Espanya suspèn en Justícia Social
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 30 de setembre del 2014 /
Posted in
desigualtats,
pobresa energètica,
poder,
pronòstic
Ja és oficial l'estudi de la Fundació Bertelsmann que constata que els països del nord d'Europa guanyen en qüestió de justícia social, segons informa avui el diari El Punt/Avui. l'Estat espanyol es situa a la cua just abans dels països més pobres de la Unió Europea, Romania i Grècia. Avui publica el BOE a més l'ordre de suspensió de l'eficàcia del Decret de pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol ha presentat recurs davant el Tribunal Constitucional per aturar-lo i deixa més de 300.000 llars catalanes pobres sense possibilitats de apaigavar el fred aquest hivern. També observem que l'atur baixa perquè immigrants tornen al seu país i perquè joves marxen a la cerca de feina en altres països, perquè els treballs són temporals. Les desigualtats socials segueixen creixent, el desequilibri social és cada dia més evident, el deute practicament supera el PIB. Però pel govern això no té importància, els pronòstics de cara a la galeria i les notícies són bons oficialment. Tornem a aquella Espanya on només es feia pública la informació que convenia. Els drets socials no compten, tant sols mantenir-se en el poder els actuals governants, protegir els negocis que els obren la porta per un bon lloc ben remunerat a l'hora de la jubilació política i amb bona calefacció a l'hivern.
llibertat d'expressió i societat democràtica
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 29 de setembre del 2014 /
Posted in
participació ciutadana,
pluralisme,
societat democràtica,
tolerància
La llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments essencials de la societat democràtica, una de les condicions primordials pel seu progrés. En nom de la llibertat i de la democràcia no es poden prohibir les informacions que xoquen o inquieten l'Estat. L'exigència del pluralisme, la tolerància i l'esperit d'apertura determinen l'existència o inexistència de la societat democràtica, segons sentenciava el Tribunalk Europeu de Drets Humans el 7 de Desembre de 1976, tres anys abans que l'Estat espanyol hagués ratificat el Conveni de Roma de 1950 per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals, el 4 d'octubre de 1979 (BOE 10.10.79. L'aplicació d'aquest dret al món polític i al dret de consulta pública quan de participació ciutadana en la governança es tracta genera una opció jurídicca ben discutible, però orientadora del límit que té tot estat per vetar o impedir el dret de les minories nacionals a expressar la seva voluntat polìtica i defensar-la mitjantçant el vot. Aquests drets estan intimament conectats, doincs no hi haurien eleccions lliures si no es respeta el dret a la informaciò i la llibertat d'expressió de tots els participants. La societat democràtica per existir de manera efectiva ha de complir uns requisits bàsics que s'han d'interpretar com diu el mateix tribunal a la llum de les condicions de la vida en els moments presents. La negastiva a tot el que els demés proposen és la negació de l'esperit democràtic, la porta oberta per ignorar els drets humans, traicionar la justícia.
torna la dictadura a Espanya
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 28 de setembre del 2014 /
Posted in
boicot,
catalans,
dictadura,
llibertat d'expressió,
violència moral
El Govern del President conservador Sr. Rajoy que ja va liquidar la Justícia Universal per obrir bones relacions econòmiques amb la Xina que exerceix com a capitalista d'Estat i no fer enfadar els americans amb els periodistes morts a l'Irak amb les investigacions judicials que tenien en marxa jutjats espanyols, ara ha decidit anar contra Catalunya per limitar o impedir un acte col·lectiu de llibertat d'expressió. Estan disposats a no deixar opinar els catalans acusant-nos de viure fora del temps, voler sortir d'Europa i fer coses il·legals. Anar contra la llibertat d'expressió com a Govern és un acte contrari a la democràcia, és imposar quelcom contrari a la voluntat d'un poble, és dividir la societat, crear rancunies,frustrar i fer violència a qui té sentiments i estima i vol manifestar la seva llibertat de decidir encara que sigui amb una consulta d'opinió no refrendària. Qui s'oposa al dret base de la democràcia que és el de la llibertat d'expressió i la nega a tot un poble imposant la censura, és a dir el silenci servint-se dels tribunals de justícia està negant la democràcia, està fora dels temps actuals, s'allunya del que és i significa Europa, ens torna a la violència moral servint-se de les lleis interpretades per silenciar el poble català, ens torna a la dictadura. Espanya fa ara boicot a la democràcia i aixeca un mur amb Europa. LLencen si convé la llei penal feta per ells a la seva mida contra tot un poble. Podem estar davant un genocidi moral?. Dictadura?. Dictablanda?. De moment el que queda clar és que infringeixen legalment segons la seva obcecació i obssessiu odi a la llibertat nacional de Catalunya la llibertat d'expressió dels catalans que reconeix el Conveni europeu de drets humans confonent una consulta no refrendària amb una declaració d'independència que de fet tampoc poden impedir en el seu moment, perquè el dret a la integritat dels Estats no es refereix a les separacions proclamades per la via democràtica i pacífica de nacions sense Estat i no reconegudes per l'Estat que els impedeix ser nacions lliures, sinó a les agressions de tercers. La democràcia participativa que diu la Constitució europea no tè ara vigència a Espanya. Espanya veritablement està renunciant a ser europea. No em puc creure que ho facin inconscientment.El Govern conservador espanyol necessita manifestar-se contra Catalunya, actuar com la dictadura franquista si convé per raons electorals d'una banda i per mantenir contentes les oligarquies a les que serveix. El que també és lamentable i imperdonable és que una part important de l'esquerra espanyola, com també a Catalunya, guardi silenci i recolzi o toleri aquest estat de coses.
defensa de l'autogovern a Catalunya
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 27 de setembre del 2014 /
Posted in
convivència,
democràcia,
nació catalana.,
pensament de govern,
política
Aquest matí el President de la Generalitat Honorable Artur Mas, com ell diu, el 129é President de la Generalitat que existeix des de 1359, ha signat el Decret de convocatòria d'una consulta no refrendària per escoltar el poble català, d'acord amb la recent llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya. Comença doncs un llarg procés per definir la situació de Catalunya en el concert de les nacions malgrat que l'Estat espanyol no reconeix Catalunya com una nació. El president s'ha referit a la defensa de l'autogovern de Catalunya i ha parlat de germanor contradient els que diuen que Catalunya aixecarà un mur al límit geogràfic amb Aragó. No ha parlat per res de fronteres amb Espanya, sinó de cooperació.Però en aquest procés tindran gran importància les esquerres que veiem dividides a l'hora d'impulsar la consulta. No hem vist a l'acte institucional representants d'ICV i tampoc del PSC. No hem vist avui el suport públic de Guanyem, ni de Podemos. I arribat aquest moment cal recordar a les esquerres que tenen l'obigació de vertebrar l'espai majoritari que el futur ens demana en lloc de seguir esmicolant-se. Com deia Tarradellas l'any 1934, les esquerres han de ser inflexibles en el compliment dels programes dels seus partits, i per governar no han de fer una política de convivència. Ara afegiria de tolerància a les corrupcions i corrupteles de la dreta. Contra la demagògia cal fer política amb majúscules. Ens convé avui no oblidar, com deia el President Josep Tarradellas aquell 1934 que Espanya les lluites polítiques com les que sufrim ara els catalans porten una passió desenfrenada amb el desig d'esclafar l'adversari. No tenen a Madrid un clar pensament de govern. És el poder pel poder, imposar en definitiva la seva política el que guanyi per la raó o per la força. Contra Catalunya acaben coincidint les principals forces parlamentàries espanyoles. Cada vegada es veu més la necessitat de presentar a Catalunya les esquerres unides com deia el President Tarradellas davant la convocatòria d'eleccions el febrer de 1936. Només l'esquerra unida i forta pot assegurar en el futur l'autogovern de Catalunya com a poble lliure. Cal que no oblidem el passat, com ens han tractat tots plegats a Espanya i que siguem conscients de que la dreta farà tot el que estigui al seu abast per impedir l'autogovern català. Diàleg i comprensió tot el que vulguin, però la submissió s'ha acabat. Més exigència de democràcia i de reconeixement i respecte a la nació catalana és el que hem de defensar en una primera fase. La independència de Catalunya no és per demà passat.
