desmuntant el referèndum

Catalunya no s'ha distingit en ple segle XIX,excepte les guerres carlistes, per cap revolta nacionalista. Bulgaria que es declarava independent de Turquia es va servir de la força disgragadora. Mai hem tingut a Catalunya un partit de la guerra, però ens l'han fet la guerra qyan hem defensat la 2ª República. El cas català sembla el cas dels països que formaven part de la vella Serbia que se'ls havia annexionat. Macedònia occidental i Albania foren absorbides territorialment, ens explica en Rovira i Virgili en la seva història dels moviments nacionalistes, però es va produir una barreja de nacionalitats, gent que va arribar a perdre la consciència del seu origen. Però les veritables fronteres ètniques i lingüístiques continuaven existint. Creta, en canvi,va resistir les barreges ètniques,sense enfrontaments religiosos entre cristians i musulmans,un cop alliberada de la dominació otomana treballantper unir-seamb Grècia. Això demostra que cada causa nacional, com deia Rovira i Virgili, ofereix caràcters particulars i distintius. Hi ha altres pobles,com Armenia, que a través de les dominacions estrangeres i les guerres, han conservat viu i fort el sentit de la nacionalitat: tradicions, creences, les organitzacions, la llengua i l'ideal comú com a poble. Aquest ideal sempre revifa malgrat que la nació es trobi dividida sota el domini d'altres països. A Catalunya ara ens impugnen tot des del govern central i ens porten als Tribunals tots els moviments que consideren enemics de la pàtria. Saben que volem celebrar un referèndum d'autodeterminació que a Madrid consideren il·legal, sense parar-se a pensar que igual no és com diuen.Però és el que repeteixen dia a dia i defensen des del govern del Regne d'Espanya. Ens diuen que si volem referèndum ha de ser de tots els espanyols que decideixin que ha de ser de Catalunya. Inadmissible aquest plantejament per qualsevol nació que vulgui recuperar les seves llibertats tradicionals com Catalunya. Al Govern d'Espanya ho saben. Però poc els importa el que digui el Govern de Catalunya i la societat civil organitzada en entitats i partits. Des de que diuen que sin "Ley no hay democràcia", que "la democràcia està sujeta al Estado de Derecho" o com ha dit aquest matí en sessió parlamentària a Madrid,la Vicepresidenta Sra.Soraya Sáenz de Santamaria,com qui dicta sentència definitiva i ferma, "el referèndum no es pot fer i no es farà", afegint que "l'Estat té molts instruments dels que en pot fer ús proporcional per impedir que s'incompleixi la llei". Ha atacat el Govern de Catalunya dient que és poc seriós, que no respecta tots els catalans i tots els diputats del Parlament es mereixen que els deixin parlar al seu Parlament. De repent ha descobertque la representativitat reglamentada no és suficient i ara vol debat obert. La realitat és que no volen deixar votar i també diuen que el Govern de la Generalitat es creu que Catalunya és el seu patrimoni exclusiu,qua a Catalunya pensem que són els governants del Regne d'Espanya els que es creuen que Catalunya és el seu patrimoni. Ara per el Govern de Madrid i els seus seguidors a Barcelona es tracta de desmuntar el referèndum.Ara tornem a l'estadi d'aquells vells liberals del segle XIX que eren enemics de les llibertats locals i en ple segle XX s'oposaven a reconèixer la més mínima autonomia, tractant-nos de provincians en el pitjor sentit. A Catalunya, però, a més de la renaixença literària, va nèixer el moviment republicà. La lluita continua essent si estem pel pacte de provincia o per la defensa dels principis incompatibles amb el provincianisme i la tendència autonomista que vivim, sota un règim constitucional que impideix tot moviment republicà i la posta en marxa definitiva de les reivindicacions polítiques del catalanisme que ens va definir Valentí Almirall amb "Lo Catalanisme". Poc importa el malestar de Catalunya i el combat parlamentari català mal vist pel Govern de Madrid. És el Govern del Regne d'Espanya qui no té avui la deferència d'escoltar les reivindicacions catalanes. Més aviat ens planten cara i ens posen la Constitució com escut per negar-se a acceptar que el referèndum és viable en dret internacional i legítim, que el referèndum é suna fòrmula de democràcia admesaen tota democràcia directa, com la Suissa i també per el General De Gaulle en la Vª República francesa, a l'hora de consultar directament al poble. Tot el que passa confirma que la Constitució és deficienti insuficient i la democràcia representativa no s'ajusta a les necessitats democràtiques del nou Estat i dels nous temps.