entre dites i cançons malsonants

Ara que, segons diu Time en un article de Bill Saporito del 27 de març, sembla que els indicadors de l'economia dels Estats Units presenten un creixement i bona salut de la política feta, el Sr. Rajoy es presenta a Catalunya en nom de la moderació i la sensatesa per prometre davant els empresaris que l'Estat invertirà diners en infraestructures a Catalunya. Ha parlat d'uns quatre mil milions per derrotar l'independentisme, doncs Rajoy s'ha proposat convèncer els empresaris de que l'independentisme és negatiu. El propi dirigent de Foment del Treball, el Sr. Gay de Montellà va dir que el discurs del President Rajoy és un discurs d'integració. Gay de Montellà ha confirmat l'existència d'un sector empresarial lliurat a l'unionisme per treurens avantatges com va passar en temps de la dictadura. Dels catalans de Franco hem passat ara als catalans de Rajoy. Però els diners que promet invertir Rajoy no solucionen gran cosa perquè ja ens els deuen des de fa anys, perjudicant el desenrotllament empresarial. El que tampoc ha dit Rajoy és que prioritzen ara "oficialment" actuacions que va estar frenant l'Estat des de l'època del President Aznar que no volia el corredor Mediterràni, beneficiant el corredor central que han seguit fent, perjudicant el desenvolupament de l'economia de tots i moltes espectatives empresarials. Rajoy està disposat a tot, amb diners i poder, per frenar l'acte insurreccional que segons ell i la seva Vicepresidenta Sra. Soraya Sáenz de Santamaria significa el referèndum i la independència de Catalunya. Van dient com una dita, sempre repetida i monòtona que "La Ley és la Ley". Però obliden dir que a més de la "Ley feta per ells" hi ha el dret internacional que està per damunt de la Ley que ells diuen, i és aplicable a Espanya reconeixent el referèndum. I a més obliden, perquè no l'escolten, que la veu del poble també compte. Estaran desobeïnt des del poder el dret internacional? Què diran d'això les Nacions Unides de les que España, ara Regne d'Espanya n'és membre des de 1955? Serà falta de visió? Fan però promeses sense garanties i sense estar pressupostades quan tots sabem que l'Estat fa anys que ens retalla les inversions pressupostades per Catalunya. Ens volen enganyar com va fer Cameron a Escòcia? Prometen quelcom sense credibilitat. Saben que no hi cap confiança a Catalunya en les promeses del President del Govern de l'Estat. A més les promeses coincideixen amb les informacions del joc brut que ens arriben tant davant la Comissió de Venècia del Consell d'Europa per donar per bones les actuacions del Tribunal Constitucional contra Catalunya, com també en el moment de fer la declaració institucional del 60 aniversari de constitució de la Unió Europea dels Estats. Segons informava Vilaweb, Rajoy, fent-se el "listillo"volia introduir a la declaració comuna una referència condemnatòria de la desobediència de les constitucions que no ha quallat. Pretenia obtenir una condemna de l'independentisme per part de la Unió Europea i li ha sortit malament. No veu que la informació circula i tots ho sabem. Però ho calla, com tot el que no convé a la seva política de falta de visió política volent liquidar com sigui el que té ja decidit el Govern català per defensar les llibertats i drets de tots els catalans, independentistes o no. Fent el que fa, Rajoy es converteix sense emnbuts en el primer revolucionari de la mentida i la intolerància. Tots ens mereixem un millor tracte i el dret a decidir per nosaltres mateixos el que volem, no tenir que suportar la mentida i el que vulgui l'Estat. No es venç l'independentisme necessari per sobreviure Catalunya, amb promeses no fiables de diners, ni amb pressions, ni procediments judicials contra els que defensen el dret irrenunciable i imprescriptible al referèndum d'autodeterminació, ni venint a Catalunya per dir-nos que a Catalunya també mana el Govern del Regne d'Espanya per damunt del Govern català. És malsonant. Només fa cada dia més catalans emprenyats.