animadversió i convivència forçada
by
Pau Miserachs
/
divendres, 26 de setembre del 2014 /
Posted in
degradació sistema,
democràcia,
hegemonia,
model social,
sobiranisme
La rapidesa amb la que l'Estat es prepara per anar contra tot aquell que repiri sobiranisme a Catalunya és una demostració de l'animadversió en nom de la llei i d'una convivència forçada per disposició de la llei.Tot el que no sigui obeir el que diuen des de Madrid serà anar contra la llei. Som ara un domini que no volen perdre. Els catalans no tenim tradició de violència i fem apel·lació a un procediment civilitzat. Volem parlar i entendren's. Però no volen parlar els de Madrid, no escolten el poble. Només pretenen imposar-nos el seu criteri que és llei, coincideixi o no amb la llei aplicable d'acord amb l'interpretació dels Tractats ratificats per l'Estat espanyol. Tenim ara els catalans la desgràcia de sofrir l'obssessió de l'Estat que no entèn el predomini de les maneres pacífiques la Generalitat. A la nostra terre hi ha l'hegemonia de la democràcia que va més enllà avui de la democràcia formal. També hi trobarem una superior posició d'esperit i la comunió del President i el seu govern amb el poble. Per molts ciutadans de Catalunya el sobiranisme és una oportunitat doncs la reducció dels recursos destinats a polítiques d'educació, assistència alimentària, suport a les persones amb dificultats de mobilitat i discapacitats per evitar més deteriorament de les condicions de vida i la degradació del sistema de protecció social com a conseqüència de les fortes retallades imposades per les mesures d'austeritat, ha dut al desmantellament de l'estat del benestar com molt bé senyaña l'eurodiputat Pau Romeva en el seu llibre "Som una nació europea" en el que culpabilitza el neoliberalisme despietat que ha imposat la flexibilització del mercat laboral i destruir llocs de treball digui el que digui el govern espanyolo de cara a l'opinió pública. La situació, seguint el que exposa Pau Romeva, exigeix un canvi en el model polìtic i social d'estat per la via democràtica, sense perdre la diversitat del sobiranisme. Cal que no fem silenci de la paraula. Frustrar la consulta com està disposat a fer el Govern espanyol, serà també frustrar les aspiracions de la massa social que vol sortir de la misèria o no caure en la pobresa vergonyant com ja està passant en nombroses famílies.
guarir l'Estat malalt
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 24 de setembre del 2014 /
Posted in
civilització urbana,
cultura cosmopolita,
democràcia,
directives
Algú em va dir fa mesos que els demòcrates són una raça que es va extingir ja fa molt de temps i ja no es troben demòcrates. Jo no em vaig voler creure aquesta afirmació tant convençuda perquè penso que no ens han de preocupar els dèficits dels partits convencionals fins el punt que sense ells no poguem tirar endavant cap projecte de construcció política. El meu interlocutor creia que la política clàssica o també dita la vella política que hem viscut durant la transició i el règim nascut amb ella anava contra la democràcia i allunyava els demòcrates. A Catalunya hi ha qui pensa i repensa la conveniència d'unes eleccions ara que ens volen aplicar una legalitat que acabarà per canviar. Uns pocs, els que sempre volen manar només miren el poder que donen els vots i no donen importància als moviments socials i les plataformes alternatives. No els escolten i mouen l'aparell de l'estat en direcció contrària a la societat que requereix canvis i serveis complexes, més atenció de l'Estat per lluitar contra la crisi, protegir els treballadors i els petits emprenedors. Estem, creant una societat dependent que tant solos reb directives mentre l'evasió fiscal, l'economia submergida i el blanqueig no paren. Cal jubilar la transició d'una vegada i tots els defectes heredats. Ens convé implantar una democràcia sense trip i jocs capaç de vèncer les oligarquies i socialitzar la riquesa necessària, acabar amb els monopolis de fet, l'especulació com a font de riquesa i els abusos. Hem de plantejar-nos d'una vegada quin sistema democràtic volem, doncs no serveix l'Estat àrbitre no equitatiu ni l'Estat inexistent, ni l'Estat dirigit per les forces econòmiques. Ens cal una polìtica responsable, la optimització dels recursos i serveis públics, fugir de la frivolitat i de les sentències sense debat ni contradicció. Hem d'estar amb l'heretgia de voler ser lliures i de construir una societat que valgui la pena per a tots. Ens cal tornar el centre de la política a la ciutadania. Els partits tent sols tindran valor si interpreten a la ciutadania i abandonen l'immobilisme actual. La democràcia no és una almoina ni una farsa que pugui convertir la ciutadania en vot esclau i abandonar els no convençuts. La democràcia tampoc consisteix en llençar els discrepants i crítics a les clavegueres i vorals de les carreteres amb falses afirmacions d'unitat. I sobretot no barrejar política i religió com a fòrmula per estalviar la destrucció social i les lluites més estèrils de la història. Els partits no poden ser sectes ni actuar entre ells com ètnies enfrontades. La societat és poliètnica, amb una civilització urbana creixent dotada d'una cultura cosmopolita que permet el neixement de noves identitats en una societat sense limitacions territorials. La democràcia doncs no és un fenòmen en extinció.
quan la brutalitat i l'odi destrueixen l'Islam
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 23 de setembre del 2014 /
Posted in
brutaitat,
destrucció,
guerra global,
neteja religiosa
La cultura islàmica ha deixat magnífiques solucions en tots els ordres científics, filosòfics i artístics. El món islàmic ha tingut sempre cura dels pobres i ha vetllat per l'assistència als desplaçats. El món islàmic ha conviscut amb tohom, no creients, cristians i jueus. Ara però, ha aparegut un nucli violent que la professora de filologia semítica a la UB, Dolors Bramon qualifica de terroristes i assassins, que han convertit l'esforç en violència militar. Maten monjos, homes de religió, vells, dones, malalts, tots els que no abominen de la seva religió i no es converteixen a l'Islam predicat per ells, els homes del califat. No volen la cultura occidental per considerar-la perversa. Degollaments, crucifixions, assassinats en massa, enterraments de gent viva, cremar collites, destruir esglésies cristianes, monuments històrics, criminalització de l'occident. El mateix David Cameron, primer ministre britànic va dir diumenge 14 de setembre que aquests yihadistes són monstres, no musulmans, tot condemnant la decapitació del cooperant anglès David Haines. Exportar el terrorisme i la violència és la seva missió per islamitzar, conquerir amb violència en nom de l'Islam que fan sagrat d'aquesta manera, amb sang i destrucció de tot ordre i civilització. Brutalitat, crueltat, ferocitat, esclavatge de dones són les paraules més amables que permeten descriure la neteja religiosa i ètnica que duen a terme els nous islamistes de l'Estat Islàmic. Com explicava el bisbe nigerià Oliver Dashe Doeme en una entrevista publicada a l'ABC del propassat 21 de setembre, definia Boko Haram saquejos, matrimonis forçats, conversions a punta de pistola, fent fugir la gent per evitar ser esclaus o els joves reclutats forçosos Practiquen la doctrina de la guerra total sense límits com molt bé explica el catedràtic de la London School of Econòmics Fawaz A. Gerges en un article que publica el diari La Vanguardia del dia 15 de setembre. Els que no són com ells són infidels, els seus enemics també són a Espanya, Europa i els Estats Units. Però també a la India i a la Xina. La tercera guerra mundial sens dubte, com diu el Papa Francesc, ja ha començat com una guerra de religió. Cal descobrir ara quins són els veritables interessos d'aquesta guerra i campanya de destrucció. Voler convertir l'Islam en una maquinària de matar basada en un fals ideal i l'extremisme sense fré.Volen la yihad global. Però l'Islam no predica el que fan els terroristes de la yihad. La bogeria de proclamar-se successor de Mahoma i exigir que tots els musulmans estiguin sota un sol i únic govern.
legitimitat i democràcia
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 22 de setembre del 2014 /
Posted in
desconexió,
desconstrucció,
legitimitat,
opinar,
vertebrar
Ara que ens tracten d'insensats, estùpids i no sé quantes coses més per què a Catalunya volem decidir el nostre futur polìtic, cal preguntar-se on és la legitimitat democràtica en la defensa de la dignitat de les persones i si aquesta democràcia és la correcta. Les notícies que apareixen als mitjans ens deixen veure que algú està mancat de legitimitat quan desprecia i menysté els seus conciutadans i rebutja el diàleg polític oferint situacions impossibles com proposar a la minoria catalana que intenti reformar la constitució per la via parlamentària al Congreso de los Diputados de Madrid si vol fer un referèndum. Qui això diu perd tota legitimitat, doncs no escolta ni respecta la veu d'un poble que li demana poder opinar. Ens volen vertebrar a cop de funcionari? Creuen sincerament al PSOE que hi haurà Espanya federal mentre governi amb majoria absoluta el PP?. És un fet el desmuntatge de l'estat del benestar i el Ministre d'Economia Sr. Guindos ens reconeix ara que hi haurà desacceleració a Europa, perquè hi ha recessió als països capdevanters, la República Fedral i França. És a dir que seguirà l'atur a Espanya com havia pronosticat i molts economistes reconeixen. Sumem doncs la desconstrucció econòmica a la crisi d'estat, i aquell crit referent a la venda d'ENDESA "¡antes alemana que catalana!" que va impedir l'entrada de capital català a ENDESA. Hi ha un altra fet que demostra la desconexió i el desconeixement: la manca de mobilitat de la gent en la feina i els estudis com no sigui per anar ara a l'estranger, i el desconeixement del que són els demés. L'endogamia, l'egocentrisme local, el desinterès per les coses dels altres i l'esfondrament de l'edifici constitucionals són un fet indiscutible en els moments actuals. La solució és més democràcia radicalitat democràtica a tots els nivells, no posar-se d'esquena uns envers els altres, menys empoderats de partits a les institucions i més polítics fent feina. Espanya i els moviments unionistes el que volen ara i sembla mentida que així es comportin, és la destrucció de la cohesió social a Catalunya amb plantejaments d'enfrontament i crida als espanyols a ocupar Barcelona el 12 d'Octubre. La manca de modernitat i esperit democràtic que ens mostren els que no volen que Catalunya voti és patètica. La manca de sentit equitatiu i de respecte als drets nacionals de Catalunya dels funcionaris seguidors de l'anterior règim posats a polítics a Espanya, inacceptables.
