans. Res millor que no reconèixer el fet nacional català per creure que serà la manera de fer desaparèixer Catalunya, quan en canvi resulta que el jovent mira Espanya i els seus polítics com una cosa estranya. A Catalunya existeixen i sempre les varem tenir fins la guerra de successió institucions d'autogovern que consolidaren un fet nacional amb solidesa democràtica, clarament diferent del fet nacional autoriotari castellà. Miquel Iceta, seguidor de la declaració socialista de Granada, parlant de "La Tercera Vía" encara creu que els catalans tenim alguna cosa a dir a Espanya i que hem de participar en la seva governança. És molt fàcil criticar les retallades d'un govern català en plena crisi i no dir que la situació financera de la Generalitat està sent ofegada per el Govern Central. És molt fàcil dir que el problema més important de Catalunya és l'atur i la manca de reactivació de l'economia, quan el Govern Central no ens traspassa les competències que Catalunya necessita per lluitar contra l'atur, laintegració dels estrangers residents a Catalunya i són l'iniciativa privada, les inversions estrangeres i la internacionalització de la nostra economia els factors més decisius de l'aixecament econòmic català que no es pot comparar amb el 30% d'atur que pateix l'andalusia socialista i el 34% que pateixen les Illes Canàries controlades pel PP. MIquel Iceta ataca com no viable que la única opció sigui la de separar-se o seguir com estem,en lloc d'examinar altres possibilitats. No veu bé el dirigent socialista català que la ruptura vagi endavant i no es cerquin fòrmules de convivència, quan Espanya és qui la trenca, amb l'excessiva càrrega fiscal imposada a Catalunya, la persecució judicial dels polítics catalans que no es pleguen a la pàtria constitucional. Iceta, negant el dret al referèndum d'autodeterminació, acusa al govern de la Generalitat de simplista, defensa el diàleg per modificar les lleis quan no vol veure que a Madrid es neguen a tot diàleg que no passi per la submissió i el mateix partit socialista ens va retallar l'Estatut fet per un govern socialista no independentista, aprovat per el Parlament de Catalunya, cosa de la que es vanagloriava en Alfonso Guerra. Elmateix dirigenbt sociaoista catalàdiu quenoens trobem davant un cas de negació de drets a unaminoria nacionalo, quan resulta que el mateix Tribunal Constitucional ens ha negat el juny del 2010, fa set anys, tot caràcter de nació, impedint el lliure desenvolupament de la nació catalana. El que hauria de preocupar és la coexistència pacífica i la tolerància entre les gents, entendre que el sentit comú és una actitud i allò que ens dicta la natura il·luminada per la raó, el debat i el diàleg sincer i honest. Creure aaquestes alçadesdque un Estat Federal millorarà la qualitat de la democràcia i facilitaria l'encaix de Cataluhnya seguint el criteri del café para todos,mentre el país Basc s'endú la tallada més gran i Andalusia i Extremadura obren el calaix de la solidaritat per rebre, en lloc d'espabilar i industrialitzar-se generant riquesa per repartir amb criteris de justícia social en lloc de pidolar o preparar el terreny perquè torni a passar el Cortijo a mans dels senyorets mentre els treballadors segueixen en la pobresa i la incultura, que és el que interessa a cert nombre de patrons, no siugui que aparegui gent que els planti cara i recuperi el poder pel poble. És evident que calen llibres d'ensenyament en tots els idiomes, i també sobre l'esperit social i la democràcia..

Venècia irromp a la democràcia

/ dijous, 18 de maig del 2017 /
L'avinentesa de l'acord parlamentari per fer intervenir la Comissió de Venècia en el referèndum d'autodeterminació català no és el bàlsam miraculós,però si que permet dir que la Constitució és una trampa per incauts amb exclusions implícites, contràriament al que hauria de ser una Constitució. Els propòsits i principis de les Nacions Unides com els principis i els valors de la Unió Europea exigeixen un altra tipus constitucional que no obri la possibilitat de facilitar la persecució judicial dels representants politics electes per reivindicar la independència de Catalunya. Ara hem arribat a un punt en el que debatre sobre el que els Tribunals consideren il·legal és quelcom il·legal,un delicte. A més,com explicaen Iu Forn en el seu article "la democràcia és antidemocràtica" al diari digital El Nacional.cat, un diputat unionista conservador ha dit en sessió parlamentària a Barcelona, sense posar-se vermell, que "estan usant les urnes per anar contra la democràcia". De manera que, votar és antidemocràtic. Comprar urnes sembla que també és un delicte. Igual ho arriba a ésser comprar-se un nas de pallasso de color vermell. No hi ha una altra idea de la política que el domini dels interessos que marquen la política de govern de l'Estat. De fet han conclós que la democràcia que no obeix és antidemocràtica si no està definida i controlada per l'Estat i les seves lleis. En la democràcia que han preparat a la Moncloa per la Comissió de Venècia cal obeir allò que ja està ordenat i no venir recomanant canvis legals o interpretacions no restrictivas ni excloents del texte constitucional il·luminat pel dret internacional. Benvinguts siguin en tot cas els consells de la Comissió de Venècia i que disposin l'assistència d'observadors internacionals a un referèndum lliure. I l'Estat que vagi llegint les resolucions de les Nacions Unides que marquen el camí d'un règim democràtic diferent del que ens volen seguir imposant. Possiblement passem de la Constitució trampa que ni els del Partit Popular votaven. Una certa esclerosi apareix a l'Estat i el règim. No som en companyia d'un poble que ens faci enveja i que volguem admirar per la seva política. Això ho saben a la Moncloa, com també saben que la Comissió de Venècia, si s'hi posa, els parlarà de bones pràctiques democràtiques. En tot cas no ens hem de deixar dur per la depressió que acostuma a aparèixer davant les negatives a tot. Ens convé continuar en posició crítica, exigent, activa com a resposta a tot atac del règim i ser sempre els mateixos sense deixar-nos prendre la història ni la identitat catalana.