la crisi del règim més a prop

Va passar per alt als periodistes que el Sr. Rajoy digués que el PP no és una corporació. Què volia dir? Va voler dir que el PP és ell i al PP es fa el que ell diu? Era una indirecta al Govern de la Generalitat que segons ell només governa per uns quans i que la majoria no hi estan d'acord? No es va veure que els congressos del PP són una "mise en scéne" d'un acte merament propagandístic?. El més procupant és que el Sr. Rajoy, amb la seva omnipotència consentida per la militància del PP, disposi de la facultat de definir el bé i el mal, la justícia i la injustícia, el que és legal i el que és il·legal. Segons el jurista català Maspons i Anglasell que fou assessor de la Societat de Nacions, "les expressions bé, justícia, mal i injustícia són expressions per unes normes superiors de moral, i el qui té el poder no sols no les pot alterar, sinó que està obligat a sotmetre-s'hi. Pel Sr. Rajoy, el mèrit és la submissió a l'estat que ell dirigeix, i com diu "governa". No posa com a eix la dignitat de les persones, individual i col·lectiva, el respecte a les llibertats i les minories nacionals existents al actual territori de l`'Estat o Regne d'Espanya. El Sr. Rajoy, mal acostumat durant anys a fruir i disposar del poder absolut de l'Estat, el Congrés dels Diputats i el Senat, ara no vol veure que s'equivoca, que els temps han canviat i en democràcia és normal que se li limitin els poders. És de sentit comú no desestabilitzar la democràcia vulnerant drets fonamentals reconeguts pel dret internacional, situació que no es produeix a l'Estat espanyol actual per l'actitut cabuda d'un PP i un Gobierno continuísta del Reino de España al servei dels interessos de l'Ibex, com també part dels dirigents socialistes del passat. Per la seva banda, la candidata socialista andalusa Susana Diaz Pacheco, segueix manifestant per España i Andalusia, ja ha dit que vol la unitat d'España. Cap porta oberta a parlar del referèndum català. Ple suport per tant de la candidata a la política del President Mariano Rajoy. És la crisi del món socialista, perquè s'apunta a considerar el conflicte Catalunya España com un mal de cap que s'ha d'acabar amb els mitjans que siguin. Tampoc serà partidària del diàleg ni d'apropar posicions, i menys encara de reconèixer i d'aplicar el Dret Internacional que reconeix el dret dels pobles a la lliure determinació. Ella sap que el Dret Internacional és un dret que està per damunt de les constitucions i permet resoldre conflictes com aquest. Però es queda en dir que el socialisme ha de governar Espanya sense canviar res, i ja en té prou. No aporta cap alternativa fiable, i menys la pot plantejar amb el suport de Felipe González, Rodríguez Zapatero, Rubalcaba i Alfonso Guerra. Aplaudiments sentits o de conveniència durant l'acte de presentació ahir de la ja candidata? El PSOE ha fet com el PP, escenificar un comportament teatralitzat de cara als mitjans de comunicació. Es queden en dir dretes i socialistes d'Espanya que el referèndum que vol celebrar el Govern de Catalunya és un atac a la democràcia espanyola. No hi ha cap mena de diàleg, no es discuteixen arguments, no es repassa la història, ni les disposicions legals bàrbares que ens han portat a aquest estat de coses. El socialisme espanyol per veu ja coneguda a Barcelona de Susana Diaz, també dita la Sultana, que s'apunta a ser la secretaria a Madrid ara que li trontolla el poder a Andalusia, s'apunta al model de la gran coalició amb les dretes, apartant-se de la lluita per la societat del benestar, plegant-se a la dominació del gran capital financer que ja li ha fet préstecs per anar tapant forats. No es proposa fer polpitiques socialdemòcrates perquè no tindrà poder i no podem cap de nosaltres confiar en les seves declaracions demagògiques en relació a Catalunya, atacant el nacionalisme democràtic català, però no dient res del nacionalisme agressiu espanyol contra Catalunya. És veritat allò de qui calla atorga? Només diu "a ganar". Però no aclareix res més. El projecte socialdemòcrata que defensa Pedro Sànchez, ara que ja ha reconegut que Catalunya és una nació, denuncia conspiracions i rebutja aliances contradictòries amb el projecte socialista. No serà que els barons socialistes del passat són cinscients de que van camí de deslegitimar el socialisme a l'Estat admetent polítiques antisocials, cedint l'hegemonia a la dreta que acull l'extrema dreta al seu voltant. El que és clar és que sense socialdemocràcia la millora del nivell de vida de la ciutadania és impossible. De la modernització 1983/2011 que deia Manuel Castells en el seu article a La vanguardia el 4 de març de 2017, els socialistes espanyols s'han apartat de les seves bases tradicionals i del vot del poble que han recollit formacions noves. Veig malament que el PSOE i el PSC no segueixin un declivi per no voler adaptarse a la realitat social i a les reivindicacions dels treballadors. Subirdinar les pol`pitiques d'esquerres als interessos dels poders financers que representa el PP, és un mal auguri pel futur del socialisme a Espanya.

discurs imperial a L'Hospitalet

El President del Govern del Regne d'Espanya Mariano Rajoy ha aparegut avui a la cloenda del Congrés del PPC a l'Hospitalet per recordar que els dirigents polítics catalans enganyen perquè presenten com a possible el que no és. I diu això després que s'han sapigut més coses de les activitats de l'ex Ministre d'exteriors per moure opinió internacional contra el referèndum català, les pressions realitzades per variar el criteri de la Comissió de Venècia i l'interpretació a conveniència del que els han dit. Ha assegurat que no hi haurà referèndum. Diu Rajoy que se silencia la oposició negant el debat parlamentari al Parlament de Catalunya i no es fa cas dels consells dels lletrats del Parlament i del Consell de Garanties estatutàries, i això entén Rajoy, per la seva interpretació personal, que és demostració de la irresponsabilitat del Govern de Catalunya. Ha afirmat contundentment que marxar d'Espanya és sortir de la Unió Europea i del euro, posar en perill els serveis públics. Ja abans, la Ministra Dolors Mpntserrat ja havia dit que nacionalisme és populisme. Frases fetes quan diuen que amb tracta desobediència a la llei i les resolucions dels tribunals estem violant l'estat de dret. La negació del dret al referèndum és clara segons Rejoy perquè opina que no cap a la Constitució, vulnera el dret a la sobirania de tots els espanyols, fet que el fa il·legal. Diu també que això del referèndum no està a les Constitucions. Però no diu on està previst i reconegut com a dret imprescriptible i irrenunciable dels pobles. S'ha prounicat diverses vegades per la unitat d'Espanya, sense més. No ha aportat en el seu discurs cap alternativa per Catalunya. Tant sols li interessa i no ho ha amagat, que Catalunya segueixi sent solidària amb els espanyols. La dependència així la vol consolidada sota el poder del PP. Ha afirmat amb veu contundent, però sense to mitiner, que Catalunya és Espanya i no en pot sortir ni trencar els llaços d'afectivitat, familiars, comercial i solidaris amb Espanya. En el discurs, Rajoy ha contraposat Espanya i Catalunya. Vol el PP de Catalunya com a partit de la majoria de catalans que no volen la independència i denuncia la Generalitat per ser sectària i no treballar per tots els catalans, callant-se que el PP al Govern d'Esdpanya impugna davant erl Tribunal Constitucional i paralitza totes les lleis que poden donar beneficis econòmics i socials a Catalunya. Tot i axí ha diut que sense llei no hi ha democràcia, que la Generalitat infringeix la llei i que sense respectar la llei no hi ha democràcia. Però es calla que l'Estat té l'obligació de respectar el dret internacional que li marca l'article 96 de la mateixa Constitució. Oblida també l'obligaci´`o de l'Estat de respectar les minories nacionals. Però és el President d¡'Espanya i poot dir el que li sembli que sempre serà aplaudit pels seus militants. No ha reconeguit, o ha oblidat Rajoy en el seu discurs els valors de la flexibilitat, la tolerància. D'aquesta manera, en nom de la unitat d'Espanya per damunt de tot, es calla el joc brut posat en marxa, perquè ja es veu que per aquest polític espanyol la finalitat de seguir Espanya dominant Catalunya justifica els mitjans de que se serveix l'Estat. Ha arribat a dir que la llei és la voluntat general, però no diu que la llei no la fa el poble, sinó el poder que representen els que governen i s'imposen a l'anomenat poder legislatiu, obligant els Jutges a aplicar aquestes lleis, sense mirar si són de contingut antidemocràtic i es contradiuen amb els valors de la Unió Europea i els Tractats Internacionals sobre Drets Humans. Rajoy sembla ignorar a més que la llei no la fa el poble i que per tant no és avui l'expressió de la voluntat del poble perquè no reconeix la democràcia directa que significa un referèndum d'autodeterminació. Ha dit moltes coses sobre l'Estat de Dret, sense parlar de l'equitat i del pacte, dels Drets Humans aque reconeixen el referèndum d'autodeterminació. Per Rajoy la llei és la llei, siigui justa o injusta, vulneradora o no de drets imprescriptibloes dels pobles. Ha donat per fet que el victimisme, segons ell, en que s'emparen alguns polítics no justifica les vulneracions de la llei i dona per bon es les condemnes judicials.També ha dit que ens hem d'allunyar de l'extremisme i no deixar cadires buides quan se'ns convoca. En definitiva, n egant-se a parlar del referèndum amb els dirigents catalans, ens ha tractat de manats. Molts aplaudiments. Molta gent. Bona posada en escena. Però Rajoy no convenc A l'acte hi havien representants del PSC, sembla també de Ciutadans i del PEDCAT. I això passa quan ha tabnc at la porta Unió Democràtica de Catalunya sense que sapiguem en que s'han gastat o dilapidat 22 milions i mig d'euros. Que no cinfongui Rajoy la desfeta d'Unió Democràtica de Catalunya amb la desfeta que busca de Catalunya.