cap a la ruptura amb l'estupidesa
Som en moments històrics per afermar el dret a decidir a Catalunya que ens nega el Govern espanyol. És prou evident que no és parla de democràcia econòmica, ni d'interculturalitat, ni d'ecologis solidària ni de canvi social com hauria dit en Alfonso Carlos Comin que va morir el 1980. Ens trobem en moments hàbils per adequar nacionalisme i modernitat, refer la democràcia per millorar-la davant el silenci i l'abstenció de molts, davant el record del 15 M que ha generat nous moviments sociopolítics com procés constituent, Guanyem Barcelona i Podemos, a més de donar força a les CUPS. Fou i és la lluita dels que pateixen les conseqüències de la crisi contra la societat desvinculada que ni dona almoina als pobres que són molts, a partir d'ara molts més assalariats amb la anunciada baixa salarial. Fan de la feina uin nou esclavatge. La societat viu en la frivolitat mentre els pobres i els joves i també els no tant joves que practiquen com deia la ministra de treball " la mobilitat exterior" afronten la misèria i la decepció. No donen informació dels suïcidis de joves i vells, ni dels que tornen un cop fracassada la fugida cap altres països a la cerca d'un futur individual. Són aquests els que veuen primer la importància de desvincular-se del poder contrari als interessos de la pàtria catalana que ens tenalla. Ens recorden que hi ha una Constitució que segons ells declara il·legal tota consulta refrendària no convocada pel Govern espanyol, no reconeixen la Generalitat històrica i la donen com les lleis restrictives de la política Catalana com filla de la Constitució. S'aixequen dits en actes histèrics per recordar-nos que han decidit que la consulta aprovada pel Parlament català va contra la llei, que no la podem dur a terme. Però no van ara directament contra el poble, llencen primer els dards contra el President de Catalunya l'Honorable Artur Mas. També podem observar que ja no es parla de desobediència civil amb aquestes dues paraules. La no acceptació per part d'un nombrós grup de diputats catalans i del poble del criteri dels unionistes espanyols que volen fer impossible el somni català de desvincular-se de l'Estat espanyol per la via democràtica, no cualla amb el total respecte a la llei aprovada per majoria absoluta dels vots dels diputats del Parlament de Catalunya, o sigui per la via legal. Amb prohibicions, intimidacions, gestió negativa, expedients sancionadors i el que vulguin no faran canviar els catalans d'opinió ni de sentiments. No s'adonen que lluiten contra sentiments fortament arrelats. L'amor per Catalunya no el venceran mai per la força, doncs és indestructible com l'esperit i l'amor, la fidelitat i la fermesa en les creences. L'estupidesa és no voler veure que lluiten contra quelcom perenne. La història els condemna.
falsa idea de desconstrucció, equivocació moral
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 20 de setembre del 2014 /
Posted in
cas català,
cultura de pau,
democràcia,
nacionalisme
El Sr. Hollande que veu trontollar la seva imatge política no ha tingut millor idea que dir ara que els nacionalismes emergents dels pobles europeus són populismes i que es proposen desestructurar Europa. El bon president de la República francesa clarament està mal informat i confon les coses. El nacionalisme català s'ha fet sobre la història viva, amb un exercici de llibertat i de lluita per la justícia social. Republicans i catalanistes fugits de la dictadura franquista van ajudar al General Leclerc a alliberar Paris de les tropes nazis durant la Segona Guerra mundial. Catalans fugits segles abans de la barbàrie borbònica que va invadir Catalunya el 1714 van lluitar a Austria-Hungria per defensar l'Imperi de les invasions turques. El Catalanisme no és l'efecte d'una passió del moment, sinó un pensament basat en raonaments desapassionats, amb reverència per la cultura, la llengua mil·lenària dels catalans i l'esperit emprenedor, el respecte a la llei democràtica que no s'ha de confondre amb la llei de la massa extraparlamentària. El catalanisme és també el sentiment d'amor per la pàtria catalana i la fidelitat en els pactes. La solució no és negar la humanitat ni la ciutadania. Com deia Abraham Lincoln, esclavitzar pobles contra la seva voluntat és una equivocació moral. La humanitat s'aferma en la llei feta democràticament, en els drets constitucionals, en els Tractats internacionals de Drets Humans que avui inspiren les legislacions i la gestió dels Estats democràtics. El cas català és conegut de les Nacions Unides, i avui un moviment que no es pot malinterpretar. Catalunya vol constituir-se en el món internacional com un poble raonable i just a Europa, treballant per una cultura de pau i harmonia internacional. És legítim oposar-se en tota democràcia a les lleis que no són justes tant com a les decisions polítiques dels governants que trenquen amb els principis de la democràcia. Ara, però sabem i ens han dit que començaran els actes de l'Estat per desacreditar més el procés sobiranista de Catalunya basat com a procediment en la llei per la consulta aprovada ahir pel Parlament de Catalunya, amb tota mena d'amenaces de sancions. Per un poble espiritualment fort, les amenaces no serveixen per res contra el patriotisme i els drets naturals de la nació catalana anteriors a la Constitució de 1978, impedint si poden el dret a decidir dels catalans, l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats a un poble pacífic. En una democràcia i en terra de llibertats cal saber a més que cap govern està legitimat per fer ús de la força si no es fa ús de la força contra l'Estat.
és la democràcia senyors, no la malmetin si els plau
by
Pau Miserachs
/
divendres, 19 de setembre del 2014 /
Posted in
Catalunya,
criminalitzar,
democràcia,
Escòcia,
Espanya,
llei restrictiva
Coneguts el resultat favorable al NO a la indeoendència del referèndum fet a Escòcia sobre la seva possible independència del Regne Unit de la Gran Bretanya, que demostra una divisió important de les d'opinions de l'electorat, la democràcia segueix sense cap mena de problemes a Escòcia, Anglaterra i Europa. Ara Escòcia reclama amb el resultat a la mà el compliment ràpid dels compromisos del govern britànic d'atorgar més facultats i competències a Escòcia. Observem però notables diferències entre el que diu el Sr. Cameron i el que diu el Sr. Rajoy. El primer parla de democràcia i el segon parla de greus conseqüencies que Europa s'ha estalviat. No deixa de sorprendre a l'espectador euroipeu aque4sta diferent i contradictòria manera de veure i valorar els resultats. A Espanya el resultat ha tingut una lectura ben diferent, doncs el govern espanyol es nega a fer res que signifiqui canviar les relacions actuals Espanya/CAtalunya. Més aviat sembla que les vulguin empitjorar. Que no ens diguin ara que som marginals, residuals, endogàmics i excloents, quan Catalunya ha fet tots els esforçoa possibles per modernitzar Espanya i integrar-la en un concert democràtic d'Estats europeus. Que no ens diguin ara que som submarins desestabilitzadores de la Unió Europea quan precisament Catalunya és un país amb plena vocació europea ben demostrada. A Madrid no parlen de concòrdia sinó d'una llei restrictiva al seu criteri, d'obligada observància i acatament que no ens obliga a l'adhesió incondicional, que saben es va fer sota tota mena de pressions que alteraven el text redactat per els ponents. Per què no ho entenguem de diferent manera ens parlen d'horitzons de criminalitat en cas d'incompliment malgrat tots els defectes foprçats i omissions del redactat que podrien posar en dubte la seva mateixa legalitat si es va portar a referèndum amb un text no democràtic coim ho fou la llei organica de l'Estat franquista dels anys 60. No volen veure que la Constitució no criminalitza els actes democràtics de ruptura legal, ans al contrari, doncs ja va significar aquesta Constitució un tall fonamental amb la legislació fonamental del règim dictatorial del general Franco que ni el mateix Rei va respectar tot i que el va jurar. Aviat defensar el catalanisme, les esquerres que reclamen justícia social, la república, la independència com a via per conseguir-ho en favor dels ciutadans més desfavorits sembla que equivaldrà a criminals i delinquents si prosperen les idees del govern que vol criminalitzar el procés sobiranista català, sin es fa una lecura també restrictiva de l'actual Codi Penal. Tot això fa pensar que els republicans i els catalanistes d'esquerres, mentre segueixi aquest estat de coses a Espanya, seguim essent delinquents malgrat la mort del dictador i les llibertats no existeixen com ens van prometre el 1976. És trist i lamentable aquesta retrocessió i involució de la política espanyola que posa en pèrill la democràcia. Aquie4str migdia la televisió espanyola transmitia les paraules del President Rajoy felicitant els unionistes del poble escocés pel resultat del no a la independència en lloc de felicitar a tots els escocesos per haver fet un massiu exercici del dret a decidir el seu futur polític, guanyadors i perdedors. Les seves paraules no eren improvisades ni fruit d'un lapsus. Seguint el moviment dels seus ulls s'ha vist que les llegia mentre parlava, i per tant hi havia una prèvia redacció. S'ha mostrat enemic i separador dels perdedors menystenint els també escocesos partidaris de la independència, ha demostrat que no vol respectar el dret a l'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides a la seva pròpia Carta fundacional i que hauria d'inspirar de manera ben diferent a ell i a la vicepresidenta Sra. Saenz de Santamaria la lectura dels articles de la legalidad que diuen vol infringir el President de Catalunya amb la consulta que vol convocar un cop aprovi aquesta tarda el Parlament de Catalunya la llei de consultes que un Consell de garanties ha dictaminat no infringeix la Constitució espanyola. La pugna jurídica també està servida. La resposta en els Pactes de Nova York de 1966 d'obligada observància pel govern espanyol i tots els funcionaris espanyols policials i judicials per llegir i aplicar la Constitució i legislació derivada. Cal que no oblidi cap de les parts que som davant d'una qüestió de respecte a la democràcia.
