la crisi del règim més a prop

Va passar per alt als periodistes que el Sr. Rajoy digués que el PP no és una corporació. Què volia dir? Va voler dir que el PP és ell i al PP es fa el que ell diu? Era una indirecta al Govern de la Generalitat que segons ell només governa per uns quans i que la majoria no hi estan d'acord? No es va veure que els congressos del PP són una "mise en scéne" d'un acte merament propagandístic?. El més procupant és que el Sr. Rajoy, amb la seva omnipotència consentida per la militància del PP, disposi de la facultat de definir el bé i el mal, la justícia i la injustícia, el que és legal i el que és il·legal. Segons el jurista català Maspons i Anglasell que fou assessor de la Societat de Nacions, "les expressions bé, justícia, mal i injustícia són expressions per unes normes superiors de moral, i el qui té el poder no sols no les pot alterar, sinó que està obligat a sotmetre-s'hi. Pel Sr. Rajoy, el mèrit és la submissió a l'estat que ell dirigeix, i com diu "governa". No posa com a eix la dignitat de les persones, individual i col·lectiva, el respecte a les llibertats i les minories nacionals existents al actual territori de l`'Estat o Regne d'Espanya. El Sr. Rajoy, mal acostumat durant anys a fruir i disposar del poder absolut de l'Estat, el Congrés dels Diputats i el Senat, ara no vol veure que s'equivoca, que els temps han canviat i en democràcia és normal que se li limitin els poders. És de sentit comú no desestabilitzar la democràcia vulnerant drets fonamentals reconeguts pel dret internacional, situació que no es produeix a l'Estat espanyol actual per l'actitut cabuda d'un PP i un Gobierno continuísta del Reino de España al servei dels interessos de l'Ibex, com també part dels dirigents socialistes del passat. Per la seva banda, la candidata socialista andalusa Susana Diaz Pacheco, segueix manifestant per España i Andalusia, ja ha dit que vol la unitat d'España. Cap porta oberta a parlar del referèndum català. Ple suport per tant de la candidata a la política del President Mariano Rajoy. És la crisi del món socialista, perquè s'apunta a considerar el conflicte Catalunya España com un mal de cap que s'ha d'acabar amb els mitjans que siguin. Tampoc serà partidària del diàleg ni d'apropar posicions, i menys encara de reconèixer i d'aplicar el Dret Internacional que reconeix el dret dels pobles a la lliure determinació. Ella sap que el Dret Internacional és un dret que està per damunt de les constitucions i permet resoldre conflictes com aquest. Però es queda en dir que el socialisme ha de governar Espanya sense canviar res, i ja en té prou. No aporta cap alternativa fiable, i menys la pot plantejar amb el suport de Felipe González, Rodríguez Zapatero, Rubalcaba i Alfonso Guerra. Aplaudiments sentits o de conveniència durant l'acte de presentació ahir de la ja candidata? El PSOE ha fet com el PP, escenificar un comportament teatralitzat de cara als mitjans de comunicació. Es queden en dir dretes i socialistes d'Espanya que el referèndum que vol celebrar el Govern de Catalunya és un atac a la democràcia espanyola. No hi ha cap mena de diàleg, no es discuteixen arguments, no es repassa la història, ni les disposicions legals bàrbares que ens han portat a aquest estat de coses. El socialisme espanyol per veu ja coneguda a Barcelona de Susana Diaz, també dita la Sultana, que s'apunta a ser la secretaria a Madrid ara que li trontolla el poder a Andalusia, s'apunta al model de la gran coalició amb les dretes, apartant-se de la lluita per la societat del benestar, plegant-se a la dominació del gran capital financer que ja li ha fet préstecs per anar tapant forats. No es proposa fer polpitiques socialdemòcrates perquè no tindrà poder i no podem cap de nosaltres confiar en les seves declaracions demagògiques en relació a Catalunya, atacant el nacionalisme democràtic català, però no dient res del nacionalisme agressiu espanyol contra Catalunya. És veritat allò de qui calla atorga? Només diu "a ganar". Però no aclareix res més. El projecte socialdemòcrata que defensa Pedro Sànchez, ara que ja ha reconegut que Catalunya és una nació, denuncia conspiracions i rebutja aliances contradictòries amb el projecte socialista. No serà que els barons socialistes del passat són cinscients de que van camí de deslegitimar el socialisme a l'Estat admetent polítiques antisocials, cedint l'hegemonia a la dreta que acull l'extrema dreta al seu voltant. El que és clar és que sense socialdemocràcia la millora del nivell de vida de la ciutadania és impossible. De la modernització 1983/2011 que deia Manuel Castells en el seu article a La vanguardia el 4 de març de 2017, els socialistes espanyols s'han apartat de les seves bases tradicionals i del vot del poble que han recollit formacions noves. Veig malament que el PSOE i el PSC no segueixin un declivi per no voler adaptarse a la realitat social i a les reivindicacions dels treballadors. Subirdinar les pol`pitiques d'esquerres als interessos dels poders financers que representa el PP, és un mal auguri pel futur del socialisme a Espanya.