el català no està per èpiques

Cap de nosaltres és nascut d'un déu o d'una deessa. No som en temps dels heroics grecs, sinó en el temps de les energies renovables per substituir les fòssils, la lluita contra la pol·lució de l'aire, els rius, els mars i la terra, apropar les decisions al poble i alliberar-lo de les polítiques hegemòniques. Catalunya veu amenaçat el seu model econòmic i social per les mesures recentralitzadores decidides per l'Estat espanyol, la imposiciò de més condicions per accedir al FLA, la manca maliciosa de estructures ferroviaries adequades al desenvolupament econòmic i industrial, la política aeroportuària espanyola negativa amb Catalunya, la lluita constant per evitar la desaparició de la llengua pròpia i la desnacionalització de Catalunya per ordre judicial, les dificultats per poder celebrar un referèndum d'autodeterminació per consolidar el ple autogovern i buscar noves alternatives de futur. No creiem en l'Estat espanyol perquè ens ha demostrat la seva voracitat recaptadora i el nul suport a les iniciatives socials, culturals i empresarials catalanes. Tampoc és pels catalans alternativa fiable l'Estat espanyol constituït en Regne que no facilita la gestió del territori ni escolta les reivindicacions de la gent. La política segueix sent un mercadeig de càrrecs i d'interessos que es consideren com a fet mnormal malgrat les ferides que puguin produir. La quota catalana ha definit tota una política, però no la correcta equiparable a la d'un paìs lliiure. Seguim encara amb la política d'inaugurar un govern els treballs públics enxegats per l'anterior i patir les sobrefacturacions. Seguim encara honorant els que ens persegueixen .Els nostres temps es caracteritzen per la manca de consens i la falsa acusació de radicalisme a l'exigència de la lliure determinaciò del poble català. La pressió legislativa del Regne d'Espanya sobre Catalunya minva encara més les escasses competències de la Generalitat actual. Cal recordar quan a Madrid, el 2002, com explicava l'eurodiputat Ramon Tremosa en el seu "el sobiranisme necessari" en una reunió asl Ministeri d'Economia a Madrid, d'empresaris i funcionaris de corbata que mai havien trepitjat un polígon industrial, després d'hores de discussió, el funcionari va acabar dient "no habrá dinero catalanes". No estem per èpiques, però tampoc per deixar-nos fer. La mentalitat catalana no és l'espanyola, noi el tó de veu. Però Catalunya vol el poder polític propi respectat, no estem per deixar-nos governar a conveniència de tercers estranys a la nostra polìtica. Catalunya no té crisi d'identitat, a diferència d'Espanya que necessita anar contra Catalunya per trobar la seva. La perplexitat és la èpica espanyola que dilapidant el pressupost públic i endeuten cada dia més el poble sense preguntar-se el per què, i també el perquè han decidit tenir catalans vassalls en lloc de col·laborar amb els catalans en la aplicació a la política de noves idees per generar el progrés per a tots.El que no caben avui són les anomenades terceres vies. El federalisme que no respecta la minoria nacional catalana i només descentralitza és inadmissible. Però reconèixer el fet nacional català, legal i històricament indiscutible, resulta impossible avui per el Regne d'Espanya que només vol la nació espanyola. Catalunya no té més remei que marxar i formar Estat propi. Espanya no ens vol doncs només ens vol desnacionalitzats i espanyolitzats rernunciant a la nostra història, drets nacionals, les nostres tradicions i llibertats, quelcom impossible. La lluita és fer respectar la nostra dignitat nacional com a poble i decvidir-ho democràticament. Aquesta és la única via admissible, sense necessitat d'herocitats.