quan república vol dir independència
by
Pau Miserachs
/
dijous, 18 de setembre del 2014 /
Posted in
democràcia,
drets humans,
institucions,
legalitat,
minories,
referèndum
Independència en diem ara república catalana, doncs sobirania ara i no parlar tant d'identitat és el que requereix el moment que vivim. Per la nova república no importa tant d'on venim ni el que parlem, sinó la unitat del conjunt de les esquerres per la ruptura. S'ha de tenir el poble com element central de referència en tot el procés, és el que deien aquest matí els representants de diferent entitats de lluita obrera i mobilització social que presentaven aquest matí el manifest de les esquerres pel SISI a Barcelona. Al mateix temps, al Congreso de los Diputados, a Madrid, el President Rajoy deia que Europa no sentia cap entusiasme pels processos independentistes, doncs Euiropa s'havia fet per unir Estats, no per disgregar-los. També deia el President Rajoy que la secessió de Catalunya seria un torpede en plena linea de flotació de l'esperit europeu. I algú més del seu voltant deia que la Constitució no permet un referèndum d'aquest tipus, que l'ordinament jurídic espanyol no permet l'autodeterminació d'un territori o comunitat autònoma. El president segurament no s'ha llegit gairebé l'història de Catalunya, des de que apareix la Catalunya comtal indeopendent de Castella i Aragó, es cohesiona la societat catalana i la identitat del poble català en el segle XII, Catalunya promou la seva projecció exterior i no troba encaix dins la monarquia dels anomenats reis catòlics de Castella i Aragó malgrat el sistema polític pactiste català, l'acolliment dels occitans fugits de la creuada francesa contra els protestants, els càtars i els templaris, i les tensions i conflictes posteriors que van dur finalment a la coneguda com guerra de successió del segle XVIII i la abolició dels drets i llibertats catalanes que no fou més que una guerra sagnant entre les potències europees del moment en territori català que va patir cruelment les conseqüències de l'invasió de les tropes borbòniques. Ara el clam majorityari del pobloe català pel dret a decidir no és reconegut pel govern espanyol com raó suficient per resèctar l'exercici d'aquest dret democràtic i universal a l'autodeterminaciuó que reconeixen les Nacions Unides des de 1966. D'abolir Constitucions i llibertats, suprimint les institucions catalanes, han passat a negar el fet nacional català i decidir impedir atorgar la paraula a la ciutadania com molt bé diuen els redactors del manifest compromís de Gramenet també enviat avui a la premsa, exigint al Govern i al Parlament de Catralunya que organitzin i facin la consulta oficial soibre la independència d'acord amb el mandat democràtic emanat de la voluntat manifesta del poble català. És evident que haurien de parlar ara ja de la república catalana com a nova expressió que substitueix la paraula independència. I és que a Espanya, independència vol dir república, i reclamar la república no és cap delicte si tenim en compte que un alçament militar el juliol de 1936 va trencar amb la legalitat republicana imposant una dictadura militar des de 1939, aliada amb els nazis i feixistes de Mussolini, acabada la guerra civil 1936/39 amb un milió de morts calculat, perseguint durament republicans i gent d'esquerres, a més de maçons i intel·lectuals desafectes, prohibint la llengua i la cultura catalanes i deformant la v eritat històrica fins a la mort del dictador el 1975. L'actual Espanya no ha evolucionat com esperavem ni ha sapigut donar l'encaix esperat a Catalunya i el País Basc amb els pactes per la transició cap una democràcia europea respectuosa amb els pobles sense Estat que la composen. Ara república vol dir també democràcia i legalitat pròpies que és el que vol Catalunya, que no és cap torpede contra l'esperit europeu ni la unió de pobles amb o sense Estat que significa Europa, la Europa dels De Gasperi, Schumann, Adenauer i tants altres que van entendre que Europa s'havia de construir amb els sòlids principis dels drets humans i de la democràcia participativa i representativa, garantint els drets de les minories i la diversitat dels pobles. Hora és ja que Espanya ho entengui i accepti.
la crisi d'Estat segueix el seu camí
Més intimidacions des de Madrid amb l'avís comunicat per el Ministre d'exteriors de la possible suspensió de l'autonomia catalana conviuen amb la posible dimissió del Ministre de Justícia que es queda sense reforma de l'avortament i coincideixen amb el debat polític que se segueix al Parlament de Catalunya. El President Mas oferint la cartera d'economia a Catalunya a ICV per què li diguin com tenir els diners que Espanya no dona, i adverteix d'unes possibles eleccions autonòmiques plebiscitàries si no ens deixen tirar endavant amb la llei de consultes. Qui no ens assegura que el president Rajoy no pensa el mateix? Si ens trobessim que el proper divendres el President Rajoy convoca eleccions generals pel 9 de Novembre que alguns analistes també veuen probable, podrem interpretar que la dreta no vol trobar-se al govern de l'Estat quan Catalunya proclami la seva independència d'Espanya. Sigui o no sigui veritat la maniobra, coincideixin o no les votacions el dia 9 de Novembre, tot un règim es a punt de caure. Res no serà igual. La democràcia no pot seguir ja amb soles eleccions cada quatre anys, la participació ciutadana s'ha d'incorporar a la governança futura. Un compromís impossible de deixar sense atendre.
la constitució com a dret artificial
En el món actual hi ha un interès desmesurat en construir constitucions com a normes bàsiques de la convivència, però una constitució no sempre té una correspondència clara amb el dret donat que la té amb la política i la mateixa societat. Una constitució respon a una decisió, no al consens de la societat polìtica. Es pot considerar la constitució com un acte de ruptura, el resultat d'una creació evolutiva, obligada a correccions i ajustaments. Tota constitució pot presentar concepcions diferentes de la mateixa política. Les constitucions doncs no són constitutives de limitacions tot i que una constitució pot presentar problemàtiques i ambiguïtats. Alguns governs actuen com els antics reis absoluts fent que la seva paraula sigui la llei, l'interpretació exclusiva de la llei. Aquestes actituds porodueixen resistències. No és fàcil conciliar dret i llei, fugir de la subjectivitat. Un govern que censura la societat atribuint-se qualitats democràtiques, però no permet la crítica oberta i la censura dels seus actes. La constitució pot arribar a ser un exercici d'autoritat a utilitat d'una oligarquia. Una constitució permet o ha de permetre les confrontacions ideològiques i el desenvolupament de les forces polítiques. El límit és el respecte de les regles generals de la justícia. Una constitució no pot ser una norma creada pel despotisme encara que es digui democràtic. Una constitució que permeti els privilegis i les oligarquies permet la resistència i el trencament amb el passat. Ens cal pensar per nosaltres mateixos, adoptar els mètodes de pensament dels grans pensadors, corretgir les idees generals i les insuficiències. Les constitucions han de difondre els sentiments generals de les societats democràtiques, el foment d'institucions lliures i la sociabilitat, la cooperació i la solidaritat. Cal pensar també que tot el que és artificial no és permanent si la societat mostra la seva opinió en contrari.