colisió llei amb Estat de Dret

/ dimecres, 17 de maig del 2017 /
Les successives recopilacions de lleis que coneix la història d'Espanya fins arribar a la etapa constitucional, són la mostra d'una legislació autoritària. Els historiadors del Dret, com el Catadràtic de la Universitat de Barcelona Sr.Lalinde Abadia, recorden que "el castellà va accentuar el seu autoritarisme extenent la seva orientació a les Indies (territoris d'ultramar),sense deixar d'exercirla seva influència al País Basc i a Navarra". Per la seva banda el dret català també va seguir un procés d'expansió a València. Apareix el legalisme autoritari castellà que comença a desplaçar el dret consuetudinari i el pactisme. Existía una antitesi del dret del rei i del dret del regne que desapareix en el perìode constitucional, codificant-se primerament en el terreny penal i més tard en el civil. S'imposa històricament el principi de la territorialitat per damunt del personal per trencar la dispersió normativa preexistent, el dret que fa el Rei per damunt del dret del regne.El dret s'orienta a la conservació del poder. Només en períodes constitucionals es pot repudiar els favors i les immunitats que són elements contraris al'Estat de Dret. L'alliberament de presos en Setmana Santa n'és un exemple. Dret català i Dret castellà segueixen sent Drets diferents, el català per orientar la construcció de les lleis en basealdret, el castellà per fer el dret en base a la llei.D'això en diuen avui Estat de Dret o imperi de la llei, que no significa que leslleis siguin un factor de democràcia ni que estiuguin fetes per desenvolupar els drets democràtics dels pobles. Desdela guerra de la independència contra la invasió napoleònica, Espanya ha viscut en la autarquia legal. Es finalmente el poder público el que hace la ley y determina la orientación del derecho, confundiendo ley y derecho. Ello explica que se diga "La Ley es la Ley" y "nada existe fuera de la ley". De la oscuridad de la ley se ha pasado a la "ley corregida y enmendada" en funció dels interessos de govern. La colisió entre llei i Estat de Dret segueix vigent.

de la il·legalitat a la independència

/ dimarts, 16 de maig del 2017 /
Aquest migdia la Sra. Cifuentes, actual Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid deia que "és il·legal" la Conferència que ha decidit donar a Madrid el President de la Generalitat Carles Puigdemomnt el proper dia 22. No passaven més de deu minuts de les tres dela tarda que es feia pública la notícia de que la Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella contra la Consellera Meritxell Borras, se suposa,per haver convocat un concurs per l'adquisició d'urnes electorals en propietat. Comprar urnes és alliberar-se de la dependència de les urnes propietat del Ministeri de l'Interior. No seria Catalunya la primera Comunitat Autònoma que éspropietaria de les urnes amb les que es fan eleccions i també es pot votar en consultes populars. No és delictiu comprar urnes. Però com estan empenyats al Govern de Madrid en considerar en que el referèndum és il·legal, perquè també ho ha dit el Tribunal Constitucional, ara comprar urnes també és il·legal, com ja ho és debatre,com també donar conferències si tant m'apuren. Demà veurem el què passa en ocasió de la conferència que donarà al Born en Quico Homs, ex diputat inhabilitat pel Tribunal Suprem també per desobeir el Tribunal Constitucional en l'affaire del 9N. Sembla que vulguin portar Catalunya a unes noves eleccions com a sortida,sense referèndum, però no pensen que si els partits independentistes obtenenh la victòria, amb la majoria absoluta d'escons,quedant reduïts els unionistes a la mínima expressió, proseguint la situació actual de l'Estat de no diàleg i procediments contra els polítics catalans, la coalició dels guanyadors amb un programa per implementar la independència per declaració unilateral davant la negativa del Regne d'Espanya a trobar una solució diferent que la judicial, és quelcom previsible. El que ja és imparable és el descrèdit del Govern del Regne d'Espanya per l'actitud negativa i no voler dialogar amb el Govern de Catalunya sobre el referèndum necessari i arbitrar les solucions. Proclamar Catalunya la independència d'Espanya i iniciar un procés constituent establint la democràcia directa,la participació de la ciutadania en la gestió dels assumptes públics, Pensar que Catalunya callarà i es desmobilitzarà per que caiguin condemnes penals als seus dirigents és no conèixer el cor dels catalans contraris a abraçar les imposicions. La gent ja sap que sense un país lliure la democràcia no guanya qualitat, els abusos i l'especulació fan la seva feina, s'aguditzen les desigualtats. El futur exigeix democràcia, equitat i llibertat. Catalunya ho vol. Espanya ens ho nega i no ens ofereix garanties de res. L'elecció pelprocés no té cap mena de dubte per qui vol viure en llibertat. Treure les urnes, no deixar votar, interposar querelles criminals contra les autoritats catalanes no augura un bon futur per la democràcia espanyola. Permetint-me dir que som davant de decisions equivocades, lamentablement equivocades,sense voluntat de rectificar qui les pren.

progressisme,on?