Europa

Europa com a unió d'Estats s'ha fet amb el respecte a un grup de principis i valors que donen vida a la ciutadania europea per superar els estrets marcs nacionals de la postguerra. Però alkguna cosa falla als 60 anys d'una Europa que no acaba de superar els marcs froterers discriminatoris i el poder dels vells eatats jacobins ha creat dersafecte, desorientació i incertesa entre els pobles i els ciutadans. No s'ha reforçat la integració. No s'ha democratitzat el sector institucional. El benestar social ha caigut desequilibrant les economies i els nivells salarials a l'Europa mediterrània. No s'ha creat l'harmonització fiscal. No existeix el pacte social amb la pressió de les oligarquies financeres sobre els governs. La cohesió és avui inexistent. No hi han polítiques culturals, No existeix política exterior. Europa està avui sotmesa de manera indiscriminada a la barbàrie terrorista i ha deixat de ser invulnerable com els Estats Units el 2001. No es practica el principi de subsidiarietat. No es reforça l'autonomia local. No es garanteix la llibertat individual dels ciutadans i es dificulta la participació democràtica amb pertits subvencionats, piramidals i de llistes tancades. Les Declaracions sobre els drets fonamentals del Consell d'Europa 1950 i Niça 2001 que reconeixen els drets naturals de la persona a la llibrtat i la igualtat, a més de la seguretat i la resistència a l'opressió queden com declaracions de bones intencions a l'hora de la veritat. No hi ha dignitat humana sense el respecte als drets humans, però tots els governs blasonen de ser respectuosos amb els drets humans. El Bill of Rights europeu disposa doncs que tothom pot gaudir dels drets reconeguts senses cap distinció. De la comunitat dels 6 primers Estats hem passat a la unió dels 27, fenbt caure els murs que separaven Estats, com el d'Alemania el 1989. Dels primers interessos econòmics hem passat als polítics i socials, però no hem construït l'Europa dels pobles. Estan per consolidar la democràcia parlamentaria i la directa que permeten l'homologació de nous països candidats a la Unió. Espanya va quedar al marge de molts acords fins el 1970 en que es va signar un acord aduaner similar al signat amb Turquia el 1961. La pol`pitica d'acords per construir ha quedat estancada per l'ambició de construir eixos de poder. Som com es diurà avui a molts actes oficials, a les portes d'una nova etapa, amb la sortuida del Regne Unit de la Gran Bretanya, situació que ens ha de fer reflexionar sobre la manca de cxonsolidació de la idea europea i el repunt del vell nacionalisme que no respectava llibertats ni drets fonamentals, servint-se de l'anomenat imperi de la llei per sotmetre els ciutadans que passaven a ser súbdits de l'estat tot poderós.

moral i joc brut de l'Estat

Aquests dies les notícies podrien fer-nos caure en un seguit de preocupacions, mentre successives declaracions de membres i exmembres del Govern del Regne d'Espanya demostren actuacions i criteris gens conformes ni adequats al dret internacional i el principi de la bona fe. Una Ministra de defensa ens diuque el principi de la integritat de l'Estat, ..., i no pensa que aquest principi o dret està previst i reconegut contra agressions exteriors i ocupacions manu militari com fou el cas de Kuwait, entre altres. La integritat de l'Estat com a principi no pot impedir que una part del territori se separi democràticament i així està previst en el Tractat sobre successió d'Estats. Un altre ex Ministre explica, sense dir-ho tot, que va fer maravelles per capgirar opinions de dirigents polítics estrangers tot savent que el dret internacional disposa que cap Estat pot intervenir en afers interns d'altres Estats. No van tenir cap "pudor" en comprometre persones i institucions en la seva acció anticatalana, i ja no és la primera vegada. I Rajoy i Santamaria segueixen empenyats en dir que "la Ley es la Ley" i que la democràcia és la Ley, i també que "sin Estado de Derecho no hay democracia" i que nosaltres ens l'estem saltant a la torera. De nou segueixen sense entendre que és l'Estat de Dret en Dret Internacional, tot i que porten anys passejant-se per institucions internacionals, entenent o no el que els diuen i el que pacten. Però tanta ignmorància dels deures de respecte a les essències democràtiques dels pobles en el mòn modern ja comença a semblar maliciosa. Han fet vulnerar el dret internacional i comprometre polítics contra Catalunya. La política del Govern del Regne d'Espanya genera tensions en lloc de distensions, com si volgués justificar alguna cosa inconfessable davant l'ordre jurídic internacional. Escridassades feixistes abans de entrar l'expresident Mas a donar una conferència a l'Ateneu de Madrid. Paraules grolleres per qui parla de Referèndum. Segueixen dient que no es pot negociar fer un referèmdum perquè seria il·legal i el referèndum va contra la Constitució, mentre van per darrera fent el joc brut quer tampoc és constitucional. La persecució o repressió contra càrrecs polítics catralans que s'inhabiliten amb la llei a la mà és una demostració més de la inflexibilitat del Govern del regne d'Espanya i son fets només dona la raó a les reivindicacions catalanes que volen viure amb lleis justes i adequades a l'ordre jurídic internacional. La política española ni divideix els catalans, ni pot atemorir la ciutadania que no es vol com a poble dependent de l'Estat. El Govern del Regne d'Espanya hauria de voler veure que la escalada conflictiva oberta contra c àrrecs electes només genera indignació i preocupaciò, a més de descrèdit internacional del Govern d'Espanya ara que anem sabent més coses del seu joc brut contra la democràcia catalana. No deixa de sorprendre, però, el silenci dels alts càrrecs de l'Administració de l'Estat que semblen estar d'acord amb aquesta barroera manera de fer i voler fonamentar la repressió i la dominació de Catalunya en la mentida internacional. Està molt clar que el CNI ha augmentat segurament el seu pressupost de despeses, perquè ara toca promoure botiflers.

