8 de maig d'aniversaris i commemoracions

El 8 de maig comença a esdevenir una data històrica. El record del retorn del President Taradellas, els catalans assassinats pels nazis a Mauthausen, el Barça que s'apunta al procés, Carme Forcadell, la Presidenta del Parlament de Catralunya de nou al jutjat. Soraya Sáenz de Santamaria dient la seva i negant sobirania a Catalunya per decidir res fora de la sobirania espanyola,sobretotelsquenoson "catalanes de bien" que segurament vol dir afectes al règim,com a la època de Franco. Catalunya es doncs ara minoria desprotegida per conèixer, pero políticament negada pels jutjats i pels directors dels partits polítics conservadors,enrenous a la fiscalia anticorrupció, el descobriment d'un nou concepte de "mare superiora" per transferir diners en els bancs, algun nen que haurà nascut de matinada als centres hospitalaris, algun suicidi, algun avortament, aniversari del neixement de la Comunitat Europea com unitat d'Estats, el tenista mallorqui Rafael Nadal que agafa una otitis que no el deixa jugar a tenis, Manuel Valls que es passa a Macron per ser diputat en la nova legislatura a França, un nou assalt d'africans subsaharians a les valles de Melilla amb tres guardies civils ferits per pedrades rebudes, el llibre "La tercera vía" de Miquel Iceta que encara creu en la tercera via federal per Espanya que el Govern del PP no permetrà,i menys si guanya les eleccions a la Secretaria del partit socialista espanyol la candidata Susana Diaz però reconeix Iceta que a Catalunya hi ha molts més problemes que el del seu encaix amb la resta d'Espanya perquè entén que no es governa a Catalunya per causa de l'independentisme que no afronta,segons diu, el problema del'atur, l'increment de les desigualtats i la falta d'oportunitats, que considera els problemes més importants de Catalunya. Iceta vol fugir del que ha batejat de"monotema" i preocupar-se de reorientar l'acció de govern. També diu que a Catalunya no es parla gens de les perspectives econòmiques del país i de la resta d'Espanya, i ataca les polítiques d'austeritat que ens han sigut imposades per la Comissió Europea,el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, oblidant a la Sra.Merkel...,però que han sigut aplicades pels governs conservadors, i ara a Catalunya pel govern CDC+ERC, perllongant la crisi econòmica, les desigualtats i el patiment de la gent. Però no adverteix el polític socialista del creixement de la inversió empresarial estrangera i l'augment de les exportacions dels productes fabricats a Catalunya. La gran veritat és que són els empresaris i el treball productiu, els creadors de riquesa,no els discursos polítics. Es fica amb el decreixement demogràfic, sense advertir que el major creixement demogràfic es produeix entre la migració i la mà d'obra menys qualificada, o sigui entre les llars pobres. Par la d'emergència social que no es veu als carrers, excepte els pidolaires estrangers que ja es tenen repartits i controlats els llocs de recapta amb una mendicitat totalment il·legal, i els anomenats "top manta" que venen en diner negre, no declaren, no paguen impostos, no gaudeixen de llicència per la venda ambulant, infringeixen la llei de comerç, però són tolerats, malgrat que venguin productes falsificats, i amb tota la il·legalitat es considerin amb drets a reclamar allò que la llei els pugui beneficiar. Som en una societat falsa i convulsa. Mentre milions s'en van a les anomenades segones residències els caps de setmana i els ponts, no veient-se pels carrers de les ciutats protestes ni plantades dels centenars de milers d'aturats, estructuralment aturats. És una altra feina que corespondrien a l'Assemblea Nacional de Catalunya i a Omnium Cultural que no s'aixequen ni es manifesten contra l'IVA del cinema, ni l'augment de sense llar,sense mitjans per menjar, o la precarietat laboral,no denunciant les empreses que les practiquen. Tampoc ho fan els sindicats obertament desprès dels grans discursos dels seus Secretaris Generals. Quin és l'aparell que falla?