/ dilluns, 15 de maig del 2017 /
Lespolìtiques de progrés es fonamenten en fets, no en irrealitats.Parlar de progressisme no és fer que els treballadors en el món industrial vagin a menys, empitjorant i entrant en la situació de pobresa. El món ha canviat des del Manifest del partit Comunista i la visió de Marx i Engels avui és inaplicable "à la lettre".Peròsi cal tebnir en compte que existeixen els abusos i la opressió econòmica i social. Ara,wen nom de la igualtat, no es parla de pobles atrassats o endarrerits, en vies de desenvolupament. El progrés és fer realitat la utopia del respecte dels uns pels altres i la fraternitat social. Però no hi ha acord en definir la idea de progrés. Ho són els avenços tècnics? Ens allunyen els avenços de la barbàrie i les guerres de religió i per interessos econòmics de domini? És progressisme defensar la llibertat? Pot existir política de progrés sense llibertat? La gent que parla de progrés defensa el medi ambient contra la desforestació i les emissions de gasos contaminants, no la industrialització ni la aglomeració urbanística creant barris dormitoris en zones industrials. La cultura del progrés s'ha de posar al dia per trobar solucions a l'atur estructural que no és resoldrà apujant salaris sinó creant noves condicions de vida.La tesi de l'aplicació dels Drets Humans segueix vigent com a arma de realització del progrés que obliga a practicar els principis de la igualtat i acceptar la transició de la societat industrial a la nova societat de les noves teconologies. No és ja una qüestió d'idees,ni de tendències. Progrés és adaptar la societat al la situació real i establir criteris de justícia distributiva, adaptarse al canvi de valors que coincideixen la tendència a liquidar l'Estat tradicional.Cal establir un progrés moral cert com deia Josep Pla parlant del progrés, acceptar el risc de superar les polítiques conservadores.Cal valorar la quantitat de suicidis i de consum de antidepresius per evaluar la realitat de la política del benestar explotada per uns quans,situació que tampoc resolt un moviment local anticapitalista ni antisistema en el moment en que l'economia es globalitza,les fàbriques mundiales es reparteixen territorialment com les matèries primes, i les grans corporacions i poders polítics dominants de les noves nacions implanten llurs interessos. Cal doncs una nova cultura del progrés.

el conflicte constitucional amb la dignitat dels pobles

/ diumenge, 14 de maig del 2017 /
Susana Diaz, primer a Mataró fent campanya per captar vots per la seva candidatura a Secretària General del PSOE i ahir nit a la Sexta, va dir que no tocaria l'article 2 de la Constitució,el que diu que "La Constitució és fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comnuna i indivisible de tots els espanyols". Quan no existeix voluntat d'unitat d'una part important dels espanyols, la Constitució no preveu ni resolt el conflicte, com tampoc resolt el cas dels incompliments del que reconeix i garanteix la Constitució, com és el cas de l'habitatge digne i adequat, la salvaguarda dels drets econòmics i socials dels treballadors, o també la participació lliure i responable de la joventut en el desenvolupament polític, econòmic, social i cultural, però en reconèixer la dignitat de la persona i els drets invioables que li són inherents a més d'imposar la Declaració Universal dels Drets Humans i els Tractats i acords Internacionals com elements interpretatius de les normatives sobre els Drets fonamentals i les llibertats reconeguts per la Constitució, s'obre una escletxa per convertir en reals les llibertats i drets fonamentals reconeguts en els Tractats Internacionals i els propòsits i principis de les Nacions Unides. La Constituci'o no ho preveu tot, per[o accepta la interpretaci'o i resoldre les seves deficiencies en base a drets establerts fora del Regne d'Espanya. La Sra.Susana Diaz, com tampoc el Sr.Pedro Sanchez diuen ni aclareixen res favorable sobre el refer[endum que vol celebrar Catalunya passat l'estiu. A en Joan Ignasi Elena no li han contestat des de la Moncloa la carta que els va enviar el passat febrer adjuntant el Manifest del Pacte Nacional pel Referendum intentant una trobada per formalitzar un diàleg. Bona fé qui encara creu en el diàleg amb el Govern del Regne d'Espanya. Només cal veure com s'han posat els del PP de Madrid quan el President Puigdemont ha anunciat que hi anirà el 22 de maig a parlar del referendum i explicar-lo. A m'es segueixen onejant sobre els edificis oficials de l'Estat nom'es la bandera d'Espanya sense acompanyar les banderes de les comunitats aut[onomes, i tamb'e ens diuen que la Corona s'apuja el sou i tindrem una desfilada m'es gran el dia de les forces armades que ens costar[a el doble que la de l'any passat, perqu[e ja hem superat la crisi i ara podem gastar mes diners. Per[o seguim pagant el cas Castor, el rescat de Bankia i Caixa Catalunya, el tunel ferroviari del Perthus, autopistes fallides, aeroports innecessaris, les nuclears i tot el que no sabem, mentre segueixen sense fer la red d'infraestructures que Catalunya, el Llevant i part d'Andalusia necessiten amb urg[encia per abaratir el transport de mercaderies i evitar que per aquesta ra'o es traslladin empreses punteres fora del territori com ha passat i continuar[a passant, mentre no se solucioni aquesta greu defici[encia del govern espanyol.