Responsabilitat i moralitat públiques

El programa del Govern del PP no satisfà les aspiracions el poble. Fa dos segles el poble defensava i lluitava pel sufragi universal. Avui, quan ja tenim sufragi universal, el poble soporta la situació econòmica imposada peel `p'oder empresarial i tota mena de retallades, demanant es faci clar sobre l'estat dels comptes de l'Estat. Encara no sabem quan la Reina Cristina, a mitjans del segle XIX, va endur-se diners i joies de la Corona el 1840, segons cròniques que explicava Karl Marx en articles poublicats el 1854 al diari New York Daily Tribune. L'Espanya feta amb l'evolució de Castella com poble hegemònic i els territoris i pobles assimilats per la força, ha tingut en el passat seriosos problemes per fer anar endavant un moviment constitucional i liquidar l'absolutisme de la monarquia que va tornar a imposar la dictadura amb el retorn de Ferran VII de Paris, suspenent la Constitució liberal de 1812. No fou la única Constitució que ha tingut el regne d'Espanya, també una de 1837, una altra el 1845 i la anomenada de la Restauració de 1876, encara sense reconèixer el sufragi universal, doncs les dones no gaudien del dret de vot. Ara, però, el moviment popular s'ha de manifestar contra les intrigues el poder i la conducta repressora del Govern del Regne d'Espanya. Ens parlen de moralitat i de responsabilitat per governar quan en realitat només es preocupen de repartir-se càrrecs, subvencions, sous i condecoracions fins que salta la corrupció política. El Tribunal Constitucional ha quedat en mans de nous Magistrats que en el seu dia van jurar els Principis del Movimiento Nacional dictats pel General Franco, però ara situats per acord del PP i del PSOE. És aquesta la revolució de la moralitat i de la responsabilitat? És responsable seguir sense llei electoral que obligui a fer llistes obertes? Suprimirem el monopoli de l'Espanya dels interessos creats?. Funcionarà Hisenda per acabar amb la defraudació fiscal, començant per els propis afiliats i càrrecs del partit de govern i l'anarquia dels impostos de les autonomies que juguen a la rebaixa per captar nous ciutadans?. Serà un dia lliure la premsa de les manipulacions que imposen les empreses editores? Som davant d'un poder que practica l'excés? Justifica l'excés el principi de responsabilitat que prediquen els dirigents del PP?. És podrà parlar per fi lliurament al Regne dp'Espanya del dret al referèndum d'autodeterminació de Catalunya dins del marc legal del Dret Internacional?. Podrem per fi construir una República de treballadors de totes classes?. Arribarà a ser possible practicar la democràcia directa en lloc de solsament la representativa com vol el PP?

estabilitat i privilegis

El president Rajoy està molt preocupat per l'estabilitat política ara que veu que els joves de Ciudadanos se li rebelen i li redueixen amb vots en contrari al Congreso de los Diputados el seu esperit de governar sense limitacions. Rajoy parlava avui en un acta del PP de responsabilitat com inversió per governar amb o sense diàleg. Que no hi hagi diàleg no el preocupa. Ell, parla de que no es nega al diàleg i que els que no volen són els altres. En dient que "la Ley és la Ley i es igual para todos", Rajoy ja ho té tot fet. No necessita més. Ell imposa la llei feta segons conveniència dels interessos que realment representa i defensa des del poçder, dient que és la voluntat de la gent i que representa el dret a decidir dels espanyols, acabant per invocar els valors de la unidad d'Espanya i la sobirania nacional. El quadre polìtic institucional adquireix amb aquest PP una dimensió inversda, doncs no pot impedir que l'acció polìtica es faci al marge dels partits i dels Parlaments. Les plataformes i els col·lectius contestataris són cada dia més nombrosos com també operen davant el Govern els grups de pressió i els d'interès. Aquesta realitat condiciona la política legislativa i reguladora de la vida social. Aquest fenòmen obliga a reconèixer la influència extraordinària del canvi social que vá més ràpid que l'evolució política. Canvien les tendències i formes de vida. Les insticucions econòmiques es modifiquen i trenquen els vells motllos institucionals. Les lleis del passat passen a l'arxiu. L'immobilisme polític conduiria la societat a la limitació del destí del poble i dret a la millora de les condicions de vida. Els governs, com l'espanyol, es creuen que desenvolupen la tasca amb una sensació d'estabilitat que és la dels porivilegis que no volen revisar per protegir els seus interessos, no veient que la societat no és una estructura estàtica com ells pensen, doncs la societat és dinàmica i existeix com un sistema de forces operants, com deia el filòsof Julián Marias. La separació política de part de l'oposició enfrontada amb un règim que involuciona esperona més el desig democràtic i la participació directe dels ciutadans en les decisions que els vinculen. L'escàndol de l'IBI que no paguen les instal·lacions religioses per acord amb el Regne d'Espanya, com explica Daniel Arasa avui en un clar article a La Vanguàrdia, s'extén als partits polítics i fundacions, sindicats i federacions esportives que gaudeixen d'aquest tracte de favor. L'estabilitat es construeix, sembla, en base als privilegis, confonent immunitat amb impunitat. També confon el Govern d'Espanya els fonaments de l'Estat de Dret que es troben en la dignitat hunmana, la flexibilitat i la justícia social a més de l'obligat respecte al Dret Internacional aque semblen oblidar i defugir-ne l'aplicació. La unitatv d'Espanya es pot invocar per oposar-se a la ocupaciò procedent de l'exterior, però no per impedir la celebració d'un referèndum d'autodeterminaciò per la independència d'un poble com el català que compleix tots els requisits per esdevenir Estat independent.

