volem que siguem bons minyons

No contestar cartes,no admetre propostes, no voler reunir-se per parlar del referèndum, exigir submissió al poder de l'Estat, és la linea política que segueix el govern del Regne d'Espanya envers el de la Generalitat. Ahir el President Puigdemont ho va plantejar ben clar: "volen que fem bondat"..., "es queixen de que no poden debatre i porten al Constitucional tot el que es debat al Parlament de Catalunya". El President, en el transcurs d'un dinar organitzat per l'associació Sobirania i Justícia, va explicar als assistents la situació política. Va deixar clar que la involució és un fet, que ara Tarradellas no podria ni baixar de l'avió. Però també va dir que "no hi ha tant poder per actuar contra tanta democràcia".Aquesta és una frase que passarà a la història i jo penso posar-la a la primera pàgina en el meu proper llibre" el gran pleit de Catalunya". Em va sobtar que, quan el President Puigdemont va entrar al restaurant on se celebrava l'acte, els assistents es van aixecar tots aplaudint, però els periodistes, ben asseguts a la seva taula no es van aixecar,al menys com a mostra de respecte,sense obligació d'aplaudir el President. No sabia que la premsa té avui el privilegi de no sentir el deure natural de la correcció i el respecte per les autoritats democràtiques. No crec que la gent de la premsa visqui en una ciutat diferent. No deixen veure si viuen en la utopia o l'apocalipsi. No crec que a les Facultats de periodisme se'ls ensenyi a perdre el respecte per el President de la Generalitat. Per la tarda el grup "Portes obertes del catalanisme" constituït per socialistes i democratacristians unionistes presentaven l'exigència de renunciar a la considerada desobediència del marc legal,defensant la raó d'estat com l'estat de dret. Van presentar un Manifest contra el referèndum, afegint frases com "és fals que la Constitució fos feta sota pressió","no es poden prendre decisions al marge de la Constitució",tot i que la exconsellera de Justícia Sra.Pilar Fernández, abans membre d'Unió Democràtica de Catalunya, va trobar a faltar la negociació, que no es volguui negociar des de l'Estat espanyol. Avui ha sigut el Ministre portaveu del govern espanyol el que s'ha preocupat de tornar a recordaren roda de premsa desprès del Consell de Ministres que ni poden ni volen autoritzar el referèndum. El discurs de sempre. Tenim ara qui defensa que el referèndum és legítim i també legal i els que diuen que no. Vivim en la contradicció i no es pensa en que la solució la té el vot. Quan uns diuen que si, els altres diuen que no. Cada dia hi ha més gent a Espanya que veu malament que es porti els polítics catalans al jutjat i molts troben normal que volguem, fer un referèndum d'autodeterminació. Qui no ho accepta és una minoría que vé del passat, acostumada a servir la llei del passat, i molts hauran jurat guardar i defensar la Constitució, cosa que es callen. No haver-ho fet, però els anaven els càrrecs en joc. Ara són deutors de la llei del passat i dels interessos que la governen.Volen que els catalans fem bondat i no demanem tant. I això de votar en un referèndum,res de res. Com a màxim ens permetrien fer una consulta no vinculant com la del 9N. Ara el Govern de la Generalitat ha de decidir si convoca el referèndum agradi o no al legislador espanyol, basant-se en que la Constitució no impideix el referèndum.