com serps verinoses
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 14 de setembre del 2014 /
Posted in
autodeterminació,
col·laboració,
economia social,
feina
Haig de donar un fort aplaudiment a l'article de la Sra. Elisenda Paluzie que publica avui el diari el Punt/Avui amb el títol "autodeterminació". M'adhereixo a tot el que diu i ho faig meu. Coincideixo plenament amb el seu pensament sobre com s'ha de dur a terme la consulta. Ha de ser clarament convocada per la Generalitat i feta en els Col·legis electorals, amb el cens també oficial per què gaudeixi de reconeixement internacional. L'autodeterminació és un dret reconegut en els Tractats Internacionals signats i ratificats per l'Estat espanyol que no pot ignorar, i Catalunya té tot el dret de fer-.ne aplicació en el seu territori. Serps verinoses ens envolten disposades a fer mal a tot un país que no necessita cap justificació. També les tenim dins disposades a reventar qualsevol iniciativa legal, democràtica i justa, confonent l'imperi de la llei amb les lleis fetes i interpretades pels governants de l'Estat que tenen por a la democràcia per sotmetre els pobles i impedir l'activitat democràtica, com deia ahir nit el diputat d'ERC Sr. Amorós en el programa de la Sexta. No es tracta de desobeir cap legalitat, es tracta de construir una democràcia justa, veritablement al servei del poble, feta per el poble, escoltant l'opinió de tot el poble, dels que volen una cosa i dels que no la volen o volen la contrària. Ens cal una democràcia per superar el futur que ens deixa malmés l'actual capitalisme, activar el respecte al medi ambient i posar en marxa les noves energies, la nova economia que recuperi la gent que ja no té feina i la que en plena joventut es quedarà sense feina segons preveuen alguns economistes. Ens cal una nova economia social feta sota el principi de la cooperació i la col·laboració, fugir del capitalisme actual com el poble d'Israel ho va fer de les serps verinoses.
sense albirar la renovació
A las reunió del Consell federal del PSOE que s'ha declarat centrista, hi havien velles cares conegudes, des de un Pere Navarro a un Iceta i una Carmen Chacón. Si el PSOE fóra una empresa podriem dir que canvien de producció, però no de personal directiu excepte el president de la companyia. Aquerst vell PSOE ha assumit el no a la consulta catalana que ja ha llençat el president Rajoy i tot el partit popular a Espanya, i també diu que la consulta seria il·legal si es portés a terme. Alguns Magistrats s'atreveixen a parlar públicament de possibles delictes i de penes de privació de llibertat pel President Mas si la consulta tira endavant. La política espanyola no mira el futur, sinó el passat. No volen veure uns i altres que aquesta vegada no, és un govern, sinó tot un poble el que vol votar el 9 de novembre proper. No volen veure que no som gent que no respecta la legalitat. Interpreten tot segons els convé i dicten Sentència sense escoltar els possibles acusats ni determinar els presumptes delictes. És motiu de preocupació per la Unió Europea que un Estat mostri aquest despreci i desconsideració a les reivindicacions democràtiques d'una part important del seu territori. Menystenir Catalunya, no voler reconèixer, no valorar ni considerar que de facto i de jure Catalunya és una nació anterior a la Constitució de 1978 que ha sigut dividida fa uns quans segles entre Espanya i França, servir-se de la llei actual com a tap d'emergència per intentar apagar els efluvis sobiranistes, no voler admetre el dret a l'autodeterminació d'un poble sòlid com el català sónsss el pitjor error de l'Estat espanyol en els moments de la necessària renovació democràtica, per no voler reconèixer que patim una crisi d'Estat. Ja només haviem de veure com una part de la judicatura no s'amaga de dir el que pensen, és a dir el que són realment. Els silencis del Rei també són demostratius del que pensa, doncs no li convé parlar ni a favor ni en contra, emparat en una falsa neutralitat amb la que no pot dissimular que ja es va manifestar contra tota separació de territoris quan realment no volen que s'els escapi el 20% del PIB en el moment en que el deute espanyol va camí de triplicar el que hi havia abans de la crisi, quan s'anuncia una nova recessió econòmica.
desconèixer la modernitat
Els silencis del president Rajoy davant la jornada reivindicativa dels catalans ens permet entendre que no vol veure que les nacions creades per la força de les armes o per la llei no són quelcom present des de'l principi dels temps. Aquest tipus de nació no gaudirà mai de base històrica o sociològica.L'Espanya governada pel partit conservador, hereu del socialisme unitari practica un nacionalisme ùnic excloent, distorsionant la seva pròpia realitat, negant-se a acceptar l'evolució de les coses i el canvi de les circumstànciues socials. Volen forçar situacions antihistòriques davant de l'evolució de la comunitat políotica territorial catalana. Espanya vol la demolició identitària de la comunitat que li suposa el 19% del PIB, quan és l'eina més eficaç i democràtica de l'Estat per mantenir la cohesió social dins del seu territori. CAtalunya és una realitat construïda d'abaix a dalt, en ple creixement de la seva e4conomia. LK'Estat actua irreflexivament sense dissimular l'odi que molts dels seus barons expressen a diari contra el poble català. Els catalans saven que no poden confiar en el règim actual que ja ha donat prou mostres d'insensatesa, amb la qual cosa delaten la seva fragilitat com a poble. Els catalanas, en canvi, no sentim odi, però si tota la decepció de l'Estat i els règims de governança que han trait la nostra confiança. Respondfre amb intimidacions i acusacions verbals i amenaces de procediments és una demostració més de que volen impedir que Catalunya sigui Catalunya, sense importar-lis el preu ni el cost social i polític. Imposar als catalans el nacionalisme excloent de l'Estat espanyol no es pot considerar mai un acte de llibertat ni democràtic. Menys encara si és per llei administrada i interpretada des de l'Estat actual. Qui nega l'evolució dels pobles s'allunya de la modernitat i cau en els nacionalismes vençuts per la llibertat el 1945. L'altra problema el planteja el Partido Socialista Obrero Español que es ree4clama també garant de la unitat d'Espanya, Catalunya inclosa, es manifesta contra el populisme que considera és el comunisme de podemos i ignora el comunisme llibertari de les CUPS a Catalunya. També el PSOE, al igual que el Partido Popular, desconeix la modernitat, no aporta cap solució viable a l'actual qüestió catalana, la de la independència que reclama el poble català. Han de pensar d'una vegada tots plegats els partits espanyols que les lleis no són cap escut per parar el poble català.
