socialdemocràcia sense sindicats

Fa uns anys que l'esquerra moderada va topar a tota Europa amb els sindicats convertits practicament en corporacions. Ja no veiem a Europa un treball compartit de partit i sindicat. La societat del benestar no ha sigut el punt dominant d'una política socialdemòcrata a Catalunya que sembla dominada per la concentració capitalista, l'especulació dels negocis turbis, la dominància de ideologies reprivatitzadores que no solucionen el creixement de la misèria i la marginació a Espanya i a Catalunya. El pacte social de la tranmsició, hàbilment mantingut amb els Pactes de la Moncloa de 1977 i els posteriors d'estabilitat o com es vulguin dir, el que han fet és produir un debat de taules separades i la desfeta de la política de les esquerres. Vagues generals ja oblidades no han servit per solucionar res, ans al contrari, la reacció la varem tenir quan l'electorat espanyol va treure la confiança a una socialdemocràcia en crisi i a Catalunya sense definir un nacionalisme diferent del conservador pactiste amb l'Estat, un nacionalisme per una nació normal, amb molts problemes, alguns d'ells greus. Encara, però, som a temps de construir una alternativa d'esquerra coherent, no exclusiva ni excloent com feu el nacionalisme conservador, sense que es perdin les il·lusions de transformar la societat amb una obra de govern racional i al servei del poble. Hora és ja de que la socialdemocràcia és plantegi amb quins pilars vol fonamentar la seva política per aixecar l'economia i que la gent no passi gana ni fred quan arribi l'hivern.