de desacreditar a impedir

Ernesto Elkaizer ho ha dit ben clar en la sessió de la Comissió Parlamentària de la "OPeración Catalunya": "era la criminalització l'acció ideal per destruir la independència de Catalunya". Aquesta realitat que ara es va posant al descobert, com ja va dir Neus Munté el 29 de març, que l'operació diàleg no ha existit mai, és una gran mentida. El discutible President dela Comissió Europea Jean Claude Juncker, que ens vol fer creure que es desentén del paradís fiscal de Luxemburg del que procedeix, voldria donar un aval explícit i públic al President Rajoy per anar contra Catalunya. L'excusa és que es tracta d'evitar com sigui l'extensió de la idea independentista a altres territoris com Bèlgica o Itàlia. El que és curiós és que aquests territoris que tant preocupen al Sr.Juncker foren territoris castellans com Flandes o catalans com Sicilia, Sardenya, Milà i Nàpols,en el moment de la divisió i cessió dels esmicolats territoris catalans i castellans a Austria el 1713,amb el Tractat d'Utrecht. De aixecar les alfombres de la corrupció política a Catalunya, hem passat a una nova etapa de pressió amb l'actuació del Tribunal Constitucional que segueix considerant il·legal, com el govern del Regne d'Espanya tota temptativa de referèndum d'autodeterminació a Catalunya. CAtalunya janoés una nacióperquèhoha dit un Tribunal Constitucional. Ens han despullat de"nacionalitat històrica amb drets" que sense mencionar Catalunya es feia constar a la Constitució de 1978.Ara els drets són econòmics i els tenen Euskalerria i Canàries perquè, a canvi d'avantatges fiscals i financers, no discuteixen res de la actual divisió territorial d'Espanya. En canvi a Catalunya, com explicava a 8 TV ahir nit el Vicepresident Junqueras, ens retallen les inversions en el pressupost de l'Estat i els catalans reduim la despesa en el porcentatge d'un 85% del que no fa l'Estat espanyol amb la seva despesa pública. No està clar si la política de recaptació de quotes del'Estat sobre la Seguretat Social espanyola, amb minojobs i treball precari a més de salaris de pobresa, permetrà o no pagar les pensions ara que s'ha menjat practicament la caixa del fons de pensions. La diferència de càlculs a Catalunya,comparativament és abismal. Catalunya té capacitat en tots els ordres,en el moment en que Espanya té dificultats certes per pagar els interessos del deute pùblic. I com no n'hi ha prou, ara ens anuncien que o més imputacions si seguim endavant amb el referèndum i no ens rendim passant per l'adressadora de les Corts espanyoles queno escolten Catalunya com ja van fer amb el Lehendakari Ibarretxe. El Govern espanyol no vol cap canvi constitucional. Se'ls apunta al darrer minut el PSOE quan veuen que Podemos reconeix el dret de Catalunya al referèndum. Ésuna piosicióelectoralista. Fan tots demagògia.Catalunya és l'enemic i els servei per que els espanyols els segueixin votant,i desplaçar políticament els joves de ciudadanos, cada día més escorats a la dreta. Per alguna raó han perdut Ciutadans a Catalunya el 30% de la seva militància inicial, passant de 3.000 afiliats a 2.000. Els cal dir que no al referèndum per contentar la massa que els vota i segueix contra la Catalunya de los rojos quevolinstauraruna república democràtica. Malament passarà el PSOE una reforma constitucional per una Espanya federal,renunciant al seu republicanisme fundacional, acceptant a ulls tancats la forma monàrquica i la dinastia dels Borbó, rebutjant ara el referèndum català, i del no de Rajoy, a l'Espanya federal. Nol veuen els socialistes espanyols que Rajoy no cedirà en res,i menys quan li parlen de república.. Rajoy no vol parlar amb ningú de res que li toqui l'esquema que el va dur al poder i el que està escrit a la Constitució de 1978. Ho considera intocable i immutable. Per Rajoy tant sols existeix una sola nació, la espanyola de que parla la Constitució. Només queda que activin l'article 155 de la Constitució com anuncia avui El Periódico, fent un Nou Decret de Nova Planta com el de 1716, però amb l'aprovació del Senat, amb nou Virrei i "Corregidores". El tracte dictatorial és més aprop, doncs no volen que la ciutadania parli i voti. Però no compten que no som en temps de dictaures a Europa. El descrèdit de la democràcia espanyola és total. El despreci espanyol per la democràcia és la ruptura amb el pacte democràtic que va significar la Constitució i justifica el dret dels catalans a la secessió com molt bé diria Sant Tomàs vist el que està passant, legitimant la guerra democràtica que deia Quico Homs. Catalunya és un país que ha patit les conseqüències d'absolutismes i de dictadures des de fa segles. Catalunya no és un país indiferent. Els catalans ja hem demostrat que la política espanyola del desprestigi ha fracassat, la del fals diàleg també. Ni amenaçant ni atemorint resoldrem les diferències i el conflicte que està creant el Govern del Regne d'Espanya amb la seva oposició a la democràcia servint-se de lleis rígides.No podriem comprendre com el Sr.Juncker pugui avalar la actitud del Sr.Rajoy com no sigui per pressions i exigències partidistes. Tots dos són polítics de la mateixa corda conservadora.