paraules, falsos silencis i fe en la democràcia
by
Pau Miserachs
/
divendres, 12 de setembre del 2014 /
Posted in
codi penal,
democràcia,
ideals republicans,
intimidació,
llibertats,
paraules,
polìtica
Deia Descartes que molta gent es fixa més en les paraules que en les coses. La paraula top d'ahir fou "independència". Però a Madrid sembla que no ho hagin vist ni escoltat. Ara comencen les crítiques de la gent que no veu que això del silenci sigui possible. Tampoc és una resposta que surti ara el Fiscal general de l'Estat dient aque ja tenen estudiat com se serviran del Codi Penal i els delictes que poden denunciar com a eina contra els responsables de qualsevol consulta que segueixen dient és o serà il·legal. Govern i Fiscalia de l'estat ja disposa dels jutges. Treballen en silenci perquè saven que les democràcies europees no poden aplaudir els actes de força ni d'intimidació en cap territori de la Unió. Sense manifestar ni donar opinió política ja es creuen amb el dret a posar a la seva disposició per atacar la política catalana de manera frontal el poder judicial suposat independent en qualsevol democràcia. Ha sigut un bon començament i preludi que una jutgessa hagi arxivat abans de l'11 de setembre la querella de Manos Limpias contra la Sra. Forcadell. Ara diran que una manifestació no té cap valor per molta gent que s'hi hagi sumat, que el que compte es qui va guanyar les eleccions a Espanya a finals del 2011 i qui disposa d'una majoria absoluta de diputats i diputades. Aquesta manera de fer no presuposa diàleg de llengues ni de cultures com podem comprovar fàcilment. No tenen la voluntat a Madrid d'establir a Espanya una societat armoniosa, justa i pròspera. Necessiten els catalans per què suposem el 19% del PIB mentre ells disposen del repartiment subvencions i reduccions fiscals per guanyar vots en territoris on el futur és esdevenir funcionari. Fins ara fan política de paraules i quan passen a les coses de la política per seguir baixant els salaris dels treballadors i convertir la feina en contractes temporals de curta durada, la qual cosa confonen en política de bon sentit i orientació europea que és ara l'excusa per ofegar les reclamacions dels treballadors. No els importa que naufragui la seva civilització classista i conservadora que ens volen imposar, per què consideren el futur imprevisible i tota la seva preocupació és seguir en el poder i impedir qualsevol proposta de transformació, que tot allò que sigui festiu o lleure ens ompli el pensament i sigui la nostra presó per quedar-nos en el avui, per què no seguim pensant en el demà, perquè no recordem els Salvador Allende que veia la pàtria en la justícia social i la igualtat, ni el President LLuis Companys que creia en els ideals republicans. Per què no troben altres raonaments que la veu de l'intimidació, aplicaran la veu de la farsa i la llicència, el poder de les influències per arribar a la gent, com en temps del franquisme del que en són hereus. Segueixen tenint el cap als peus i el cor apagat. Els partits per ells només serveixen per conspirar i els únics que tenen dret a conspirar són els que governen l'Estat. Les evidències de la realitat es converteixen ara en insuperables davant la manca de diàleg i els prejudicis, la falsa idea de pàtria que uns confonen amb la Constitució i altres amb l'Estat per oposar-se a tot el que demanen els pobles civilitzats, democràtics i pacífics com Catalunya. Els silencis arriben a crear distàncies insalvables, però no ho volen veure. Fa uns quans anys que no veuen res ni escolten tots els qui han governat l'Estat, ni els socialistes ni els conservadors. Només pensen en contraposar la paraula "venceremos" a la paraula "independència" que ahir cridava el poble català. Es justifiquen, diguin el que diguin, provocant des de l'Estat contraposar la pàtria española a la pàtria catalana amb definicions polèmiques i cerimònies, sense pensar que la pàtria no és una qüestió de definicions sinó de fets reals, en lloc de conèixer cadascú qui és i com trobar-se a si mateix amb el que li és natural, sense retòriques, amb un sentiment permanent, indestructible, imprescriptible i no té res a veure amb les formes de govern. Patriotes contra el Rei, per exemple? Falsos patriotes són també aquells que el diccionari assenyala com a "patrioteros", aprofitats que fan de l'engany, la tirania i l'abús la seva pàtria. És incomprensible i inacceptable que hagi espanyols que es proposin destruir la cultura i la llengua catalanes que volen substituir per les espanyoles de la gran Castella i Andalusia. És inadmissible que trobem espanyols que posin tots els entrebancs possibles al desenvolupament industrial i el comerç internacional de les empreses catalanes, que vulguin fer boicot als productes catalans, que hagin obligat a traslladar a Madrid el domicili social de moltes empreses per allò de l'Espanya radial, la que no vol el corredor mediterrani que va aprovar la Unió Europea per què no passa per Madrid. Els catalans, en canvi, tenim fe en la iniciativa privada, en la democràcia i l'exercici de les llibertats, el respecte a les minories i la justícia social.
el seny català és als carrers de Barcelona
by
Pau Miserachs
/
dijous, 11 de setembre del 2014 /
Posted in
Generalitat,
seny,
sobiranisme,
unitat política,
votar
Quan ja saben que com a mínim es calcula l'assistència a la concentració de Barcelona de més d'un milió vuitcentes mil persones, ens demanen seny dews de un sector socialista espanyolista i des de un Partit Popular a Catalunya. Com si el seny s-hagu'es perdut sortint la gent catalana al carrer, encara que parlki8n castelll[a i se sentin nacionalistes reivindicant la nació catalana. El seny sembla que és no oblidar que som espanyols i que amb Espanya sempre farem més que fora d'Espanya. La Sra. Chacón no ha tingut cap inconvenient en anar a Tarragona a manifestar-se de manera diferent que com s'ha fet a Barcelona, ella amb molts socialistes espanyols i espanyolistes que han vingut de fora de Catalunya per omplir l'aforament del teatre romà, per una Catalunya espanyola i decidida a manifestar-se contra la independència. S'ha posat al mateix nivell del Partit Popular amb el millor sonriure que ha pogut. I ens parlen de seny i de que no hem de fracturar els sobiranistes la societat civil. Els que es manifesten apart contra la majoria ens açusen de fracturar el que ells ja han separat excloent el sobiranisme pacífic i democràtic, negant tot diàleg. Els diaris habituals com l'ABC i La Razón destaquen la notícia de Tarragona parlant de 7.000 persones quan l'aforament del Teatre Romà no permet més de 3.500 persones, fent mélange de senyera i bandera espanyola, reduïnt la concentració de Barcelona a 500.000 persones quan la Guàrdia Urbana de Barcelona en calcula amb els seus mitjans 1.800.000. El País procura no concretar en portada la gent que es manifestava a Barcelona. Aquesta premsa no és reflexe de la realitat, sinjó d'un clar interés en destacar el que no és, donat que per omplir a Tarragona han hagut de fer venir gent de fora i possiblement infringint la normativa de seguretat del local.Diguin el que diguin els diaris de Madrid, la unitat política sobiranista és el que vol el poble amb l'èxit brutal de la concentració d'avui a Barcelona. Ja sabem que el President del Govern espanyol Sr. Rajoy no dir[a res, essent partidari del silenci, com si no hagués passat res, no donar imnportància a, lo que hacen estos catalanes. La gent amb una concentració festiva i alegre demana unitat als sobiranistes, exigir votar el 9 de Novembre proper. El President de la Generalitat que és, com recordava en la seva darrera comunicació a les 18,40 d'avui dia 11 de setembre, el 129 President de la Institució que vé d'abans de l'Estatut de 2006 i de la Constitució de 1978, ha demanat també aquesta unitat agraint al poble laq demostració pacífica, assumint el compromís de moure el que s'ha de moure per arribar al que demana el poble. Sens dubte, el seny català no s'ha perdut, ans al contrari, avui es trobava als carrers de Barcelona fent una demostració9 de voluntat col·lectiva d'anar endavant com a país, demanant a les institucions catalanes que no cedeixin davant el Govern Espanyol, fent una demostració de fermesa i enviant un missatge al món del que vol aquest poble. Volem veure ara com reb aquest missatge el Govern espanyol, quina resposta hi dona i si segueixen empenyats en impedir des de Madrid l'exercici del dret a votar dels catalans el 9 de Novembre proper. Gràcies als mitjans de comunicació que han transmès la veritat i que no fan muntatges per amaagar la realitat del que ha sigut tot. Gràcies als mitjans de comunicació que no diuen mentides. Gràcies al President de la Generalitat per recolir i fer seves les reivindicacions del poble de Catalunya.Gràcies als agrupaments polítics i socials que segueixin les linees que ha marcat el poble. La unitat ara pel dret a votar abans que res. més.
gestionar el silenci i la frustració?
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 10 de setembre del 2014 /
Posted in
catalanofobia,
codi penal,
dret a decidir,
força,
futur polìtic,
nació,
voluntat democràtica
El Govern espanyol s'ha proposat delegar en el Govern de Catalunya les competències per gestionar el silenci i la frustració de la prohibició de l'exercici del dret a decidir. Sense haver llegit cap text legal produït pel Parlament de Catalunya ja amenacen amb l'ús de totes les mesures a la seva mà per impedir que els catalans puguin votar el dia previst. No veuen que qui empeny és el poble que defensa les seves llibertats. Com deia avui el President Mas, l'herència d'un poble capdevanter en el parlamentarisme i amant de la democràcia. El poble català és mou des de l'unitat de les seves forcees polìtiques tal com es va acordar i fer públic el 12 de Decembre de 2013. Que ara partits com UPyD, contraris a la independència de Catalunya es manifestin a diverses ciutats espanyoles proclamant-se catalans en llengua no catalana, sense ser-ho ni estimar la senyera, els drets i llibertats de Catalunya com a nació, negant-li el fet nacional, sense cantar els segadors ni el cant de la pàtria, però manifestratnt-se davant els mitjans televisius per justificar prohibir als catalans el dret democràtic de votar el seu futur polític, és un acte antidemocràtic. Els que ni són catalans ni volen deixar votar s'excloeuen de la democràcia, es manifesten contra la llibertat de decidir i presenten a la opinió pública europea un acte demagògic, contrari als principis i drets reconeguts a les nacions per les mateixes Nacions Unides. Proposar-se reduir tot un poble al silenci és l'equivocació més gran de l'història amb la que ens sorprèn un Govern que es reclama demòcrata cristià i liberal. Un Govern que hauria de respectar la diversitat cultural i la dignitat nacional dels catalans. L'anticatalanisme, la catalanofobia, llegit com a antidemocràcia militant és el retrat més fidel hereu d'un sistema dictatorial que havia de desaparèixer l'any 1976, el règim de l'odi i les venjances dels vencedors d'una guerra civil promoguda al servei de les oligarquies, el totalitarisme militarista i corrupte, beneïda a més per un sector feixista de l'Església. Les amenaces no són argument per fer callar tot un poble com el català. demà 11 de setembre de 2014 Catalunya demostrarà una vegada més, contra tota provocació, pacífica i democràticament que no ens poden ni podran mai reduir al silenci, que la força i lús de les lleis contra natura no és argument per silenciar Catalunya nació en una Europa democràtica, que les lleis penals aplicades injustament no són cap argument vàlid en una democràcia per frustrar la voluntat democràtica ja expressada per un poble que exigeix la seva llibertat política per autogovernar-se com a nació sobirana amb el seu propi Estat, dins de la federació d'Estats europeus.