volem que siguem bons minyons

/ divendres, 12 de maig del 2017 /
No contestar cartes,no admetre propostes, no voler reunir-se per parlar del referèndum, exigir submissió al poder de l'Estat, és la linea política que segueix el govern del Regne d'Espanya envers el de la Generalitat. Ahir el President Puigdemont ho va plantejar ben clar: "volen que fem bondat"..., "es queixen de que no poden debatre i porten al Constitucional tot el que es debat al Parlament de Catalunya". El President, en el transcurs d'un dinar organitzat per l'associació Sobirania i Justícia, va explicar als assistents la situació política. Va deixar clar que la involució és un fet, que ara Tarradellas no podria ni baixar de l'avió. Però també va dir que "no hi ha tant poder per actuar contra tanta democràcia".Aquesta és una frase que passarà a la història i jo penso posar-la a la primera pàgina en el meu proper llibre" el gran pleit de Catalunya". Em va sobtar que, quan el President Puigdemont va entrar al restaurant on se celebrava l'acte, els assistents es van aixecar tots aplaudint, però els periodistes, ben asseguts a la seva taula no es van aixecar,al menys com a mostra de respecte,sense obligació d'aplaudir el President. No sabia que la premsa té avui el privilegi de no sentir el deure natural de la correcció i el respecte per les autoritats democràtiques. No crec que la gent de la premsa visqui en una ciutat diferent. No deixen veure si viuen en la utopia o l'apocalipsi. No crec que a les Facultats de periodisme se'ls ensenyi a perdre el respecte per el President de la Generalitat. Per la tarda el grup "Portes obertes del catalanisme" constituït per socialistes i democratacristians unionistes presentaven l'exigència de renunciar a la considerada desobediència del marc legal,defensant la raó d'estat com l'estat de dret. Van presentar un Manifest contra el referèndum, afegint frases com "és fals que la Constitució fos feta sota pressió","no es poden prendre decisions al marge de la Constitució",tot i que la exconsellera de Justícia Sra.Pilar Fernández, abans membre d'Unió Democràtica de Catalunya, va trobar a faltar la negociació, que no es volguui negociar des de l'Estat espanyol. Avui ha sigut el Ministre portaveu del govern espanyol el que s'ha preocupat de tornar a recordaren roda de premsa desprès del Consell de Ministres que ni poden ni volen autoritzar el referèndum. El discurs de sempre. Tenim ara qui defensa que el referèndum és legítim i també legal i els que diuen que no. Vivim en la contradicció i no es pensa en que la solució la té el vot. Quan uns diuen que si, els altres diuen que no. Cada dia hi ha més gent a Espanya que veu malament que es porti els polítics catalans al jutjat i molts troben normal que volguem, fer un referèndum d'autodeterminació. Qui no ho accepta és una minoría que vé del passat, acostumada a servir la llei del passat, i molts hauran jurat guardar i defensar la Constitució, cosa que es callen. No haver-ho fet, però els anaven els càrrecs en joc. Ara són deutors de la llei del passat i dels interessos que la governen.Volen que els catalans fem bondat i no demanem tant. I això de votar en un referèndum,res de res. Com a màxim ens permetrien fer una consulta no vinculant com la del 9N. Ara el Govern de la Generalitat ha de decidir si convoca el referèndum agradi o no al legislador espanyol, basant-se en que la Constitució no impideix el referèndum.

El poder de decisió en una democràcia fallida

/ dijous, 11 de maig del 2017 /
El President Rajoy demostra en sessió parlamentària una contundència intolerant que no deixa de sorprendre. Considera que autoritzar el referèndum català seria una decisió injusta,saltar-se la llei. L'exigència catalana del referèndum, segons Rajoy "tanca la porta a qualsevol diàleg i no deixa marge per enraonar". Seguidament,el Tribunal Constitucional anul·la la llei catalana de consultes de 2010. Ara parlar de referèndum és il·legal a Espanya si no es compte amb la benedicció del Govern del Regne. Ahir mateix,en un acte celebrat al Col·legi de Periodistes a Barcelona,l'exministre i actual diputat del PP, Sr.Garcia Margallo deia que ell defensava de cara al 9N que Rajoy havia de destruir les urnes i assumir els mossos. El mateix pensa si hi ha referèndum. I Immediatament dialogar per trobar solucions polítiques. Al menys va reconèixer que el procés no es resol amb els tribunals a cop d'Aranzadi. Va insistir en que "la unitat d'Espanya és un bé suprem que els governants s'han compromès a conservar",per justificar la política actual,sense admetre que una secessió no altera la sobirania nacional espanyola. Contra la fallida democràtica del Regne d'Espanya, l'abandó dels valors republicans, la ruptura social i la contaminació i destrucció del medi ambient, ens presenten la imatge d'una Espanya honesta, forta,rica,religiosa i tolerant, quan la realitat política i social és tot el contrari. La dependència econòmica de Catalunya respecte de l'Estat segueix.La diferència entre elque es recapta a Catalunya ielque l'Estat hi gasta amb inversions és cada any més gran, doncs la política financera catalana segueix subordinada al que es decideix a Madrid.L'Estructura actual de l'Estat es manté com prioritària. Sumem a aquesta política el desmantellament de subsectors industrials,l'absorció de les empreses productores d'energia catalanes, i amb altres mesures continua la dinàmica històrica del Regne d'Espanya consistenten intentar eliminar la capacitat econòmica i financera de Catalunya en tot allò que signifiqui no dependència econòmica i política. Els valors de la marca Espanya no són els de Catalunya.El desmantellament de la projecció de futur de l'autogovern català per els governants fidel sa la sobirania única d'Espanya pàssa perla fragmentació de la voluntat democràtica catalana. El no a la reforma de la Constitució perquèCatalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació d'acord amb el dret internacional. El problema de base està en la cultura democràtica que es practica a Espanya que es de discurs uniformitzador que pretèn amagar o ignorar els conflictes presents en la societat civil.La democràcia és considerada tant sols com una forma de poder, com la teoria del poder legítim de la majoria,confonent l'Estat de Dret amb el Dret i la raó d'Estat, i aquest amb la raó o criteris del partit al govern de l'Estat, impedint la sobirania popular en tots els àmbits de la vida pùblica, violant d'aquesta manera els drets a la diferència de les minories nacionals desafectes, doncs drets i llibertats són anteriors a qualsevol constitució i consubstancials a qualsevol concepció democràtica,com deia l'Esquerra Republicana de Catalunya en el seu programa electoral de 1992. Seguim en etapa de polpitica cinservadora queno accepta l'evolució dels drets dels pobles a l'autogovern i el principi de subsidiarietat.

