el poder del dret

En els temps actuals no ens podem creure que les constitucions dels Estats hagin transformat la realitat jurídica i social dels pobles. Les lleis fetes per cada govern són relatives, mentre que les fetes per els organs legisladors s'adrecen a tota la societat i ofereixen més garantia si la societat les ratifica i no exigeix la seva reforma o derogació en base a la anom,enada democràcia directa o la iniciativa legislativa popular. La democràcia exigeix igualtat, deia Montesquieu, "i tota l'ambició dels dirigents ha de ser donar a la seva pàtria el millor servei amb moderació i sobrietat". "La nació serà prudent si els governants ho són i feliç si els governants ho són, per molt mediocre que sigui el talent de tots ells". "La saviesa fa el bon govern, no l'altivesa", la supèrbia ni l'estupidesa. En certs governs de tendència despòtica o absolutista, segons Montesquieu, ningú aspira a la igualtat democràtica perquè no interessa, doncs uns volen ser superiors als altres i els que estan fent de poble baix el que volen és sortir de la seva situació i convertir-se en poderosos. La democràcia i la moderació ha de ser establertes per les lleis que no orientin la societat cap a la corrupció. La desigualtat converteix en temporal i de curta vigència tota constitució i desferma les lleis. La idea del principi democràtic és de Montesquieu; perô tambë ho ës el principi de subordinaciö dels ciutdanas als magistrats per fer-los obeir les lleis. Les lleis han d'afavorir els bons costums i les llibertats en lloc de la pobresa extrema per uns i la riquesa desmesurada i immoderada per els altres. A més també sabem que l'Estat pot ultrapassar els limits de les seves funcions tradicionals de protegir les llibertats i els drets humans, reprimint la criminalitat i la corrupció política, establint desenvolupaments socials a llarg termini beneficiant més els interessos econòmics que els socials. Prò els drets socials són indispensables per gaudir d'estabilitat democràtica aplicant els jutges la legislació d'acord amb la realitat, doincs els conceptes del dret canvien i evolucionen segons les exigències públiques. En aquest cintexte nou el paper dels jutges és aplicar les lleis amb una nova visió d'acord amb la seva discrecionalitat i creació interpretativa. EL'autèntioc eqilibri o contrapès de l'Estat és precisament una justícia reforçada, d'acord amb els principis de la dignitat humana i els drets humans com demanen les Nacions Unides en les seves Resolucions sobre la Justícia i els Drets Humans. La primacia de l'estat de Dret no s'entén avui sense el dret internacional que es preferent i prevalent davant els drets nacionals. Existeix un ordre jurídic internacional que no es pot comparar amb l'ordre jurídic intern d'un Estat, però ambdós fan part del mateix ordre jurídic sobretot amb l'aplicació directa del dret internacional com a dret intern de l'Estat que són entre altres les disposicions dels Tractats internacionals ratificats, les Resolucions de les Nacions Unides i els Drets Humans. Aquest dret gaudeix del principi de primacia i superioritat sobre el dret intern que no el pot contradir ni limitar o excloure. LA Convenció de Viena de 23 de maig de 1969 sobre els Tractats, ratificada per Espanya que recull el dret consuetudinari al igual que la jurisporudència recull els principis generals del dret sobre la bona aplicació de la justícia per garantir la bona fe i la seguretat jurídica. S'ha de veure ara les raons fetes públiques de la reforma de les competencies jurisdiccionals del Tribunal Constitucional per ser utilitzades politicament per frenar les ansies independentistes del Govern català. S'ha d'analitzar tota la posició del Govern d'Espanya negant-se a reconèixer als catalans els drets que li reconeix l'ordre jurídic internacional aplicable al Regne d'Espanya. El Govern del Regne hauria de reconèixer i obeir el poder del dret sense necessitat de que les instàncies internacionals li recordin els principis aplicables i el risc de danyar i portar a la fallida l'Estat de dret del regne d'Espanya, de seguir en la present actitud negacionista de l'exercici dels drets fonamentals internacionals que corresponen al poble de Catalunya.