És el poble, senyors
Un ex president de la Generalitat, militant del partit socialista que és també conegut com la federació catalana del PSOE ha dit que la independència de Catalunya és impossible quan ningú ha demostrat que sigui veritat que la independència de Catalunya és impossible, inviable o un mal pas. A Madrid el President Rajoy diu el mateix, i també no es cansa de repetir en veu alta que la consulta és il·legal quan no ho ha dit cap resolució judicial. És pensen que ´`es una qüestió de poder i no volen veure que la reivindicació és del poble. El poble de Catalunya ha fet seva la reclamació de la independència, per la via democràtica i pacífica, quelcom al que no hi està acostumat el govern reaccionari de Madrid. Ells volen que sigui el poder qui els afronti per començar a parlar d'inhabilitacions, desqualificacions, suspensions, assumpció de competències. Però els ha sortit de nou la resposta del poble que demà veuran al carrer i no ho poden impedir. El clam democràtic de la societat catalana no pot seguir sent ignorat amb l'argument de que la sobirania dels ciutadans de Catalunya no la poden exercitar només en el seu àmbit territorial, que Catalunya forma part d'Espanya, la sobirania és indissoluble de tots els espanyols i no hi ha referèndum possible si no el convoca el govern espanyol. Segueixen amb el "todo està atado y bien atado". Catalunya vol desfer el nus de la incomprensió, l'abús, el maltractament moral, l'assimilacionisme espanyol, ser Catalunya, viure mirant el futur amb dignitat i llibertat. No volem viure perpètuament girats cap al passat. No és el poder de Catalunya qui marca la ruta, és el poble. No podem admetre que el nostre futur ens el dictin desconeixen, no valoren, no comprenen, no reconeixen ni respecten la nació catalana.
règim tributari, ètica i corrupció
by
Pau Miserachs
/
dimarts, 9 de setembre del 2014 /
Posted in
impostos,
justícia,
perturbacions,
progressivitat,
redistribució
Ara que es discuteix si l'ex-president Pujol és un defraudador tributari o un corrupte, penso que cal analitzar els règims tributaris, la sobirania de l'Estat per imposar un regim o un altra per poder parlar adequadament del que és corrupció. Desapareix l'equilibri en matèria tributària quan els impostos ultrapassen la capacitat contributiva del país. El sistema fiscal que toca les iniciatives, paralitza produccions, desvia activitats, produeix perturbacions. Algunes formes de tributació també es poden considerar fonts de corrupció si és que elles mateixes no ho són. Descobrirem corrupció quan la despesa pública no es troba justrificada amb la imposició, quan es produeixen veritables confiscacions dels diners dels ciutadans i de l'estalvi. La resistència a donar compliment als deures tributaris, no pagar impostos, alardejar de l'habilitat per no declarar. La gent que prescindeix de la sensació d'injustícia, del possible delicte fiscal davant del que tracten d'assegurar-se la impunitat. La consciència pública té com enemiga l'Estat, les oficines tributàries que pensen de bell antuvi que el contribuent és un defraudador nat que l'enganyarà tot el que pugui. Hi trobem també un problema d'educació fiscal absolutament necessari pels que mostren més indicis de riquesa per evitar l'agressivitat dita expoliadora de l'agència tributària a l'hora de revisar declaracions de renda. El poble ha sigut educat en la mentida i la falsetat de les promeses. El poble ha vist que es produia el saqueig del diner públic amb comissions i càrrecs, i també ha vist que la immunitat de que fruien molts permetia la prescripció administrativa i judicial dels fraus. No s'ha de comdemnar l'impost progressiu si reconeixem la consciència social i la necessitat de justícia per què no vagi l'impost contra l'estalvi amb l'excusa de la redistribució de rendes, ni contra el capital emprenedor que ja tributa pels beneficis.
torna la censura, reviuen botiflers
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 8 de setembre del 2014 /
Posted in
comunicació,
diversitat cultural,
moral,
pensament
Representants de l'Estat espanyol han impedit la presentació de l'edició neerlandesa de l'obra literària "Victus" a Utrecht, prevista a la sala d'actes de l'Institut Cervantes de la localitat. Quan tenien l'oportunitat de mostrar una actitud de respecte a la diversitat cultural i lingüística, no troben millor manera que la de prohibir. I tot a més justificat als mitjans d'opinió des de la mà dreta del cap de Govern espanyol que no ha trigant gens a dir que l'obra era una manipulació històrica. No han respectat la llibertat d'expressió que en una democràcia és cosa sagrada. El Sr. Sanchez Piñol, l'autor del llibre, s'ha afanyat a dir que a la sala no hi havia cap senyera ni estelada. Era senzillament un acte editorial de presentació d'un llibre. Victus és un títol d'èxit escrit primer en castellà que ha conseguit una difussió internacional. Amb aquest acta de prohibició, el Govern espanyol ha dit que vol controlar el que es diu i s'escriu, dominar la comunicació, com han fet en el sector educatiu. El Govern espanyol s'ha pronunciat contra la neutralitat cultural impedint la presentació d'una obra literària, impedint l'enriquiment de diferentes cultures, pronunciant-se per l'aïllament del castellà en el món de la cultura. El món cultural europeu es va quedar perplexe. els representats de l'Estat espanyol van deixar veure amb la seva manera de fer que darrerament a Espanya el que no és oficial és considerat una manipulació, una mentida, un comportament indesitjable, un acte contrari a la moral imposada des de'l poder. En definitiva s'han proposat mantenir el pensament en la misèria duna existència culturalment buida de contingut. Són els nous botiflers que no volen la formació del pensament en la reflexió i el debat. Les llibertats d'informació, de comunicació, de creació, d'expressió cultural, la diversitat, són en pèrill. L'ambició d'establir el monopoli d'Estat és latent.
cap a la confluència d'esquerres
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 7 de setembre del 2014 /
Posted in
catalanisme,
confluència,
esquerres,
plenitud democràtica.
Deia Josep Ferrater que hi ha catalans que creuen que Catalunya es distingeix per la possibilitat d'un continu reconeixement que Catalunya és eterna. Podria ser un excés d'il·lusió com apuntava el filòsof, però un ampli sector del catalanisme d'esquerres reneix per renèixer. És cert quer vivim en la història i tot reneixement ha de poguer viure en la història, no en la il·lusió, sinó en la realitat. Ahir dissabte diversos moviments socialistes escindits del PSC o federació catalana del PSOE com s'el coneix avui, per separat i simultàniament van aprovar un document per la confluència del socialisme catalanista: Dret a decidir i catalanisme d'esquerres. El document considera esgotats els acords de la transició i el catalanisme polític format per una majoria social exigeix pronunciar-se democràticament sobre el seu futur a través del Dret a decidir, que vol dir donar veu i vot a la ciutadania catalana el proper 9N, per decidir lliure i democràticament el nostre futur polític. Les tres forces signant del document han decidit crear un comité d'enllaç per tal d'explorar i concreta la confluència del socialisme catalanista en un nou projecte polític transformador i obert a totes les esquerres per conduir el país a la plenitud democràtica.
Catalunya, via republicana
by
Pau Miserachs
/
divendres, 5 de setembre del 2014 /
Posted in
Catalunya,
dret internacional,
Estats democràtics,
Nacions Unides
Existeix una tendència orientada a crear o restaurar Estats democràtics. Fou un dels objectius de les potències que guanyaren la segona guerra mundial que ens recorda la película "La casa de té de la luna de agosto". De vegades el reconeixement del dret es produeix a travers el principi d'autodeterminació com fou el cas d'Irak en el que la resolució 1483 de les Nacions Unides de l'any 2003 va evocar el dret del poble iraquià a determinar lliurament el seu avenir polític. El mateix havien dit l'any 2002 en relació al poble afgà, remarcant el dret com inalienable en les resolucions 1383 de 2001 i 1401 de 2002. És u8na pràctica obligada pels Estats implicats en cada procés. Els nous Estats ha quedat ben clar han de ser democràtics. És evident que la comunitat internacional no pot controlar el neixement de nous Estats. Aquest dret tradicionalment aplicat en els casos de descolonització permet avui fonamentar una nova concepció del principi d'autodeterminació, doncs la comunitat internacional no ha prés cap acord en contrari referent al neixement de nous Estats. El cas català és ben anterior a la Constitució espanyola de 1978: És un territori Catalunya que fou sotmés a un govern alié i una monarquia absolutista aliena a Castella per la força de les armes en una guerra successòria que implicava les potències europees del segle XVIII. Els temps han canviat,la societat ha evolucionat, però no ha desaparegut l'autoritarisme del govern espanyol successor del de Castella en tot allò que fa referència a les llibertats i drets de Catalunya. Segueixen confonent Catalunya com terra de conquesta a la que han d'imposar virreis facilment controlables des de l'Estat.