desmuntant el referèndum

/ dimecres, 10 de maig del 2017 /
Catalunya no s'ha distingit en ple segle XIX,excepte les guerres carlistes, per cap revolta nacionalista. Bulgaria que es declarava independent de Turquia es va servir de la força disgragadora. Mai hem tingut a Catalunya un partit de la guerra, però ens l'han fet la guerra qyan hem defensat la 2ª República. El cas català sembla el cas dels països que formaven part de la vella Serbia que se'ls havia annexionat. Macedònia occidental i Albania foren absorbides territorialment, ens explica en Rovira i Virgili en la seva història dels moviments nacionalistes, però es va produir una barreja de nacionalitats, gent que va arribar a perdre la consciència del seu origen. Però les veritables fronteres ètniques i lingüístiques continuaven existint. Creta, en canvi,va resistir les barreges ètniques,sense enfrontaments religiosos entre cristians i musulmans,un cop alliberada de la dominació otomana treballantper unir-seamb Grècia. Això demostra que cada causa nacional, com deia Rovira i Virgili, ofereix caràcters particulars i distintius. Hi ha altres pobles,com Armenia, que a través de les dominacions estrangeres i les guerres, han conservat viu i fort el sentit de la nacionalitat: tradicions, creences, les organitzacions, la llengua i l'ideal comú com a poble. Aquest ideal sempre revifa malgrat que la nació es trobi dividida sota el domini d'altres països. A Catalunya ara ens impugnen tot des del govern central i ens porten als Tribunals tots els moviments que consideren enemics de la pàtria. Saben que volem celebrar un referèndum d'autodeterminació que a Madrid consideren il·legal, sense parar-se a pensar que igual no és com diuen.Però és el que repeteixen dia a dia i defensen des del govern del Regne d'Espanya. Ens diuen que si volem referèndum ha de ser de tots els espanyols que decideixin que ha de ser de Catalunya. Inadmissible aquest plantejament per qualsevol nació que vulgui recuperar les seves llibertats tradicionals com Catalunya. Al Govern d'Espanya ho saben. Però poc els importa el que digui el Govern de Catalunya i la societat civil organitzada en entitats i partits. Des de que diuen que sin "Ley no hay democràcia", que "la democràcia està sujeta al Estado de Derecho" o com ha dit aquest matí en sessió parlamentària a Madrid,la Vicepresidenta Sra.Soraya Sáenz de Santamaria,com qui dicta sentència definitiva i ferma, "el referèndum no es pot fer i no es farà", afegint que "l'Estat té molts instruments dels que en pot fer ús proporcional per impedir que s'incompleixi la llei". Ha atacat el Govern de Catalunya dient que és poc seriós, que no respecta tots els catalans i tots els diputats del Parlament es mereixen que els deixin parlar al seu Parlament. De repent ha descobertque la representativitat reglamentada no és suficient i ara vol debat obert. La realitat és que no volen deixar votar i també diuen que el Govern de la Generalitat es creu que Catalunya és el seu patrimoni exclusiu,qua a Catalunya pensem que són els governants del Regne d'Espanya els que es creuen que Catalunya és el seu patrimoni. Ara per el Govern de Madrid i els seus seguidors a Barcelona es tracta de desmuntar el referèndum.Ara tornem a l'estadi d'aquells vells liberals del segle XIX que eren enemics de les llibertats locals i en ple segle XX s'oposaven a reconèixer la més mínima autonomia, tractant-nos de provincians en el pitjor sentit. A Catalunya, però, a més de la renaixença literària, va nèixer el moviment republicà. La lluita continua essent si estem pel pacte de provincia o per la defensa dels principis incompatibles amb el provincianisme i la tendència autonomista que vivim, sota un règim constitucional que impideix tot moviment republicà i la posta en marxa definitiva de les reivindicacions polítiques del catalanisme que ens va definir Valentí Almirall amb "Lo Catalanisme". Poc importa el malestar de Catalunya i el combat parlamentari català mal vist pel Govern de Madrid. És el Govern del Regne d'Espanya qui no té avui la deferència d'escoltar les reivindicacions catalanes. Més aviat ens planten cara i ens posen la Constitució com escut per negar-se a acceptar que el referèndum és viable en dret internacional i legítim, que el referèndum é suna fòrmula de democràcia admesaen tota democràcia directa, com la Suissa i també per el General De Gaulle en la Vª República francesa, a l'hora de consultar directament al poble. Tot el que passa confirma que la Constitució és deficienti insuficient i la democràcia representativa no s'ajusta a les necessitats democràtiques del nou Estat i dels nous temps.

