personalismes i antagonisme social

Que Espanya amb Catalunya integrada dins el territori de l'Estat conegut com Regne d'Espanya des de 1967, hagués assolit el 1978 una Constitució que creava una democràcia representativa homologable a la Comunitat Europea i als criteris del Consell d'Europa, no vol dir que quedés superat l'endarreriment respecte a la societat europea en els aspectes polítics, tecnològics i del respecte al dret internacional amb un enfortiment de l'Estat de Dret d'acord amb els criteris de flexibilitat, dignitat i justícia social que exigeix la incoirporació dels drets humans. Encara es considera visionaris, radicals o extremistes els que plantejen opin ió i defensa de drets que no convenen al comnservadurisme imperant en la societat transfranquista espanyola. Ha desaparegut la confiança entre governants i governats que volen participar en les decisions polítiques i socials, dret que d'altra banda reconeixen les declaracions de drets. Les consignes polítiques dels conservadors que són al poder no són més que un discurs repetitiu basat en ideologies del passat, practicant mesures demagògiques per protegir els interessos que realment representen. L'Estat ha pres partit en favor del corrent d'opinió que promou el desengany de la política i ridiculitza els polítics i els intel·lectuals que no beneixen els conservadurisme del poder. A Espanya s'ha desenvolupat la política sobre una base negativa desacreditant l'oposiciò i les minories als que considera incapaços de fer una tasca de govern. Aquesta manera de fer ha obert la porta als personalismes i les divisions dels grups poítics sobre els que segueix girant la política. S'amaga a més l'absència d'autoritat manifestant que tothom és igual davant la llei quan saben que no és cert pel que fa a l'aplicació de la llei feta a mida per destruir els plantejaments que pugnen amb el sistema de la pàtria única. La situació del poder i la força creada queda sotmesa a les febleses, errors i vanitat de qui es creu l'amo del poder tant sols perquè ha sigut investit, sense pensar que pot ser destituït amb una votació contrària. No li importa al personatge desmoralitzar més el país, com ja va fer amb la actuació de cremar l'oposició mesos i mesos per guanyar uns quants vots més i imposar-se. Ara només resisteix per una situació de força aprofitant les lleis fetes sobre un poder parlamentari absolut que ja no té. El resultat és el desequilibri social i laugment d'antagonismes i malestar social. Mal camí segueix qui no respecte els drets de les minories. La Constitució en realitat no ha resolt gran cosa i només serveix avui per atenallar una part de la societat sota l'hegemonia de l'altra.