personalismes i antagonisme social

Que Espanya amb Catalunya integrada dins el territori de l'Estat conegut com Regne d'Espanya des de 1967, hagués assolit el 1978 una Constitució que creava una democràcia representativa homologable a la Comunitat Europea i als criteris del Consell d'Europa, no vol dir que quedés superat l'endarreriment respecte a la societat europea en els aspectes polítics, tecnològics i del respecte al dret internacional amb un enfortiment de l'Estat de Dret d'acord amb els criteris de flexibilitat, dignitat i justícia social que exigeix la incoirporació dels drets humans. Encara es considera visionaris, radicals o extremistes els que plantejen opin ió i defensa de drets que no convenen al comnservadurisme imperant en la societat transfranquista espanyola. Ha desaparegut la confiança entre governants i governats que volen participar en les decisions polítiques i socials, dret que d'altra banda reconeixen les declaracions de drets. Les consignes polítiques dels conservadors que són al poder no són més que un discurs repetitiu basat en ideologies del passat, practicant mesures demagògiques per protegir els interessos que realment representen. L'Estat ha pres partit en favor del corrent d'opinió que promou el desengany de la política i ridiculitza els polítics i els intel·lectuals que no beneixen els conservadurisme del poder. A Espanya s'ha desenvolupat la política sobre una base negativa desacreditant l'oposiciò i les minories als que considera incapaços de fer una tasca de govern. Aquesta manera de fer ha obert la porta als personalismes i les divisions dels grups poítics sobre els que segueix girant la política. S'amaga a més l'absència d'autoritat manifestant que tothom és igual davant la llei quan saben que no és cert pel que fa a l'aplicació de la llei feta a mida per destruir els plantejaments que pugnen amb el sistema de la pàtria única. La situació del poder i la força creada queda sotmesa a les febleses, errors i vanitat de qui es creu l'amo del poder tant sols perquè ha sigut investit, sense pensar que pot ser destituït amb una votació contrària. No li importa al personatge desmoralitzar més el país, com ja va fer amb la actuació de cremar l'oposició mesos i mesos per guanyar uns quants vots més i imposar-se. Ara només resisteix per una situació de força aprofitant les lleis fetes sobre un poder parlamentari absolut que ja no té. El resultat és el desequilibri social i laugment d'antagonismes i malestar social. Mal camí segueix qui no respecte els drets de les minories. La Constitució en realitat no ha resolt gran cosa i només serveix avui per atenallar una part de la societat sota l'hegemonia de l'altra.

autoritat moral i governança mundial

Amb la seva autoritat moral, les Nacions Unides són el referent d'una nova governança mundial. El liberal Salvador de Madariaga ja explicava com els dirigents dels Estats Units dels anys 50 li negaven equivocadament autoritat moral a les Nacions Unides, oposant-se a l'ingrés de la República Popular Xinesa a les Nacions Unides. Al final els britànics van donar l'empenta com a bons fadrins, i Xina va entrar tot i ésser una dictadura com ho era l'Unió Sovètica. Eren els moments de la guerra de Corea, però les Nacions Unides són el far de les llibertats davant les tiranies i el malgovern. Hi ha governs que no s'atreveixen a governar amb l'opinió pública per què saben que no poden resistir a la llibertat d'opinió i la crítica social, no poden presentar un quadern de bones notes pel que fa el respecte de la persona humana i la seva dignitat. Sense llibertat no hi han eleccions possibles ni alternatives, que és el que va passar a Espanya sota el règim franquista. Ara som en situació propera quan la política es fa en funció del que diu el propietari del govern. El sufragi universal, decidir lliurament, fer elecció del que es vol són elements necessaris per definir una democràcia, tot i les imperfeccions de les institucions i les aplicacions de la normativa que configura un Estat de Dret. La llibertat no assegura que tot es faci bé, peò impedeix que uns quans imposin el silenci a les majories i a les minories que manifesten el seu desacord amb la política oficial. Hi ha uns mitjans de comunicació tant a la premsa com a la radiotelevisió que purifiquen l'Estat, en paraules de Salvador de Madariaga, amagant els fracassos, secretismes i les intrigues o joc brut amb que es belluguen els seus organismes. La llei és el silenci i la hipocresia. Som davant d'un règim ara que es vol perpetuar com ho va intentar el franquisme. Tenen poder i lleis per imposar, però no autoritat moral davant el poble de Catalunya. La coincòrdia i la moderació no sorgeix amb l'amenaça i la violència jurídica. La intransigència i la intolerància és antidemocràtica i només es troba en els règims no democràtics, els que rebutgen les recomanacions morals de les Nacions Unides com ja va fer Espanya el 1970 no ajudant ni facilitant a la provincia espanyola del Sáhara el Referèndum que va acordar l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resoluciò 2711, per acabar entregant el 1975 el territori, recursos i la població al Marroc, sense comptar amb l'opinió dels fins llavors ciutadans espanyols.