8 de maig d'aniversaris i commemoracions

/ dimarts, 9 de maig del 2017 /
El 8 de maig comença a esdevenir una data històrica. El record del retorn del President Taradellas, els catalans assassinats pels nazis a Mauthausen, el Barça que s'apunta al procés, Carme Forcadell, la Presidenta del Parlament de Catralunya de nou al jutjat. Soraya Sáenz de Santamaria dient la seva i negant sobirania a Catalunya per decidir res fora de la sobirania espanyola,sobretotelsquenoson "catalanes de bien" que segurament vol dir afectes al règim,com a la època de Franco. Catalunya es doncs ara minoria desprotegida per conèixer, pero políticament negada pels jutjats i pels directors dels partits polítics conservadors,enrenous a la fiscalia anticorrupció, el descobriment d'un nou concepte de "mare superiora" per transferir diners en els bancs, algun nen que haurà nascut de matinada als centres hospitalaris, algun suicidi, algun avortament, aniversari del neixement de la Comunitat Europea com unitat d'Estats, el tenista mallorqui Rafael Nadal que agafa una otitis que no el deixa jugar a tenis, Manuel Valls que es passa a Macron per ser diputat en la nova legislatura a França, un nou assalt d'africans subsaharians a les valles de Melilla amb tres guardies civils ferits per pedrades rebudes, el llibre "La tercera vía" de Miquel Iceta que encara creu en la tercera via federal per Espanya que el Govern del PP no permetrà,i menys si guanya les eleccions a la Secretaria del partit socialista espanyol la candidata Susana Diaz però reconeix Iceta que a Catalunya hi ha molts més problemes que el del seu encaix amb la resta d'Espanya perquè entén que no es governa a Catalunya per causa de l'independentisme que no afronta,segons diu, el problema del'atur, l'increment de les desigualtats i la falta d'oportunitats, que considera els problemes més importants de Catalunya. Iceta vol fugir del que ha batejat de"monotema" i preocupar-se de reorientar l'acció de govern. També diu que a Catalunya no es parla gens de les perspectives econòmiques del país i de la resta d'Espanya, i ataca les polítiques d'austeritat que ens han sigut imposades per la Comissió Europea,el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, oblidant a la Sra.Merkel...,però que han sigut aplicades pels governs conservadors, i ara a Catalunya pel govern CDC+ERC, perllongant la crisi econòmica, les desigualtats i el patiment de la gent. Però no adverteix el polític socialista del creixement de la inversió empresarial estrangera i l'augment de les exportacions dels productes fabricats a Catalunya. La gran veritat és que són els empresaris i el treball productiu, els creadors de riquesa,no els discursos polítics. Es fica amb el decreixement demogràfic, sense advertir que el major creixement demogràfic es produeix entre la migració i la mà d'obra menys qualificada, o sigui entre les llars pobres. Par la d'emergència social que no es veu als carrers, excepte els pidolaires estrangers que ja es tenen repartits i controlats els llocs de recapta amb una mendicitat totalment il·legal, i els anomenats "top manta" que venen en diner negre, no declaren, no paguen impostos, no gaudeixen de llicència per la venda ambulant, infringeixen la llei de comerç, però són tolerats, malgrat que venguin productes falsificats, i amb tota la il·legalitat es considerin amb drets a reclamar allò que la llei els pugui beneficiar. Som en una societat falsa i convulsa. Mentre milions s'en van a les anomenades segones residències els caps de setmana i els ponts, no veient-se pels carrers de les ciutats protestes ni plantades dels centenars de milers d'aturats, estructuralment aturats. És una altra feina que corespondrien a l'Assemblea Nacional de Catalunya i a Omnium Cultural que no s'aixequen ni es manifesten contra l'IVA del cinema, ni l'augment de sense llar,sense mitjans per menjar, o la precarietat laboral,no denunciant les empreses que les practiquen. Tampoc ho fan els sindicats obertament desprès dels grans discursos dels seus Secretaris Generals. Quin és l'aparell que falla?

els que no se senten representats

/ dilluns, 8 de maig del 2017 /
Cada cop hi ha més polítics que van al jutjat per diverses raons, uns per corrupció descoberta o per haber sigut denunciats per conduir sota l'efecte de begudes alcohòliques, i altres per haver desobeït requeriments del Tribunal Constitucional derivats de Sentències i interlocutòries del mateix Tribunal o per què diuen coses que no agraden a la Fiscalia de l'Estat. Però veie molt pocs polítics en actes culturals i la presentació de llibres d'altres polítics o d'autors que no són de la seva corda. Passa en política quelcom de similar a les esglésies en les que no veus gent jove, ni servint ni escoltant el servei religiós. Cada dia és més la gent jove que no se sent representada per els partits actuals que no solucionen el que hagin de marxar a l'estranger per sobreviure i cobrar millors sous. En política estem acostumats a mirar-nos el mélic i parlar pels nostres, els que ens fan cas i seguiran omplint actes que no arribaran als que no pensen el mateix. En la política activa passa el mateix. Ha tornat el divisionisme. Uns diuen que els altres són els dolents i viceversa. Ahir es va veure ben clar a França en seguir el recompte dels vots rebuts per els dos candidats a la presidència de la República. Sembla ser que no s'ha tingut massa en compte el vot en blanc i l'abstenció que sumen un 31%.Hi ha molta gent que no era partidària ni de l'un ni de l'altre. A l'esquerra la gent jove i cada dia més treballadors volen més esquerra i que es posicioni,com ha fet Melenchon, clarament diferenciada de la cohabitació amb la dreta que torna al govern. La lluita electoral era entre un candidat de dretes i una candidata més radical de dretes. Les esquerres que defensen el proletariat es trobaven absents del procés. Molts ciutadans no se senten representats per aquests candidats.I ara vindrà la tercera volta amb les eleccions generals del mes de juny. Res no està fet. La lluita pel poder segueix com també la lluita dels treballadors per un salari digne i millora de les condicions laborals, moure's contra les retallades salarials i l'atur de que se serveixen molts empresaris com a eines útils per seguir rebaixant les demandes laborals. Torna el no ens representen. Reconèixer els particularismes nacionals existents a França amb aquest panorame,esdevé gairebé impossible actualment. És una reivindicació permanent per evitar l'assimilació catalana i occitana a una cultura diferent.

