anem de judicis

Darrerament la política s'ha portat als jutjats. Barcelona, Madrid, Berga i altres llocs comencen a tenir experiència de la lluita entre la política i el dret. Es parla de política invasora i infractora del dret, d'un rupturisme no legal per causa del qual, segons interpreten les fiscalies, es trasllada el poder de decisió del futur de polítics electes als jutges. La idea de la justícia en el món modern, com en el dret català tradicional, està vinculada amb la idea de la equitat i també del pacte. La justícia segons els règims pot presentar perspectives diferents. Però en dret democràtic la justícia en l'aplicació de les lleis ha de respectar i aplicar-les amb total respecte als Drets Humans i el concepte de dignitat humana, és a dir el respecte a les llibertats individuals. Existeix, però, una imparcialitat en la justícia ideada per eliminar la parcialitat del justiciable, no interessen les decisions que poden influir en els grups socials segons preveu l'aplicació de la llei sense tenir en compte les obligacions de tutelar l'Estat els drets humans. Les decisions d'un sistema judicial d'una societat pot resultar problemàtica per una altra societat que originalment no comparteix els mateixos principis i valors. No pot exisitir imparcialitat si la justícia no se sotmet al principi de la globalitat. La noció dels drets humans exigeix humanitat compartida, segons Amartya Sen (La idea de la Justícia, Taurus, 2010). Quan la justícia resolt conflictes entre dos ideals diferents, surt de la llei. Els ideals no tenen lloc en les definicions del Codi Penal. Ni posicions d'ignorància ni d'utilitarisme en favor d'uns o d'altres segons s'interpreti i s'apliqui la llei, doncs el benestar de les societats i l'exercici de les llibertats no admeten la imposició de desigualtats en base a l'aplicació de la llei. Segons sigui la concepció de la justícia que defensin i apliquin els seus servidors trobarem o no a faltar la equitat que permet corregir les desventatges i desigualtats.