autoritat moral i governança mundial

Amb la seva autoritat moral, les Nacions Unides són el referent d'una nova governança mundial. El liberal Salvador de Madariaga ja explicava com els dirigents dels Estats Units dels anys 50 li negaven equivocadament autoritat moral a les Nacions Unides, oposant-se a l'ingrés de la República Popular Xinesa a les Nacions Unides. Al final els britànics van donar l'empenta com a bons fadrins, i Xina va entrar tot i ésser una dictadura com ho era l'Unió Sovètica. Eren els moments de la guerra de Corea, però les Nacions Unides són el far de les llibertats davant les tiranies i el malgovern. Hi ha governs que no s'atreveixen a governar amb l'opinió pública per què saben que no poden resistir a la llibertat d'opinió i la crítica social, no poden presentar un quadern de bones notes pel que fa el respecte de la persona humana i la seva dignitat. Sense llibertat no hi han eleccions possibles ni alternatives, que és el que va passar a Espanya sota el règim franquista. Ara som en situació propera quan la política es fa en funció del que diu el propietari del govern. El sufragi universal, decidir lliurament, fer elecció del que es vol són elements necessaris per definir una democràcia, tot i les imperfeccions de les institucions i les aplicacions de la normativa que configura un Estat de Dret. La llibertat no assegura que tot es faci bé, peò impedeix que uns quans imposin el silenci a les majories i a les minories que manifesten el seu desacord amb la política oficial. Hi ha uns mitjans de comunicació tant a la premsa com a la radiotelevisió que purifiquen l'Estat, en paraules de Salvador de Madariaga, amagant els fracassos, secretismes i les intrigues o joc brut amb que es belluguen els seus organismes. La llei és el silenci i la hipocresia. Som davant d'un règim ara que es vol perpetuar com ho va intentar el franquisme. Tenen poder i lleis per imposar, però no autoritat moral davant el poble de Catalunya. La coincòrdia i la moderació no sorgeix amb l'amenaça i la violència jurídica. La intransigència i la intolerància és antidemocràtica i només es troba en els règims no democràtics, els que rebutgen les recomanacions morals de les Nacions Unides com ja va fer Espanya el 1970 no ajudant ni facilitant a la provincia espanyola del Sáhara el Referèndum que va acordar l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resoluciò 2711, per acabar entregant el 1975 el territori, recursos i la població al Marroc, sense comptar amb l'opinió dels fins llavors ciutadans espanyols.