diners,discòrdia i desigualtats

/ diumenge, 7 de maig del 2017 /
Quan encara circulen per Barcelona autobusos contaminants de Gasoil de l'empresa municipal de transports, han quedat aturades les obres de la Plaça de les Glòries, comencem a pagar les rebaixes de l'IBI de la gent amb dificuotats econòmiques i reubiquem gent en pisos amb lloguers a baix preu, l'alcaldessas'ha empenyat en tornar a obrir la diagonal per fer-hi passa run tranvia com qui promet un pont i aigua on no n'hi ha, es fan macroilles contra la voluntat dels veïns i veínes, s'organitzen macro hostels, es persegueixen les terrasses dels bars i restaurants, no es donen llicències per construir hotels, seguim pagant com impostos una important part de les factures d'aigua i llum,entre la que està la part corresponent a la fregida econòmica de la plataforma Castor, i l'Estat ens pressuposta per Catalunya menys despesa en ifraestructures que la promesa,ara ens trobem que en Hèctor López Bofill ha d'anar a donar explicacions a la Fiscalia de Barcelon per uns twits que es consideren un delicte contra els drets fonamentals,amenaces i injúries contra l'autoritat per haver dit que "quan Catalunya esdevingui un estat independent es recordarà dels jutges, fiscals i funcionaris que ara contribueixen a extorquir"el país, segons llegeixo aElPunt Avui del dissabte 6 demaig.Laparaula extorquir ja és de per si poc coneguda i i utilitzada en el llenguatge ordinari.Mirat en un diccionari de sinònims de la llengua catalana descobreixo que "extorquir" vol dir "usurpar", "apropiar-se", "apoderar-se", calificatius que no lliguen. No sé que diria en Sòcrates davant d'això. Però Lao-Tseu deia que no s'ha de prendre l'inicativa,sinó esperar,progressar sense avançar,o com deia el Rei al petit príncep de Saint-Exupèry, "exigir a cadascú allò que és capaç de donar,allò que és raonable".Els acords del PP amb els partits canaris i e lPNB per el tema del pressupost del'Estat,simplement perjudica Catalunya,no tant sols per la rebaixa d'inversions a Catalunya sinó també pel que haurem de pagar totsels cartalans unionistes ono, per cobrir el que deixaran de pagar els altres.Encara no podem dir que tant ens importa pèrquè"nos vamos, si encara no hem marxat ni s'ha convocat el referèndum. Cal saber, amb plena transparència, on som i que la gent sàpiga també on som i com ens tracten els que hi són. Com diria Sòcrates, fer atenció a la crítica, l'elogi i l'opinió dels demés,nio tant sol sa la dels que manen i decideixen per nosaltres en nom de la voluntat general..

el gran pleit de Catalunya

/ divendres, 5 de maig del 2017 /
Espanya no és un poble feliç ni optimista. Més aviat la seva història ha sigut la de l'optimisme tràgic en tots els episodis històrics en que ha intervingut,com deia José Mª Salaverria, fins perdre tot l'Imperi amb l'entrega de Puerto Rico. Cuba i altres territoris als Estats Units. Ara som en plena campanya d'afirmació espanyola ofegant la paraula dels que no hi estan d'acord amb el desdeny, la ridiculització, la persecució i l'atac. No veiem el veritable propòsit de tanta insistència en parlar d'afirmació espanyola des del poder central, defensant l'existència d'una potència imaginària, la imatge d'una marca en descrèdit i decadència, tant per les raons del passat dictatorial pronazi i feixista, sinó també per la corrupció que ha esclatat a dreta i esquerra. Cal preguntar-se on queda la moral d'austeritat i respecte democràtic. Quin amor inspira a Catalunya i els catalans una Espanya que persegueix Catalunya,la ofega fiscal i financerament, i li impideix negociar qüestions comercials, econòmiques i financeres a l'exterior. Cal saber que porta de bo aquest to negatiu i en alguns casos amenaçador. Seguir per aquest camí ens porta a magnificar el retard polític que pateix el Regne d'Espanya davant Europa. Espanya fa com Venezuela,Turquia, França, els Estats Units, la Xina, Rússia,La Gran Bretanya. Tots s'obstinen en afirmar que són nacions,mentre que Espanya imposa una nació sobre les nacionalitats històriques que són al seu territori que vol fer desaparèixer renacionalitzant-les com espanyoles, un cop buidades de sentiments patris. El Regne d'Espanya va acabar per establir tractats de pau, amistat i cooperació amb els seus antics territoris d'ultramar, las Españas en ple segle XIX. Però segueixe la inercia i els tòpics perno tractar com iguals els iguals. No interessa reconèixer drets a qui parla diferent que els castellans, tot i que els catalans són una minoria nacional treballadora i crea riquesda. La resposta del Regne d'Espanya a les reivindicacions catalanes és monòtona. Ser avui republicà no és fer part d'una doctrina radical, però proposar-se impulsar els valors republicans ja són paraules majors. Criticar o analitzar tant sols la realitat és vist com fer nihilisme i activisme perturbador. La força política es posa damunt de les opinions dels intel·lectuals adherits al règim. Es parla amb lleugeresa.No hauriem d'atacar les institucions quan hauriem de començar per aclarir l'origen dels mals,la corrupció i l'abús, en lloc de seguir rebel·lies estèrils. També cal aclarir la formació conservadora i clerical del nacionalisme espanyol adicte a les creuades antirepublicanes dissociat del nacionalisme català, democràtic i pacífic, políticament plural, laic, progressista i partidari del diàleg social. Catalunya no és despreciada internacionalment,però si al Regne d'Espanya que vol imposar-li la servitud i la submissió. Ens tracten institucvionalment com enemics quan no ho som. No és enemic qui reclama drets justos. És el treball i la fé en el futur el que ens fa bons, efectius i poderosos, no la por amb la que serveixen les armes dialèctiques. Seria immoral que ens diguessin dia a dia que la independència reconeguda en els Tractats Internaconals és impossible i no té remei perquè varem votar una Constitució que ens ha sortit traicionera perquè ens uneix per sempre com ara diuen, a un Estat del que volem marxar perquè no suportem el seu tracta. Massa sabem fins on arriba l'absolutisme espanyol perfectament estudiat per José MªSalaverria en elseu llibre "La afirmación nacional española" piblicat per Gustavo Gili el 1917. Cal veure com va acabar Espanya a les Amèriques, considerats els espanyols com bàrbars, transmissors de malalties i corrupció, negociants d'esclaus, destructors de llengues i cultures. El partit espanyol que és el que hi ha darrera dels partits amb seu a Madrid que basen el seu projecte en la imposició de la unitat nacional espanyola, ens porta a la discòrdia i no ennobleix la idea d'Espanya. Aquest concepte absolutista d'Espanya,encara viu, és un error i no es justifica sino és per la força.Mai una Constitució ha de conduir els pobles a enfrontaments, sinó a l'exercici ampli de les llibertats, amb respecte, comprensió i tolerància. La Constitució que es converteix en un obstacle per el lliure desenvolupament dels pobles és una Constitució sense futur, fent desgraciat el poble que l'ha de patir imposada.

