El País de Rajoy

Avui el despertador ha sigut el document apòcrif que ha publicat el diari el País que sembla ha tret de pollaguera el President Rajoy que ha començat a parlar de xantatge dels catalans. A la vista de la notícia periodística no contrastada, la Fiscalia ha començat estudiar les possibilitats de presentar una nova querella. Uns quans falangistes esperaven Puigdemont a la porta del Palau de la Cibeles per escridassar-lo. Pablo Iglesias ha anat a reunir-se amb Puigdemont i no se sap la reacció del recentment elegit nou Secretari General del PSOE. Ciutadans, que han deixat de ser socialdemòcrates per apuntar-se als liberals, també estan dels nervis. Ahir en Sánchez guanya i amb ell una nova esquerra que els trenca tot el disseny del socialisme descafeinat al servei de la governabilitat dels conservadors. Avui Puigdemont i Junqueras es passegen per Madrid dient que faran el referèndum dient a més que l'Estat no té prou poder per impedir-ho. Celebrar el referèndum no és negar Espanya, sinó que és autoafirmar-se Catalunya. El repte portat i dit a Madrid és total. Coratge és la mostra del nostre President davant la trampa del passeig per les Corts espanyoles. Ja tenim l'experiència d'Ibarretxe del 2005 i de l'acord del 2014 pel que van rebutjar facilitar la celebració de la consulta a Catalunya. La qüestió és que els catalans no puguin votar. No convé. Ja els semblava que ho havien conseguit amb les resolucions del Tribunal Constitucional i un parell de condemnes de l'exPresident, Conselleres i Quico Homs. Ara un govern sencer els diu a Madrid al Govern de Madrid que hi haurà referèndum a Catalunya, i molts diputats i Parlaments estrangers comencen a preguntar per què no deixen votar els catalans. Tot aquest enrenou tapa l'escàndol dels càrrecs anomenats a dit per l'Alcaldess ade Barcelona de entre la gent de la seva llista electoral, saltant-se els drets dels funcionaris que ho són per oposició. Els funcionaris amb drets han hagut de posar-li una demanda a l'Ajuntament al Contenciós per anul·lar els nomenaments Colau. El que és clar és que això de "en Comú",vol dir tot per els comuns i res per els altres. Aquest comunisme sembla el col·lectivisme d'Stalin, mal aplicat, pero sense cap possibilitat d'afusellar els que no pensin igual o no hi estiguin d'acord. Tampoc pot beneïr okupacions ni parar procediments judicials de desnonaments. Lo judicial, amb el règim legal actual, no és competència de l'Alcaldessa. Ara la Alcaldessa Colau ja sap que a més de l'oposició democràtica té en contre a empresaris d'hosteleria, ciutadans, taxistes, cambrers, restauradors, la gent de l'eixample per voler tornar a obrir la diagonal i part de la del Poble Nou per l'invent de les Illes, a més dels funcionaris de l'Ajuntament. Tot un èxit digne del guinness. La imatge d'Espanya és la de la intolerància i la rebel·lia. La de Catalunya, la de l'esperança.