trampa, funeral i independència

Som a l'espera del funeral del PSOE i de que el Govern del Regne hagi de convocar noves elecciones generals si Pedro Sánchez guanya la secretaria del PSOE. El Govern vol dissimular la situació amb la trampa de la invitació al President Puigdemont perquè exposi a les Corts la petició d'autorització del referèndum,el mateix que van fer al President Ibarretxe fa uns anys. La idea dela unitat d'Espanya preval a les Corts espanyoles sobre qualsevol disputa o proposta presentada per una minoria nacional no reconeguda que se li allunyi. Per provocar-lo l'acusen de dir monòlegs en lloc d'anar a Madrid a dir als diputats electes que vol celebrar un referèndum i se sotmeti al que aquests diutats espanyols decideixin. No cal enganyar-se,els diputats són obedients a la veu del partit i no votarien amb pensament lliure. Per canviar les lleis que facilitin el referèndum en base al dret intern de l'Estat, cal una voluntat d'entesa i de voler superar el passat de la unió per la força. Que la invitació del Consell de Ministres comunicada ahir divendres per veu de la Vicepresidenta Sra.Soraya Sáenz de Santamaria, és una trampa ho demostra el que va passar el2014,any en que una delegació parlamentària catalana va rebre el rebuig del parlament espanyol a cedir el dret de convocar un referèndum a Catalunya. Ara no seria diferent del que va passar el 2014, tornarien a repetir el mateix. Fins ara no han parat dedir que si hi ha referèndum ha de ser de tots els espanyols. Que la majoria d'espanyols decideixi sobre Catalunya. Evidentment no els convé que s'escapi la font de recapta fiscal i de creixement econòmic Res més inadmissible en democràcia,que uns decideixin els drets dels altres quan ja sabem el que votarien per defensar "la pàtria constitucional".. Els de Ciudadanos es freguen les mans perquè pensen que conseguirien el punt i final del procés, ridiculitzat el President català. Pactar el referèndum és la condició prèvia adequada que ha proposat el President Puigdemont i desprès portar el pacte a debat dels dos parlaments, el català i l'espanyol. Diran que no,no volen considerar Catalunya com igual, promouen la regressió. No pensen però que Catalunya no és una autonomia administrativa,és també una autonomia política i sabent que la Constitucióno tanca possibilitats legislatives a les autonomies com molt bé considerava el Professor Santiago Muñoz Machado en el seu "Informe sobre España" de 2012. Qui discuteix la sobirania legislativa del Parlament català és precisament el Govern d'Espanya. De fet compartim sobirania, no govern, doncs el govern català el designa el Parlament amb la investidura de President. La determinació de quin és l'interès general és una aplicació conflictiva, més quan es porten a Madrid més de cincentes mil signatures recollides, de ciutadansi entitats reclamant el referèndum d'autodeterminació pactat. El Govern del Regne en realitat no vol pactar perquè no vol el referèndum i busca totes les vies per impedir-lo. Tampoc els interessa establir un concert amb Catalunya. Però no podem fiar en unes possibles noves eleccions generals, la població espanyola i la sentimentalment espanyola ha rebut el senyal d'acovardada, de manera que seguiran donant el poder a la dreta que incorpora els nostàlgics del franquisme. Cal no enganyar-se. PSOE i C's són ara acòlits del poder. Catalunya,si les coses no canvien o les influències exteriors no prosperen, no té altra camí que la unilateralitat democràtica. Cal destacar ara que sembla sorprenent que al Consell de Ministres del Regne es faci un debat sobre el referèndum català i d'altra banda es porti al jutjat la Mesa del Parlament de Catalunya per haver permés fer lo mateix al Parlament català. No m'agradaria ser jutge i veure aquestes contradiccions davant de procediments iniciats que desacrediten la justícia espanyola a nivell internacional. Està molt clar que la independència és cosa dels catalans.