aridesa i enuig

/ dijous, 4 de maig del 2017 /
No deixa de sorprendre que el Govern basc hagi renunciat a la independència a canvi d'una millora fiscal. Sorpèn també el silenci del Sr.Albert Rivera que fa uns mesos demanava la supressió del concert basc per afeblir els seus furs.També l'actuació de la diplomàcia espanyola disposada en tot monent a dificultar l'acció exterior de Catalunya i la seva projecció comercial, fet que no es produeix amb l'acció exterior de les demés comunitats autònomes. Som l'ànec lleig? A Catalunya li ofereixen menys diners que a l'anterior pressupost en els nous pressupostos de l'Estat en discussió al Congrés dels Diputats. El futur de Catalunya vist des de Madrid és àrid i vista Catalunya és l'enuig. Algun polític català ha dit al Sr.Montoro i al Sr.Rajoy si s'atrevirien a dir-ho als empresaris i als catalans mirant-los a la cara. Motius per l'enuig ens sobren als catalans vist que el resultat de la convivencia i les relacions d'amistat i bon veïnatge amb Espanya ens han significat cent recursos d'inconstitucionalitat i de discussió de competències per les lleis fetes pel Parlament de Catalunya, paralizant la seva aplicació.La situació d'aridesa econòmica que es vol cultivar a més a Catalunya amb el suport dels diputats i polítics afins al Govern de l'Estat és el punt més perniciós i pervers de la política espanyola que intenta fer fracassar la governança de la Generalitat. Motius per l'enuig ens en sobren pel menysteniment i el tracte despreciatiu a que ens tenen acostumats en seu parlamentària. Per el Govern del Regne d'Espanya, aridesa a Catalunya és llei. Poc els importsa l'enuig dels catalans. Cultivar l'aridesa a Catalunya esdevé senzill per qui controla el pressupost de l'Estat i l'acció dplomàtica exterior. Hem passat el dia dela terra, el dia del treball amb les manifestacions de cada any reclamant salaris dignes i millora de les condicions de treball, com en els vells tempsdelfranquisme, el dia mundial de la llibertat de premsa, el tradicional partit de lliga entre el Real Madrid i el Barça, milions van sortir de pont pel 1r de maig mentre a Madrid, amb desfilada militar i tot, es recordava el 2 de maig, la rebel·lió contra la invasió francesa de 1808 i els afusellaments de patriotes.A Barcelona varem presentar pel matí als mitjans de premsa la comunicació adreçada dies passats al Secretariat de les Nacions Unides demanant resolució de recomanacions referents al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Per la tarda, al Col·legi d'Advocats, el Pacte Nacional pel referèndum apadrinava la presentació del Manifest de juristes del Col·lectiu Drets iel Col·lectiu Praga que afirma que el referèndum és legal amb la Constitució a la mà, i el que és il·legal és prohibir-lo. Vistes les sentències del Tribunal Constitucional els motius per l'enuig també hi són. El negoci trampa de la Plataforma Castor seguirà pesant sobre les nostres butxaques. Pagarem més impostos al'Estat per omplir altres butxaques. Més enuig..

outsiders,nova força política en marxa

/ dilluns, 1 de maig del 2017 /
Els partits polítics que hem conegut després de la segona guerra mundial han esdevingut antiguïtats de saló. Els seus resultats electorals els perden i els allunyen del poder. És l'hora dels sense partit, dels outsiders, com és el cas del jove Macron. El neofeixisme creixent obliga a un replantejament de la acció política dels partits dits demòcrates, defensors i gestors dels règims republicans europeus. Macron és conscient de que el món constitucional ha canviat per bé sortint de les relacions entre Parlament i govern. Tota normativa constitucional contribueix a enfortir l'Estat de Dret. Però no és ni la base ni el límit de l'Estat de Dret. Sap que s'ha volgut exercir el control directe del poble des del poder, limitant les funcions de control parlamentari. En el règim constitucional no evolucionat la jerarquia de les normes internes de l'Estat condueix els jutges a donar respostes en favor de la constitució invocant el sistema jurídic basat en el redactat constitucional. Som doncs en el temps de l'ambiguïtat jurídica i la disciplina de la llei positiva,fugint de la força supra legislativa dels Tractats, trobant-se a més transferides nombroses competències a la Unió Europea per acords imposats al legislador nacional. És la influència del dret d'origen extern que pot esborarr o apartar qualsevol Constitució. Macron n'és conscient de les seves limitacions,de l'evolució del dret i de la necessitat de donar respostes a la crisi en que viuen les classes treballadores. Al preàmbul de la Constitució de 1958, encara vigent a França es declara els lligams del poble als drets de l'home i als principis de la sobirania definits per la declaració de 1789. També s'arrenglera la Constitució francesa amb el dret a la lliure determinació dels pobles que declara com a principi junts amb els ideals e llibertat, igualtat i fraternitat. Queda clar que per impulsar les llibertats,la igualtat social i econòmica i la fraternitat entre els pobles cal ser outsider.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger