els que no se senten representats

Cada cop hi ha més polítics que van al jutjat per diverses raons, uns per corrupció descoberta o per haber sigut denunciats per conduir sota l'efecte de begudes alcohòliques, i altres per haver desobeït requeriments del Tribunal Constitucional derivats de Sentències i interlocutòries del mateix Tribunal o per què diuen coses que no agraden a la Fiscalia de l'Estat. Però veie molt pocs polítics en actes culturals i la presentació de llibres d'altres polítics o d'autors que no són de la seva corda. Passa en política quelcom de similar a les esglésies en les que no veus gent jove, ni servint ni escoltant el servei religiós. Cada dia és més la gent jove que no se sent representada per els partits actuals que no solucionen el que hagin de marxar a l'estranger per sobreviure i cobrar millors sous. En política estem acostumats a mirar-nos el mélic i parlar pels nostres, els que ens fan cas i seguiran omplint actes que no arribaran als que no pensen el mateix. En la política activa passa el mateix. Ha tornat el divisionisme. Uns diuen que els altres són els dolents i viceversa. Ahir es va veure ben clar a França en seguir el recompte dels vots rebuts per els dos candidats a la presidència de la República. Sembla ser que no s'ha tingut massa en compte el vot en blanc i l'abstenció que sumen un 31%.Hi ha molta gent que no era partidària ni de l'un ni de l'altre. A l'esquerra la gent jove i cada dia més treballadors volen més esquerra i que es posicioni,com ha fet Melenchon, clarament diferenciada de la cohabitació amb la dreta que torna al govern. La lluita electoral era entre un candidat de dretes i una candidata més radical de dretes. Les esquerres que defensen el proletariat es trobaven absents del procés. Molts ciutadans no se senten representats per aquests candidats.I ara vindrà la tercera volta amb les eleccions generals del mes de juny. Res no està fet. La lluita pel poder segueix com també la lluita dels treballadors per un salari digne i millora de les condicions laborals, moure's contra les retallades salarials i l'atur de que se serveixen molts empresaris com a eines útils per seguir rebaixant les demandes laborals. Torna el no ens representen. Reconèixer els particularismes nacionals existents a França amb aquest panorame,esdevé gairebé impossible actualment. És una reivindicació permanent per evitar l'assimilació catalana i occitana a una cultura diferent.