causes republicanes

La font de les normes i de les lleis ésun marc que pot ser profondament democràtic, republicà, o fetes per qui té el poder, al marge de la voluntat popular. Republicanisme no és liquidar sense més la Constitució de 1978, és construir una societat que controli el capital financer transnacional, tornar la font del dret a la voluntat popular. S'ha de treballar per la transversalitat de la gestió pública i la organització dels nous moviments polítics que no han de coincidir necessariament amb els vells partits. HAn de canviar molts conceptes ara que segons les enquestes, a l'espera del que digui una votació, una part important de gent catalana se sent tant catalana com espanyola i el bilingüísme es considera com normal al territori català. Pels catalans,com deia Prat de la Riba en el seu "compendi de doctrina catalanista" de 1894, Espanya és l'Estat o agrupació política a la qual pertanyem. Ésuna organització artificial,com tots dels estats a diferència de la comunitat històrica i natural que és la pàtria. l'Estat és fruit de les lleis dels homes que controlen el poder. Els estats, a diferència dels pobles, neixen i moren o són esquarterats en funció de les circumstàncies històriques. Catalunya com Polònia i altres nacions ja tenen experiència del'esquarterament artificial i submissió forçada a diferent estats. La pàtria, com a concepte, té molt a veure amb la llengua que parla el poble, raó per la qual el primer objectiu de tot poder hegemònic o de domini és eliminar la llengua del territori, imposant i difonent "la nova", i crear una nova història comuna amb l'assimilació i la destrucció de les tradicions, en lloc de respectar-les i mantenir-les. Diuen que la llengua catalana és més antigua que la castellana, sense modismes i va de dret a l'expressió de les coses tal com són. A més el dret català, fins l'annexió de 1714 fou un dret independent, que respectà l'autoritat del costum pel qual el poble participava en la creació del dret. L'estat fet per Castella,segons Prat de la Riba, fou l'exaltació de la llei escrita, no deixant res a la iniciativa individual. Vivim ara un tempsen que catalans i no catalans viuen en el mateix territori. El tema no és el coneixement de la llengua i l'esperit del dret català, sinó la resistència dels migrants a acceptar la història i la tradició de la llengua que els ha acollit i en la que s'han instal·lat per fer fortuna. L'estat és el primer interessat en la separació de comunitats i parles per afeblir el procés, produir resistència, destorbar el creixement, treballar per la uniformitat espanyola.La gran diferència entre un sistema de domini espanyol i el català és l'amor dels catalans per la llibertat que ens porta a manifestar-nos en institucions veritablement democràtiques. L'arma del'estat ha sigut voler degenrar el caràcter català introduint l'esperit de rutina, l'utilitarisme desenfrenat, com deia Prat de la Riba, l'individualisme, la cultura del diner fàcil, la corrupció. Les enquestes poden no ser reflexe de la realitat, sinó elements de desestabilització si no venen acompanyades de la verificació pel vot.