socialdemocràcia sense sindicats
by
Pau Miserachs
/
dijous, 4 de setembre del 2014 /
Posted in
alternativa plural,
benestar,
confiança,
construir,
socialdemoràcia
Fa uns anys que l'esquerra moderada va topar a tota Europa amb els sindicats convertits practicament en corporacions. Ja no veiem a Europa un treball compartit de partit i sindicat. La societat del benestar no ha sigut el punt dominant d'una política socialdemòcrata a Catalunya que sembla dominada per la concentració capitalista, l'especulació dels negocis turbis, la dominància de ideologies reprivatitzadores que no solucionen el creixement de la misèria i la marginació a Espanya i a Catalunya. El pacte social de la tranmsició, hàbilment mantingut amb els Pactes de la Moncloa de 1977 i els posteriors d'estabilitat o com es vulguin dir, el que han fet és produir un debat de taules separades i la desfeta de la política de les esquerres. Vagues generals ja oblidades no han servit per solucionar res, ans al contrari, la reacció la varem tenir quan l'electorat espanyol va treure la confiança a una socialdemocràcia en crisi i a Catalunya sense definir un nacionalisme diferent del conservador pactiste amb l'Estat, un nacionalisme per una nació normal, amb molts problemes, alguns d'ells greus. Encara, però, som a temps de construir una alternativa d'esquerra coherent, no exclusiva ni excloent com feu el nacionalisme conservador, sense que es perdin les il·lusions de transformar la societat amb una obra de govern racional i al servei del poble. Hora és ja de que la socialdemocràcia és plantegi amb quins pilars vol fonamentar la seva política per aixecar l'economia i que la gent no passi gana ni fred quan arribi l'hivern.
més ajustos salarials i desconfiança
Es vol fer descansar l'economia en els ajustos salarials a la baixa. Els dirigents de l'economia pensen que és la millor manera de superar les pèrdues de la crisi i recuperar l'economia. Ajustos, austeritat pública, privatitzacions i excitar el consum de les clases benestants. Però la realitat és que la política que se segueix de contractes laborals precaris i reducció de llocs de treball ha produït desconfiança entre els hipotetics consumidors. El consum no accelera. Els restaurants ja serveixen mig menú que és una manera de baixar preus amb menys servei i menys contingut d'aliment i proteïnes. Els magatzems fan ofertes per no deixar d'oferir rebaixes dels seus productes a la venda. Tot va a la baixa i no es veuen els guanys. El consum de benzina baixa, els viatges en avió baixen, l'ocupació en hotels baixa perquè nom omplen i la gent no gasta el que s'esperava, La crisi està servida de nou amb la perspectiva de l'obligació de pagar als acreedors estrangers el deute públic de l'Estat que puja tant com el PIB. La por com a guia del futur torna a la gent conservadora de les seves coses. No perdre la casa, no perdre la feina, no perdre més en fons de pensions, recuperar lo posat en preferents i subordinades és el que vol la gent.No passar gana ni fred quan arribi l'hivern és també el que vol la gent.
oportunisme de l'impossible
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 3 de setembre del 2014 /
Posted in
aprofitats,
botiflers,
federalisme impossible,
oportunistes
Ens diuen els socialistes espanyols que el dret a decidir és la llei, però desprès d'haver fet un acord. I l'acord que ens permetrien arribar a fer és el de acceptar un nou Estat federal que ni els mateixos estan en condicions de construir. Aquesta proposta és oportunista. Aquesta proposta és impossible dincs compta amb la total oposició dels conservadors amb majoria parlamentària absoluta. Aquiesta proposta és contradictòria amb la voluntat democraticament manifestada per un parlament democràtic que representa un poble de llarga trajectòria i defensa de la democràcia. La proposta no té en compta que els treballadors catalans, nascuts o vinguts han defensat tots plegats la democràcia en temps de la dictadura. No volen veure que bo hi ha fractura social més que en les ments dels unionistes minoritaris políticament a Catalunya i en les especulacions dels anticatalans i dels botiflers i aprofitats del que sigui. L'oportunisme de l'impossible que representa l'actual PSOE i el PSC avui, no té lloc a la política catalana.
clandestinitat i frau en el cas Pujol
El frau sempre té quelcom de clandestí, es porta d'amagat. Defraudar vol dir engany, amagar la veritat. Si el frau és econòmic, una persona pública necessita ajudants i testaferros. No pot fer-lo tot sol. Cal una investigació del frau confessat. Però per la via adequada que ès la judicial. En cap cas s'ha d'aprofitar el fet per fer-ne discurs polític ni voler tapar altres fraus com els del president Matas de Balears, o el cas Gurtel, o el mateix de la tresoreria del Partit Popular, o el dels ERE andalusos on es troba implicat el partit socialista, amb titulars més grossos en els diaris i informatius més llargs en els telenotícies. El casw Pujol no ha de ser utilitzat per un fals fer net, doncs la clandestinitat del frau seguirà amb nous casos. UJn cas com aquest no farà net. Ans al contrari hi haurà més previsió, més complicitats i més clandestinitat en els fraus del futur. Voler-ne fer un cas polìtic també és un error. Menys encara la classe polítiica quedarà neta, doncs el que veiem és moltes cadires enganxades al cul de vells càrrecs que hi volen tornar. Fer net vol dir canvis, també de persones. Ara que s'ha fet públic que el cas Pujol se sabia a altes instàncies des de 2002, cal preguntar-se per què han trigat tant, per què han deixat prescriure fets presumptament delictius i deutes, per què ho han tret ara que el vell polític català predica la independència com a solució. Què es pensen que consegueixen amb això, embolicant i fent mesclum confusionària. Si hi ha frau, treballin i destapin. Cal provar, no emboliquin el que no han d'embolicar. Deixin el frau com el que és, un frau. No vulguin servir-se del cas Pujol per desacreditar tota una societat que treballa i lluita honestament per tirar endavant, paga els seus impostos puntualment i defensa l'estalvi. Ni l'ex president Pujol és Catalunya, ni mai ho ha sigut, ni el ciutadà Jordi Pujol és el retrat d'una classe social. Cal fixar-se en altres coses i no perdre el temps amb debats i compareixences parlamentàries que no aclariran res de qui té dret a servir-se de garanties legals per no declarar ni explicar la veritat del que ha fet, ni desvetllar de qui s'ha servit ni qui l'ha servit. Tampoc servirà de res el ressentiment dels que se sentin ofesos per no haver pogut amb ell abans. Vivim en la història real. No podem despreciar el seny i la mesura de les accions racionals. L'únic record cert que ens deixa ara és el del president que va fer frau clandestí mentre governava.
equitat, moral, drets i llibertats
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 1 de setembre del 2014 /
Posted in
cohesió social,
divisió del treball,
dret,
moral,
societat,
transformacions
Des de fa alguns segles el dret ha evolucionat, s'han produït transformacions generals creant noves concepcions de les institucions que han de fer desaparèixer nocions de dret que no poden subsistir en els nostres temps. Alguns sistemes creats a correcuita com les constitucions a la sortida d'una dictadura, són o han sigut contingents i temporals per què corresoponien a una necessitat social també canviant. Ara les institucions jurídiques han de tenir una funció social, conciliant els drets de l'individu amb els de la societat com afirmava el professor de l'Universitat de Burdeos Leon Duguit explicant les transformacions generals del dret privat des de'l Codi de Napoleó. Tot el dret té avui un fonament social, realista perquè descansa en fets reals i comprovats, i socialista perquè es fa amb les condicions mateixes de la vida social. No és per tant un dret una construcció de l'imaginació, de definició subjectiva. El nou dret es justifica amb la solidaritat social com a fet d'ordre real, considerada la solidaritat com la interdependència real entre les necessitats i la diversitat de les aptituds dels membres de la mateixa societat. És a dir, que el dret és el fonament de la cohesió social per la solidaritat en la divisió del treball com senyalava Durkheim, que és avui el gran eix sobre el qual evoluciona el dret. No existeix un dret vàlid ni equitatiu si no es fa amb la visió de la tasca que s'ha de complir. Pel nou dret no valen les abstraccions sense realitats. El dret es farà per protegir els actes executats per complir la seva finalitat social. Els poders públics han de garantir avui les llibertats i la igualtat dels grups en els que s'integra la ciutadania, garantint la dignitat de la persona, els seus drets inviolables, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei i els drets dels demés. Les institucioons jurídiques actuals han d'estar fundades sobre consideracions d'equitat natural. El voluntarisme i la imposició són fets contraris a qualsevol moral, encara que es presenti en nom de la llei.