de la mani a la mascletà

Torna la pugna per els espais de poder al temps que el Govern d'Espanya es planteja proclamar a Catalunya l'Estat d'excepció per desmontar el procés en 30 dies. Seguim en el temps de les declaracions, les mobilitzacions, les amenaces i la farsa mediàtica. Els partits conservadors es reorganitzen o es veuen destroçats per les espurnes de la corrupció. La negociaciò de futures coalicions i aliances és com la mascletà valenciana de divendres. Cap activitat noi supera la llei com arma de domini de l'Estat. El socialisme polìtic s'allunya de la classe obrera. Els treballadors de la construcció veuen com el seu vell salari de tres mil o quatre mil euros ha passat a ser de mil doscents, i la gent d'altres feines veu com els saslaris que reben arriben a ser inferiors al salari mínom o no trobaran feina. La crisi ha servit per això, per empobrir més els treballadors. Només el Barça compensa la desesperança de molts. La independència de Catalunya no acaba de superar el tràmit del "pacte", mentre el Govern d'Espanya intenta convèncer la Comissió de Venezia de que pot suspendre l'Autonomia Catalana i proclamar l'estat d'excepciò i que ningú li ha de dur la contrària, perquè són un govern democràtic i ells entenen que Espanya lo quiere así. A la Hisenda espanyola es preparen les noves retallades en inversions a Catalunya, i un Ministre que no hi entén res de comerç internacional ens diu que tanta reclamació pel corredor mediterrani és una exageració, que ja n'hi ha prou amb el que tenim. I a les agències de viatges de València veiem anuncis de viatges a la Xina i a Amèrics que surten de Madrid. L'aeroport de Barcelona no volen que pugui competir amb el de Madrid en els vols transoceànics i es proposen desviar el turisme que vé a Catalunya. Els estudiants no volen pagar les taxes universitàries. Alguns magatzems han tingut l'acudit de descomptar l'IVA als seus clients com a reclam de vendes perquè saben que la gent ja n'està farta de pagar IVA per tot. El Govern d'Espanya insisteix emn dir que el triomf de la unitat espanyola és cosa d'ells i el govern català diu que el triomf de la causa catalana es cosa dels catalans. ANC i Omnium en volen l'exclusiva. No veiem que fan els dipoutats al Parlament. Només coneixem les sigles dels partits. No es veu ben bé com trobar qualificació per l'Estat de Dret del que tant blasonen a Madrid. Si és el mateix concepte com el de Franco que no acceptava l'informe de la Comissió Interlacional de Juristes, és evident que aviat llegirem que contradir la unitat d'Espanya es vol convertir en il·legal. Els vells furs de Catalunya no compten. Segueixen exigint a Catalunya eleccions en lloc del referèndum perquè estan convençuts de que la gent ja està cansada de tant sentir parlar d'independència i canviaran les majories al Parlament de Catalunya, i més després del que s'ha descibert en el judici dels Millet i Montull, més el que es va sabent de can Pujol. La dreta catalana és una farsa democràtica i els treballadors ho saben. Tot el procés sembla un enfrontament entre les dretes catalana i espanyola, del que, com sempre, els grans perjudicats són els treballadors i els pemsionistes. La qüestió es convertir el sistema democràtic actual en més involucionista i centralitzates que es converteixen en superdiputacions macroprovincials. Rajoy assumeix el paper de dictador de partit i no l'afecta el temps d'indignació de la gent jove ni la desafecció monàrquica d'una part del poble que ha descobert que la Monarquia és un a herència del franquisme. Les idees per millorar queden pel futur. Ara toca mani avui, mascletà demà. Les Falles valencianes són el més important aquests dies. El més vinent les professons de Setmana Santa a Andalusia. Molts negocis treballaran sense declarar impostos. La festa és l'impotrtant. La recaptació fiscal quedarà per juny. Els estudiants seguiran sense poder pagar les taxes.