el poder del dret

En els temps actuals no ens podem creure que les constitucions dels Estats hagin transformat la realitat jurídica i social dels pobles. Les lleis fetes per cada govern són relatives, mentre que les fetes per els organs legisladors s'adrecen a tota la societat i ofereixen més garantia si la societat les ratifica i no exigeix la seva reforma o derogació en base a la anom,enada democràcia directa o la iniciativa legislativa popular. La democràcia exigeix igualtat, deia Montesquieu, "i tota l'ambició dels dirigents ha de ser donar a la seva pàtria el millor servei amb moderació i sobrietat". "La nació serà prudent si els governants ho són i feliç si els governants ho són, per molt mediocre que sigui el talent de tots ells". "La saviesa fa el bon govern, no l'altivesa", la supèrbia ni l'estupidesa. En certs governs de tendència despòtica o absolutista, segons Montesquieu, ningú aspira a la igualtat democràtica perquè no interessa, doncs uns volen ser superiors als altres i els que estan fent de poble baix el que volen és sortir de la seva situació i convertir-se en poderosos. La democràcia i la moderació ha de ser establertes per les lleis que no orientin la societat cap a la corrupció. La desigualtat converteix en temporal i de curta vigència tota constitució i desferma les lleis. La idea del principi democràtic és de Montesquieu; perô tambë ho ës el principi de subordinaciö dels ciutdanas als magistrats per fer-los obeir les lleis. Les lleis han d'afavorir els bons costums i les llibertats en lloc de la pobresa extrema per uns i la riquesa desmesurada i immoderada per els altres. A més també sabem que l'Estat pot ultrapassar els limits de les seves funcions tradicionals de protegir les llibertats i els drets humans, reprimint la criminalitat i la corrupció política, establint desenvolupaments socials a llarg termini beneficiant més els interessos econòmics que els socials. Prò els drets socials són indispensables per gaudir d'estabilitat democràtica aplicant els jutges la legislació d'acord amb la realitat, doincs els conceptes del dret canvien i evolucionen segons les exigències públiques. En aquest cintexte nou el paper dels jutges és aplicar les lleis amb una nova visió d'acord amb la seva discrecionalitat i creació interpretativa. EL'autèntioc eqilibri o contrapès de l'Estat és precisament una justícia reforçada, d'acord amb els principis de la dignitat humana i els drets humans com demanen les Nacions Unides en les seves Resolucions sobre la Justícia i els Drets Humans. La primacia de l'estat de Dret no s'entén avui sense el dret internacional que es preferent i prevalent davant els drets nacionals. Existeix un ordre jurídic internacional que no es pot comparar amb l'ordre jurídic intern d'un Estat, però ambdós fan part del mateix ordre jurídic sobretot amb l'aplicació directa del dret internacional com a dret intern de l'Estat que són entre altres les disposicions dels Tractats internacionals ratificats, les Resolucions de les Nacions Unides i els Drets Humans. Aquest dret gaudeix del principi de primacia i superioritat sobre el dret intern que no el pot contradir ni limitar o excloure. LA Convenció de Viena de 23 de maig de 1969 sobre els Tractats, ratificada per Espanya que recull el dret consuetudinari al igual que la jurisporudència recull els principis generals del dret sobre la bona aplicació de la justícia per garantir la bona fe i la seguretat jurídica. S'ha de veure ara les raons fetes públiques de la reforma de les competencies jurisdiccionals del Tribunal Constitucional per ser utilitzades politicament per frenar les ansies independentistes del Govern català. S'ha d'analitzar tota la posició del Govern d'Espanya negant-se a reconèixer als catalans els drets que li reconeix l'ordre jurídic internacional aplicable al Regne d'Espanya. El Govern del Regne hauria de reconèixer i obeir el poder del dret sense necessitat de que les instàncies internacionals li recordin els principis aplicables i el risc de danyar i portar a la fallida l'Estat de dret del regne d'Espanya, de seguir en la present actitud negacionista de l'exercici dels drets fonamentals internacionals que corresponen al poble de Catalunya.

Maçoneria catalana, 300 anys d'honorabilitat

Mentre Pilar Rahola es declara vídua política i planyidera desconsolada d'Artur Mas, ahir nit la maçoneria catalana celebrava el seu 300 aniversari amb un sopar de Gala, sense sumptuositat però, a Barcelona, al que hi va assistir l'honorable President Puigdemont. El sector maçònic de la societat catalana, fent gala de la szeva honorabilitat històrica, es va mostrar protector de la gent honesta i de la gent tolerant i democràtica que no impideix l'exercici del lliure pensament. Volen que la societat millori en tots els aspectes i potencien la reflexió i el lliure pensament. Mentre això passava, començava a circular la notícia de la posició del Consell d'Europa envers el Govern espanyol. La Comissió de Venèzia ha sigut contundent amb el Govern d'Espanya. La confusió de poders dins dels poders de l'Estat, el voler frenar la lliure determinació del poble català amb l'excusa de preservar la sobirania i la integritat territorial de l'Espanya actual, no impediran que les Nacions Unides acabin creant una UNMOVIC, Comissió de Vigilància, Verificació i Inspecció del que passa a Espanya en les seves relacions amb el Govern de Catalunya. Espanya està assetjadea ara per els organismes internacionals que li diuen que va contrs els valors democràtics la repressiò iniciada contra els polìtics catalans i la manca de col·laboració per la celebració del referèndum d'autodeterminació que vol Catalunya. En aquest context el paper de la maçoneria continua essent el mateix dels seus avantpassats defensors de les llibertats, protectors de la serenor, el respecte i la comprensió dels problemes de tots, però al mateix temps conductors del pensament cap a la modernitat i la renovació social en el respecte als drets dels pobles i la democràcia que exigeix la tolerància i les llibertats públiques com a primers principis que acrediten una societat i una gestió de govern com a democràtica. Benvinguts siguin els nous maçons a la Catalunya que rema cap el futur.

