outsiders,nova força política en marxa

Els partits polítics que hem conegut després de la segona guerra mundial han esdevingut antiguïtats de saló. Els seus resultats electorals els perden i els allunyen del poder. És l'hora dels sense partit, dels outsiders, com és el cas del jove Macron. El neofeixisme creixent obliga a un replantejament de la acció política dels partits dits demòcrates, defensors i gestors dels règims republicans europeus. Macron és conscient de que el món constitucional ha canviat per bé sortint de les relacions entre Parlament i govern. Tota normativa constitucional contribueix a enfortir l'Estat de Dret. Però no és ni la base ni el límit de l'Estat de Dret. Sap que s'ha volgut exercir el control directe del poble des del poder, limitant les funcions de control parlamentari. En el règim constitucional no evolucionat la jerarquia de les normes internes de l'Estat condueix els jutges a donar respostes en favor de la constitució invocant el sistema jurídic basat en el redactat constitucional. Som doncs en el temps de l'ambiguïtat jurídica i la disciplina de la llei positiva,fugint de la força supra legislativa dels Tractats, trobant-se a més transferides nombroses competències a la Unió Europea per acords imposats al legislador nacional. És la influència del dret d'origen extern que pot esborarr o apartar qualsevol Constitució. Macron n'és conscient de les seves limitacions,de l'evolució del dret i de la necessitat de donar respostes a la crisi en que viuen les classes treballadores. Al preàmbul de la Constitució de 1958, encara vigent a França es declara els lligams del poble als drets de l'home i als principis de la sobirania definits per la declaració de 1789. També s'arrenglera la Constitució francesa amb el dret a la lliure determinació dels pobles que declara com a principi junts amb els ideals e llibertat, igualtat i fraternitat. Queda clar que per impulsar les llibertats,la igualtat social i econòmica i la fraternitat entre els pobles cal ser outsider.