de la mani a la mascletà

Torna la pugna per els espais de poder al temps que el Govern d'Espanya es planteja proclamar a Catalunya l'Estat d'excepció per desmontar el procés en 30 dies. Seguim en el temps de les declaracions, les mobilitzacions, les amenaces i la farsa mediàtica. Els partits conservadors es reorganitzen o es veuen destroçats per les espurnes de la corrupció. La negociaciò de futures coalicions i aliances és com la mascletà valenciana de divendres. Cap activitat noi supera la llei com arma de domini de l'Estat. El socialisme polìtic s'allunya de la classe obrera. Els treballadors de la construcció veuen com el seu vell salari de tres mil o quatre mil euros ha passat a ser de mil doscents, i la gent d'altres feines veu com els saslaris que reben arriben a ser inferiors al salari mínom o no trobaran feina. La crisi ha servit per això, per empobrir més els treballadors. Només el Barça compensa la desesperança de molts. La independència de Catalunya no acaba de superar el tràmit del "pacte", mentre el Govern d'Espanya intenta convèncer la Comissió de Venezia de que pot suspendre l'Autonomia Catalana i proclamar l'estat d'excepciò i que ningú li ha de dur la contrària, perquè són un govern democràtic i ells entenen que Espanya lo quiere así. A la Hisenda espanyola es preparen les noves retallades en inversions a Catalunya, i un Ministre que no hi entén res de comerç internacional ens diu que tanta reclamació pel corredor mediterrani és una exageració, que ja n'hi ha prou amb el que tenim. I a les agències de viatges de València veiem anuncis de viatges a la Xina i a Amèrics que surten de Madrid. L'aeroport de Barcelona no volen que pugui competir amb el de Madrid en els vols transoceànics i es proposen desviar el turisme que vé a Catalunya. Els estudiants no volen pagar les taxes universitàries. Alguns magatzems han tingut l'acudit de descomptar l'IVA als seus clients com a reclam de vendes perquè saben que la gent ja n'està farta de pagar IVA per tot. El Govern d'Espanya insisteix emn dir que el triomf de la unitat espanyola és cosa d'ells i el govern català diu que el triomf de la causa catalana es cosa dels catalans. ANC i Omnium en volen l'exclusiva. No veiem que fan els dipoutats al Parlament. Només coneixem les sigles dels partits. No es veu ben bé com trobar qualificació per l'Estat de Dret del que tant blasonen a Madrid. Si és el mateix concepte com el de Franco que no acceptava l'informe de la Comissió Interlacional de Juristes, és evident que aviat llegirem que contradir la unitat d'Espanya es vol convertir en il·legal. Els vells furs de Catalunya no compten. Segueixen exigint a Catalunya eleccions en lloc del referèndum perquè estan convençuts de que la gent ja està cansada de tant sentir parlar d'independència i canviaran les majories al Parlament de Catalunya, i més després del que s'ha descibert en el judici dels Millet i Montull, més el que es va sabent de can Pujol. La dreta catalana és una farsa democràtica i els treballadors ho saben. Tot el procés sembla un enfrontament entre les dretes catalana i espanyola, del que, com sempre, els grans perjudicats són els treballadors i els pemsionistes. La qüestió es convertir el sistema democràtic actual en més involucionista i centralitzates que es converteixen en superdiputacions macroprovincials. Rajoy assumeix el paper de dictador de partit i no l'afecta el temps d'indignació de la gent jove ni la desafecció monàrquica d'una part del poble que ha descobert que la Monarquia és un a herència del franquisme. Les idees per millorar queden pel futur. Ara toca mani avui, mascletà demà. Les Falles valencianes són el més important aquests dies. El més vinent les professons de Setmana Santa a Andalusia. Molts negocis treballaran sense declarar impostos. La festa és l'impotrtant. La recaptació fiscal quedarà per juny. Els estudiants seguiran sense poder pagar les taxes.

oposició d'Espanya al principi democràtic

El Govern del Regne d'Espanya ha decidit impedir la independència pacífica, equitativa i democràtica de Catalunya. Ja ho va fer amb els territoris d'Ultramar, les anomenades Espanyes que poc a poc es van anar desempallegant del frívol i implacable tracte dels funcionaris i governants espanyols des del segle XVIII. El Govern d'Espanya sap que el marc jurídic aplicable al cas del Referèndum que no vol és l'internacional. No es tracta d'un referèndum constitucional més que se situaria en un nivell diferent. El referèndum pactat per la via constitucional és inviable. Però si ho seria pactat d'acord amb allò previst en els Tractats i Acords internacionals que reconeixen el dret dels pobles a la lliure determinació ratificats pel Regne d'Espanya. L'aplicable és el Dret Internacional Públic que conté, com explica el Professor Ferranm Armengol, les normes sobre creació, modificació i extinció d'Estats. És un referèndum doincs que no es regeix per les regles d'un referèndum constitucional per reformar la Constitució d'un país o algun estatut d'autonomia. No fer un referèndum d'autodeterminació seguint les regles constitucionals i lleis interiors del paìs o Estat del que es vol marxar no converteix el referèndum en il·legal i fa decaure tota acci´`o penal contra els convocants. Les lleis interiors d'un Estat, Constitució inclosa, no poden impedir la celebració d'un referèndum per la lliure determinació d'un poble, si a més els seus diputats i govern donant compliment a un mandat democràtic així ho decideixen. Les lleis no ho resolen tot i on les lleis no arriben arriba el principi democràtic i el Dret Internacional Públic que és el que el Govern d'Espanya no vol admetre vulnerant drets fonamentals del poble de Catalunya, a més d'ignorar que tant la Constitució de 1978 com l'Estatut de 2006 reconeixen i garanteixen el dret dels Diputats i Senadors a la immunitat parlamentària. El que és més sor`prenent és que el Govern d'Espanya se salti el propi sistema coinstitucionasl que integra els drets humans reconegits per la Declaració Internacional de 1948, el dret a la nacionalitat i el de participació en els assumptes públics que és precisament el que significa un referèndum. Són nomborses les Resolucions del Consel de Seguretat i de l'Assemblea General de les Nacions UNides que resolen conflictes similars sempre amb la mateixa recepta del referèndum com mètode democràtic per solucionar-los. El que resulta incomprensible en l'actual societat de la informació que permet accedir en segons als precedents indicats, és l'actuació del Govern d'Espanya interposant Constitució i Codi Penal al principi democràtic reconegut pel Tribunal Suprem del Canadà el 1998. La idea de declarar nul tot allò anterior a la victòria militar franquista de 1939 que va declarar la Sentència del Tribunal Constitucional de 26 de maig de 1982, no serveix per impedir el referèndum que ja reconexia l'Estatut republicà d'Autonomia de 1931 anul·lat per Decret del general Franco de 1939. Però seguint aquesta actitud negativa, els governants espanyols posen en risc a l'Espanya actual l'imperi de la llei supeditat al Dret Internacional Públic. Saben que la seva posiciò negacioniste és democràticament inacceptable i contrària a l'enfortiment de l'Estat de Dret, tenint en compte a més la Carta de Paris de 21 de novembre de 1990.

el català no està per èpiques

Cap de nosaltres és nascut d'un déu o d'una deessa. No som en temps dels heroics grecs, sinó en el temps de les energies renovables per substituir les fòssils, la lluita contra la pol·lució de l'aire, els rius, els mars i la terra, apropar les decisions al poble i alliberar-lo de les polítiques hegemòniques. Catalunya veu amenaçat el seu model econòmic i social per les mesures recentralitzadores decidides per l'Estat espanyol, la imposiciò de més condicions per accedir al FLA, la manca maliciosa de estructures ferroviaries adequades al desenvolupament econòmic i industrial, la política aeroportuària espanyola negativa amb Catalunya, la lluita constant per evitar la desaparició de la llengua pròpia i la desnacionalització de Catalunya per ordre judicial, les dificultats per poder celebrar un referèndum d'autodeterminació per consolidar el ple autogovern i buscar noves alternatives de futur. No creiem en l'Estat espanyol perquè ens ha demostrat la seva voracitat recaptadora i el nul suport a les iniciatives socials, culturals i empresarials catalanes. Tampoc és pels catalans alternativa fiable l'Estat espanyol constituït en Regne que no facilita la gestió del territori ni escolta les reivindicacions de la gent. La política segueix sent un mercadeig de càrrecs i d'interessos que es consideren com a fet mnormal malgrat les ferides que puguin produir. La quota catalana ha definit tota una política, però no la correcta equiparable a la d'un paìs lliiure. Seguim encara amb la política d'inaugurar un govern els treballs públics enxegats per l'anterior i patir les sobrefacturacions. Seguim encara honorant els que ens persegueixen .Els nostres temps es caracteritzen per la manca de consens i la falsa acusació de radicalisme a l'exigència de la lliure determinaciò del poble català. La pressió legislativa del Regne d'Espanya sobre Catalunya minva encara més les escasses competències de la Generalitat actual. Cal recordar quan a Madrid, el 2002, com explicava l'eurodiputat Ramon Tremosa en el seu "el sobiranisme necessari" en una reunió asl Ministeri d'Economia a Madrid, d'empresaris i funcionaris de corbata que mai havien trepitjat un polígon industrial, després d'hores de discussió, el funcionari va acabar dient "no habrá dinero catalanes". No estem per èpiques, però tampoc per deixar-nos fer. La mentalitat catalana no és l'espanyola, noi el tó de veu. Però Catalunya vol el poder polític propi respectat, no estem per deixar-nos governar a conveniència de tercers estranys a la nostra polìtica. Catalunya no té crisi d'identitat, a diferència d'Espanya que necessita anar contra Catalunya per trobar la seva. La perplexitat és la èpica espanyola que dilapidant el pressupost públic i endeuten cada dia més el poble sense preguntar-se el per què, i també el perquè han decidit tenir catalans vassalls en lloc de col·laborar amb els catalans en la aplicació a la política de noves idees per generar el progrés per a tots.El que no caben avui són les anomenades terceres vies. El federalisme que no respecta la minoria nacional catalana i només descentralitza és inadmissible. Però reconèixer el fet nacional català, legal i històricament indiscutible, resulta impossible avui per el Regne d'Espanya que només vol la nació espanyola. Catalunya no té més remei que marxar i formar Estat propi. Espanya no ens vol doncs només ens vol desnacionalitzats i espanyolitzats rernunciant a la nostra història, drets nacionals, les nostres tradicions i llibertats, quelcom impossible. La lluita és fer respectar la nostra dignitat nacional com a poble i decvidir-ho democràticament. Aquesta és la única via admissible, sense necessitat d'herocitats.

anem de judicis

Darrerament la política s'ha portat als jutjats. Barcelona, Madrid, Berga i altres llocs comencen a tenir experiència de la lluita entre la política i el dret. Es parla de política invasora i infractora del dret, d'un rupturisme no legal per causa del qual, segons interpreten les fiscalies, es trasllada el poder de decisió del futur de polítics electes als jutges. La idea de la justícia en el món modern, com en el dret català tradicional, està vinculada amb la idea de la equitat i també del pacte. La justícia segons els règims pot presentar perspectives diferents. Però en dret democràtic la justícia en l'aplicació de les lleis ha de respectar i aplicar-les amb total respecte als Drets Humans i el concepte de dignitat humana, és a dir el respecte a les llibertats individuals. Existeix, però, una imparcialitat en la justícia ideada per eliminar la parcialitat del justiciable, no interessen les decisions que poden influir en els grups socials segons preveu l'aplicació de la llei sense tenir en compte les obligacions de tutelar l'Estat els drets humans. Les decisions d'un sistema judicial d'una societat pot resultar problemàtica per una altra societat que originalment no comparteix els mateixos principis i valors. No pot exisitir imparcialitat si la justícia no se sotmet al principi de la globalitat. La noció dels drets humans exigeix humanitat compartida, segons Amartya Sen (La idea de la Justícia, Taurus, 2010). Quan la justícia resolt conflictes entre dos ideals diferents, surt de la llei. Els ideals no tenen lloc en les definicions del Codi Penal. Ni posicions d'ignorància ni d'utilitarisme en favor d'uns o d'altres segons s'interpreti i s'apliqui la llei, doncs el benestar de les societats i l'exercici de les llibertats no admeten la imposició de desigualtats en base a l'aplicació de la llei. Segons sigui la concepció de la justícia que defensin i apliquin els seus servidors trobarem o no a faltar la equitat que permet corregir les desventatges i desigualtats.